SlideShare a Scribd company logo
1 of 3
TALLER ‘RE-VIURE’. Tarragona, 10 de novembre de 2009
Convertits en investigadors, heu esbrinat quina història s’amagava darrera d’algunes
de les restes funeràries recuperades a les excavacions de la Necròpolis Paleocristiana
de Tàrraco. A partir d’una sèrie d’evidències i, amb la consulta de diferents fonts, heu
fet “re-viure” la història d’aquestes persones: els seus noms, les edats, les professions
o, fins i tot, l’aparença física. En la posta en comú final dels personatges estudiats, ens
hem acostat un poc a l’evolució històrica de Tàrraco.
Enhorabona per la feina realitzada! L'activitat que us proposo ara serveix per
completar el 40% de la nota corresponent a l'activitat del "re-viure".


ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA:
   1. Envieu un missatge compartint els resultats finals de la vostra investigació
       (nom, sexe, edat, estatura, segle, tipus d'enterrament, professió, religió, etc.).
       CAS 004
       Nom: Leucadius
       Sexe: masculí
       Edat: 25 anys
       Estatura: 1,68 m
       Cronologia: segle V
       Tipus d’enterrament: enterrament per inhumació, en un sarcòfag de pedra.
       Professió: en el nostre cas no s’ha pogut esbrinar la professió.
       Religió: Cristiana
       Estatus social: de l’alta categoria.




                                                                                         1
SARCÒFAG DE LEUCADIUS


  2. Responeu a les següents qüestions:
     2.1 D'acord amb les creences i tradicions que heu estudiat a l’entorn de la

        mort romana, com creieu que era aleshores la vida a Tàrraco?
        Tàrraco era una de les principals portes d’entrada a la península de totes les
        novetats vingudes d’Orient per via marítima. Va ser un dels primers llocs on
        es va implantar el cristianisme i, per tant, també l’art cristià com es dedueix
        per l’abundància dels seus vestigis arqueològics paleocristians.
        Era una ciutat on la vida era fonamentada bàsicament pel cristianisme.
        La societat es diferenciava per classes social. La divisió dels habitants segons
        la classe social era la següent: els patricis, que eren ciutadans que posseïen
        tots els drets i deures i procedien de les primeres famílies que s'havien
        instal·lat a Roma, els plebeus, que no tenien drets ni privilegis i vivien als
        voltants de Roma, els clients, que formaven part de la societat romana per
        mitjà de llaços jurídics amb els patricis, és dir, treballaven per als patricis a
        canvi de la protecció d'aquests, i finalment, els esclaus que formaven part
        de la classe social més baixa i no tenien condició de ciutadans.
        Les classes socials amb privilegis freqüentaven locals d'activitat lúdica com
        el circ o l'amfiteatre.
        Els romans creien que les ànimes dels difunts descendien al món dels morts,
        és a dir, a l' infern. Per accedir-hi les ànimes creuaven una llacuna

                                                                                       2
anomenada Estígia en una barca i per pagar el transport en barca als difunts
   se'ls col·locava una moneda sota la llengua. Posteriorment, les ànimes eren
   jutjades i eren enviades al lloc corresponent segons les accions que havien
   dut a terme a la terra.


2.2 Quina diferència hi ha respecte a l'època actual?
   Actualment no ens centrem tant en el cristianisme com a forma de vida. Per
   tant, una de les grans diferències és que ara tothom té la possibilitat de
   tenir-ho tot i de diferents parts del món. En canvi abans la majoria de la
   població, sobretot els que eren del tercer estament, no tenien gairebé ni
   per viure. Una altra diferència és que ara la societat està industrialitzada i
   abans el comerç es realitzava per via marítima o per carreteres que estaven
   en mal estat i era quasi bé impossible passar-hi.




                                                                               3

More Related Content

What's hot

Etapes de la historia
Etapes de la historiaEtapes de la historia
Etapes de la historiaresucalvo
 
Les etapes de la Història
Les etapes de la HistòriaLes etapes de la Història
Les etapes de la Històriaaquitawin
 
Cultura Classica
Cultura ClassicaCultura Classica
Cultura Classicasolnil27
 
Etapes historia
Etapes historiaEtapes historia
Etapes historiacinqueb25
 
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA martav57
 
La història
La històriaLa història
La històriaMarlluch
 
1 L'estudi del passat
1 L'estudi del passat1 L'estudi del passat
1 L'estudi del passatJosep Lluís
 
Prehistoria 2
Prehistoria 2Prehistoria 2
Prehistoria 2joanmolar
 
Explicant històries...
Explicant històries...Explicant històries...
Explicant històries...sserrade
 

What's hot (13)

Edats d ela història
Edats d ela històriaEdats d ela història
Edats d ela història
 
Etapes de la historia
Etapes de la historiaEtapes de la historia
Etapes de la historia
 
Les etapes de la Història
Les etapes de la HistòriaLes etapes de la Història
Les etapes de la Història
 
Cultura Classica
Cultura ClassicaCultura Classica
Cultura Classica
 
Història 4t
Història 4tHistòria 4t
Història 4t
 
Etapes historia
Etapes historiaEtapes historia
Etapes historia
 
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
 
La història
La històriaLa història
La història
 
1 L'estudi del passat
1 L'estudi del passat1 L'estudi del passat
1 L'estudi del passat
 
Prehistoria 2
Prehistoria 2Prehistoria 2
Prehistoria 2
 
Tema 10 preguntes de classe
Tema 10 preguntes de classeTema 10 preguntes de classe
Tema 10 preguntes de classe
 
Explicant històries...
Explicant històries...Explicant històries...
Explicant històries...
 
