3. Wendy aguilar
És una noia d’uns 23 anys que treballa com a policia. Té un parella anomenada
Roger, però la relació entre tots dos es va espatllant a mida que la història
avança.
La Wendy es veu implicada en resoldre un cas d’assassinat i de robatori, el
qual quasi li acaba suposant la mort. Mentre busca pistes, ella coneix a una
noia d’uns 8 anys anomenada Mon que sap tots els detalls sobre què ha
passat, ja que els causants de tot això són tres homes que tenen una relació
amb la mare d’aquesta nena.
La jove policia acaba vivint tot tipus d’aventures
amb la infant intentant desemmascarar aquest
horrorós cas, però afortunadament, tot acaba bé i
els dolents implicats en la situació són detinguts.
4. Roger dueso
És un noi d’una edat semblant a la de la Wendy. A l’igual que ella, en Roger
també treballa de policia i ha de resoldre el cas. Ell no vol seguir la relació
amorosa que té amb la Wendy perquè està enamorat de l’Andrea Pasqual, la
inspectora de la Central d’Homicidis.
A mida que avança la història, el noi va observant que el seu amor amb
l’Andrea és cada cop més impossible, ja que el Jaume Campos, un treballador
de la Central d’Homicidis, està tirant els trastos a la jove. Tot i això, aquest fet
permet al Roger descobrir més i més pistes molt útils per a resoldre el cas
d’assassinat i robatori.
Finalment, tot el conflicte es resol, en part, gràcies
a l’ “antic xicot” de la Wendy, però això no li
permet ni poder estar amb l’Andrea ni tornar amb
la seva primera xicota.
5. mon
És una nena d’uns 8 anys que es veu implicada en el cas de robatori i
d’assassinat que s’ha comès en una casa. La seva mare, l’Antònia, està
sotmesa al control de tres homes dolents, els causants d’aquest fet tant
horrorós. Per això, la Mon està involucrada en aquest assumpte.
La nena, després que els delinqüents l’utilitzessin per
poder entrar a una casa per poder robar, decideix
escapar-se però, al mateix temps, deixar pistes perquè
els tres homes siguin atrapats. La Wendy és qui la troba
amagada darrere uns contenidors d’escombraries i, a
partir d’aquest moment, les aventures que viuen juntes
són la clau per tal de resoldre el cas.
Al final, la Mon aconsegueix escapar
de les mans d’en Garrat (un dels
homes malvats) i tornar l’Ull de Déu
(un diamant, el qual era l’objecte que
havia sigut robat) a la policia. La
Wendy se sent molt orgullosa de la
valentia de la “petita heroïna”.
6. Garrat
És un dels tres delinqüents que participen en el cas de
robatori i d’assassinat. Ell es fa passar pel marit de
l’Antònia (la mare de la Mon), tot i que la nena sap que
no és així, que no és el seu pare.
En Garrat i els seus dos companys (en Trampes i en
Gallina) estan sotmesos a les ordres d’en Marc Asín,
un home que és professor d’història però que al
mateix temps vol tenir, al seu poder, el diamant
anomenat Ull de Déu, ja que així es farà milionari. En
Garrat i els altres l’han d’aconseguir perquè així ells
podran rebre una part dels diners.
Finalment, en Garrat arriba a casa del seu cap i li diu que la
Mon s’ha empassat el diamant (una mentida que la nena
diu per amagar-lo), així que l’Asín diu que no el voldrà
pagar. L’home s’enfada i decideix disparar a en Marc, però
de cop i volta, la Wendy entra a escena i impedeix
qualsevol desgràcia.
7. Andrea pasQual
És una noia d’uns 25 anys rossa que treballa com a inspectora al Centre
d’Homicidis. Al principi de la història, es diu que ella està començant una
relació amorosa amb el Roger Dueso, però a mida que van avançant els fets,
aquesta es va separant cada cop més d’ell a causa d’en Jaume Campos, un
altre treballador de la Central d’Homicidis.
L’Andrea és l’encarregada d’entrevistar a la Matilde Pi-
Strauss, la dona d’en Darius Arpillera (l’home assassinat), ja
que creu que ella pot estar involucrada en tot el conflicte que
ha ocorregut. Després, en Roger explica a la inspectora que a
la casa de la Matilde hi ha una sala secreta on hi ha elements
de la Segona Guerra Mundial, els quals han estat robats, per
tant, la Pasqual detén a mestressa per robatori.
Finalment, en Jaume Campos i l’Andrea parlen amb en Marc
Asín, (cap del cas d’assassinat i robatori [tot i que ells no ho
saben]) sobre els elements trobats, ja que ell n’és un expert.
