2. La Primera Guerra Mundial es
coneix com la Gran Guerra,
perquè mai en un conflicte hi
havia intervingut tants països.
Va començar el 1914 i va acabar
el 1918.
9. Gran Bretanya
• Monarquia liberal
• Alternança de dos partits fins 1890 :
Tòries (Conservadors) i Whigs (liberals).
• Aparició al panorama polític del Partit
Laborista, que substitueix els Whigs.
• Lleis de Reforma: Reform Acts (1832-
1885): s’amplia el nombre de votants i
democratització de l’ensenyament.
10.
11. França
• República democràtica
• Tercera República Francesa
• Dues cambres legislatives: Assemblea i
Senat
• Democratització i laïcització de l’estat.
• Escola obligatòria, laica i gratuïta.
• Dos partits republicans: moderat i radical
• Secció francesa de la Internacional
Obrera(1905)
• Conflicte amb Alemanya: Alsàcia i Lorena
12.
13. El Segon Reich Alemany
• 1870 Unificació d’Alemanya
• Es converteix en una gran potència industrial
• Govern fort del canceller Bismark i del Kàiser Guillem I
• Estructura federal de l’estat
• Component autoritari i poc democràtic del seu règim
polític
• Dues cambres: Bundesrat i Reichstag
• Forces polítiques conservadores dominen el parlament.
• Partit Obrer Socialdemòcrata s’imposa entre els
treballadors
• Pangermanisme: ànsies d’expansió territorial d’Alemanya
• 1891 Fundació de la Lliga Pangermanista
• Nou Kàiser Guillem II: més influència del poder militar en
l’estat. Polítiques bel licistes d’Alemanya.
14.
15. La Rússia dels Romanov
• Imperi rus autocràtic
• Monarquia absoluta del Tsar
• Molta població i territori
• Persistència del règim senyorial i endarreriment
social.
• Manca de transformacions econòmiques
• Industrialització tardana i limitada
• Nicolau II, darrer tsar
• 1905 Revolució: el tsar accepta una reforma
agrària i la creació de la DUMA.
• Rússia no va ser un estat democràtic, malgrat
aquestes reformes.
16.
17. L’Imperi Austrohongarès
• Emperador Francesc Josep des de 1848
• Estancament polític
• Poder absolut de l’emperador i domini de
l’aristocràcia territorial
• Reformes de 1868: imperi dual (Àustria-
Hongria)
• Lluites reivindicatives de les nacionalitats
sotmeses: eslaus, serbis, croats, eslovens,
polonesos, txecs, romanesos, hongaresos,
italians...
18.
19. La descomposició de l’Imperi Otomà
• Imperi autocràtic en decadència.
• Moviments nacionalistes que desmembren
el territori
• Independència de Grècia 1828, Sèrbia,
Romania, Bulgària i Montenegro.
• Rivalitat amb les potències occidentals pel
control dels territoris independitzats.
• Suport de les nacions balcàniques a la
independència dels territoris europeus
sota domini otomà.
23. Les causes de la guerra
La “pau armada”
El sistema d’aliances
La rivalitat entre les grans potències
La qüestió d’Orient o el conflicte dels Balcans
La rivalitat per l’expansió colonial
24. • Assassinat de
l’arxiduc Francesc
Ferran, hereu de la
corona d'Àustria-
Hongria, a
Sarajevo, per un
estudiant serbi.
El
detonant
25. La pau
armada
•Període de pau aparent que els estats aprofiten per preparar-se per la
guerra.
El sistema
d’aliances
•Pactes i formació de blocs pels interessos de les potències. Triple
Aliança i Triple Entesa.
Rivalitats
entre
potències
•França i Alemanya s’enfronten pel control d’Alsàcia i Lorena.
•Gran Bretanya i Alemanya rivalitzen pel control del comerç marítim
internacional.
