apuntes antonio tema 2

1. 1º BAC Història del Món Contemporani
Tema 2
La nova era industrial
La Revolució industrial és un conjunt de canvis que s'inicien a Gran Bretanya i s'estenen
per Europa en els segle XVIII i XIX
1.- Factors impulsors de la industrialització
1.1.- La Revolució agrícola
- En augmentar la població, va créixer la demanda d'aliments. Per a incrementar la
producció a Gran Bretanya:
- Es van introduir millores en els cultius: es va suprimir el guaret, substituït per
plantes farratgeres (alfals, trèvol, nap, que fixen el nitrogen en el sòl: sistema Norfolk);
més farratge va suposar més guanyat, i amb ell, d'una banda carn més barata, i per un
altre, més fem.
- Es van introduir noves eines que van mecanitzar de les tasques agrícoles
(sembradora de Jethro Tull, forcat de “vertadera” o xaruga, forcat Rotherham, batidores
o trilladores…).
- Es van introduir nous cultius: dacsa, creïlla.
- Es va introduir l'ús de fertilitzants (guano)
- Es van privatitzar les terres comunals dels municipis, es van passar així a barrar-
se, explotar-se i conrear-se (enclosures o encerclaments).
1.2.- La Revolució demogràfica
Durant el segle XVIII, la població europea va augmentar espectacularment,
duplicant-se a Gran Bretanya, perquè va disminuir molt la mortalitat, sobretot la
infantil. Les causes van ser:
- Augment de la producció d'aliments (revolució agrícola)
- Augment de la higiene.
- Avanços de la medicina (bovines)
Van desaparèixer les grans epidèmies (pesta, pigota) i va disminuir la mortalitat, però es
va mantenir l'alta natalitat i va augmentar l'esperança de vida, amb el que la població va
créixer. Amb açò, va augmentar la demanda i la quantitat de mà d'obra, que va estimular
la naixent indústria.

2. 1.3.- Les noves fonts d'energia
Durant el segle XVIII va començar a aplicar-se el vapor a les màquines que
abans funcionaven amb energia hidràulica o muscular. James Watt (1768) va
perfeccionar la màquina de vapor desenvolupada per Thomas Newcomen (1712),
convertint el moviment oscil·latori d'aquesta a circular. Des d'aqueix moment, el carbó
que movia la màquina de vapor es va convertir en una important font d'energia.
1.4.- La revolució dels transports
A mitjan segle XVIII a Gran Bretanya es van millorar els camins i es van
construir canals per a agilitar i abaratir els transports.
En 1829 George Stephenson va inventar la locomotora en col·locar una màquina
de vapor sobre una plataforma que es movia sobre rails. El ferrocarril es va convertir en
un mitjà de transport ràpid, segur i econòmic.
Robert Fulton va aplicar la màquina de vapor als vaixells (1791; John Ericsson
va dissenyar l'hèlix en 1836).
1.5.- L'impuls del mercat
La millora dels transports va facilitar la creació de mercats, tant interns (dins del
país) com a externs (fóra del país). La producció es podia vendre més, amb el que va
augmentar el comerç i la riquesa.
2.- Per què es van voltar les terres de cultiu?
Fer els exercicis.
3.- Els nous tipus d'indústria
3.1.- La mecanització i el sistema fabril
Les màquines podien produir més i millor que els treballadors, i a més més
barat, la qual cosa va permetre baixar els preus i vendre més, augmentant tant la
producció com els consumidors.
Va aparèixer el sistema fabril o fàbrica: els obrers treballaven tots junts en un
local gran, la fàbrica. Allí s'ajunten els obrers (la força de treball) i la maquinària i les
matèries primeres (la inversió o capital). En aquest moment els gremis havien sigut
abolits, en haver arribat la burgesia al poder, i amb ells les seues reglamentacions i
limitacions.

