1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseria
Participant: Guillemram
CARTA AL CONDUCTOR QUE ES VA ROBAR LA VIDA
Potser és una mica trist enfocar la situació així, però ho sento, és com jo ho veig. Parlo d’aquell
dia fred de desembre, dia que suposo que mai no podràs oblidar totalment. Els de la colla
tornàvem a les nostres cases després d’una festa que ens havia esgotat a tots. No obstant
això, en el nostre cas la diversió no havia estat renyida amb la falta d’alcohol i de drogues, com
en la majoria de les festes dels joves d’avui dia, ja que teníem molt recent encara el cas d’un
amic drogoaddicte que es va arruïnar la vida. O sento, no vull parlar més del Javi, tan estimat
per tots i tan odiat per ell mateix. Per a la tornada ens vam organitzar ràpidament: estàvem tots
molt cansats i vam decidir que com que en Martí i la Judith podien portar cadascú quatre amics
més en els seus cotxes no calia que jo portés ningú en la meva moto. Em vaig alegrar, ja que
així tindria tot el camí per a pensar en la mirada que m’havia llançat l’Òscar quan en Martí, el
meu millor amic, em va demanar sortir a ballar amb ell. Millor estar sola. Portàvem ja uns cinc
minuts quan va passar el que havia de passar. No em recordo de res, tot el que explico aquí
són coses que he sentit dir als meus amics. Es veu que tu vas voler avançar a tota velocitat als
dos cotxes que portaven els meus companys i vas xocar amb mi, fent-me caure de la moto. No
tinc ni idea del que va passar després, però ara mateix em trobo sola en aquest hospital en
estat de coma. Encara noto del dolorós cop que em vas donar , fent que del meu jove cos
sortís abundant sang, que va fer desesperar els meus amics. Van frenar en sec, mentre que tu
vas passar de llarg, augmentant encara més la velocitat, com si l’ànima de la teva víctima et
perseguís. Els meus companys van trucar immediatament a una ambulància, i em van
traslladar aquí. No sé si tinc totes les parts del cos, no sé si d’aquesta me’n sortiré, ni tan sols
sé si la policia et va enxampar o no. Segur que estaves borratxo o drogat, ja que en Pol no
parava de repetir que la teva velocitat sobrepassava moltíssim el límit establert en aquella
autopista. Potser volies fer una cursa amb algú, però l’únic que sé és que ni cap condemna ni
cap multa podran que et sentis bé amb tu mateix, a diferència de mi. Jo tinc uns amics que
m’han visitat i han estat plorant per mi, resant perquè em recuperi, i tu mai no podràs oblidar la
persona a qui no vas deixar viure més. Ironia del destí: jo t’he robat la teva vida. Cada dia deus
pensar una mica en mi, maldient haver sortit i no haver-te quedat a casa, haver begut i, en lloc
de tornar amb el metro a casa, haver agafat la teva moto. Jo, en canvi, no lamento aquell dia,
que va ser un dels més feliços de la meva vida. Sé que encara que no em recuperi seguiré
vivint en tant en els cors dels meus amics com en les teves llàgrimes de desesperació. No et
perdono. Som grans, tenim les nostres responsabilitats i ets conscient que has fet sofrir la
meva família i els meus amics. Li has tret la vida a una ànima jove amb ganes de viure, plena
de desitjos com el plaer de tenir els meus propis fills, de despertar-me veient com encara dorm
el meu marit, veure com transcorren els anys i com em faig gran. M’has tret la vida. Però
recorda que jo també t’ho he fet. Atentament, Una exconductora