1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseria
Participant: ariaddna
Segurament, al començar un nou dia la majoria de la gent pensa en aixecar-se i posar en
marxa un nou episodi de la seva vida, encara que cada dia sigui repetitiu, tots busquen coses
noves i emocionants per la seva curta història. En canvi, jo em trobo al llit, pensant en aquest
''nou dia'', i per diferència dels demès, no tinc ganes de buscar aventures ni nous fets per sentir
una vida més plena, la meva vida va marxar ja fa un temps, es va quedar aturada i difícilment
pugui tornar a estar en marxa. Des de petit, he pensat que les coses es paren a causa de que
les piles s'acaben, de la falta de vent, d'electricitat, d'un simple cop, però sempre he cregut que
la majoria es poden tornar a posar en marxa. Fins ara, ara he vist com el meu món s'ha aturat,
de que el meu cor batega però jo no visc, com unes piles que s'acaben i no es poden
reemplaçar. Por, fa por el simple fet de posar un peu a terra i no saber el que anirà a
continuació, sense saber que et portarà aquest dia, i no vull que em porti res, crec que no
mereixo un nou dia, ni una vida, no mereixo noves aventures ni una vida emocionant. Quan dic
que la meva vida es va aturar, es va aturar totalment a un kilòmetre desconegut d'una carretera
desconeguda, però amb un petit instant de temps que marcava les 00:36. La portava, recordo
que la portava rere meu, agafada a la meva cintura, amb aquelles mans suaus i dolces que tant
m'agradaven. Recordo el xiuxiueig rere l'orella d'aquella veu angelical, com els seus llavis
rosats posaven color al meu clatell. Recordo l'aroma que desprenia i que gràcies a l'aire
arribava fins a mi. Recordo aquella nit, com si fos l'única nit. I no entenc com es va separar,
com em va deixar anar, no entenc com les seves mans es van tornar fredes i llunyanes, com el
xiuxiueig es va transformar en un silenci rere un crit, però el seu aroma seguia permanent, i feia
que el volgués sempre amb mi. La meva vida es va aturar justament en el moment en que la
vaig veure estirada damunt l'asfalt, només vaig poder veure els seus cabells rossos damunt la
meva cama, aquesta va ser la meva última imatge abans de poder tancar els ulls. I finalment, la
meva vida ja no tenia sentit en despertar-me i adonar-me'n que ha marxat, que ja no està, que
l'he perduda per sempre. Recordo aquella nit, com l'única nit, que marxava sobre rodes, amb
pura diversió i adrenalina, amb unes copes de més, i segurament aquest va ser el meu error,
un error que ha aturat el que m'envolta, i s'ha emportat el que em donava sentit.