Rivalitats
colonials
•Els grans imperis colonials (Gran Bretanya, França, Rússia,
Japó...)rivalitzen pel control dels territoris a Àfrica i Àsia.
El
conflicte
dels
Balcans
•La desintegració de l’imperi Turc a la zona dels Balcans havia donat lloc
a l’aparició de nous estats independents (Grècia, Romania, Bulgària,
Sèrbia, Montenegro i Albània), que rivalitzaven entre ells per ampliar
els seus dominis
•les dues grans potències de la regió, l’imperi Austrohongarès i Rússia,
volien estendre la seva influència a la regió i rivalitzaven. Es crea una
zona de tensió.
26. 2.1 La formació de les aliances internacionals
• Sistema d’aliances internacionals impulsades pel canceller Bismark
entre 1870 i 1890.
Motius:
• Aconseguir el predomini alemany en la política continental europea
• Crear un bloc de potències amb Alemanya com a centre
• Contenir els enemics d’Alemanya
• Aïllar França, pel conflicte d’Alsàcia i Lorena.
Aliances:
• La lliga dels 3 emperadors (1873): Àustria, Rússia i Alemanya.
• La doble aliança (1879): Alemanya i Àustria
• Ratificació secreta d’un acord alemany amb Rússia (1879)
• Triple Aliança (1882): Alemanya, Àustria-Hongria, Itàlia
• Acord franco-rus (1892) d’ajuda mútua .
• Entesa Cordial (1904): Gran Bretanya i França
• Pacte Gran Bretanya-Rússia (1907): fi dels enfrontaments colonials a
Àsia.
• Triple Entesa (1907): Gran Bretanya, França i Rússia
27.
28.
29.
30. 2.2 Els enfrontaments colonials
• Conferència de Berlin de 1885: estableix
acords entre els països colonitzadors.
• Marroc: enfrontament alemanys i
francesos.
• 1905 Primera crisi marroquina
• 1906 Conferència d’Algeciras: s’estableix
un protectorat franco-espanyol a la zona
• 1911 Segona crisi marroquina: Alemanya
aconsegueix ampliar la seva colònia del
Camerun a canvi de retirar-se del
Marroc.
31.
32. 2.3 Les crisis balcàniques
• Imperi Austrohongarès i rus competeixen per
tenir influència a la zona dels Balcans.
• Sèrbia és aliada de Rússia.
• 1908 Àustria-Hongria es va annexar Bòsnia i
Hercegovina.
• 1912 Primera guerra balcànica: creació de la
Lliga Balcànica per atacar Turquia. Rússia li
dona suport.
• 1913 Segona Guerra Balcànica: enfrontament
serbis amb búlgars. Sèrbia guanya la guerra.
35. 2.4 La rivalitat entre les grans potències
• Rivalitat franco-alemanya
• Expansionisme germànic i nacionalisme
francès. Conflicte territorial per Alsàcia i
Lorena.
• Competència naval entre Gran Bretanya i
Alemanya
• 1912 Es reforça l’aliança francobritànica per
desconfiança envers Alemanya
• França dóna suport a Rússia en el conflicte dels
Balcans
• Rússia dóna suport a Sèrbia en el seu projecte
paneslau i s’oposa a Àustria-Hongria.
39. Cronologia
• Atemptat de Sarajevo: juny 1914
• Inici de la guerra: agost 1914
• Batalla del Marne: setembre de 1914
• Guerra llampec: agost-setembre 1914
• Guerra de trinxeres o de posicions (1915-1917)
• Els Estats Units entren a la guerra (abril 1917)
• Tractat de Brest-Litovsk (1918): Rússia surt de la
guerra.
• Novembre 1918 Final de la guerra
• Juny 1919: Tractat de Versalles
42. Aliats
Triple Entesa:
França
Regne Unit
Rússia (fins 1917)
Estats Units (1917)
Sèrbia, Montenegro,
Bèlgica, Japó, Itàlia
(1915), Portugal i
Romania (1916),
Grècia, Xina
Imperis
centrals
Triple Aliança:
Alemanya
Austria-Hongria
Itàlia (fins 1915)
Bulgària (1915)
Imperi Otomà
Els bàndols de la guerra
43.