Tot i les accions que ella i el Jaume realitzen, no són capaços
d’aportar informacions que siguin relativament importants per
a resoldre el cas.
8. Jaume campos
És un home que té una edat semblant a la de l’Andrea. A l’igual que ella, en
Jaume també treballa com a inspector a la Central d’Homicidis. És el noi de
qui l’Andrea se’n va enamorant al llarg de la història.
En Jaume és l’encarregat d’entrevistar a la criada de la Matilde Pi-Strauss, ja
que ella pot ser que també estigui relacionada amb l’assassinat d’en Darius
i/o el robatori de l’Ull de Déu. Ell es pensa que coneix moltes coses sobre la
història dels materials robats que es troben a casa de la Matilde, però quan
arriben a casa d’en Marc Asín, se n’adona que tota la informació que sap no
és del tot correcte.
9. Marc asín
És un home d’una edat avançada que té molts coneixements
sobre la història de tots els elements robats que es troben a
casa de la Matilde.
En Marc és el cap del cas de robatori i d’assassinat que
es produeix a casa de la Matilde. Ell ha contractat a en
Garrat, en Trampes i en Gallina perquè se n’encarreguin
del robatori d’un dels elements dels quals coneix tanta
informació: l’Ull de Déu.
Finalment, en Marc Asín es troba en una
escena amb en Garrat acompanyat de la
Mon, la qual ha dit que s’ha empassat
l’Ull de Déu per tal de no dir que l’ha
amagat a la seva butxaca. És per això que
l’ancià s’enfada i no vol pagar a en
Garrat, la qual cosa l'enfurisma. Abans
que succeeixi alguna desgràcia, però, la
Wendy aconsegueix detenir aquests
delinqüents.
10. altres personatges
A part dels personatges que acabo de nombrar, en aquesta novel·la també
n’apareixen d’altres, tot i que tenen un paper que no influeix de forma
totalment directe amb el transcurs de la història:
- En Trampes (company d’en Garrat).
- En Gallina (company d’en Garrat).
- La Matilde Pi-Strauss (dona d’en Darius Arpillera).
- Darius Arpillera (home assassinat).
- Antònia (mare de la Mon).
12. Eren quasi les 12 de la nit, i la
Wendy i en Roger es van veure
implicats en anar a investigar
un cas de robatori i
d’assassinat que s’havia
comès. Mentre es dirigien cap
al lloc de l’accident, la Wendy
anava explicant diverses
anècdotes a en Roger, però
aquest en començava a estar
fart.
Quan van arribar al lloc dels fets, hi
havia una gran multitud de gent, així
que es van veure obligats a apartar-la.
Abans que sortissin tots dos del cotxe,
però, el Roger va dir a la Wendy que ja
no estava enamorat d’ella, sinó d’una
altra noia anomenada Andrea Pasqual.
13. La Wendy va decidir buscar possibles
pistes fora de la casa i, de cop i volta,
va veure una nena que semblava molt
espantada amagada darrere d’un
contenidor d’escombraries. La jove
policia volia saber què li passava,
però quan es va acostar a la criatura,
aquesta va començar a córrer per
fugir.
La Wendy i la nena petita van
córrer i córrer fins arribar al metro.
Allà, la infant va introduir-se al
túnel del ferrocarril, així que
l’agent, per tal que no hi hagués
cap accident, també s’hi va
capficar per poder rescatar-la.
Després d’uns moments intensos,
la Wendy va poder salvar-la i ella
va dir que el seu nom era Mon.
14. Un cop ja s’havia acabat tot aquest enrenou, la Wendy va decidir preguntar a
la Mon per què havia començat a córrer, així que la nena va decidir explicar-li
tot des del principi: uns homes que rebien el nom de Garrat, Trampes i Gallina,
volien robar un diamant anomenat Ull de Déu que residia en una gran mansió.
Per tal d’entrar, van comptar amb l’ajuda de la Mon, ja que aquesta nena era la
filla de l’Antònia, una dona que tenia una certa relació amb aquests tres
delinqüents. Un cop van ser a dins de la casa, van entrar a una sala secreta la
biblioteca de la mansió, ja que allà era el lloc on residia l’element que
buscaven. De cop i volta, quan ja tenien el que buscaven, van sentir que algú
estava aparcant el cotxe, així que van decidir marxar de seguida, però la Mon
va ser espavilada i va deixar caure la cartera d’un dels homes al terra de la
casa. Després, un cop van ser a fora, van veure un home, i com que es van
espantar, van disparar-lo i va morir. Aquest cas era el mateix que ara li tocava
investigar a la Wendy, i per això, quan la Mon va veure la policia, es va amagar,
ja que després d’haver escapat de les mans dels barons, estava molt
espantada.
