1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: Carlo, Jordi i Álex
Me’n recordo que era la primera vegada que sortia de festa amb la meva moto nova i varem
anar a una discoteca situada a la zona hermètica de Sabadell.
Anàvem jo i un amic, ell amb la seva moto i jo amb la meva, una Honda CBR negre i vermella,
era el meu regal de nadal, i estava molt orgullós d’ ella així que varem aparcar just davant de la
porta perquè tothom ens veies. En aquell moment em sentia el rei de la discoteca, tothom ens
mirava, érem el centre d’atenció.
Eren les dues quant varem arribar, i el primer que varem fer es anar a prendre dos cubates,
més tard arribaria el tercer i per acabar be la nit, portàvem quinze euros de maria, que ens
arribaria a cinc bons verds per cap i alguna canyeta.
Varem sortir de la discoteca i vaig mirar el mòbil, les 6.30h de la matinada, perfecte vaig
pensar, tenim 30 minuts de camí fins arribar a casa, així que li vaig proposar al meu amic que
féssim una cursa, l’últim en arribar, pagaria l’esmorzar dels dos.
Els dos anàvem ben morats, però érem joves i no pensàvem en les conseqüències, així que
varem arrencar les motos i ens varem perdre entre la boira de la carretera.
Era una matinada freda i humida, i l’asfalt relliscava bastant per culpa de la rosada. Per arribar
a l’autopista, teníem que baixar per una carretera amb força corbes i la velocitat màxima era de
50km/h. Per suposat, nosaltres no varem respectar-ho, i superàvem bastant el límit de velocitat.
Només començar, se m’ennuvolava la vista i em costava mantenir la moto de peu, però no em
podia deixar perdre així que vaig continuar sense preocupar-me per la meva salut, però cada
vegada que passava més temps, em costava més i més conduir, fins que en la penúltima
corba, la moto va relliscar i no la vaig poder redreçar i vaig picar contra el terra sortint disparat
contra les baranes, i , quedant inconscient.
Estic narrant aquest relat des de l’hospital, és el meu sisè mes aquí. I després de passar dos
mesos en cures intensives, quatre més ingressat i passar per tres operacions puc admetre que
tot allò que vaig fer va ser un gran error, i que la vida m’ha donat una oportunitat més, per no
malgastar-la en tonteries com aquella.