44.
45.
46.
47. 3.1 L’esclat del conflicte
• Detonant de la Primera Guerra Mundial: assassinat de
l’arxiduc Francesc Ferran, hereu de la corona austríaca
(juny 1914)
• L’autor dels fets va ser un estudiant bosnià relacionat
amb grups nacionalistes serbis.
• Conseqüència: Àustria-Hongria declara la guerra a
Sèrbia.
• S’inicia el joc d’aliances entre les potències i tota Europa
va entrar en guerra.
• Rússia dóna suport a Sèrbia i declara la guerra a Àustria
• Alemanya, aliada d’Àustria, declara la guerra a Rússia i
França
• Alemanya envaeix Bèlgica, estat neutral.
• Gran Bretanya declara la guerra a Alemanya i Àustria.
• Itàlia es manté neutral en un primer moment.
48. 3.1 L’esclat del conflicte
• Unions Sagrades: a tots els països implicats,
els partits polítics es van unir contra els
enemics i van donar suport als seus governs
respectius.
• Les classes treballadores socialistes eren
pacifistes i contràries a la guerra.
49. • Front occidental (Bèlgica i França)
• Front oriental (Rússia).
• Ocupació ràpida de l’exèrcit alemany.
Guerra de moviments
“Guerra llampec”
1914
•Estabilització i estancament dels
fronts.
•Batalla del Marne (1914).Victòria aliada al front occidental.
•Batalla de Tannenberg (1914). Victòria alemanya al front
oriental.
•Batalla de Verdum (1916): ofensiva alemanya fracassada.
•Batalla del Somme (1916): ofensiva francesa fracassada.
•Batalla naval de Jutlàndia (1916): victòria britànica.
Guerra de posicions o
de trinxeres
1915-1916
•Estats Units entra a la guerra al bàndol aliat(1917).
•Rússia es retira de la guerra (Tractat de Brest-
Litovsk 1918).
•Ofensiva aliada.
•Derrota dels Imperis Centrals i fi de la guerra.
•Segona batalla del Marne (1918): fracàs alemany.
Fase final de la guerra
i desenllaç
1917-1918
Les etapes de la guerra
50. 3.2 Guerra de moviments i guerra de trinxeres
• 1914 La guerra llampec o de moviments:
• Dos fronts de guerra: francobritànic (occidental) i rus (oriental)
• Necessitat d’una victòria ràpida per part d’Alemanya i Àustria,
que tenien exèrcits poderosos i comunicacions fàcils.
Front francobritànic (occidental):
• Atac ràpid contra França, per Bèlgica i Luxemburg.
• Els francesos van atacar per Alsàcia i Lorena i van ser derrotats.
• Els alemanys eren prop de París el setembre de 1914
• Batalla del Marne (setembre de 1914): els francesos derroten els
alemanys i aturen la invasió de França.
• Fracàs de la guerra llampec
• S’estabilitzen les posicions al front, des de Suïssa fins el Mar del
Nord.
Front rus (oriental):
• Avenços territorials importants però no decisius.
• Retrocés dels alemanys
• Avenç de les tropes russes, que ocupen territori Austrohongarès.
51.
52. 3.2 Guerra de moviments i guerra de trinxeres
• 1915-16 La guerra de trinxeres o de posicions :
• Va ser dura i llarga
• Es va convertir en el símbol de la Primera
Guerra Mundial
• 1916 Batalla de Verdum
• Ofensiva al Somme
• Les posicions es van mantenir en ambdós casos
• Front oriental: Alemanya recupera territoris
(estiu de 1915)
• Galitzia, Polònia (russa) i Lituània
53.
54.
