historia del mon contemporani

1. Història món. 1er de Batxillerat. IES GUADASSUAR. Dpt d’Història
TEMA 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
http://www.slideshare.net/jorgelagim/unitat-3-la-revoluci-industrial
(es un ppt de la revolució industrial)
http://jurochem.jimdo.com/el-t%C3%A8xtil/primeres-innovacions-t%C3%A8cniques/
aporta tota mena d’informació. Més vàlid per a 4art d’ESO, però les imatges i les
definicions son molt aprofitables
http://www.slideshare.net/mcarmearanda/slideshows/5 (presentacions en ppt d’una bona
part dels temes de 1er de Bat).
Les següents adreces ja s’han esmentat en el tema anterior.
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/
http://ccsocials.blogspot.com/2009/09/02-la-revolucio-industrial-1-bah.html
http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com/
http://bachiller.sabuco.com/historia/
http://claseshistoria.com/
Què va ser la Revolució Industrial?
Es tracta d’una transformació en l’organització de la producció i de la societat que va
permetre, en Anglaterra, des de 1780, una constant i il.limitada multiplicació de béns i
serveis. Aquest canvi econòmic i social tenia com a punt d’arribada el sistema fabril, la
fàbrica i una societat basada en una divisió entre el treballador (assalariat) i el
propietari dels mitjans de producció (terra, màquines, fàbriques, etc).
Aquest canvi arrencà primer a Anglaterra i a finals del segle XVIII tingué diverses
manifestacions o revolucions:
*la revolució demogràfica, amb el creixement de la població i l’urbanització;
*l’agrícola, amb la multiplicació de la producció d’aliments;
*la tecnològica, amb l’ús de noves fonts d’energia (carbó) per a la mecanització
del procés productius;
*el transport i el comerç, que van permetre que la producció es destinara a un
mercat nacional i internacional;
*el desenvolupament de la fàbrica com a unitat bàsica de producció, primer en el
tèxtil i després en el siderúrgic.
1.- El creixement demogràfic.
El patró de creixement procedent de l’Antic Règim va ser substituït per una
transformació/revolució. Així la població d’ Anglaterra passà de 7,4 milions el 1750 a
20,8 milions el 1850. Les raons es troben en:
*la reducció de la mortalitat, especialment la mortalitat catastròfica (del 32 al 23
entre 1750-1800)
*el manteniment de la natalitat (al voltant del 34 fins mitjans del segle XIX);
*la multiplicació de l’oferta d’aliments, la qual cosa té a vore amb els canvis
agrícoles
1

2. Història món. 1er de Batxillerat. IES GUADASSUAR. Dpt d’Història
*la millora d’alguns serveis urbans (cementiris fora de la ciutat)
*ús del sabó a nivell domèstic i la substitució de la llana pel cotó com a teixit en la
vestimenta habitual (la qual cosa té relació amb les fàbriques tèxtils)
Així, fams i epidèmies van anar desapareguent i les mortalitats catastròfiques també. .
Açò tingué repercusions:
*L’increment demogràfic va ser un estímul per a la producció de béns i serveis,
(a més població, més demanda) però això va ser possible, sobretot, pels canvis
en l’agricultura de mercat i el desenvolupament dels transports;
*L’emigració cap a les ciutats de la mà d’obra rural excedent (relació amb els
canvis agrícoles)
2.- L’agricultura.
Cap a 1770, a Anglaterra, l’agricultura evidenciava importants símptomes de canvi
en les estructures de propietat, en els mètodes de cultiu i en l’orientació de la
producció cap el mercat.
La propietat de la terra.
Des de 1660 o fins i tot abans, la major part de la superfície útil comença a
concentrar-se en unes poques mans: al voltant d’un 70% d’aquesta estava en mans
de l’antiga noblesa (els land lords) i la gentry (xicoteta noblesa, comerciants i homes
de lleis amb terres). Els mecanismes que expliquen aquest procés es troben en *la
compra de terres als petits propietaris i arrendataris i , sobretot, *el tancament i
privatització de terres obertes i comunals . Aquest procés es coneix amb el nom
d’enclosures i té com a punt culminant el període de 1770 a 1815, quan el Parlament
va legislar al respecte.
Aquest procés va transformar el camp anglés decisivament, abandonant la rotació
triennal, el guaret, els camps oberts i la ramaderia per uns mètodes més intensius que
permeteren multiplicar la producció i orientar-la al mercat.
