2. Una nit tres joves van tenir la
idea de començar una nova
carrera. Van explicar als seus
pares la seva fantàstica
ocurrència:
- Volem anar a Los Ángeles
(Califòrnia).
3. - No anireu enlloc sense
nosaltres, és a dir, vosaltres
sols! - van dir els pares.
- Per què no podem anar?
- Si us passa alguna cosa, què
farem? On us trobarem?
4. El pare va dir:
- A dormir! Si no, fareu tard demà a la
universitat.
En Diar, va dir:
- Ja està, tinc una idea genial!
La Lirba i l’ Ailuj , totes dues, van cridar:
- Quina?
- Doncs... ens escaparem de casa a la nit,
agafarem l' avió i ens anirem.
5. El vol va ser bo.
En sortir de l’avió en Diar, la
Lirba i l’Ailuj van anar a la seva
classe: a en Diar li va agradar
l’aula d'informàtica, la Lirba va
anar a l’aula de detectius per
aprendre l’ofici i, l’ Ailuj, a la
sala de veterinaris.
6. Quan van acabar les classes,
es van anar a l’hotel a
prendre un vermut.
En acabar el vermut ja era de
nit.
7. - Ai!-va dir en Diar - No hem enviat un missatge als
pares.
- Per a què? - van dir la Lirba i l’Ailuj.
- Perquè sàpiguen on estem, és clar!
- On són els mòbils? No ens els hem deixat a les
motxilles de la universitat.
- No! Els hem deixat a l’avió!
- Diar!Te’ls has deixat a l’avió?
- Jo? M’heu enxampat, els he deixat a l’avió!
- Com avisarem els nostres pares?- va dir l’ Ailuj.
-Tinc una bona idea,escriurem una carta als nostres
pares.
8. Quan ja van escriure la carta, van
enviar-la a casa de la mare i el pare.
Van anar a dormir. L’endemà
cadascú va fer classe i es van reunir
al campus de la universitat de Los
Ángeles (Califòrnia).
Quan els pares van rebre la carta es
van espantar i, al mateix temps, es
van enfadar molt.
9. Els pares van escriure una
altra carta, però no sabien
l’adreça.
Els germans van escriure una
nova carta, on escrivien
l’adreça als seus pares.
10. La mare i el pare no van
respondre.
Els joves van adonar-se
que la vida així era molt
difícil: aconseguir diners,
rentar-se la roba,
planxar,...
11. Van aprendre la lliçó: no demanar
tant, ajudar i també que no s’han de
malbaratar els diners.
Van tornar a casa, marejats com
una tassa.
Aquesta es una de les grans lliçons
de la vida.
12. Aquest text l’ han escrit
l’Abril de 4C, el Raid de
4B i la Julia de 3B.
18. L´any 2017, a una selva d´Àfrica, hi havia un
agent secret que estava investigant un cas sobre
Carles el Boig. L’ agent es deia Wigelu Sánchez
Fernández.
19. Jo em dic Valentina i estava pilotant l’avió quan
en Carles el Boig em va despistar i l’avió es va
estavellar a l’ Àfrica. Llavors ens vam quedar
inconscients. Un gos màgic, que podia parlar,
ens va despertar i ens va dir :
20. - Ei, desperteu-vos!!! Hola, em dic BubBub i tinc
7 mesos. Els meus amos, Jordi i Sílvia, m’han
abandonat perquè es van adonar que sóc màgic i
es van espantar. A ells no els agrada la màgia i
per això sóc aquí. Veniu, seguiu-me, jo us diré el
camí, expliqueu-me tot el que us ha passat.
21. Mentrestant... Carles el Boig estava amagat entre
les fulles i es va escapar a l’altra punta de la selva
africana.
Pel camí ens vam trobar una serp que ens va
enganyar. Ens va dir:
- El vostre amic està a l´avió.
Vam anar a l´avió però no hi havia ningú. Vam
estar tres dies buscant-lo i intentant sobreviure;
no el vam trobar.
22. Quan vam tornar, l’avió havia desaparegut. Al
costat hi havia eines i petjades. Vam seguir les
petjades i vam descobrir una cova, que era el seu
amagatall . Vam trobar motxilles propulsores i ens
les vam posar. Ho vam agafar tot i en BubBub va
exclamar : ATRAPEM-LO!
23. Vam sortir volant propulsats per les motxilles, vam
veure l’avió de lluny i ens vam adonar que en
Carles s’havia penedit del que havia fet i va anar
tot sol a la presó.
Potser us haureu preguntat què va ser de
nosaltres?
24. Nosaltres vam acabar així:
Autors: Daniel Sánchez (4C), Guillem Esteve (3C)
i Helena Colet (3B)
25.
26. Al segle LI, en un futur llunyà, a Nova York, hi
havia un grup de quatre noies que es deien Júlia,
Lena, Erin i Anna.
27. A la Júlia li agradava la tonteria, era bromista i
alegre. Era massa guapa.
La Lena era llesta i alegre, molt guapa i rossa.
L´Erin era amable, simpàtica i riallera. També era
guapa i gairebé sempre portava trenes.
L´Anna era simpàtica, estava boja, era guapa i
tenia el cabell castany.
28. Totes tenien 18 anys.
Eren models i havien d’anar a París per feina.
Quan ja estaven a punt d'entrar a l'avió, es volien
fer un "selfie". Feia molt de vent i a l'Erin se li van
escapar els bitllets de la butxaca!
29. Un ocell, va passar per allà, va veure els bitllets i,
quan els va agafar, es va adonar que posava
Anna, Erin, Lena i Julia. Les noies van dir que
eren seus i l'ocell se'ls va tornar.
Van anar al lavabo de l'avió i no hi havia paper
higiènic!
30. Quan va acabar el viatge, es van dirigir a l'hotel
de luxe i es van acomodar a la habitació 1.974.
Llavors van sortir a fer un tomb amb els patins
elèctrics (tenien molt de $$$).
31. L´endemà van anar a la passarel•la de models. I
després l´Anna es va adonar que s'havia deixat
els vestits a Nova York!!!!
Al cap d'una estona, van córrer cap a la botiga
més exclusiva de París i van deixar la botiga
buida!
32. La passarel•la va ser un èxit! S'ho van passar
genial. Tot els hi va sortir de meravella.
I al final de tot, van entrar a un bar a prendre un
gin tònic per celebrar-ho!!!