Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Esquema formació estat liberal

1,707 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Esquema formació estat liberal

  1. 1. 3. La construcció de l’Estat liberal (1833-1868) 3.1. La primera guerra carlina (1833-40) i 3.2. El procés de revolució liberal (1833-1843) La construcció de l’Estat liberal travessa anys de predomini progressista (1833-43) a la vegada que 1ª guerra carlina (1833-39) enfronta carlins (tradicionalistes i antiliberals) / isabelins o liberals afecta <ul><li>principals nuclis: País Basc, Navarra, interior català, nord de València i sud d’Aragó </li></ul><ul><li>zona d’influència: bona part del nord d’Espanya i Meseta N. </li></ul>acaba Conveni de Bergara (Abrazo de Vergara) (1839) entre Espartero i Maroto destaca <ul><li>Zumalacárregui, mort al setge de Bilbao (1835) </li></ul><ul><li>Cabrera: incursions pel Maestrat i el Baix Aragó </li></ul><ul><li>fracàs de l’expedició a Madrid, dirigida per Carles (1837) </li></ul><ul><li>tàctica de guerrilles i actes propis de delinqüència rural i bandolerisme </li></ul>destaca <ul><li>governs de transició (1833-6): </li></ul><ul><li>- absolutistes moderats: tímides reformes sense canvis essencials (províncies) </li></ul><ul><li>liberals moderats: Estatut Reial (1834): amplis poders al monarca, dues cambres (aristòcrates i d’elecció molt restrictiva), sense sobir. nacional ni separació de poders </li></ul><ul><li>divisió liberal: moderats (suport de la corona) i progressistes </li></ul><ul><li>revoltes populars, formació Juntes (estiu 1835) i govern progressita (Mendizábal) </li></ul><ul><li>destitució, noves revoltes, motí de La Granja i tornada progressista (1836) </li></ul>progressistes en el poder (VIII-36/X-37) : -reforma agrària : dissolució règim senyorial conservant propietat (1837), abolició delmes (1837), desvinculació patrimonis (1837), desamortització terres dels ordes religiosos i incautació estatal (1836) -liberalització de l’economia : abolició privilegis Mesta (1936), dret de vallar les terres i explotació lliure de muntanyes o vinyes (1833-4), llibertat d’arrendaments agraris, llibertat de preus i de comerç interior de molts productes (1836), abolició privilegis gremials i llibertat d’indústria i comerç (1836) -Constitució (1837): sobirania nacional, declaració de drets i llibertats, divisió de poders, segona cambra (Senat), concessió poders a la corona (vet, dissolució parlament, nomenar i separar ministres lliurement) - altres : llibertat d’imprenta, Llei electoral (sufragi censatari: 2,4% població) <ul><li>alternança moderats-progressistes (1837-43) : </li></ul><ul><li>-victòria electoral i govern moderat (1837-40): mesures que es responen amb revoltes populars (Juntes) i la dimissió de M.Cristina </li></ul><ul><li>lliurament del poder a Espartero (1840) com a regent: actuacions contra les posicions radicals, aranzel lliurecanvista de 1842 (revolta a Barcelona i bombardeig ciutat) </li></ul><ul><li>1843: aixecaments armats de moderats (Narváez) i progressistes (Prim) contra Espartero i revoltes populars a Barcelona (Jamància) </li></ul><ul><li>nou govern progressista: enfrontament amb les revoltes radicals (Jamància: IX/XI-1843) i bombardeig Barcelona (Prim) </li></ul><ul><li>proclamació majoria d’edat Isabel II (XI-43) </li></ul>
  2. 2. 3. La construcció de l’Estat liberal (1833-1868) 3.3. Les agrupacions polítiques Absolutistes (Fernandins) Carlins (1ª guerra: 1833-39) Carlins (2ª guerra o “dels Matiners”: 1846-49) Carlins (3ª guer.: 1869-75) Afrancesats (Bonapartistes) Liberals Moderats (Mtnez. de la Rosa) Moderats (Narváez) Monàrquics (Amadeistes i Alfonsins) Exaltats (Riego) Isabelins Unió Liberal (O’Donnell) Progressistes (Mendizábal, Espartero, Prim) Demòcrates <ul><li>Republicans: </li></ul><ul><li>Federals (Pi i Margall) </li></ul><ul><li>Unitaris (Castelar) </li></ul>Guerra de la Independència Ferran VII Isabel II Sexenni Democràtic <ul><li>Moderats : </li></ul><ul><li>terratinents, comerciants i intel·lectuals conservadors amb vella noblesa, clero i militars </li></ul><ul><li>sobirania compartida Corts-corona </li></ul><ul><li>dret de propietat com a garantia d’ordre i sufragi censatari restringit </li></ul><ul><li>partidaris de l’autoritat i l’ordre social </li></ul><ul><li>drets limitats (premsa, opinió...) </li></ul><ul><li>defensen la confessionalitat de l’Estat </li></ul><ul><li>Progressistes : </li></ul><ul><li>burgesia mitjana i petita, oficialitat mitjana militar, classes mitjanes urbanes </li></ul><ul><li>sobirania