Els mètodes de cultiu. .
El famós Sistema Norfolk que expliquen tots els manuals és una rotació de conreu on
desapareix el guaret (es multipliquen les roturacions de terres buides, boscos, terres
de pastura, aiguamolls, etc) i es produeix una combinació de blat, trèbol, ordi,
naps i ferratge, entre d’altres que no sols permetia augmentar la producció, sinó
que també proveïa de menjar al bestiar, ajudava a la regeneració de la terra i
incrementava el rendiment.
Junt a això :
*l’Arada Rotherham, removia la terra amb més facilitat i permetia plantar-hi més
llavors;
*el mètode Jethro Tull que sembrava el blat en solcs disposats en fileres rectes i a
una distància suficient les unes de les altres per a permetre que passara una arada
tirada per 2 cavalls. Açò va permetre sembrar i treure les males herbes mecànicament.
2

3. Història món. 1er de Batxillerat. IES GUADASSUAR. Dpt d’Història
Imatge procedent de
bellera.cat
Orientació al mercat.
• Els propietaris orientaren la producció al mercat, ja fora a les grans ciutats
o al mercat internacional, afavorit pel creixement demogràfic i el
proteccionisme agrari que no desapareix fins 1846 (són les Corn Laws).
En conclusió, cap a finals del segle XVIII, trobarem grans explotacions on els
propietaris de terres cedien en arrendament a parcers (farmers) que
contractaven treballadors assalariats en procés de despossessió, al voltant
d’unes 360.000 famílies, i que completaven la seua subsistència teixint a casa quan
les feines del camp minvaven.
Altres conseqüències importants van ser l’emigració cap a les ciutats dels petits
propietaris i arrendataris desposseïts per les enclosures. L’èxode rural i l’urbanització
estan directament relacionats a la Revolució Industrial, però això ja es més propi del
segle XIX. El pas de la ramaderia a una agricultura de mercat, necessitava mà d’obra i
l’emigració a les ciutats es donarà ja amb el creixement de les fàbriques i el ferrocarril.
3.- Les innovacions tècniques.
Fins el segle XVIII, les fonts d’energia més utilitzades eren l’animal, la humna i
l’eòlica. El primer avanç significatiu va ser l’ús de l’energia hidràulica, conegut des de
l’edat media i que consistia en aprofitar l’aigua dels rius mitjançant rodes hidràuliques
que movien les primeres màquines.
Va ser la màquina de vapor, patentada per James Watt (1769) la que va permetre
abandonar la dependència i les limitacions de les fonts d’energia tradicional, accionant
les bombes d’aigua a les mines, impulsant les màquines de teixir i els martells a les
fargues.
3

4. Història món. 1er de Batxillerat. IES GUADASSUAR. Dpt d’Història
Watt va perfeccionar aquest mecanisme i associat a Boulton començà a distribuir-lo.
La primera activitat, al marge de les explotacions mineres de carbó que començà a
demandar la máquina de vapor va ser el sector tèxtil (al 1800 ja funcionaven unes 500
màquines). L’aplicació del vapor a la indústria va facilitar l’augment de la producció i va
abaratir costos. Més tard, després de 1820, s’aplicà al transport (el ferrocarril).
Per què aquestes innovacions? Hi trobem diversos estímuls:
*el creixement de la demanda
*empresaris disposats a arriscar capital (inversió de capital)
*mà d’obra desposseïda per a ser contractada (això no està tan clar).
En tot cas, les innovacions, al final del procés, reduïen costos i multiplicaven la
producció i front això, el treball manual d’origen artesanal no podia competir a mig i llar
termini. (com veurem més endavant això tindrà repercusions)
imatge de tecnologias.us
http://ccsocials.blogspot.com/2009/09/02-la-revolucio-industrial-1-bah.html
(en aquesta adreça podreu trobar una ampliació de la imatge anterior).
L’aplicació de les màquines al sistema productiu va transformar les formes de treball i
va crear, en bona part el sistema fabril, les fàbriques, element primordial de la
Revolució industrial.
4

5. Història món. 1er de Batxillerat. IES GUADASSUAR. Dpt d’Història
Des de 1730, va ser al teixit on començaren les innovacions, amb la introducció
de la llançadora volant de Kay i les primeres filadores mecàniques, que abaratien
costos i multiplicaven la producció. L`ús de l’energia hidraulica i del vapor,
després, va imposar la concentració de tota la producció en un recinte tancat
(per qüestions de pura rendibilitat econòmica i també per a controlar els treballadors).