Què és la història
Què és la història Què és la història
Què és la història
 

Viewers also liked (19)

Eugen D Ors Museu Del Prado
Eugen D Ors Museu Del PradoEugen D Ors Museu Del Prado
Eugen D Ors Museu Del Prado
 
Què éS Una Discapacitat
Què éS Una DiscapacitatQuè éS Una Discapacitat
Què éS Una Discapacitat
 
T R I B U S U R B A N E S
T R I B U S  U R B A N E ST R I B U S  U R B A N E S
T R I B U S U R B A N E S
 
Ciutadania
CiutadaniaCiutadania
Ciutadania
 
Deficiencies mentals i fisiques
Deficiencies mentals i fisiquesDeficiencies mentals i fisiques
Deficiencies mentals i fisiques
 
La depressió
La depressióLa depressió
La depressió
 
Psico
PsicoPsico
Psico
 
Trastorno Bipolar
Trastorno BipolarTrastorno Bipolar
Trastorno Bipolar
 
Conte2
Conte2Conte2
Conte2
 
Aplicacions
AplicacionsAplicacions
Aplicacions
 
Ezquizofrenia
EzquizofreniaEzquizofrenia
Ezquizofrenia
 
Niti I El Lleó
Niti I El LleóNiti I El Lleó
Niti I El Lleó
 
Ex
ExEx
Ex
 
Volem el que no tenim
Volem el que no tenimVolem el que no tenim
Volem el que no tenim
 
Treball obesicomupu
Treball obesicomupuTreball obesicomupu
Treball obesicomupu
 
Ezquizofrenia
EzquizofreniaEzquizofrenia
Ezquizofrenia
 
Autisme acabat.
Autisme acabat.Autisme acabat.
Autisme acabat.
 
La igualtat entre els homes i les dones
La igualtat entre els homes i les donesLa igualtat entre els homes i les dones
La igualtat entre els homes i les dones
 
Treball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foix
Treball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foixTreball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foix
Treball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foix
 

Similar to Re Viure

Unitat Didàctica Etapes De La Humanitat
Unitat Didàctica Etapes De La HumanitatUnitat Didàctica Etapes De La Humanitat
Unitat Didàctica Etapes De La HumanitatNeus Cortiella
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes16sise
 
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptxtoniribelles2
 
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:Ximpas1BA
 
Cultura classica-la-teva
Cultura classica-la-tevaCultura classica-la-teva
Cultura classica-la-tevadeltion d.
 
Prehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaPrehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaJaime P
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antigabl
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antigarogembak
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antigarogembak
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antigavumebat
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes16sise
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòriajlope254
 
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)Antonio Núñez
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIAAntonio Núñez
 
Literatura. El Barroc
Literatura. El BarrocLiteratura. El Barroc
Literatura. El Barrocmsimo6
 

Similar to Re Viure (20)

Tartessos (1)
Tartessos (1)Tartessos (1)
Tartessos (1)
 
Unitat Didàctica Etapes De La Humanitat
Unitat Didàctica Etapes De La HumanitatUnitat Didàctica Etapes De La Humanitat
Unitat Didàctica Etapes De La Humanitat
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
 
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
 
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
 
Cultura classica-la-teva
Cultura classica-la-tevaCultura classica-la-teva
Cultura classica-la-teva
 
Prehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaPrehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antiga
 
Treball medi
Treball mediTreball medi
Treball medi
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
 
Treballfinal
TreballfinalTreballfinal
Treballfinal
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Literatura. El Barroc
Literatura. El BarrocLiteratura. El Barroc
Literatura. El Barroc
 
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
 

More from Caterina Ferreres Català (20)

Comentaris
ComentarisComentaris
Comentaris
 
Filo4 t
Filo4 tFilo4 t
Filo4 t
 
El mite de la caverna sara ait - 4 hsa
El mite de la caverna   sara ait - 4 hsaEl mite de la caverna   sara ait - 4 hsa
El mite de la caverna sara ait - 4 hsa
 
Mila vilafranca
Mila vilafrancaMila vilafranca
Mila vilafranca
 
Hipatia
HipatiaHipatia
Hipatia
 
Clon
ClonClon
Clon
 
Entrevistes pel temps
Entrevistes pel tempsEntrevistes pel temps
Entrevistes pel temps
 
Podem pensar sense paraules
Podem pensar sense paraules Podem pensar sense paraules
Podem pensar sense paraules
 
