Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Presentació ponència vic

215 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Presentació ponència vic

  1. 1. <ul>Catalina Borràs Llinàs </ul><ul>Intertextualitat i discurs identitari. El cas de Joana E., de Maria-Antònia Oliver </ul>
  2. 2. <ul><li>L’elecció de Maria-Antònia Oliver com a referent es deu a dos motius bàsics: </li></ul><ul><li>Intertextualitat: bona part de les seves obres palesen l’aprofitament d’un bagatge cultural preexistent (al·lusions)
  3. 3. Feminisme: Joana E. recull la llavor de tres escriptores que, en el seu moment, en van ser considerades exponents: Charlotte Brontë, Víctor Català i Virginia Woolf </li></ul><ul>NOCIONS PRÈVIES a) Justificació </ul>
  4. 4. <ul><li>Fases de la literatura feminista (Elaine Showalter/Francesca Bartrina): </li></ul><ul><li>Literatura femenina: les autores se centren en la imitació dels models masculins. Molta d’importància del pseudònim (Brontë i, sobretot, Català)
  5. 5. Literatura feminista: coincideix en el temps amb el primer feminisme actiu, i té com a objectiu fer palès el fet que la dona, pel simple fet de ser-ho, comença la cursa de la vida amb un important handicap (Virginia Woolf)
  6. 6. Literatura femella o de dona: autodescobriment o recerca de la pròpia identitat. L’autora es dedica a forjar la seva pròpia consciència, això és, s’acosta més a allò que ha de ser ―com a mínim, idealment― la literatura (Oliver i Joana E.) </li></ul><ul>b) Feminisme </ul>
  7. 7. <ul><li>Les diferents etapes vitals de la protagonista de la novel·la corresponen a cada una de les tres etapes esmentades (en la tercera etapa hi ha un deslliurament simbòlic de qualsevol influència literària anterior ) </li></ul><ul><li>La delimitació, però, no és exacta: </li></ul><ul><li>La novel·la es basteix a partir de dos eixos temporals diferents (cal fer una reconstrucció temporal)
  8. 8. Aparició de referències a una determinada autora en el marc d’una etapa vital que, en principi, no es correspon a la influència d’aquesta (parlem de predomini, no de presència exclusiva) </li></ul><ul>c) El cas de Joana E. </ul>
  9. 9. <ul><li>Joana, filla única d’un matrimoni d’elevada posició social i d’idees força avançades al seu temps
  10. 10. En aquests primers anys, Joana gaudeix especialment de les estades a Son Galiana, la possessió familiar, on freqüenta el contacte de Bernadet, el fill dels amos, i de Gaietà, el pastor
  11. 11. L’origen d’aquesta segona figura és força obvi: Gaietà és un personatge cabdal de Solitud (1905), l’obra que ha atorgat més reconeixement a l’escriptora Víctor Català. Un dels trets més característics d’aquest personatge és el coneixement de moltes històries pròpies de l’àmbit de la literatura popular (rondalles, llegendes, etc.). Per la seva banda el Gaietà de Joana E ., tot i que ha perdut algunes de les connotacions simbòliques que la crítica atorga al personatge de Català, també resulta ser un excel·lent narrador de rondalles (fins i tot és entrevistat per mossèn Alcover, centrat en el procés de recerca de nous materials per incloure en el seu Aplec ) </li></ul><ul>ANÀLISI INTERTEXTUAL DE L’OBRA a) Infantesa i joventut </ul>
  12. 12. <ul><li>Mort dels pares de Joana en un accident, la qual cosa implica la revelació de la seva condició d’expòsita
  13. 13. Dificultats: assumpció de la seva condició, rebuig dels parents i convivència amb la pèrfida tia Carme
  14. 14. Identificació amb la protagonista de Jane Eyre , de Charlotte Brontë: </li></ul>
  15. 15. <ul><li>«Vaig anar a la biblioteca a cercar el llibre que m’havia regalat Mr. Rochester. Jane Eyre . M’havia agradat tant, aquell llibre [...]. Vaig passar per davant el mirall: els meus ulls fascinats miraren involuntàriament les profunditats que revelava. Tot semblava més fred i més fosc en aquell buit visionari que en la realitat; i l’estranya figura menuda que m’observava, amb la cara blanca i els braços en la foscor [...] feia tot l’efecte d’un esperit real: vaig pensar que era un fantasma petitó, mig màgic, mig diablesc. Però jo era na Joana, na Joana Expòsita. Vaig agafar el llibre i em vaig sentir reconfortada. Jane Eyre. Joana E» </li></ul>