Així doncs, el taller artesà va ser substituït per la fàbrica. Els factors que
permeten el pas del taller a la fàbrica van ser:
*les innovacions tècniques necessitaven d’espai i només podien ser rendibles en
recintes on es concentrava tot el procés productiu;
*fer front a una demanda creixent de productes tèxtils;
*controlar els treballadors i evitar els fraus dels teixidors domèstics (això ho
explicarem després)
Convé, per tant, definir que entenem per fàbrica: una entitat que concentra tot el
procés productiu de fabricació d’una mercaderia o producte en un recinte tancat
a partir d’importants inversions de capital, ús de maquinària (moguda per una
energia, ara el carbó) i de determinades matèries primeres i una divisió del
treball entre la mà d’obra (molt nombrosa i desposseïda que rep un salari pel seu
treball). El producte final es dirigeix al mercat. A finals del segle XVIII, aquest
model comença a extendre`s pel ferro, el tèxtil, el carbó i les màquines
ferramentes.
Mentre, a la resta d’activitats productives predominaven: *tallers artesans,
*petites empreses en règim de subcontractació i sobretot, *eixidors domèstics
( en el camp, es tractava de llauradors i jornalers que completaven la seua
subsistència, teixint a casa a partir de les matèries primeres que els aportava un
comerciant o intermediari. Açò es produïa, sobretot, en els mesos on el treball del
camp minvava. Fins 1820, hi havia en Anglaterra uns 250.00. Els fraus en la confecció
del producte eren habituals i ningú no controlava el teixidor).
Com veurem tot seguit, la fàbrica no s’imposarà automàticament: serà odiada per
molta gent perquè implicava una disciplina de treball molt dura (treballar moltes hores
amb un horari i una vigilància sistemàtica), estar lligat a una màquina i uns salaris de
subsistència.
4.- La fàbrica: el cas del tèxtil cotoner i la siderúrgia.
Els pilars de la Revolució Industrial van ser el tèxtil, la fabricació de ferro i acer, el
carbó, com a principal font d’energia i l’aplicació de la màquina de vapor. (així va ser
fins 1870. Es la primera fase de la Revolució Industrial)
El sector cotoner.
Aquesta activitat va nàixer molt lligada al comerç exterior (colonial). Cap a 1700,
encara era una activitat menor i els teixits de cotó procedien de l’Índia. Els empresaris
del sector de la llana, recelosos de la competència cotonera (de les importacions de
cotó de l’Índia, que tenien un preu menor), van aconseguir la prohibició d’importació
d’estampats de cotó procedents de l’Índia (indianes).
Açò va ser aprofitat pels cotoners anglesos per a dedicar-se a la fabricació de teixits
de cotó. Cap el 1750, es va prohibir la importació de qualsevol teixit de cotó i d’ençà
començaren a produir-se tèxtils i no sols a estampar-los. La matèria primera, el cotó,
s’importava de l’Índia i d’Amèrica (és el cotó en floca o en brut) i la producció
d’aquestos teixits es feia a la regió del Lancashire, tradicionalment tèxtil. La major part
5

6. Història món. 1er de Batxillerat. IES GUADASSUAR. Dpt d’Història
de la producció s’orientava al mercat exterior i així cap a 1850, de cada 13 metres que
es venien a l’exterior (Europa, Amèrica i més tard Àsia) i només 5 al mercat interior o
anglés.
La mecanització.
Inicialment, la producció es dividia entre:
*manufactures centralitzades (on es feia el filat). Fins 1750, tot era manual i no
subministrava prou fil. 3 innovacions mecanitzaren el filat del cotó: La Spinning
Jenny (1760) de Hargreaves, que augmentà la qualitat i la quantitat del fil; La Water
Frame (1768) d’Arkwright, moguda per energia hidràul.lica i la Mule Jenny (1778) de
Crompton, que donà pas a la fàbrica definitivament.
*teixidors domèstics (que treballaven manualment). Ací, la introducció de la
Llançadora volant, de Kay (1733) permetia teixir més ràpidament i el Teler mecànic
(1785) de Cartwright equilibrà els dos processos, filat i i teixit. .
