Slideshare de prueba

1. LlenguaCatalana:Redacció
On sóc? Aquestanoésla mevahabitació!M’aixecotremolant.Vaigal lavaboque hi haa unes
passesdel llit.Emrentolacara i quanveigel meureflexaal mirall...Nohopuccreure.És la
cara de la mevaveïnade 8 anys.Estic al cos de la Hailey?Primerempessigoperveure so
reaccionoi em despertosi ésunsomni peròno passares.Seguidamentvaigcorrentsal llita
veure si al dormir-me tornoal meucos.En el mateix instantque emtapoamb el llençol de la
HelloKitty,entralamare (de la mevaveïna) perdir-me que arribaré tarda l’escolasi novaig
mésde pressa.No tincmésremei que fer-li cas.Emposode peu,emtrecel pijamai emposo
la roba que ha deixatlamare sobre l’armari i baixoamb lamotxilla.Arriboal menjador,escena
típica: el pare beventcafè i veientlesnotícies,el germàgranfentdeuresacorre cuita mentres
berenai la mare corrents d’aquía allàfentmil cosesa la vegada.Em sentoa la taula,al llocon
hi és el berenarque empertoca. Perdeixarde pensarenla situacióestranyaque esticvivint
emconcentroplenamentamblesnotícies.Avui ésdimarts16de gener,enaquestdiaescau
un avióal migde la ciutatde Madrid,un assassinatde gènere aMàlaga i unassalt armat a un
negoci petitaCalella.Éstot el que m’hadonat tempsa veure abansde que emdiguinque es
fa tard i he d’anaral bus.Surto de casa i,estranyament,noemveig,osigui noveigel meucos
passar laporta de casa i ésestranyperquè lesduessortimalamateixa hora.Sempre parlem,
som moltamigues.Vaigcapa la parada del bus,a meitatde camí s’apropaa mi un home
(d’unsquarantaanysméso menys).Preguntasi m’agradenelscaramels,segueixocaminant
cada vegadamésde pressa.Empreguntaon vaigi enaquell momentcomençoacórrer,ell
també finsque m’agafade la motxillai m’estiracapa ell.Posala mà sobre lamevaboca
perquè nos’escoltinelsmeuscritsde desesperaciói emposaal seientd’uncotxe.Tincmolta
por, sincerament.Què emfarà?Perquè aHailey?...Estical seucos, si emfa mal li famal a ella.
Al llocon para no hi ha res mésque una cabana i moltsarbres.Em lliga amb unescordes
gruixudesabansde portar-me ala cabana.Obre laporta principal,latanca ambclau, obre la
porta d’unahabitaciói emdeixasobre el llit.Començoaplorar,sentolasevamà sobre la meva
galta eixugant-me lesllàgrimes,aprofitopermossegar-li lamà.Desprésdel seucritsentouna
bufetadatantforta que emsentoparalitzadade por.Es comença a treure laroba...Prefereixo
morir.No fafalta explicarel que passaacontinuació,jaus imagineu.L’únicque pucdiral
respecte ésque lamevaveïnetaha perdutlasevapuresai jola mevainnocència.El monstre
emdóna la mevarobai es quedaobservantcomemvesteixo,cadavegadaque posavauna
peça al meucos es posavamésserio.Se’nva.Em sentofastigosa,bruta,vull despertar
d’aquestmalson.Quantornaté un somriure enorme,s’apropalentament.Veigel reflexad’un
objecte que té el meusegrestadorala mà, quan fixobé lavistaveigque ésun ganivet.S’estira
al meucostat,em lligaelspeusi posaunsmitjonsa lamevaboca. Agafael meubraç, clava el
seuganiveta propde lamevamà, on començael meubraç i tallalentament,acontinuaciótall
l’altre braçi emperforael coll.Em deixadesganant-me.Perdlaconsciènciapoca poc finsque
no puc respirarmés.
