1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: InPerCat
LA VIDA NO ÉS UN SOMNI
Són les deu menys deu del matí i la mare m’acaba de despertar. Segons ella, he de netejar els
lavabos, ja que el meu càstig consisteix en això. Però tinc un problema, he quedat amb el
Jonathan per fer una cursa de motos, i a més a més, no és que tingui moltes ganes de netejar
el lavabo; decideixo vestir-me i marxar d’aquest infern. És injust que la mare em faci fer això
només per haver suspès una assignatura en què la professora em té mania. Dit i fet, marxo
d’aquí. Estic passant per davant de l’habitació de la meva germana, ho faig de puntetes perquè
no em senti, però m’acaba descobrint:
-On vas? Què no estaves castigat?
-Tu no t’hi fiquis Paula! Que no se t’acudeixi dir-li res a la mare, d’acord?
-Però on te’n vas? -Emmm... A tu no t’importa!
-Deixa’m endevinar, segur que és alguna cosa amb les motos...
-D’acord si, i què? Jo tinc carnet de moto, no faig pas res il•legal.
-Almenys emporta’t el casc.
-No sé on el tinc, i no tinc molt temps; marxo eh. Adéu! I no diguis res!
Per fi després de tants entrebancs aconsegueixo sortir de casa. Agafo la moto i me’n vaig tan
ràpid com puc, perquè la mare no m’enxampi. Han passat només deu minuts de trajecte i ja em
trobo aparcant la moto davant d’en Jonathan i d’en Pau, a quina velocitat anava? Es igual, el
que importa és que estic bé no?
-Eh Martí, com és que has vingut? No és que no t’hi vulguem però pensava que estaves
castigat –va dir el Pau.
-M’he n’he anat, ma mare volia que neteges el lavabo – contesto.
-Ben fet Martí! Va, veniu, us vull presentar a la meva amiga Marina que també us vol conèixer-
va cridar el Jonathan.
-Hola nois, voleu que us ajudi a guanyar? –va preguntar la Marina. –
Com?- vaig respondre juntament amb en Pau.
-Teniu, us preneu una pastilla d’aquestes i segur que guanyeu –va afirmar la Marina.
-Vols que ens prenem aquesta “merda” i ens posem a conduir?, jo passo, prefereixo perdre la
cursa que guanyar prenent-me aquesta porqueria - va contestar el Pau.

2. -I tu nen, t’hi atreveixes, o ets un gallina, poc, poc, poooc...-va mofar-se la Marina.
-Què nena, a mi no em vacil•la ningú, i menys tu. Jo no sóc un covard com en Pau. Posem-en
una!!! – vaig exclamar. Quina sensació mes rara que estic tenint, mai m’havia sentit així.
M’enfilo a la moto i em poso a la línia de sortida. Engeguem les motos, tots estem a punt per
sortir. De cop tiren un tret al cel, i la carrera comença. Em sento el rei de la carrera, vaig primer,
però cada cop la meva vista s’enterboleix més, fins que arriba l’extrem que no hi veig res. De
cop em trobo al terra ferit i envoltat de gent. Se senten sirenes, tothom fuig menys el meu amic
Pau. S’acosta un policia. No l’entenc. Em desperto exaltat d’aquest malson. Estic sa i estalvi,
sembla mentida que semblés tan real, sort que només era un somni. El que és cert és que avui
estic castigat i tinc una carrera. Però avui prefereixo netejar lavabos. No fos cas que aquest
somni fos premonitori. Ara sempre em posaré el casc, i no em deixaré enganyar per una noieta
d’ ulls bonics mai més.