Totes aquestes innovacions eren senzilles i no requerien de grans coneixements, cosa
que posà la Revolució Industrial a l’abast de molta gent i estalvià molts capitals. (açò
ho explicarem més endavant)
Imatge procedent de kalipedia.net
De tota manera, el pas a la fàbrica no va ser automàtic ni senzill:
El 1820, encara hi havia 250.000 teixidors i el 1850, uns 50.000.
Per què? El pas a la fàbrica, en el sector del filat del cotó i més tard al teixit, però
també en les màquines-ferramentes i en el ferro i l’acer, es va veure impulsat per
la necessitat de trobar un recinte on treballar amb les màquines, però també cal
tenir altres factors molt importants:
*una demanda en expansió (interior i exterior) (el paper del mercat interior i exterior
també s’explicarà després)
*la competència entre les empreses;
*d’aquesta manera es controlava millor als treballadors, sotmetent-los a un horari i
una dura disciplina de treball (cosa desconeguda fins aleshores). Molta gent no vol
anar a la fàbrica, i, així, el 1840, només el 5% de la mà d’obra del sector
6

7. Història món. 1er de Batxillerat. IES GUADASSUAR. Dpt d’Història
secundari treballa a la fàbrica. Per què?. Perquè això significa perdre
independència, sobretot si vens de treballar en un taller, i estar sotmès a una
màquina i horaris molt durs i per tant, sols acudiran a la fàbrica quan resulte
imprescindible. Per això, els primers obrers fabrils eren, sobretot: dones,
xiquets, pobres de solemnitat i artesans arruinats. Si Anglaterra s’ho va permetre
va ser perquè cap altre país li podia fer la competència i aleshores, en la primera fase
de la Revolució, va compaginar fàbriques, teixidors i petits tallers.
http://www.iesjmquadrado.cat
(aci hi ha un arxiu en pdf que sintetitza les innovacions tècniques de la revolució
industrial)
El finançament de les noves indústries.
D’on va sorgir el capital que necessitaven les fàbriques?
*D’una banda, els capitals acumulats gràcies al comerç ultramarí;
*D’altra, l’autofinançament de la mateixa indústria tèxtil. Es a dir, capital procedent de
les empreses agrícoles i de l’evolució de les antigues activitats industrials (es a dir,
autofinançament). Cal recordar, que aleshores, els marges de benefici arribaven al 30 i
al 40% i el cost de la maquinària era bastant reduït, a diferència del que ocorrerà en la
segona fase de la Revolució Industrial, la de l’automòbil, l’electricitat.
La siderúrgia.
Abans de la Revolució Industrial ja s’utilitzava el ferro, però només es produïa en
xicotetes quantitats perquè la demanda era molt escassa, al voltant de 100.000 tones
l’any a Anglaterra el 1780. La producció es dirigia a satisfer les necessitats de l’exèrcit
en èpoques de guerra i quan aquesta demanda es reduïa, la crisi era el resultat
habitual.
3 innovacions van fer possible que el ferro donara un gran salt endavant:
• El Mètode de Darby, (1732), on la producció de ferro amb carbó de coc es
produïa en un alt forn, vinculant, així el ferro i el carbó. D’ençà, la producció de
ferro començà a relacionar-se, per tant, amb l’explotació minera (bigues per a
les mines i rails pel transport del carbó), fent créixer, així, el sector del carbó.
• El mètode de Henry Cort (1783), de pudelació i laminatge que eliminava els
escòries de ferro, permetent la fabricació de màquines-ferramentes per a
l’agricultura i la indústria (tèxtil, entre d’altres).
• El mètode Nielsen (1829), que convertia el ferro en acer, un material dur i
flexible, ideal per a les locomotores i els rails del nou transport, el ferrocarril.
Sens dubte, el ferrocarril va proporcionar l’estímul perquè la siderúrgia donara
un salt endavant extraordinari. A més, el ferrocarril permetia transportar el
carbó, el ferro i l’acer a un menor cost a les ciutats.
• El Convertidor de Bessemer (1855) que va permetre la fabricació industrial
en sèrie d’acer en lingots procedents de la fusió del metall.
El finançament de la siderúrgia. Bancs i Societats anònimes.
El ferrocarril, com veurem després, i la siderúrgia, necessitaven de fonts de
finaçament més sucoses i potents que el tèxtil .
