1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseria
Participant: Paaalo
És voler i no recordar, oblidar-ho tot per res, oblidar que la vida està a les teves mans, que la
seva vida està a les teves mans, tot i que mai ho arribis a pensar. Et sents lliure de qualsevol
lligament a la realitat, no controles res, res del teu voltant, i et sents l’amo del món, volant a tota
velocitat, i la sensació d’adrenalina que et puja pel cos, mentre tot gira al voltant teu. No
controles res, ni ho vols, ni ho penses fer, saps que el teu destí és només part teva, que el que
hauràs fet no perjudicarà a ningú més que a tu, sense saber que estàs enquivocat en totes i
cada una de les paraules. Tu segueixes volant, fins arribar al cel, al límit dels límits, i ningú et
pot aturar. Però, de veritat creus que ningú et podria aturar? Que podries seguir enmig
d’aquella deliria que havies aconseguit al consumir alguna cosa més que una simple beguda?
No, és clar que no. No penses ni la més mínima cosa que et pot afectar a tu, simplement
corres, més i més. Mentre la velocitat segueix creixent. La teva imprudència fa que el meu destí
es creui amb el teu, així de simple. Una passa, una petita passa, fa que tot es capgiri, la teva
eufòria es transforma en estupefacció, al veure el que estàs a punt de fer, que ja no pots
controlar. Una altra passa. I una mirada que indica que tot està a punt d’acabar, per mi i per tu.
I tot comença a anar a diferentes velocitats. La teva, segueix el seu ritme, el ritme que tu
gaudies tant, i la meva, lenta, molt lenta. La següent passa no arriba a tocar el terra. La moto,
incontrolable com el seu amo, impacta amb el meu cos, i m’enlairo com un ninot de joguina,
mentre la teva festa acaba. Sí, així de simple. En unes milèssima de segons, mentre encara
segueixo enlairant-me, moltes paraules em venen al meu cap, i recordar-les em fa encara més
mal. És una promesa que he complert al peu de la lletra, una promesa feta per algú estimat,
algú que volia que tot acabés bé, i que aquella nit només fos una simple nit, sense cap
preocupació a part de les típiques. Aquelles paraules de no beguis, no prenguis drogues,
sigues conscient del que fas, no agafis la moto. He seguit totes i cada unes de les pautes, no
m’he saltat res de res, t’he fet cas. Però no tothom és així, hi ha gent que no pensa en les
conseqüències dels seus actes, simplement pensa en superar el límit de les regles, i beure fins
no ser conscient del que es fa. Sento l’impacte contra el dur terra, el soroll de la moto patinant a
la carretera, i et sento i aconsegueixo veure com tu mateix acabes allà mateix, i em sembla que
començes a despertar del teu somni, o potser els dos començem a acabar aquesta història.
Encara tinc prou forces com per moure una mica el cos, i que una llàgrima em caigui pel rostre.
Però no sé si tindré forces per alguna cosa més, potser moriré, o potser estaré entre la vida i la
mort per sempre, per culpa d’una moto i del seu conductor. Tot té un preu en aquesta vida, i tu
has de viure per saber-lo i per adonar-te del que has fet, del que t’has fet a tu mateix i del que
podries haver fet a qualsevol altre. Adonar-te de les conseqüències dels teus actes, i no tornar-
ho a fer mai més. Arriben les ambulàncies, veig llumetes i colors, i diferents persones ens
agafen a tu i a mi. La moto queda estesa allà a la carretera, record d’una història que ja saps
que mai tornaràs a repetir, pel bé de tu i de tothom. Aprendràs a viure la vida sense necessitat
de prendre alcohol i drogues, i sent conscient de tu mateix, i dels teus actes.