55.
56. 3.3 La mundialització del conflicte
• Maig 1915 Intervenció d’Itàlia al costat dels aliats
(França, Gran Bretanya i Rússia)
• Nou front per Àustria-Hongria
• Novembre 1917 Victòria d'Àustria-Hongria a
Caporetto (Itàlia)
• Novembre 1914 L’Imperi Otomà entra a la
guerra al bàndol dels Imperis Centrals
• Octubre de 1915 Bulgària entra a la guerra al
bàndol dels Imperis Centrals
• Japó intervé al bàndol aliat.
• Participació dels territoris colonials
• Tropes colonials de voluntaris a cadascun dels
bàndols
57. 3.3 La mundialització del conflicte
• Les colònies van aportar recursos econòmics i mà
d’obra.
• El conflicte s’estén a Àfrica (Togo i Camerun),
l’Orient Mitjà (possessions britàniques) i Extrem
Orients ( enfrontament Xina-Japó)
• Batalla naval a Jutlàndia (1916)
• Guerra submarina
• Atacs a vaixells nord-americans
• Abril de 1917 EEUU entra a la guerra al bàndol
aliat i declara la guerra als Imperis Centrals.
• Canvi radical de la situació. El conflicte surt de
l’estancament.
58.
59. 3.4 Un nou tipus de guerra
• Implica la població civil
• Problema dels refugiats
• Exèrcit format per soldats de lleva
• Utilització de la propaganda per mobilitzar
l’opinió pública i comprometre tota la
població en el conflicte.
• Economies de guerra, amb forta
intervenció de l’estat
• Els governs europeus demanen préstecs als
EEUU per pagar les despeses de la guerra.
60.
61.
62.
63. 3.5 De la crisi de 1917 al final de la guerra
• Ambient de desengany i frustració per tota Europa
• Protestes generalitzades
• Vagues, protestes, motins i desercions
• Octubre 1917 Esclata la Revolució Russa
• 1918 Tractat de Brest-Litovsk : Rússia abandona
Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània i Bielorússia. Cedeix
Bessaràbia a Romania i una part d'Armènia a Turquia.
• 1918: triomf dels aliats als Balcans
• L’Imperi Otomà i l’Austrohongarès demanen l’armistici.
• Rendició d'Àustria
• Alemanya és derrotada al front occidental
• El Kàiser va abdicar i es proclama la república (República
de Weimar)
• Nou govern socialdemòcrata
• Rendició d’Alemanya (novembre de 1918)
66. 4.1 Els tractats de Pau
• Interessos diversos dels vencedors
• Wilson, president dels Estats Units, volia una pau
basada en el dret i el respecte a les nacionalitats,
llibertat de comerç i desarmament, destrucció dels
imperis i construcció de la democràcia.
• Els europeus vencedors (França, Regne Unit...)
defensaven els seus interessos particulars.
• Tractat de Versalles: decideix la sort d’Alemanya,
• Tractat de Saint Germain amb Àustria: Àustria perdia
els territoris eslaus i es convertia en república.
• Tractat de Trianon: Hongria perdia la sortida al mar i
una part dels seus territoris passava a Txecoslovàquia,
Iugoslàvia i Romania.
• Tractat de Neully: Bulgària cedia una part del territori
a Grècia
• Tractat de Sèvres: L’imperi turc havia de cedir
territoris als àrabs i als grecs.
67.
68.
69. 4.2 La Societat de Nacions 1919
• Ha partir del tractat de Versalles es crea una
nova organització, la Societat de Nacions, que
havia de garantir la pau en el futur i fomentar
la col laboració i la cooperació internacionals.
S’encarregava de supervisar el compliment
dels tractats, garantir el desarmament general i
protegir les minories nacionals i administrar
els territoris cedits per Alemanya i Turquia.
• Estats Units no es va integrar a la Societat de
nacions tot i que el seu promotor va ser el
president Wilson.