Apareixen, així, les societats anònimes per accions, on el capital social d’una
empresa es fraccionat en accions que són venudes al públic.(es parla d’accionistes
com a socis o propietaris d’una part del capital de l’empresa). Per la compra
d’aquestes accions rep una part proporcional dels beneficis o dividends. Aquestes
operacions mercantils es fan en les Borses, o mercat de compra-venda d’accions,
títols, etc i que reflecteix el volum dels negocis.
7

8. Història món. 1er de Batxillerat. IES GUADASSUAR. Dpt d’Història
Al llarg del segle XIX, els Bancs també assoliren un gran protagonisme, esdevenint
els intermediaris entre els posseïdors de capital i els que el necessitaven per a
poder invertir-lo. Els bancs també es constituïren com a societats per accions i
van començar a diversificar el camp d’actuació: per una banda, * d’inversió o
especialistes en prèstecs a llarg termini, participant en empreses i comprant i venent
accions; *d’una altra, com a bancs de dipòsit o dipositaris dels estalvis dels
particulars,
A més, també facilitaren els intercanvis mercantils amb els xecs i els pagarés. Per
últim, aleshores és quan l’estat esdevé l’emisor únic de paper moneda, (monopoli
estatal de l`emissió de paper moneda).
(com es pot deduir, existeix una relació entre el ferrocarril i la siderúrgia i per això
convé explicar-les conjuntament)
imatge procedent
ccsocialsblogspot.com
El ferrocarril. La revolució dels transports.
La construcció i desenvolupament del mercat interior necessita d’uns mitjans de
comunicació. Anglaterra tenia l’aventatge de que cap part del seu territori dista més de
100 km de la mar i tampoc presenta un relleu molt accidentat.
La construcció d’una xàrcia de camins i,més tard, de canals, fou obra de la iniciativa
privada a partir de la Navigation Act, permetent un transport de mercaderies ràpid i
barat.
El ferrocarril és el millor representant de la revolució dels transports i en la seua
construcció cal tenir present:
• la invenció de la màquina de vapor fou fonamental, i el 1829 Stephenson va
8

9. Història món. 1er de Batxillerat. IES GUADASSUAR. Dpt d’Història
inventar la locomotora, que ràpidament es va aplicar als trens miners que
unien les mines de carbó amb els ports i, poc després, al transport de viatgers
i de mercaderies (línia de Liverpool a Manchester el 1830).
• Aquesta aportació també s’aplicà a la navegació marítima, facilitant els
intercanvis internacionals.
En poc més de 20 anys (1830-1850) es van construir a Anglaterra més de 6.000 milles
de ferrocarril. Per què?
*cal insistir en les grans quantitats de capital acumulades en els anys anteriors i
que no trobaven més eixida que la inversió en el deute públic. Apareixia, ara, una
oportunitat única per a la inversió i el resultat final va ser una inversió irracional i
temeraria perquè moltes línies eren innecessàries, però, en tot cas va proporcionar
un mitjà idoni per a estimular el creixement econòmic general i en particular a la
indústria siderúrgica i a les mines de carbó, però també va traure molta gent del
camp (èxode rural) per a treballar en les noves indústries.
*A més, un cop construït el ferrocarril anglés, l’eufòria no s’esgotà perquè altres
països europeus i no europeus necessitvaen la tècnica, el capital i l’expeirència
(angleses).
El paper del mercat interior i exterior
L’augment de la producció de béns i serveis necessita trobar uns canals de
distribució que permeteren connectar amb els consumidors, tot creant un
mercat interior (nacional ) i exterior o internacional, superant, així els vells mercats
locals de l’Antic Règim .
Per ampliar el mercat interior britànic, interveniren els següents factors:
*el creixement demogràfic, *la millora de la capacitat adquisitva dels pagesos;
*les millores en el transport.
El resultat va ser la creació d’un mercat interior previ a l’expansió industrial, que
permetrà intercanviar productes agrícoles per industrials. Abans de 1780,
l’agricultura havia possat les bases d’aquest mercat interior en produir pel
mercat.
De tota manera, sembla que el mercat exterior, les colònies americanes i
asiàtiques van tenir també un gran protagonisme en absorvir una part de la
producció cotonera i així, les indústries que dedicaven la seua producció al mercat
interior van créixer un 7% i les d’exportació un 70%.