15. Just en aquest moment, la Wendy ja
tenia tota la informació necessària, així
que va decidir agafar la nena i dirigir-se
cap al lloc dels fets per a explicar-ho tot
al seu ex Roger i poder desemmascarar
els culpables. Desgraciadament, però,
abans que pogués aconseguir el seu
propòsit, en Gallina i en Trampes, els
quals estaven buscant a la Mon per tal Mentre tot això estava ocorrent, en
que aquesta no digués res, les van Roger seguia a la casa on s’havia
agafar a totes dues i les van posar dins comès l’assassinat buscant pistes.
d’una furgoneta, on les van poder lligar. De seguida, van arribar l’Andrea
Pasqual i en Jaume Campos, dos
inspectors de la Central
d’Homicidis, per tal d’investigar el
cas. Tant un com l’altre van posar-
se a entrevistar a la Matilde Pi-
Strauss, la dona d’en Darius
Arpillera (l’home assassinat) i la
criada d’aquest matrimoni, ja que
possiblement tenien alguna
informació important per a poder
solucionar el cas.
16. El viatge dins de la furgoneta Les entrevistes ja havien finalitzat,
seguia, però va ser molt beneficiós així que en Roger va decidir explicar
per a la Wendy, ja que va poder a en Jaume i l’Andrea l’existència
sentir els tres homes parlant sobre d’una sala secreta a la biblioteca (ell
la direcció de la casa on estaven sabia aquesta anècdota perquè la
disposats a anar, la qual era la de la Wendy la hi havia explicat mitjançant
Mon. De cop i volta, els delinqüents el telèfon abans de ser segrestada).
van lligar la Wendy pels peus a una Un cop allà dins, en Jaume va
màquina molt pesant i la van llençar observar molts objectes històrics,
al mar perquè s’ofegués. els quals havien estat tots robats per
la Matilde, la qual cosa li va
comportar l’arrest. Per saber més
coses sobre aquests ítems, en
Jaume va trucar a un amic seu
historiador anomenat Marc Asín, el
mateix que qui havia planejat tot el
cas de robatori.
17. Abans de ser arrestada, però, la Matilde
Pi-Strauss va trobar la cartera d’un dels
tres lladres: la d’en Garrat. Per tal de
poder venjar la mort del seu marit i el
robatori de l’Ull de Déu, la dona va trucar
a uns amics seus perquè donessin una
pallissa a en Garrat i totes les altres
persones que estiguessin aliades amb ell.
Quan en Roger, l’Andrea i en
Jaume ja van arribar a casa
d’en Marc Asín, aquest els va
convidar a una copa de vi
mentre els explicava tot el que
sabia sobre la història dels
objectes que hi havia a casa de
la Matilde. La xerrada va ser
llarga, però al final, va finalitzar
i el policia i els dos inspectors
van marxar.
18. La Wendy es va anar enfonsant tivada
per la força de la màquina fins que va
tocar terra. Tenia la impressió que no
aconseguiria sortir d’aquella espantosa
situació, però amb un gran esforç va
aconseguir-ho. Un cop va sortir de
l’aigua, va poder aconseguir un cotxe,
amb el qual va dirigir-se cap a casa de
la Mon per poder salvar-la.
Abans que la Wendy arribés, en Garrat,
en Trampes i en Gallina ja eren a casa de
l’Antònia (la mare de la Mon), però just
en aquell moment, també van arribar els
amics de la Matilde per a complir el seu
objectiu: apallissar. La baralla va
començar, i al cap d’uns moments, la
Wendy va arribar i va observar com la
Mon i la seva mare van pujar les escales
per anar al terrat per tal de poder
escapar-se de les mans d’en Garrat que,
perseguit per la jove policia, seguia a les
dues noies.
19. En Garrat, l’Antònia, la Mon i la Wendy ja eren al
terrat, així que per poder escapar de les mans
del delinqüent, la petita i la seva mare van
intentar saltar a la teulada de l’altra casa, però la
Mon no ho va aconseguir i es va quedar penjant
agafada a la vora. En Garrat va intentar saltar,
però es va quedar en la mateixa situació que la
nena. L’home va exigir-li que li donés l’Ull de
Déu (ja que ella se l’havia quedat), però ella es
va inventar que se l’havia empassat per tal de
no donar-l’hi.