R. alcoberro
R. alcoberroR. alcoberro
R. alcoberro
 
Ha filosofia autors_i_textos_2019
Ha filosofia autors_i_textos_2019Ha filosofia autors_i_textos_2019
Ha filosofia autors_i_textos_2019
 
1. la porta dels tres panys
1. la porta dels tres panys 1. la porta dels tres panys
1. la porta dels tres panys
 
Dossier de premsa. 16 03-18
Dossier de premsa. 16 03-18Dossier de premsa. 16 03-18
Dossier de premsa. 16 03-18
 
Dissertació sobre l'art Maria Bertan
Dissertació sobre l'art Maria BertanDissertació sobre l'art Maria Bertan
Dissertació sobre l'art Maria Bertan
 
Esquema comentari de text bea barrilero
Esquema comentari de text bea barrileroEsquema comentari de text bea barrilero
Esquema comentari de text bea barrilero
 
Les etiquetes socials
Les etiquetes socialsLes etiquetes socials
Les etiquetes socials
 
Drogues
DroguesDrogues
Drogues
 
El terrorisme2 (1)
El terrorisme2 (1)El terrorisme2 (1)
El terrorisme2 (1)
 
Ins milà i fontanls
Ins milà i fontanlsIns milà i fontanls
Ins milà i fontanls
 
Treball de recerca
Treball de recercaTreball de recerca
Treball de recerca
 
Treball de recerca (1)
Treball de recerca (1)Treball de recerca (1)
Treball de recerca (1)
 

Re Viure

  • 1. TALLER ‘RE-VIURE’. Tarragona, 10 de novembre de 2009 Convertits en investigadors, heu esbrinat quina història s’amagava darrera d’algunes de les restes funeràries recuperades a les excavacions de la Necròpolis Paleocristiana de Tàrraco. A partir d’una sèrie d’evidències i, amb la consulta de diferents fonts, heu fet “re-viure” la història d’aquestes persones: els seus noms, les edats, les professions o, fins i tot, l’aparença física. En la posta en comú final dels personatges estudiats, ens hem acostat un poc a l’evolució històrica de Tàrraco. Enhorabona per la feina realitzada! L'activitat que us proposo ara serveix per completar el 40% de la nota corresponent a l'activitat del "re-viure". ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA: 1. Envieu un missatge compartint els resultats finals de la vostra investigació (nom, sexe, edat, estatura, segle, tipus d'enterrament, professió, religió, etc.). CAS 004 Nom: Leucadius Sexe: masculí Edat: 25 anys Estatura: 1,68 m Cronologia: segle V Tipus d’enterrament: enterrament per inhumació, en un sarcòfag de pedra. Professió: en el nostre cas no s’ha pogut esbrinar la professió. Religió: Cristiana Estatus social: de l’alta categoria. 1
  • 2. SARCÒFAG DE LEUCADIUS 2. Responeu a les següents qüestions: 2.1 D'acord amb les creences i tradicions que heu estudiat a l’entorn de la mort romana, com creieu que era aleshores la vida a Tàrraco? Tàrraco era una de les principals portes d’entrada a la península de totes les novetats vingudes d’Orient per via marítima. Va ser un dels primers llocs on es va implantar el cristianisme i, per tant, també l’art cristià com es dedueix per l’abundància dels seus vestigis arqueològics paleocristians. Era una ciutat on la vida era fonamentada bàsicament pel cristianisme. La societat es diferenciava per classes social. La divisió dels habitants segons la classe social era la següent: els patricis, que eren ciutadans que posseïen tots els drets i deures i procedien de les primeres famílies que s'havien instal·lat a Roma, els plebeus, que no tenien drets ni privilegis i vivien als voltants de Roma, els clients, que formaven part de la societat romana per mitjà de llaços jurídics amb els patricis, és dir, treballaven per als patricis a canvi de la protecció d'aquests, i finalment, els esclaus que formaven part de la classe social més baixa i no tenien condició de ciutadans. Les classes socials amb privilegis freqüentaven locals d'activitat lúdica com el circ o l'amfiteatre. Els romans creien que les ànimes dels difunts descendien al món dels morts, és a dir, a l' infern. Per accedir-hi les ànimes creuaven una llacuna 2
  • 3. anomenada Estígia en una barca i per pagar el transport en barca als difunts se'ls col·locava una moneda sota la llengua. Posteriorment, les ànimes eren jutjades i eren enviades al lloc corresponent segons les accions que havien dut a terme a la terra. 2.2 Quina diferència hi ha respecte a l'època actual? Actualment no ens centrem tant en el cristianisme com a forma de vida. Per tant, una de les grans diferències és que ara tothom té la possibilitat de tenir-ho tot i de diferents parts del món. En canvi abans la majoria de la població, sobretot els que eren del tercer estament, no tenien gairebé ni per viure. Una altra diferència és que ara la societat està industrialitzada i abans el comerç es realitzava per via marítima o per carreteres que estaven en mal estat i era quasi bé impossible passar-hi. 3