2. Característiques dels glúcids
• Biomolècules formades per O,C i H.
• La seva fòrmula empírica és (CH2O)n
• Estructura bàsica
Glúcids Hidrats de Carboni
Cadenes de CCadenes de C
-C-C-C-C-C--C-C-C-C-C-
Hidrògen -HHidrògen -H
Aldehid –C=O
H
Aldehid –C=O
H
Cetona –C=OCetona –C=O
Hidroxil -OHHidroxil -OH
+
4. La classificació dels glúcids
• Segons el nombre d’unitats:
– Monosacàrids
– Disacàrids, oligosacàrids
– Polisacàrids
Glúcids units a altres molècules no glucídiques:
Glúcid+lípid GLICOLÍPIDS
Glúcid+Proteïna GLICOPROTEÍNES
5. Els monosacàrids
• NOMENCLATURA
– Grup funcional (Aldehid o cetona) ALDO, CETO
– Nombre de C de (tri, tetra, penta, hexa, hepta)
– Sufixe OSA
– Aldopentosa?
– Cetohexosa?
6. Els monosacàrids
• Propietats físiques
– Sòlid cristal·lí
– Blancs i dolços
– Hidrosolubles (molècules polars)
Propietats químiques
Capaces d’oxidar-se----------------->Poder Reductor.
Capacitat d’unir-se a altres grups ( -NH2, -H2PO4, -HSO4
10. Els monosacàrids : Ciclació
En dissolució l’estructura linial només és present en un 5% de les molècules
Apareix un nou C assimètric “ C anomèric “ i apareixen dos
estereoisòmers més : α i β
Fórmula de
Fisher
Projecció
de Haworth
11. Els monosacàrids : Nomenclatura
1.- Enantiòmer α o β
2.- Estereoisòmer D o L
3.- Nom clàssic Gluco, Ribo, Desoxirribo,
Fructo.
4.- Forma tridimensonal Furà, Pira…
5.- Sufixe OSA
12. Els monosacàrids, HEXOSES
La Glucosa
FUNCIÓ: Proporciona la major part de l’energia
de la cèl·lula.
Quan polimeritza forma polisacàrids com el
glucògen, el midó o la cel·lulosa
Es pot anomenar Dextrosa, perquè desvia la llum
polaritzada cap a la dreta
13. Els monosacàrids, HEXOSES
La Fructosa
•És el sucre de la fruita.
•Té funció energètica., el
fetge la transforma en
glucosa.
•Com que desvia la llum
polaritzada a la esquerra
es diu també levulosa.
D fructofuranosa
17. Els disacàrids
.1.A OLIGOSACÀRIDS
Formats per la unió d'un nombre de
monosacàrids que va de 2 a 10. Els més
abundants són els disacàrids.
disacàrids:
També tenen gust dolç, són cristal·litzables
i solubles en aigua. Tanmateix, molts d'ells
no tenen poder reductor. Estan formats per la
unió de 2 monosacàrids mitjançant un enllaç
O-glicosídic, i en aquest procés es desprèn
una molècula d'aigua. L'enllaç O-glicosídic
s'estableix quan reaccionen els grups hidroxil
(-OH) de 2 monosacàrids entre si, formant-se
un pont d'O, i desprenent aigua. Enllaç monocarbonílic
Enllaç dicarbonílic
18. Els disacàrids més importants són: sacarosa, lactosa, maltosa y
celobiosa.
Sacarosa: Glucosa i fructosa (C12H22O11). És el sucre de canya i de la
remolatxa (sucre de taula). És el resultat de la unió del C1 de la α-D-
glucosa, i el C2 de la β-fructosa, amb un enllaç glucosídic α (1 → 2). És
un compost de gran valor energètic. La hidròlisi de la sacarosa per àcids
o enzims, com la invertasa o la sacarasa, trenca l'enllaç glucosídic i
s'obté el sucre invertit, que és una barreja de glucosa i fructosa
19. Lactosa: Sucre de llet (entre 2-7%). Aquesta constituïda per β-
galactosa i α-glucosa, amb l'enllaç glucosídic β (1 → 4) entre el C1 de la
β-galactosa i el Q4 de l'a-glucosa. És un sucre reductor, sintetitzat per les
cèl · lules secretores de les glàndules mamàries durant la lactància.
S'hidrolitza amb l'enzim lactasa.
20. Maltosa: Sucre del malt. Està formada per dues molècules de α-
glucosa, que s'uneixen mitjançant un enllaç glucosídic α (1 → 4), entre
el C1 de la primera molècula i el C4 de la segona. S'obté després de
la digestió del midó. És un sucre reductor.
21. Els polisacàrids
Pes molecular elevat, sòlids amorfs, alguns insolubles o coloides, no són dolços i
no tenen poder reductor
22. Homopolisacàrids: MIDÓ
• Polisacàrid de glucosa
• Reserva energètica vegetal
• Font d’energia alimentaria més important
• Els vegetals el fabriquen i acumulen en òrgans
que contenen reserva per germinar o resistir
(tubercles, llavors)
• Amb lugol es tenyeix de
Color blau fosc.
23.
24. Homopolisacàrids: GLICÒGEN
• Polisacàrid de glucosa
• Reserva energètica animals
• Acumulat bàsicament en els hepatòcits
(cèl·lules hepàtiques) i miòcits (c. Musculars)
• És semblant a la molècula d’amilopectina però
més ramificada.
• Amb lugol es tenyeix de color vermell
25.
26.
27. Homopolisacàrids: CEL·LULOSA
•És un homopolímer de glucosa amb funció estructural
•Exclusiu al món vegetal. És l’element fonamental de
la paret cel·lular de la cèl·lula vegetal.
•El cotó és 100% cel·lulosa, la fusta conté un 50%.
•Les glucoses s’uneixen amb enllaços β i formen
cadenes no ramificades.
•Les molècules s’uneixen longitudinalment per ponts
d'hidrogen. Una fibra de cotó conté unes 8x 108
molècules.
•No digerible excepte per alguns microorganismes,
que estableixen simbiosis amb ells.
31. Heteropolisacàrids
•Per hidròlisi donen lloc a diferents monosacàrids.
•Pectina. Polisacàrid estructural de les cèl·lules vegetals.
• Hemicel·lulosa. Present a la paret cel·lular de les cèl ·lules
vegetals.
•Agar: Present a les algues vermelles o rodofícies, és molt hidròfil
• Mucopolisacàrids. Formen part de la substància intercel del teixit
conjuntiu dels animals. Els més importants són:
- mucositat intestinal, salival, (mucus)
33. Heteròsids: Unió d’un monosacàrid o oligosacàrid amb una molècula
no glucídica. Antocians, tannòsids, estreptomicina…
Peptidoglicans: cadenes d’N acelil glucosamina i N acetil muràmic
unides per proteïnes que formen la paret bacteriana.
Proteoglicans: 80% polisacàrid i 20% proteics . Àcid hialurònic, sulfat
de condroïtina, Heparina.
Glicoproteïnes: Tenen una patita fracció glucídica, del 5 al 40%..
Mucines de secreció,IgG ( Inmunoglobulines de la sang), glicoproteïnes
de membrana (CMHC), receptors , hormones.
Glucolípids: Mono o oligosacàrids units a lípids. Cerebròsids i
gangliòsids.