Despertod’unsospiral meullit.Esticviva!Era tot un malson? Esticmoltperduda.Escoltola
veude la mevamare cridant-me dient-meque mogui el cul si novull que emtiri del llit
(afectuosacomsempre).Araque recordonom’he presentat,que ximple!EmdicMichelle i
tinc quinze anysi unamare que m’estimamoltperòhodemostrad’unaformaparticulari el
meupare...És mort pera mi, ensha abandonatquanjo teniadosanys,ni tant solsemrecordo
de la sevacara, però si que emrecordo de la sevacicatriupel llargdel seubraç que emfeia

2. recordar a una serpent .Desprésde canviar-me agafolamotxillai baixolesescales.Bereno
mentres parloa lamevamare i li dicque posi lesnotícies.Nom’hopuc creure,sónles
mateixesnotíciesque vaigescoltaral meusomni...Enaquestinstantemvaigadonarque no
nomésva a serun somni noméssinóunavís del macabre destíde lamevaveïna.Em preparo
ràpidamentpersortiri impedirque passi allòsomniatperòquanel meupeuestàa puntde
passar perla porta escoltoel critde la mevamare.Vaigcorrentsa veure què hapassat.Es va
caure de lesescaleslamoltdescuidada i lavaigajudara posar-se de peu.Portavalaroba neta
cosa que amb a caigudaes va escamparpertot arreu. La vaigajudar de seguida,ella
m’apuravaperquè novoliaque arribéstardperòa mi no m’importava.LaHailey!Síque
m’importa!Jahaviaperdutmassa temps,araem lligaperquè noemvaigveure.Li donoun
petóa la mare i surto enbicicletaala parada de bus,el mésràpid que lesmevescamesem
permeten.Quanarriboestavael monstre intentantagafara lamevaveïna. L’agafoi li donoun
cop amb el meugenoll ala sevapart sensible.Aixòemdónatempsasalvar-la,se’nvacorrents
peròjo emquedoparada sense podercreure el que emvapassar.De sobte sentouncop molt
fort al meucap que emva deixarinconscient perunaestona,peròeramassa tard joja hi era al
seucotxe.Nopuc creure que he siguttanestúpida,aratorno a ser al mateix llocde lameva
premonició.Esticlligada(clar,comsóc mésgran i empuc resistiremlligaabans),miroperla
finestrai reconectotel trajecte.Quanarribema la cabana m’alçacom pot i emposa sobre el
llit.Novull tornara passar peraixò,no importaque hagi sigutun somni peròhosentiade
veritat.Emsentoimpotent,nosé què fer.Entra a l’habitaciói emdiu:
-Fa tretze anysque noens veiem,nocrecque etrecordisde mi.Sóc el teu pare,t’he
abandonatperquè noemsentiacapaç de criar unaltre fill,jaenteniaproui van sortir
drogoaddictes, mafiosos,violadors,ignorantsi unesporqueriesde persones.Novull infectar
el mónamb la mevadescendència.Emsentomalamentperlatevamare perquè t’estimamolt
i acabaràs com elsdemés,hosentoperòt’he de sacrificarpel bé de lahumanitat.
Està boig! No hoentenc,perquè estàtanmalamentdel cap?Què li va passar?No puc creure
que aquesthome,si el potsconsiderarunser digne,ésel meupare.Nomésvull quedar-me
amb que emvol matar i de pare no enté res. Li contesto:
-Doncsperquè voliessegrestaralaHailey?Què t’hafetellaperquè lavulguismatar?Noésfilla
teva.
La sevarespostaemvasorprendre quasi mésque lainformacióque emvadonar fa un
moment.Emdiu:
-La Haileyésfillameva,emvaigposaral llitambla sevamare desprésque aquellavatenir
unesquantescopesde mési es va quedarprenyada.
No potser,però si estàcasada i feliç,oaixòés el que sembla.Li veigel ganivetalamà. No tinc
força ni tan solsper lluitar,esticmarejadapel cop.Sentolapunyaladaque emtravessapel cor.
L’últimaimatge que rebenelsmeusullsabansde que desapareguid’aquestmónpersempre
ésaquellacicatriuenformade serpentdel seubraç. Ara qui salvarà a la Hailey?