Per aconseguir-ho, existia, també un govern disposat a lluitar contra qualsevol
competidor que sorgira en el mercat mundial (guerres contra Holanda i ja al segle
XVIII contra França) , gràcies al gran potencial marí dels anglesos. D’aquesta manera,
la política exterior del país es va sacrificar en benefici dels interessos manufacturers i
comercials.
Per tal d’estendre l’economia de mercat, els economistes i industrials anglesos
començaren a defensar la fi del proteccionisme agràri i, consiguientment el lliure
canvi amb la resta del món. A principi del segle XIX, començaren a desmantellar les
duanes i el 1846 posaren fi a les Corn Laws (que protegien el blat) i el 1849 es regulà
el comerç marítim. Tanmateix, els estats més endarrerits en el procés industrialitzador
aviat es van adonar que el açò sols beneficiava Anglaterra i començaren a aplicar el
proteccionisme com a instrument industrialitzador.
En resum, tenim que :
9

10. Història món. 1er de Batxillerat. IES GUADASSUAR. Dpt d’Història
*el mercat interior proporcionà la base per a una economia industrial
generalitzada;
*les colònies aportaren una bona part de la demanda en determinats sectors
(tèxtil);
*el govern, va facilitar el camí en obrir mercats i acabant amb els competidors,
esdevenint, així, un incentiu per a l’exterior;
*però, sobretot, cal destacar la gran importància de la demanda. En una societat
preindustrial, la demanda la fixen les elits (noblesa, gran burgesia, etc), però en
una societat industrial, allò fonamental recau en la producció d’artícles barats de
consum universal i massiu perquè ara tothom depèn del mercat per a poder
subsistiru i tot això ja estava en marxa en Anglaterra cap a 1780 (canvis en la
població i en l’agricultura).
Conseqüències econòmiques i socials dels desenvolupament industrial.
Destaquem tres conseqüències fonamentals:
*El liberalisme econòmic; *La societat de classes; *La nova societat urbana.
El liberalisme econòmic. Característiques del sistema capitalista.
La Revolució Industrial va anar lligada al desenvolupament i consolidació del sistema
capitalista com a sistema d’organització econòmica i social i del liberalisme econòmic
com a doctrina o ideologia.
El liberalisme econòmic.
Adam Smith, en La riquesa de les Nacions (1776), va explicar quines eren els
principis del creixement econòmic i del capitalisme:
• *la societat està formada per individus que tracten de satisfer tota classe de
necessitats;
• *l’interès personal (l’egoisme o individualisme) és el motor de tota activitat
econòmica perquè:
*permet la divisió del treball, amb la qual cosa, cadascú s’especialitza
en unes poques feines;
*aquesta activitat, creixent, incentiva innovacions tècniques que
incrementen l’especialització i la productivitat;
• *els diferents interessos individuals s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme
dels preus que adapta l’oferta a la demanda (un producte no demandat no serà
consumit i per tant tampoc es fabricara) i això implicara que la producció
excessiva baixarà els preus i també els beneficis i els empresaris reduiran els
costos de producció, transformant el procés i buscant novetats, L’increment de
la demanda, evidentment, faria pujar els preus dels productes.
• *Aleshores, el lliure joc de les forces del mercat, que són la iniciativa individual i
l’oferta i la demanda, són el motor del creixement econòmic per sobre dels
canvis polítics, que sempre són superficials. D’aquesta manera l’Estat ha de
destruir tot allò que impedisca el lliure joc de les forces del mercat, com ara els
monopolis, les restriccions i el proteccionisme. L’Estat, simplement, és un
gendarme que vigila que les forces del mercat puguen actuar lliurement, no ha
d’intervenir en l’economia.
Evidentment, d’aquesta manera sols una minoria milloraria, però és el preu a pagar pel
progrés econòmic.
Característiques del capitalisme.
Es tracta d’un mode de producció, un sistema d’organització de la societat i l’economia
basat en :
• la propietat privada dels mitjans de producció (terra, capital, fàbriques, etc),
10

11. Història món. 1er de Batxillerat. IES GUADASSUAR. Dpt d’Història
cosa que genera una divisió social en grups essencials: els propietaris dels
mitjans de producció i els treballadors assalariats o que viuen d’un salari .
• la lliure iniciativa individual i la recerca del màxim benefici. Es tracta d’un
sistema basat en la lliure competència entre particulars (empresaris), sense
cap intervenció estatal i on la llei de l’oferta i la demanda és la que governa el
mercat.
