Sergio López
Jordi Cànoves
Èric Oromí
Enric Ribas
Andreu Cuesta
2n B BAT Montilivi
2
ÍNDEX
 Introducció..............................................................................................3
 Estru...
INTRODUCCIÓ
En aquest treball explicarem l’estructura i les diferents parts en què es divideix la
novel·la La bogeria de N...
ESTRUCTURA DE LA NOVEL·LA
Estructura interna i externa:
- Estructura externa:
La novel·la consta de nou capítols sense tít...
ARGUMENT DE CADA PART
1a part:
En la primera part se’ns presenta el personatge principal i se’ns exposen els
antecedents.
...
Vilaniu i que se n’anés al camp, que allà estaria bé amb la naturalesa i li va
començar a renegar perquè li feia mal de ca...
CONCLUSIÓ
En aquest treball no hem pogut trobar tanta informació com ens agradaria sobre
l’estructura de la novel·la, així...
BIBLIOGRAFIA
 http://www.scribd.com/doc/16072566/La-Bogeria
 http://xtec.cat/~jpallas/bogeria.htm
 http://www.viquipedi...
BIBLIOGRAFIA
 http://www.scribd.com/doc/16072566/La-Bogeria
 http://xtec.cat/~jpallas/bogeria.htm
 http://www.viquipedi...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Estructura de la bogeria andreu, èric, enric, jordi i sergio

869 views

Published on

Published in: Travel, Entertainment & Humor
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
869
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Estructura de la bogeria andreu, èric, enric, jordi i sergio

