Aquesta entrevista li vaig passar a la psicopedagoga per a conèixer més dades sobre la Berta i sobre el seu cas. M'ha estat de profit i li'n dono les gràcies!

1. ENTREVISTA AMB LA PSICOPEDAGOGA DEL CENTRE
(CLIP)
1.- Des de quant fa que tractes amb la Berta?
Des de 5è de Primària. No ha repetit cap curs.
Com era al principi?
Al principi, i encara de vegades ara, la meva feina era descobrir una mica
el món per la Berta. Ella em deia una frase que m'agradava molt: “Tu ets
com els meus ulls”.
Recordes quines tècniques usàveu?
Al principi les tècniques eren més manipulatives i basades en un
aprenentatge més significatiu. A la ESO, sobretot a 4t, i al Batxillerat,
vam fer tècniques d'estudi, igual que a la Universitat.
2.- Quin ha estat el teu mètode (metodologia) durant les sessions?
Ha anat variant al llarg del temps o has seguit sempre una mateixa
pauta d'intervenció?
La metodologia ha anat variant al llarg del temps i les necessitats de la
Berta, la metodologia ha variat perquè les seves necessitats també ho
han fet.
Amb quines institucions has tractat (ONCE...)?
Amb l'organització que més he tractat ha estat amb l'ONCE, ja que
aquesta organització ofereix molt de suport als alumnes que té afiliats. A
més, també s'ha tractat amb els mestres i professors que ha tingut durant
la seva vida acadèmica.
Amb quins professionals et coordines actualment?
Actualment la feina de coordinació es fa, sobretot, amb la tutora que té la
Berta a la Universitat. Amb l'ONCE es treballa poc perquè, bàsicament,
fan serveis d'accessibilitat mitjançant el servei de tiflologia.
3.- Has desenvolupat o utilitzat algun mètode amb la Berta (Braille,
programes informàtics...)?

2. Amb la Berta vam començar treballant en Braille, tant amb la màquina
Perkins com amb el Braille'n'Speak. Més endavant, es va treballar amb
l'ordinador i amb el programa Jauss i Zoom Text.
4.- Si no tingués tanta feina amb el Campus Virtual, quin tipus
d'activitats recomanaries per a la seva problemàtica?
Suposo que poder llegir més de les lectures recomanades pels
professors de la Universitat. I realitzar moltes de les tasques optatives
que li ofereixen i que per manca de temps no pot fer. D'aquesta manera
veuria la vessant més pràctica.
5.- Has observat algun problema o dificultat psicològica a
conseqüència de la seva manca de visió al llarg dels anys de
tractament?
L'adolescència va ser l'etapa on la Berta va necessitar més ajuda
psicològica. Tot i així, no li ha calgut ajut psicològic en gaires ocasions.
Crec que la Berta té molt assumida la seva dificultat visual i no li ha
generat cap tipus de “trauma”, ja que ha viscut en un entorn molt
enriquidor i que li ha proporcionat moltes experiències.
És una noia assertiva, capaç de posar-se al lloc dels altres. Tot sovint
són els altres els que no es posen en el seu lloc, o no es fan a la idea de
la dificultat que suposa viure tenint només un 4% de visió total i en un sol
ull.
6.- Com veus les adaptacions (quantitat i qualitat) dels professors
de la universitat?
Les adaptacions són correctes, ella pot fer les mateixes feines que els
altres, només necessita molt més temps per a fer-les perquè com que ho
fa tot visualment necessita més temps per a fer-ho.
Les adaptacions depenen, tot sovint, dels professors de la Universitat.
N'hi ha que li faciliten molt la feina adaptant-li els esquemes dels apunts
o gravant les classes. D'altres no ho fan gaire i cal anar parlant amb la
tutora per tal de fer que el procés d'ensenyament-aprenentatge sigui
menys dificultós.
I a l'institut?
A l'institut no se li feien gaire adaptacions, l'adaptació bàsica que es
demanava i se li oferia era donar-li més temps a l'hora dels exàmens.

3. Altres adaptacions que se li feien i de les que s'encarregava el servei de
tiflologia de l'ONCE era adaptar al Braille i en relleu mapes i gràfiques
que s'usaven en assignatures com geografia o matemàtiques.
I a l'escola primària?
A la primària se li adaptaven els continguts en l'àmbit de l'accessibilitat, i
es passaven a Braille els controls i alguns exercicis que es feien a classe.
7-. Va assistir a teràpies d'estimulació de petita? Quines?
De petita va assistir a l'ONCE per a fer tot tipus d'estimulació visual.
8.- Quines són les traves amb què més es troba la Berta pel que fa
als estudis?
La manca de temps. Si la Berta es matricula a totes les assignatures del
curs no té temps per dedicar a cada una. Perquè el seu resultat sigui
òptim cal que es matriculi de 2 o 3 assignatures i dedicar-hi el temps
necessari a cadascuna.
I a la seva vida quotidiana?
A la seva vida quotidiana la Berta es troba amb problemes d'accessibilitat
com per exemple quan va amb tren no pot veure les TV on s'anuncien les
parades i cal que es guiï per les informacions que li arriben per via
auditiva i per la seva experiència personal.
Es mou pel món sense bastó i aprofita la seva resta visual per a moure's i
desplaçar-se, és per això que quan es fa fosc o és de nit li agrada anar
acompanyada.
I pel que fa a la relació amb els iguals?
De totes formes, com que es mou tant en ambients de poble (on viu) com
també en les activitats proposades per l'ONCE la Berta té molts coneguts
i gent amb la que comparteix experiències. D'amics, però, en té pocs.
9.- Quin ha estat el paper de la família i quin és avui en dia?
La família és el puntal de la seva vida. És una família que ha donat una
gran quantitat d'experiències i que ha intentat sobreprotegir-la. L'han
ajudat, l'han estimulat i la Berta ha fet piano, equitació i forma part de la
Selecció Catalana d'Esquí.

4. Han vetllat pel seu desenvolupament, han buscat resposta a les
necessitats educatives i han tingut la sort de poder proporcionar-li
viatges, relacions personals, etc.