1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseria
Participant: Lunnaris
“Vine amb mi…” aquesta frase ressonava tant en el meu cap, no me’n podia alliberar. Jack.
Una paraula màgica, un nom misteriós i a la vegada innombrable, i una veu electrificant i
sensual que em feia posar la pell de gallina. Jo sabia que ell no em convenia, de fet, això ho
podia saber tothom que conservés una part de la seva consciència desperta, la meva però, era
adormida. Estava enamorada. Així que no vaig lamentar seguir el cant de la seva veu: “vine
amb mi”... Jo vinc amb tu, et donaré la mà i em deixaré portar. “Amb mi riuràs, amb mi volaràs,
amb mi viuràs a mil...” tant se val què passarà desprès, ara només compta el present. No podia
negar que aquelles paraules tenien una màgia de la que no em sentia capaç de fugir, ni tampoc
ho volia intentar. Aquella nit, que hauria d’haver estat una de les més felices de la meva vida,
va acabar en una tragèdia que em marcarà per la resta dels meus dies. Tot anava perfecte fins
que va començar a beure, jo el vaig advertir, però ell no em feia cas. La seva moto jeia en un
racó, absent de la festa, innocent del que provocaria en un futur no gaire llunyà...
Molta estona i molts i molts beures més tard, jo estava envoltada ja d’aquella fragància de
música i alcohol, d’irrealitat meravellosa on no comptava ni l’espai ni el temps, ni la lògica ni la
raó. Però al final sempre arriba el moment, havíem de tornar a casa i jo no tenia vehicle, una
petita part de la consciència em deia que havia de trucar a algú que ens vingués a buscar, però
la major part estava impregnada per l’amor i la seguretat de les paraules d’en Jack i aquesta es
va acabar imposant. Vaig aferrar-me al voltant de la seva cintura, tot era tant bonic, em sentia
tan segura...sí, ja estava volant, com ell m’havia promès, estava vivint a mil...Ni l’aire fred de la
nit al meu rostre em va fer obrir els ulls, ara ja no volia, ni tampoc podia, parar.
Un moviment brusc em va fer tocar de peus a terra, el meu somni, aquella realitat tant fràgil, es
va esvair com si mai hagués existit. En aquell moment jo era l’única que podia haver-ho evitat,
si no l’hagués deixat, si no hagués anat amb ell aquella nit... Ben mirat de què servien llavors
totes aquestes reflexions? Ara ja no hi havia marxa enrere, ja no es podia esborrar el que havia
passat. Jo no vaig poder venir amb tu, Jack, jo havia de pagar el meu error aquí, dia rere dia,
recordant que una paraula a temps podia haver estat clau en aquells moments. És cert, les
coses podien haver agafat un altre camí, però han estat així, ja es hora de que m'aixequi i
afronti la realitat, dos anys de repòs en un llit no són res comparats amb una vida sencera
sense mobilitat i aquest és el destí que m’esguarda. Recorda, només tu ho pots evitar, el teu
destí és a les teves mans. Si has begut o has consumit droga no agafis la moto.