2. PRESENTACIÓ DEL TEMA
No és una narració en tercera persona.
Predomini del diàleg i la narració.
Temàticament: realisme zolià.
Dos plans narratius diferents: protagonista i
narrador.
Pla narratiu del narrador:
Actitud fatalista.
Actitud paternalista.
Actitud superficial.
3. Tècnica narrativa basada en l’observació.
No només descripcions. Personatges
versemblants.
Característic de La bogeria: procediment
indirecte, diàlegs i estil directe.
TÈCNICA NARRATIVA
I PROCEDIMENT INDIRECTE
4. Abandona el punt de vista de l’omnisciència
narrativa Introdueix un narrador testimoni.
No es limita a explicar la història d’un boig vol
transmetre-la a partir d’un narrador.
Adaptació d’un procés indirecte en l’exposició de
la malaltia.
Objectiu del procediment: Major versemblança i
objectivitat.
5. “Era ben bé el tipus que m’havia ja cridat l’atenció alguna vegada per
les seves estranyes maneres i descrit temps enrere per l’Armengol
[...]
En Serrallonga, al dir de l’Armengol, era, a més a més, llunàtic,
reservat, d’unes inconseqüències de caràcter inexplicables. El meu
amic l’havia vist, en el decurs de tres anys, passar, de devot
intolerant i decidit, a racionalista rabiós; de llibertí desenfrenat, a
èmul perfectíssim de Sant Lluís; de retingut i recelós com un avar, a
jugador com el qui més; d’estudiós i aplicat com un matrícula
d’honor, a no mirar-se cap llibre de curs ni atansar-se per a res a
l’aula. Qui se’n calçava no se’n vestia; qui el veia avui no el coneixia
demà. Per això, sens dubte, l’havien batejat amb el renom de
Bandereta sos condeixebles”
Pàgs.61, 62 i 63 del llibre de La Bogeria.
EXEMPLIFICACIÓ:
6. Descripció feta per l’Armengol d’en Daniel
Serrallonga.
L’autor utilitza el recurs de narrar el que diuen
els altres personatges perquè el lector rebi la
informació que cal.
Hi veiem el segon pla narratiu.
Narrador peça central i es mostra
subjectiu.
7. “-Ah!, té dues germanes?
-Aqueixa i l’Adela, que és un espatotxí que ja, ja!
-Ah!, és eixerida?
-Què eixerida!, un diable amb faldilles que ho fa anar tot en renou! En dos
anys de ser a Vilaniu, al menos ha festejat amb quatre o cinc. I, com que
son pare passava les nits a la timba, els xicots se’n aprofitaven. El
problema tremendo d’en Daniel estarà, doncs, en aquest parell de noies;
perquè l’altra, la geperuda, encara és pitjor que la gran.
-També li agrada el tabaco? – preguntà l’Armengol fent-hi broma. No, no vull
dir això. Ni que en faria cas, si és més lletja que un mal esperit? Vull dir
que té una llengua i unes intencions!...
-Vaja, geperuda de cos i ànima: allò que disputàveu. Però, ¿i un extinent de
Miquelets no les va saber adreçar? Ja és prou!
-És que Don Ignasi no les ha tingudes al costat fins que se li ha mort la
germana d’Igualada a qui les va confiar un cop morta la mare.
-Doncs aquesta germana, pel que dius, les ha criades bé!
-No: la pobra dona no en té cap culpa. Prou va fer emparant-les. Son germà
s’havia ficat al cap que no eren d’ell. “
Pàgs.74 i 75 del llibre de La Bogeria
8. Ens arriba l’aspecte físic i psicològic dels
personatges.
En aquest cas són les germanes del
protagonista.
A partir de les intervencions dels personatges
anem descobrint com es desenvolupa la malaltia
d’en Serrallonga.
9. La bogeria no és una novel·la tradicional.
Nosaltres hem volgut anar més enllà i hem
vist què és el que va dur l’autor a escriure
d’aquesta manera (voluntat de transmetre
versemblança, objectivitat...)
CONCLUSIÓ
10. Procediment indirecte NO és el mateix que
estil indirecte (Dificultat).
Visió més completa de l’obra.
Oller utilitza l’estil directe i diferents punts de
vista per explicar la història.