nacional i predomini del poder legislatiu </li></ul><ul><li>dret de propietat i sufragi censatari no tan restringit </li></ul><ul><li>enfortiment poders locals </li></ul><ul><li>amplis drets individuals </li></ul><ul><li>reforma agrària i limitació de la influència de l’església </li></ul><ul><li>Demòcrates : </li></ul><ul><li>classes populars urbanes </li></ul><ul><li>sobirania popular, sufragi universal masculí, cambra única </li></ul><ul><li>ampliació drets i llibertats </li></ul><ul><li>elecció ajuntaments i diputacions </li></ul><ul><li>presència estat en l’ensenyament i beneficència </li></ul><ul><li>llibertat de culte </li></ul><ul><li>Republicans : </li></ul><ul><li>defensa república com a opció més democràtica </li></ul><ul><li>caràcter més social i popular </li></ul>
  3. 3. 3. La construcció de l’Estat liberal (1833-1868) 3.4. La dècada moderada (1844-1854) i 3.5. El bienni progressista (1854-56) La construcció de l’Estat liberal travessa dècada moderada (1844-54) destaca Constitució (1845): manté declaració drets i llibertats anteriors (restringides amb lleis posteriors), sobirania conjunta rei i Corts, molts poders a la Corona (nomenar ministres, dissoldre Corts, facultat de nomenar el Senat), restricció dret de vot (1% població) bienni progressista (1854-56) <ul><li>desamortització béns de l’Estat, l’Església, ordes militars, confraries, institucions benèfiques i sobretot del ajuntaments o comunals (1855, Madoz ) </li></ul><ul><li>lleis de ferrocarrils i mines (1855), permetent el capital estranger </li></ul><ul><li>reforestació, telègraf, ampliació carreteres, fomentar societats anònimes </li></ul>destaca <ul><li>eleccions 1844 i victòria electoral moderada (Narváez) </li></ul><ul><li>objectiu: estructurar el nou Estat a partir del liberalisme moderat (crear una legislació bàsica i normalitzar el funcionament de les institucions liberals) </li></ul><ul><li>Concordat (1851): accepta desamortització, finançament públic del culte i el clergat </li></ul><ul><li>reforma política i administrativa: llei de funcionaris, enfortiment governs civils i militars, Llei d’Administració Local (1845) (nomenament d’alcaldes per corona i governadors civils) </li></ul><ul><li>reforma fiscal i modernització hisenda (1845): contribució directa segons propietat </li></ul><ul><li>unificació i codificació legal: Codi Penal (1848) i projecte de Civil amb voluntat unificadora </li></ul><ul><li>reformes educatives: recuperació de competències educatives per part de l’Estat i sistema nacional d’instrucció pública amb plans d’estudis únics (Llei Moyano) </li></ul><ul><li>dissolució Milícia Nacional i creació Guardia Civil (1844) </li></ul><ul><li>unificació pesos i mesures i sistema mètric decimal </li></ul><ul><li>2ª guerra carlista (dels Matiners) (1846-9) i revolta dels sectors urbans demòcrates </li></ul><ul><li>autoritarisme a partir de 1852: descontentament social i d’un sector moderat </li></ul><ul><li>promunciament de Vicálvaro i Manifest de Manzanares (1854) elaborat per la unió de progressistes i alguns moderats, al que s’afegeixen caps militars i aixecaments populars </li></ul><ul><li>Espartero cap d’un govern de progressistes, unionistes i demòcrates: restaurar principis del progressisme </li></ul><ul><li>moviments radicals i obreristes (reducció impostos de consum, abolició quintes, millores salarials, reducció jornada treball; l’any 1856 va continuar amb destrucció collites, crema de fàbriques i revoltes populars) </li></ul><ul><li>discrepàncies coalició govern, dimissió Espartero i govern O’Donnell </li></ul>
  4. 4. 3. La construcció de l’Estat liberal (1833-68) 3.6. La descomposició del sistema isabelí (1856-68) període unionista (1856-68) <ul><li>governs unionistes (1856-63): </li></ul><ul><li>govern d’O’Donnell (Unión Liberal) (1856-63): restableix constitució del 45 i anul·la la legislació més progressista del bienni mantenint-ne una part </li></ul><ul><li>política exterior agressiva: expedició a Indoxina (1858-63) amb F, intervenció a Mèxic (1862) amb F i GB i al Marroc (1859-60: victòria de Wad-Ras; Tetuan, Castillejos, Sidi Ifni) </li></ul>dividit La construcció de l’Estat liberal travessa <ul><li>governs moderats (1863-68): </li></ul><ul><li>govern Narváez: nova imposició de l’autoritarisme (marginació Corts i grups polítics, repressió oposició) </li></ul><ul><li>noves insurreccions (sargents de San Gil, 1866) </li></ul><ul><li>crisi economica (agreujada per la guerra als EUA i la crisi de les finances europees iniciada al 1866) </li></ul>

×