1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: *DyA*
PIB, PIB, PIB... De sobte un xiulet agut em penetrà al cervell, vaig obrir els ulls, i vaig observar
bé, aquell espai, estava en un hospital! No ho entenia, més ben dit, no recordava que m’havia
pogut passar. En aquell moment, no vaig veure a ningú, i vaig tornar a tancar els ulls. De cop
vaig notar, com algú m’acariciava la mà, a poc a poc vaig intentar a tornar obrir els ulls. Era una
dona, però no sabia qui. Em mirava, però no deia res, li queien llàgrimes, però no deia res, no
s’ho creia. De sobte em digué una sola paraula, però emotiva:“Fill?!”i es posa a plorar com una
magdalena. Llavors tocà un botó, i van entrar metges, i més metges. Em començaren a
manipular, com si fos un ninot. Jo encara estava al meu món, al•lucinat. Aquella dona que
plorava tant em començà a fer preguntes, estil de com em trobava, què havia passat,... I jo vaig
intentar respondre-li, però no podia, no recordava res. Quan la situació es calmà un xic, un
mosso d’esquadra, entrà a l’habitació, i enraonà amb aquella dona desconsolada, que
semblava ser la meva mare. En acabar, aquesta vingué al meu costat, i m’explicà que els
policies ho havien investigat tot, però jo, continuava sense saber què havia passat, i ara, ella si
que tenia les respostes, i jo vaig preguntar: “Perdoni, vostè és ma mare?”, i ella respongué: ”Sí,
sí que sóc la teva mare. Pau, no recordes qui sóc?”, però a mi, això no m’importava tant, jo el
que volia saber, era què havia passat: “Júlia, què m’ha passat?”. Ella es quedà bocabadada, i
de bona manera, em respongué dient-me: “Pau, aquella nit, tu no vas ser prudent, i les
conseqüències les va pagar la Júlia, tu vas beure, i ella no va ser prou responsable per frenar-
te, i ara ella ja no hi és, ha perdut la vida Pau.” Després d’aquestes paraules tan emotives, no
vaig poder continuar la conversa amb la meva mare, només podia plorar... Ara, ja saps la
tragèdia succeïda fa tres anys Abel. Tinc la marca de la Júlia al meu cor, aquesta petita ratllada
que no se m’esborrarà mai. Mirant-me a mi i pensant amb la Júlia m’agradaria retrocedir al
passat i no haver de passar per tots aquests moment, mira’m Abel, mira com estic, tot el dia
assentat, i mira la Júlia, ja no hi és. Així que ara controla’t quan hagis de conduir, que no et
passi el mateix que a mi, són consells d’amics, i si a tu la vida t’importa tant poc com a mi
m’importava, intenta que la vida de la meva germana Xantal t’importi més, tot i que a vegades
sembla impossible no parar de beure, és molt millor controlar-te que acabar d’aquesta
manera...