  16. 16. <ul><li>Casament amb el doctor Lligorra com a única sortida
  17. 17. Desencís: el doctor no vol consumar el matrimoni
  18. 18. Joana descobreix amor i sexe de la mà de Miquel Torelló, l’advocat de la família </li></ul>
  19. 19. <ul><li>Relació amb Miquel
  20. 20. Denúncia sistemàtica de la anormalitat de la situació a la qual es veu sotmesa per part del seu marit
  21. 21. Record de la seva mare, feminista incipient
  22. 22. Influència de Virginia Woolf: Joana esdevé una dona lluitadora i conscient de la seva situació. Ara és capaç de mirar més enllà i aprendre a copsar la realitat que s'amaga darrere determinats esdeveniments de caràcter intel·lectual i polític
  23. 23. Etapa d'autodescobriment: </li></ul><ul>b) Presa de consciència </ul>
  24. 24. <ul><li>«Més d’una vegada he desitjat haver nascut home. Bé, no és vere. Més d’una vegada m’he rebel·lat contra les dificultats que la vida em posava pel fet de ser dona. Contra les dificultats que troba una dona per resoldre les dificultats que la societat li posa pel fet de ser dona. No sé si m’explic» </li></ul>
  25. 25. <ul><li>En el moment en què el procés de conscienciació de Joana arriba al seu punt àlgid (i, en conseqüència, l’obra dóna pas als continguts que pertanyen a l’àmbit de la literatura de dona), aquesta s’adona que espera un fill de Miquel. A partir d’aquest moment, Joana inicia una lluita que esdevé el principal exponent de la seva feminitat: aconsegueix tenir el fill, amagar el fet al seu marit i seguir la seva relació amb Miquel. Tot i això, al final són descoberts, i Miquel mor d’un sobtat atac de cor
  26. 26. La protagonista torna a enfonsar-se anímicament i, novament, és el doctor Lligorra qui li ofereix una sortida viable per a la seva situació: tornar al seu costat. Joana accepta la proposta per assegurar un bon futur al seu fill. Després d’uns quants anys de convivència amb el doctor, però, n’arriba la mort i, amb aquesta, la decepció (per bé que esperada) del seu testament </li></ul><ul>c) Maduresa emocional </ul>
  27. 27. <ul><li>Procés de lluita per la supervivència que marca la tercera etapa de la seva vida. Després d'uns anys difícils, la vida li somriu però, en aquest cas, és exclusivament per mèrits propis
  28. 28. Ja cap al final de l’obra, un darrer obstacle apareix en el seu camí: Joana descobreix, mitjançant un anònim, l’homosexualitat del seu fill Joan. Reacció inicial de rebuig, però al cap i a la fi aquesta experiència resulta força enriquidora ja que li serveix per entendre que la vida encara té moltes coses per ensenyar-li </li></ul>
  29. 29. <ul><li>Reconciliació amb Joan
  30. 30. Gestació de la venjança respecte dels membres de la família que durant tants d’anys s’han oposat al fet de veure-la hereva dels béns dels seus pares
  31. 31. Casament de Joana i el seu fill. El cercle es tanca </li></ul>
  32. 32. «Hem arribat just a punt. Ja sona l’orgue. Unes noces de primera, Miquel. Miquel estimat. És pel nostre fill, que ho faig. No, a tu no et puc enganyar. No ho faig només per ell, ho faig també per mi. I per tu, encara que tu només siguis un punt de la meva memòria, un rostre que s’esvaeix darrere el rostre del nostre fill, dues expressions tan iguals que la seva em fa oblidar la teva. T’hi hauries divertit molt, amb aquest casament d’ara, Miquel. Molt bé, Joana, molt bé. Tira-los-ho pels morros, Joana, aquesta gent no es mereix altra cosa. Estic segura que m’hauries dit això exactament. Oh, està preciosa la Seu, tota il·luminada. O no m’ho hauries dit?»
  33. 33. <ul><li>Com veiem, la novel·la es clou amb la seguretat, per part de la protagonista, d’haver superat amb escreix un complex procés d’introspecció que l’ha portada a assumir amb resignació les contínues desgràcies que han sacsejat la seva vida i, a partir d’aquí, a acceptar les particularitats de la lluita diària per la supervivència que tota dona està obligada a encarar. En definitiva, doncs, pot afirmar-se que ha quedat demostrat el fet que en el marc de l’obra oliveriana l’aplicació de les tècniques de caire intertextual apareix indiscutiblement vinculada a la recerca de la identitat femenina </li></ul><ul>CONCLUSIONS </ul>

×