3. 3.2.- La indústria cotonera
La primera indústria que es va desenvolupar va ser la tèxtil del cotó, perquè en
ser una fibra forta, podia resistir la pressió de les màquines durant la seua elaboració.
L'elaboració del teixit té dues parts: el filat, o creació del fil a través del retorçat
de les fibres naturals; i el teixit, o creuament dels fils en el teler per a crear la tela. Tots
dos processos es van industrialitzar, cercant accelerar i abaratir la producció. John Kay
va crear la llançadora volant (1733) que va accelerar el procés del teixit; Heargreaves va
crear la hiladora Spinning Jenny (1764), per a 8 rodets, capaç de fabricar fil ràpidament;
Richard Arkwright l'adapta per a ser moguda per aigua: Water Frame, 1769; Samuel
Crompton va aplicar una màquina de vapor a la Jenny (la Mule Jenny, 1779),
augmentant la productivitat perquè movia 650 fusos. Es produïa molt més fil que teixit
fins que Edmund Cartwright va crear el teler mecànic en 1785, mogut per una màquina
de vapor. Joseph Jacquard va millorar el teler mecànic en introduir un mecanisme que
permet teixir amb dibuixos
3.3.- La indústria siderometal·lúrgica
Per a aconseguir fondre el ferro, era necessari utilitzar carbó mineral, amb major
poder calorífic que el vegetal (ús del carbó de coc, Abraham Darby, 1709). En utilitzar
carbó mineral en les foses de ferro, es va incrementar la producció. Va millorar el
pudelado (eliminació del sofre i disminució del contingut de carboni per a obtenir ferro
forjat) i Cort va desenvolupar el laminatge (1783) (disminució del grossor de la planxa
de ferro fent-la passar entre dos corrons) Henry Bessemer va inventar el convertidor per
a transformar el ferro colat o colat (el resultat de la fosa del ferro tal com es troba en la
naturalesa) en acer (1855) (enriquiment en carboni del ferro colat). El ferro es va
abaratir i es va desenvolupar la metal·lúrgia, la fabricació de màquines. El ferro i acer es
van utilitzar massivament en eines, ferrocarrils, construcció, etc.
3.4.- La mineria del carbó i del ferro
La necessitat de carbó i de ferro va portar a desenvolupar i perfeccionar les
tècniques mineres.
3.5.- L'expansió de la industrialització
La industrialització i el seu sistema econòmic van sorgir a Gran Bretanya en el segle
XVIII; es van estendre a França i Bèlgica a principis del segle XIX, on van tenir un
ràpid creixement gràcies als seus grans jaciments de carbó. A mitjan segle XIX van
arribar a Alemanya (afavorida per la seua riquesa mineral, i per la presència de grans
bancs), USA i Japó (“Era Meiji”). A la fi del segle XIX van aconseguir el sud d'Europa
(Espanya, Itàlia), on van persistir àrees industrialitzades (Catalunya, País Basc,
Piemont) amb altres d'economia rural (Andalusia, Extremadura, Sicília…).