  1. 1. Sergio López Jordi Cànoves Èric Oromí Enric Ribas Andreu Cuesta
  2. 2. 2n B BAT Montilivi 2
  3. 3. ÍNDEX  Introducció..............................................................................................3  Estructura de la novel·la.........................................................................4  Argument de cada part...........................................................................5  Conclusió................................................................................................7  Bibliografia..............................................................................................8 3
  4. 4. INTRODUCCIÓ En aquest treball explicarem l’estructura i les diferents parts en què es divideix la novel·la La bogeria de Narcís Oller i l’argument de cada una d’elles. Farem una descripció detallada sobre el tipus d’estructura interna (contingut) i externa (capítols, parts...) que presenta la novel·la esmentada, i a més explicarem aspectes de rellevància del seu contingut que determinen el que és el tema i com es desenvolupa la història al voltant del seu protagonista. En la segona part del treball, exposarem els fets principals i de més importància argumental de la novel·la. 4
  5. 5. ESTRUCTURA DE LA NOVEL·LA Estructura interna i externa: - Estructura externa: La novel·la consta de nou capítols sense títol, senyalats amb nombres romans i que s’agrupen en tres etapes: en els tres primers s’explica els antecedents del protagonista, com el narrador coneix en Serrallonga, l’estada d’en Serrallonga a la presó. El segon, que va del quart al sisè capítol, és on s'explica el procés evolutiu d'alienació d’aquest, i els tres últims són els resultats d’aquesta evolució. - Estructura interna: La novel·la es divideix en les tres parts clàssiques de plantejament, nus i desenllaç. El plantejament va des del primer fins al tercer capítol. Aquí se’ns presenta el narrador testimoni i com coneix la figura de’n Daniel Serrallonga a través del seu amic Armengol. El nus va des del quart capítol fins al sisè, on s'explica l'evolució d'en Daniel i més concretament l’evolució de la seva malaltia mental: quan es va posar malalt, va cridar i insultar el metge, quan no volia sortir de casa seva, etc. El desenllaç són els tres últims capítols, on s’explica com va arribar després de sis anys sense saber res d'ell, a tenir problemes amb les seves germanes pel testament del seu pare; més endavant el seu ingrés al manicomi d'Horta i al final la seva mort. Tema i contingut: La novel·la tracta com a tema principal i global la descripció i les conseqüències de la bogeria centrant-se en la malaltia i no en l’individu. Tot i així, es desglossen altres temàtiques diferents al llarg dels capítols entrellaçades en molts casos amb el tema principal. Pel que fa al contingut, cada acte d’en Daniel Serrallonga és un reflex de la vida del seu pare, com si fossin dues vides simètriques, a fi de justificar el determinisme. Cal afegir que la fragmentació de la novel·la fa que les conclusions siguin predeterminades des del principi: la “sentència feta” pel metge Pròsper Giberga al 2n capítol, el qual defensa l’afirmació que en Daniel és boig per naturalesa, des que va néixer, ja que el seu pare també ho era. 5
  6. 6. ARGUMENT DE CADA PART 1a part: En la primera part se’ns presenta el personatge principal i se’ns exposen els antecedents. Al capítol 1 el narrador ens presenta en Serrallonga físicament, mentre que la part psicològica del protagonista s’intueix a través de la seva forma d’actuar i les seves accions. Al capítol 2 se’ns informa de la mort del pare del protagonista i se’ns mostra la seva història i els seus antecedents familiars, mostrant com el seu pare ja patia la bogeria. Aquest fet forma part del naturalisme, ja que aquest moviment literari defensa l’herència genètica i es podria dir que la bogeria del pare es va transmetre a en Daniel Serrallonga. Al capítol 3 el narrador va a caçar amb el seu cosí, i després decideixen anar a visitar en Daniel. Però quan van entrar a la casa (la qual no estava tancada amb clau) una noia va cridar, pensant que eren lladres. Al final es va resoldre el conflicte i el narrador i el seu cosí van conèixer les germanes d’en Daniel, el qual no hi era. Al final del capítol el cosí diu que tota la família Serrallonga està boja. La informació de la primera part no només mostra el començament de la història, sinó que, a fi de remarcar la possible influència de l’herència biològica (capítol 2) i del medi (capítol 3) en el comportament humà, també es mostren els antecedents familiars. 2a part: Pel que fa a la segona part, se centra en el personatge principal, tot i que és un personatge absent, ja que no és present en l’acció i la història es coneix a partir del testimoni de dos personatges: l’Armengol i en Giberga. Després de quatre anys sense saber res de ningú un dia el narrador es trobà a Barcelona l'Armengol, començaren a parlar i el narrador li confessà a l'Armengol que havia anat a Barcelona a comprar l’anell per casar-se. També parlaren d’en Serrallonga (però ara estava en Giberga), que estava a les Corts a Madrid i que amb la mort del general Prim havia començat a visitar la comtessa, els ministres, el rei per a poder capturar els assassins d’en Prim. Tot això per culpa d’un tal Calado que l’havia ficat en el tema. Finalment, Serrallonga se n’adonà que estava fent el ridícul. Va tornar a Vilaniu i va caure malalt. Va cridar al pare d’en Giberga (que era metge) per tal que li passés consulta. El metge li va dir que necessitava marxar de 6
  7. 7. Vilaniu i que se n’anés al camp, que allà estaria bé amb la naturalesa i li va començar a renegar perquè li feia mal de cap i no parava de fumar. En Serrallonga va començar a renegar, però finalment se’n va anar al camp. Allí al poble va conèixer la Salomé Argila, la qual es convertiria en la seva esposa més tard. En el casament, les germanes estaven totalment en contra d’en Serrallonga, i aquest es volia casar per contradir-les. La Salomé no el volia molt, però volia casar-se. La Fura (el pare de la Salomé) està a favor del matrimoni perquè vol que la filla pugi de classe social. Ja han passat tres mesos i el narrador ja s’ha casat amb la Matildeta. Es passaven el dia fent-se moixaines, i el narrador li deia a la Matildeta que si els veiés en Giberga els titllaria de bojos. Un dia es va trobar l'Armengol, que ja vivia a Barcelona, i el narrador el va convidar a dinar a casa seva l’endemà mateix. Aquest, en el sopar, la Matildeta i el narrador, els va contar que en Giberga li havia enviat una carta explicant-li que en Serrallonga s’havia casat amb la Salomé. I durant tot el sopar estigueren comentant el casament. Que les germanes el dia del casament van penjar un ninot de palla el balcó, que mig poble estava a favor de les germanes sobre que el casament no es realitzés i l’altre mig estava a favor d’en Serrallonga. També comentaren que la núvia anava vestida de blanc. 3a part: Al capítol 7 en Serrallonga reapareix en la vida del narrador després de sis anys. Ell toca la porta del narrador però aquest no el reconeix en un principi. En Serrallonga buscava el narrador perquè l’ajudés en el plet que les seves germanes havien fet pel testament del seu pare. Les germanes van demanar a en Giberga que firmés un document en el qual es deia que el pare estava boig. El plet el guanya Serallonga. En guanyar-lo, l'Armengol es converteix en el nou ídol d’en Daniel. Des d’aleshores en Daniel sempre estava a casa del narrador i ara el tractava com a un heroi. Va invertir en la Borsa i li anava molt bé. Un dia la seva dona entrà al despatx de l'Armengol i li va dir que volia el divorci amb en Serrallonga, però finalment no ho va fer. Un dia hi havia aldarulls al carrer. El narrador i l'Armengol anaren a veure què passava i veieren que allí hi havia en Serrallonga, envoltat per un munt de gent i semblava que estigués cec i sord. Aleshores la dona va decidir tancar-lo al manicomi, que es deia El Paradís. El narrador se sentia culpable de la bogeria d’en Serrallonga, perquè ell també havia contribuït una mica a tornar-lo boig. Al cap de tres mesos en Serrallonga va morir. A l’enterrament hi havia la vídua i el seu fill i tots els altres. Acudien en cotxe. Quan ja hi eren tots, les germanes aparegueren cridant a la Salomé, acusant-la d’assassina, afirmant que havia enverinat en Daniel. En aquell moment, tots començaren a esbatussar-se. Quan acabaren, les germanes se n’anaren avergonyides de l’embolic que havien fet a la cerimònia, enterraren en Serrallonga i marxaren tots cap a casa. 7
  8. 8. CONCLUSIÓ En aquest treball no hem pogut trobar tanta informació com ens agradaria sobre l’estructura de la novel·la, així que l’argument de cada una de les parts en què es divideix l’hem explicat de manera extensa i una mica detallada sobre els fets més rellevants. A part d’això, en resum de les característiques esmentades podem dir que La bogeria és una novel·la d’estructura dividida en tres parts, les quals es corresponen pràcticament amb el plantejament, el nus i el desenllaç. A més a més, el personatge principal, en Daniel Serrallonga, protagonitza una sèrie de vivències que són semblants a les que va viure el seu pare en temps passats, de manera que la vida d’en Serrallonga és el reflex de la del seu pare. També hem de remarcar el determinisme defensat pel metge Giberga, el qual és present durant tota la novel·la. 8
  9. 9. BIBLIOGRAFIA  http://www.scribd.com/doc/16072566/La-Bogeria  http://xtec.cat/~jpallas/bogeria.htm  http://www.viquipedia.cat/  Novel·la La bogeria 9
  10. 10. BIBLIOGRAFIA  http://www.scribd.com/doc/16072566/La-Bogeria  http://xtec.cat/~jpallas/bogeria.htm  http://www.viquipedia.cat/  Novel·la La bogeria 9

×