L’home estava histèric, així que va agafar la nena
amb intenció de fer-li mal, però de cop i volta, tots
dos van caure cap avall. Afortunadament, uns
penjadors de roba van esmorteir la caiguda. De
seguida, en Garrat va agafar la Mon i la va ficar dins
d’un cotxe. Llavors, la Wendy va trucar a en Roger
per informar-lo de tot, i just en aquest moment,
gràcies a una petita informació que la Wendy havia
aconseguit dins la furgoneta (quan estava
segrestada), en Roger va poder dir-li cap a quin lloc
es dirigia en Garrat: a casa d’en Marc Asín, el cap de
tot aquest cas de robatori.
20. En Garrat i la Mon van arribar a casa d’en Marc
Asín, i el súbdit va explicar al seu cap que la
nena s’havia empassat el diamant i que, per
tant, no podia ser recuperable. En Marc, vistes
les circumstàncies, va dir que l’obtenció de
diners pel fet de vendre l’Ull de Déu ja era
impossible, així que va explicar a en Garrat que
ell ja no podria rebre la part dels diners que li
pertocaven. Aquest es va enfurismar, així que va
apuntar l’Asín amb una pistola, però de seguida,
la Wendy va entrar en escena per impedir la
desgràcia.
Ja tot havia acabat, i els corresponents
delinqüents van ser detinguts. Ara, en Roger, com
que havia vist que el seu amor amb l’Andrea era
impossible a causa d’en Jaume Campos, pretenia
tornar amb la Wendy, però aquesta va dir que, per
a ella, ell ja no significava res, així que va negar la
seva “petició” d’amor. Finalment, la Wendy es va
quedar parlant amb la Mon sobre totes les
preguntes que aquesta petita i espavilada nena li
feia.
23. Sara, m’agradaria que llegissis això que et diré perquè realment has sigut
important per mi en aquest curs.
M’has fet sentir bé totes aquelles ocasions en què he estat malament (un clar
exemple és aquell dia que em vaig aclaparar i em vaig posar a plorar a la
classe. Per cert, ara he vist al “mail·l” [ja saps per què ho escric així ;)] que et
vaig escriure un missatge responent-te per la teva ajuda, però no el vaig
acabar i no recordava que no te’l vaig enviar mai. Després te l’adjunto perquè
el vegis, tot i que no està acabat).
Aquest curs m’has ensenyat moltes més coses que no pas el que s’explica al
llibre. M’has ensenyat que la vida s’ha de procurar mirar-la amb un somriure i
que s’ha d’intentar buscar les coses positives de la vida.
Vull que sàpigues que t’estimo molt Sara, i que tu m’has fet sentir persona. TU,
sí, TU, TU una gran i meravellosa persona.
Gràcies per tot Sara. Un petó i una forta abraçada.
PD: Envia records al Miquel ^_^
24. Aquí tens el “mail·l” que t’he dit abans:
Hola Sara, què tal estàs?
M'agradaria donar-te (de nou) les gràcies per el consell que m'has donat avui. La veritat és que
aquesta setmana no ha sigut GENS fàcil i, si no m'equivoco, crec que aquest és el primer cop on
em trobo amb una situació com aquesta, és a dir, "sobreviure" una setmana on hi ha un examen
cada dia. Ja vaig començar a estressar-me el diumenge passat quan havia d'estudiar per al teu
examen; sí, els examens són el meu punt dèbil (en el sentit que em posen nerviós). Jo mateix
sóc conscient que un examen em sol anar molt bé, però també sé reconèixer que ho passo molt
malament estudiant, ja que jo mateix m'exigeixo molt per a poder saber tota la teoria que
sortirà a l'examen.
Crec que el meu problema és el fet de ser tan "Perfeccionista": no sóc de les persones que es
conformen amb un 5/6/7... Jo sempre vaig a buscar el 10 i, en els treballs, sempre procuro
afegir-hi moltes imatges i grans explicacions que perfeccionin els conceptes presentats.
Sí, m'agrada fer les coses ben fetes. Això té els seus efectes positius i negatius (Positius:
aconsegueixo unes notes espectaculars // Negatius: pateixo "depressions" com la d'avui).
Avui, l'examen que tenia l'he fet a primera hora i, per tant, ja podia dir que, definitivament, els
exàmens ja estaven acabats. No sé perquè (va junt o separat?), però m'he començat a posar
nerviós i més nerviós fins al punt que m'he agoviat ("b" o "v"?). M'ha costat