• La competència per aconseguir mercats ocasiona una autèntica cursa per a
reduir costos i preus i incentiva la renovació tecnològica.
• Aquesta manca de planificació i l’augment progressiu de la producció fan que
s’arribe a crisi reiterades, les crisi de sobreproducció.
• Les crisi capitalistes s’originen en un increment de la producció que no pot ser
assumit per la demanda; aleshores, això dona lloc a un descens de preus per
la reducció de la demanda i provoca fallides d’empreses (amb el consiguient
atur) i bancs. Així, les empreses menys competitives són absorvides per les
més fortes, que innoven i generen més demanda.
• És un sistema que, en principi, no es partidari de cap dret social. Cadascú
aconsegueix el que es guanya treballant. Els únics drets que reconeix el
capitalisme són: el dret a la propietat, a la lliure empresa i a la igualtat civil o
igualtat davant la llei.
La societat de classes.
Les transformacions socials i econòmiques generaren un nou tipus de societat, ben
diferent del de l’Antic Règim. En la societat de classes existeix una clara separació
entre el propietari dels mitjans de producció i el treballador que viu del seu salari.
Evidentment, pel mig, hi ha un grapat de situacions intermèdies (gent que treballa pel
seu compte, etc); però en qualsevol cas allò fonamental és que la societat s’organitza
a partir de criteris materials, com ara els béns, les propietats, els diners i no el llinatge,
els títols i/o els privilegis.
Grups socials.
La burgesia.
Serà el grup social dominant a llarg termini. Es tracta dels posseïdors de terres, capital
i fàbriques, però també de professions liberals (enginyers, notaris, jutges). A més, cal
tenir present que:
*el seu enriquiment no fou obstaculitzat per l’Estat (en Anglaterra, no);
*el dret a vot el va aconseguir en Anglaterra el 1833 (sufragi censatari);
*i que el control de la primera premsa escrita li va permetre difondre els seus ideals,
basats en la defensa de la propietat, l’exaltació del treball i de l’individu;
*per últim, recordar, que la major part dels universitaris eren burgesos i per tant, cada
uns pocs anys, la burgesia posava en el mercat un nombre considerable de tècnics i
personal preparat.
L’aristocràcia.
La noblesa terratinent a Anglaterra mai no va desparéixer i incrementà les seues
rendes amb el creixement urbanístic (venda de solars i terres dins i prop de les ciutats)
i la inversió financera, compensant el relatiu declivi de l’agricultura, que serà definitiu
després de 1880 (veure tema 5).
Les classes mitges.
La petita burgesia de metges, advocats , mestres i periodistes, però també de
funcionaris i empleats de banca, etc no realitzaven tasques i treballs manuals,
portaven els seus fills a estudiar i això els distingia dels sectors obrers més qualificats.
11

12. Història món. 1er de Batxillerat. IES GUADASSUAR. Dpt d’Història
La classe treballadora.
Un dels elements clau de la fàbrica va consistir en treure als obrers el control de la
producció i això va tenir moltes conseqüències:
*la creació d’un exèrcit, un immens grup d’assalariats industrial que patien llargues
jornades de treball (de més de 12 hores) sense cap dret social i sotmesos a una dura
disciplina;
*fins a 1840, aquest grup estava format per dones, nens, pobres de solemnitat (no
tenen res) i artesans arruinats per la fàbrica i gent procedent del camp (expulsats per
les transformacions agràries);
*la fàbrica arruinava els productors independents i els artesans i els empentava cap el
proletariat.
(més informació en el tema del moviment obrer, tema 4)
La societat urbana.
La industrialització va canviar la imatge de les societats europees, passant-se, al llarg
del segle XIX, d’una societat rural a una altra industrial i urbana.
El creixement urbà: en 100 anys, 2 milions d’anglesos marxaren del camp a la ciutat i
cap a 1800, Londres ja tenia 1 milió d’habitants.
Les ciutats canviaren la seua estructura i imatges amb l’enderrocament de les
muralles i l’edificació de nous barris extramurs, com ara els eixamples burgesos i els
barris obrers als afores, sense cap planificació ni cap servei bàsic (aigua corrent, llum,
clavegueram, etc). Les indústries es localitzaven, primera al casc antic i després al s
barris obrers o també prop del port.
12