3. 1. Presentació del tema
La Bogeria de Narcís Oller és una novel·la molt peculiar i és que l’autor va voler innovar
perquè va abandonar la típica narració en tercera persona i va fer que el diàleg i la
narració predominessin sobre les descripcions.
Temàticament, es centra en el realisme d’influència zoliana. Emile Zola, considerat
avui en dia l’estendard del realisme, va influir molt en aquest escriptor ja que fins i tot
en va traduir obres.
Narcís Oller intenta fer arribar al lector els detalls d’una malaltia, la d’en Daniel
Serrallonga, d’una manera especial ja que no fa servir la vulgar narració i es concentra
en la forma del diàleg que li permet més joc i elaborar una novel·la que surt dels tòpics.
S’ha catalogat La bogeria com a novel·la realista i naturalista perquè l’autor transmet
les característiques de la malaltia des de dos plans narratius diferents; el del
protagonista, Daniel Serrallonga, i el del narrador, dins del qual es mostren tres
actituds davant de la malaltia: la fatalista d’en Giberga, donada per la seva visió
mèdica, la paternalista del narrador i la més superficial de l’Armengol. El primer pla
narratiu explica l’evolució patològica d’en Serrallonga i el segon introdueix els judicis
que aquesta evolució mereix als altres personatges.
2. Tècnica narrativa i procediment indirecte:
En les seves novel·les, la tècnica narrativa d’Oller es fonamenta en l’observació. No
només domina les descripcions sinó que també sap crear personatges versemblants
dins d’una trama narrativa complexa. Però el que és característic de La bogeria de
Narcís Oller és el procediment indirecte. Aquest es basa en l’ús del diàleg per informar
de l’assumpte de la novel·la i presentar personatges basant-se en les seves
intervencions. Per tant, els diàlegs, és a dir, l’estil directe, són la tècnica clau que fa
servir l’escriptor.
En aquesta novel·la Oller abandona el punt de vista de l’omnisciència narrativa,
procediment típic de les novel·les realistes, i introdueix un narrador testimoni, de
manera que la història d’en Serrallonga arriba al lector a través dels diàlegs que
mantenen el narrador i els altres personatges. L’autor no es vol limitar a descriure la
història d’un boig sinó que vol que aquesta arribi al lector a través d’un narrador
testimoni. Oller adapta aquest procediment indirecte en l’exposició del procés
patològic d’en Serrallonga. Amb aquest procediment pretenia obtenir una major
versemblança i objectivitat.
3
4. 3. Exemplificació:
“Era ben bé el tipus que m’havia ja cridat l’atenció alguna vegada per les seves estranyes
maneres i descrit temps enrere per l’Armengol
[...]
En Serrallonga, al dir de l’Armengol, era, a més a més, llunàtic, reservat, d’unes
inconseqüències de caràcter inexplicables. El meu amic l’havia vist, en el decurs de tres
anys, passar, de devot intolerant i decidit, a racionalista rabiós; de llibertí desenfrenat, a
èmul perfectíssim de Sant Lluís; de retingut i recelós com un avar, a jugador com el qui
més; d’estudiós i aplicat com un matrícula d’honor, a no mirar-se cap llibre de curs ni
atansar-se per a res a l’aula. Qui se’n calçava no se’n vestia; qui el veia avui no el coneixia
demà. Per això, sens dubte, l’havien batejat amb el renom de Bandereta sos
condeixebles”
Pàgs.61, 62 i 63 del llibre de La bogeria.
Edicions Castellnou.
En aquest fragment hi podem veure el segon pla narratiu en el qual el narrador n’és la
peça central i on es mostra subjectiu. D’altra banda, es tracta d’una descripció d’en
Daniel Serrallonga feta per l’Armengol però recitada pel narrador - ja hem dit abans
que Narcís Oller tenia molta traça fent descripcions.
Però per veure una altra característica important en aquesta obra cal que fem una
ullada al fragment següent:
- Ah!, té dues germanes?
- Aqueixa i l’Adela, que és un espatotxí que ja, ja!
- Ah!, és eixerida?
- Què eixerida!, un diable amb faldilles que ho fa anar tot en renou! En dos anys de
ser a Vilaniu, al menos ha festejat amb quatre o cinc. I, com que son pare passava
les nits a la timba, els xicots se’n aprofitaven. El problema tremendo d’en Daniel
estarà, doncs, en aquest parell de noies; perquè l’altra, la geperuda, encara és
pitjor que la gran.
- També li agrada el tabaco? – preguntà l’Armengol fent-hi broma.
- No, no vull dir això. Ni que en faria cas, si és més lletja que un mal esperit? Vull dir
que té una llengua i unes intencions!...
4
5. - Vaja, geperuda de cos i ànima: allò que disputàveu. Però, ¿i un extinent de
Miquelets no les va saber adreçar? Ja és prou!
- És que Don Ignasi no les ha tingudes al costat fins que se li ha mort la germana
d’Igualada a qui les va confiar un cop morta la mare.
- Doncs aquesta germana, pel que dius, les ha criades bé!
- No: la pobra dona no en té cap culpa. Prou va fer emparant-les. Son germà
s’havia ficat al cap que no eren d’ell.
Pàgs.74 i 75 del llibre de La bogeria.
Edicions Castellnou.
En aquest fragment podem veure com Oller, a través del diàleg, ens fa arribar als
lectors l’aspecte físic i psicològic dels personatges. Aquest fragment en concret
descriu les germanes del protagonista.
També a partir de les intervencions dels personatges anem descobrint com es
desenvolupa la malaltia d’en Serrallonga així com tots els fets que van succeint al llarg
de la novel·la.
4. Conclusió:
A primer cop d’ull ja es percep que La bogeria no és una novel·la tradicional. Fins el
lector menys experimentat s’adona de la forma del diàleg, amb els clàssics guionets.
Nosaltres hem volgut anar més enllà i hem vist què és el que va dur a l’autor a escriure
d’aquesta manera: la voluntat de transmetre versemblança, objectivitat i originalitat
per no caure en el parany d’escriure un fred assaig clínic.
Hem vist també com Oller treu suc a l’estil directe per explicar el que va passant i per
descriure els personatges. És una novel·la molt especial perquè els diferents punts de
vista es complementen i en fan una obra rica.
Al primer moment vam tenir dificultats per entendre què era el que se’ns demanava:
crèiem que el procediment indirecte era el contrari de l’estil directe però llavors ja vam
veure que dins del procediment indirecte s’hi trobaven aquestes dues modalitats.
Ara tenim una visió més completa pel que fa a La bogeria de Narcís Oller i hem
descobert coses que ,si no ens les haguéssim preguntat, no les hauríem acabat sabent
mai.
5
