1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseria
Participant: susin
No hi ha cap sensació que superi el que puc arribar a sentir quan avanço a un cotxe a tota
velocitat per la carretera, o mentre faig ziga-zaga amb la moto entre tots els cotxes que estan
parats pels embussos al mig de la ciutat. Quan els avanço i els miro, tots iguals i avorrits
esperant que el cotxe de davant comenci a avançar, sento una sensació de llibertat
inimaginable... o això és el que pensava fins aquell dia.
Ara ja fa dos anys d’això, però encara hem desperto per la nit amb la sensació de culpabilitat.
Ser que va ser un accident, però no m’havia d’haver deixat convèncer per tu, i menys si només
tenia un casc, la moto i un cel ennuvolat a sobre.
Tot va passar molt ràpid. Només érem tu, jo i la carretera, però el que al principi podia semblar
un somni fet realitat, va acabar sent el pitjor que mai he viscut.
Estàvem sols, i volies que t’ensenyés quina era aquella sensació de la que sempre t’havia
parlat tant i tant bé. T’hagués pogut dir que no, que no era el moment, però sempre soc tant
impulsiu i inconscient, que l’únic que vas poder fer va ser somriure i pujar darrere meu.
Al principi tot era perfecte, però només era el principi. Al cap de poc d’haver arrencat la moto,
vaig notar com començaven a caure unes petites gotes de pluja sobre el meu casc, però en
aquell moment vaig notar com m’abraçaves, i no vaig fer cas al perill que podíem córrer si no
m’aturava.
Encara no ho entenc del tot, mai m’havia passat relliscar per culpa la pluja! No estan tan ven
preparades les rodes amb les noves tecnologies, en teoria?
Però ara la teoria no serveix per a res, tu ja no i ets, i tot per córrer massa sota la pluja.
Ara ja no tinc la mateixa sensació quan estic sobre la moto, ara només soc capaç de sentir el
teus crits dient-me que controli la moto, que freni, però ara ja no i soc a temps. Tant de bo
aquell dia no hagués existit mai, o haguessis sigut tu la que duia el casc. Però no ho puc
canviar. Ara m’adono que si hagués pensat, potser res d’això hauria passat, tant de bo t’hagués
fet més cas!