• Tampoc no en van formar part Rússia i els
països perdedors de la guerra.
• Això la va convertir en un organisme dèbil i
sense força.
70.
71.
72. 4.3 Una pau inestable
• Els 20 anys posteriors a la Gran Guerra van ser
un simple interval fins a la Segona Guerra
Mundial, segons la major part dels
historiadors.
• Els treballadors van patir moltes penúries
econòmiques.
• 1919 Insurrecció dels espartaquistes dirigits
per Rosa Luxemburg a Alemanya.
• Insurreccions a altres països europeus, vagues
i manifestacions.
• Clima de crispació i ascens dels feixismes.
• La remodelació de fronteres no va resoldre els
conflictes nacionals a gran part dels territoris.
75. Les conseqüències de la guerra
• Iugoslàvia, Txecoslovàquia, Hongria,
Àustria, Polònia, Finlàndia, Estònia,
Letònia, Lituània
Nous estats
• Austrohongarès, Otomà
• Rússia es converteix en URSS
• Alemanya es converteix en república
Imperis que
desapareixen
•Tractat de Versalles 1919:
•Alemanya responsable de la guerra. Ha de
pagar indemnitzacions als països
guanyadors.
•Ha de tornar Alsàcia i Lorena a França.
Renunciar a totes les seves colònies. Ha de
reduir l’exèrcit i només defensiu.
Tractats de
Pau
76. •10 milions morts
•30 milions ferits
•Efectes demogràfics catastròfics.
•Pèrdues materials molt importants
Pèrdues
humanes i
materials
•Declivi econòmic d’Europa.
•Ascens econòmic dels Estats Units i Japó
Canvis
econòmics
•Jornada setmanal de 40 hores
•Incorporació massiva de les dones al món del
treball
•Dret de vot de les dones a Gran Bretanya .
•Consolidació del sufragi universal masculí.
Canvis socials
•Organisme internacional
•Objectiu: Impedir l’esclat d’un nou conflicte i
mantenir la pau al món a través del diàleg
diplomàtic entre els estats.
La Societat de
nacions 1919
77. 5.1 Efectes demogràfics i econòmics
• Pèrdua de vides humanes: gairebé 8 milions
de morts, 6 milions d’invàlids.
• Generacions buides: alta mortalitat d’homes
entre 20 i 40 anys durant la guerra.
• Pèrdua de l’hegemonia econòmica mundial
d’Europa.
• Empobriment dels països bel ligerants
• Estats Units: grans beneficiaris de la guerra
• Japó també en va sortir beneficiada
78.
79.
80. 5.2 Conseqüències polítiques i
territorials
• Canvis territorials i creació de nous
estats: Polònia, Finlàndia, Estònia,
Letònia, Lituània, Iugoslàvia,
Txecoslovàquia i Hongria.
• Transformacions polítiques
• Nous països democràtics
• Sufragi Universal masculí a gairebé tota
Europa.
• Vot femení a alguns països
84. 5.3 Els canvis socials
• Nous rics pels negocis de la guerra
• Pobresa dels assalariats
• Inici de moviments descolonitzadors
• Nou paper social de les dones:
emancipació femenina.
85.
86.
87. Les armes de la Primera Guerra Mundial
• Carros de combat o tancs
• Armes químiques
• Avions i globus dirigibles (Zepelins)
• Metralladores
• Canons antiaeris
• Llançaflames
• Granades
• Llançagranades
• Fusells automàtics
• Cuirassats
• Submarins
97. Vocabulari i personatges
• Pau armada
• Segon Reich
• Triple Aliança
• Triple Entesa
• Batalla del Marne
• Batalla de Verdum
• Tractat de Brest-Litovsk
• Tractat de Versalles
• Societat de Nacions
• Rosa Luxemburg
• Bismark
• Guillem II
• Victòria I
• Jordi V
• Nicolau II
• Wilson