4. 4.- Per què la industrialització va necessitar un nou sistema econòmic?
Fer els exercicis.
4.1.- El Liberalisme Econòmic i el Capitalisme
En el segle XVIII, alguns pensadors britànics (Adam Smith, David Ricardo) van
defensar el Liberalisme econòmic, basat en els següents principis:
-el motor de l'economia és l'obtenció del màxim benefici.
-ha d'existir lliure competència perquè afavoreix el descens de preus i estimula la
innovació tecnològica.
-el mercat s'equilibra automàticament, per la llei de l'oferta i la demanda.
-l'Estat no ha d'intervenir en l'economia (librecambio), ha d'imposar pocs controls i
impostos (“Deixeu fer, deixeu passar”).
El Capitalisme o Economia de Mercat, és la forma en què funciona l'Economia. El seu
principi bàsic és que els mitjans de producció (màquines, fàbriques) i els productes
elaborats són propietat dels amos de l'empresa, dels inversors, i no dels obrers que els
utilitzen i els han fabricat; els empresaris aporten el capital (és a dir, els diners que
s'inverteix a muntar l'empresa, adquirir les matèries primeres i l'energia, i pagar als
treballadors. Els obrers venen la seua força de treball a canvi d'un salari. Des d'aquest
plantejament, els obrers no tenen dret a participar en els beneficis de l'empresa.
4.2.- La crisi econòmica de sobreproducció
Si hi ha falta de planificació i es produeix a l'excés, pot desenvolupar-se una crisi
econòmica, perquè l'oferta supera a la demanda, i els preus baixen. Llavors, els
empresaris han de tancar les empreses i suspendre la producció fins que es recupera la
demanda i els preus tornen a pujar. En teoria, l'economia es recuperaria ella sola. Però
durant la crisi, augmenta l'atur obrer i els obrers pateixen privacions.
4.3.- Lliurecanvisme contra Proteccionisme
Respecte al mercat exterior, es van plantejar dues postures: el lliurecanvisme o llibertat
de comerç sense traves ni limitacions entre els diferents països, i el proteccionisme,
defensa de la indústria nacional gravant els productes estrangers amb aranzels o
impostos duaners.
4.4.- La necessitat de reunir capitals
Muntar empreses i fàbriques era i és car i arriscat. Els diners invertits pot perdre's si el
negoci fracassa. D'altra banda, era i és necessari acumular diners per a escometre el
negoci. Els bancs es van convertir en elements importants, perquè:
- subministraven diners (capital) a les empreses per a la seua creació i creixement.

5. - facilitaven les compres i intercanvis de diners a través de mecanismes (xecs,
etc.)
Les necessitats de diners (capital) de les indústries van portar a la creació de les
societats anònimes, compostes per inversors que compren participacions (accions) d'una
companyia, que poden ser comprades o venudes en la Borsa. D'aquesta forma, un
inversor pot invertir els seus diners en diverses empreses, comprant accions, i
minimitzant els riscos si alguna d'elles fallida, perquè només perdria els diners invertits.
5.- La societat urbana: burgesos i obrers
5.1.- El procés d'urbanització
Quan la màquina de vapor va permetre instal·lar les fàbriques on es preferira,
aquestes es van agrupar en les ciutats des d'on era més fàcil comunicar-se i transportar
les mercaderies. Els treballadors també van ser a viure a les ciutats, i durant el segle
XIX aquestes van créixer molt. Si a principis del segle XIX només vivia en les ciutats
un 2% de la població europea, a la fi del mateix segle la meitat dels europeus vivien en
ciutats.
Aquestes ciutats estaven dividides en barris per a burgesos, i barris d'habitatges
obrers, amb instal·lacions deficients. Els centres històrics van quedar reservats per a
negocis i administració.
5.2.- La societat industrial.
La societat industrial no es regeix pel naixement; la posició social l'estableix la riquesa i
els diners que posseeix cada persona. És la societat de classes.
5.2.1.- La burgesia.
És el grup dominant de la societat. Són les persones més riques, però aquesta riquesa ja
no només prové de la terra, sinó també de la indústria i el comerç. Es pot dividir en.
Els costums i valors d'aquesta burgesia es van convertir en els principis socials
dominants: propietat privada, treball, estalvi, individualisme.
5.2.2.- Els obrers
Els obrers, el proletariat industrial, vivien en les ciutats. Venien el seu treball a canvi
d'un salari. Com no existia legislació laboral, els treballadors estaven sotmesos a les
exigències dels empresaris: horaris, condicions de treball, salaris, eren fixats a voluntat
dels empresaris, que molt sovint abusaven dels treballadors.
Les condicions de treball eren molt dures: jornades de 12 a 14 hores de treball,
condicions infrahumanes en fàbriques sense mesures de seguretat, higiene ni ventilació,
salaris molt baixos que obligaven a treballar a tota la família.

6. 5.2.3.- La classe mitjana
Es va ser formant al llarg del segle XIX. Estava formada per treballadors que
gràcies a la seua formació i treball adquirien un benestar econòmic, però sense arribar a
la riquesa: professionals liberals o de despatx (metges, advocats, arquitectes…), xicotets
comerciants, militars, funcionaris, obrers qualificats…
6.- Les dones en la nova societat industrial
Fer els exercicis
La segona fase de la Industrialització (2ª Revolució Industrial).
Noves fonts d'energia i noves indústries.
En la 2ª Revolució Industrial, el carbó va ser desplaçat pel petroli i l'electricitat, en
desenvolupar-se el motor Dièsel i d'explosió; així com l'alternador i el transformador,
que permetien transportar l'energia elèctrica des dels centres de producció als de
consum.
La indústria tèxtil va perdre importància enfront de les indústries siderúrgica i química.
Van aparèixer nous materials: abonaments químics i pesticides, colorants, la dinamita,
l'aspirina, el ciment…
Una nova organització industrial.
En augmentar la producció, per a elevar la productivitat i reduir els costos de
producció, es va recórrer a la fabricació en sèrie. En disminuir els costos, el producte
s'abaratia i es venia més.
La necessitat de créixer i d'innovar feia que les empreses necessitaren molts diners per
a reinvertir. Davant la necessitat de finançament, les empreses es van agrupar en
concentracions industrials, per a recolzar-se i restringir la competència:
- Càrtel: les empreses es posen d'acord en els contingents de producció i els
preus.
- Trust: diverses empreses s'uneixen, en una sola empresa, que controla tot el
procés de producció d'un producte (ex., empreses petrolíferes, siderúrgiques…)
- Holding: un grup financer (p. ex., un Banc) controla a les empreses a través de
la possessió de la majoria de les seues accions.
- Monopoli: una sola empresa té el dret exclusiu a produir i/o comercialitzar un
producte.

7. 5.2.3.- La classe mitjana
Es va ser formant al llarg del segle XIX. Estava formada per treballadors que
gràcies a la seua formació i treball adquirien un benestar econòmic, però sense arribar a
la riquesa: professionals liberals o de despatx (metges, advocats, arquitectes…), xicotets
comerciants, militars, funcionaris, obrers qualificats…
6.- Les dones en la nova societat industrial
Fer els exercicis
La segona fase de la Industrialització (2ª Revolució Industrial).
Noves fonts d'energia i noves indústries.
En la 2ª Revolució Industrial, el carbó va ser desplaçat pel petroli i l'electricitat, en
desenvolupar-se el motor Dièsel i d'explosió; així com l'alternador i el transformador,
que permetien transportar l'energia elèctrica des dels centres de producció als de
consum.
La indústria tèxtil va perdre importància enfront de les indústries siderúrgica i química.
Van aparèixer nous materials: abonaments químics i pesticides, colorants, la dinamita,
l'aspirina, el ciment…
Una nova organització industrial.
En augmentar la producció, per a elevar la productivitat i reduir els costos de
producció, es va recórrer a la fabricació en sèrie. En disminuir els costos, el producte
s'abaratia i es venia més.
La necessitat de créixer i d'innovar feia que les empreses necessitaren molts diners per
a reinvertir. Davant la necessitat de finançament, les empreses es van agrupar en
concentracions industrials, per a recolzar-se i restringir la competència:
- Càrtel: les empreses es posen d'acord en els contingents de producció i els
preus.
- Trust: diverses empreses s'uneixen, en una sola empresa, que controla tot el
procés de producció d'un producte (ex., empreses petrolíferes, siderúrgiques…)
- Holding: un grup financer (p. ex., un Banc) controla a les empreses a través de
la possessió de la majoria de les seues accions.
- Monopoli: una sola empresa té el dret exclusiu a produir i/o comercialitzar un
producte.