2. La llengua al segle XIX
LaRenaixençarepresenta, enfrontdelaDecadència, la
recuperaciódelallenguaper alacreacióliteràriacultaen
unasituaciósociolingüísticadelicada:
El castellàeral’únicallenguaof i
cial entotsels
territorisdel’Estat.
Lanostrallenguaestrobavaenunasituacióde
minoritzaciólingüística: nombrososdecretslavan
relegar alsàmbitsprivats.
Elsescriptorsdesconfiavendelespossibilitatsexpressives
delallenguaautòctonai solsl’empraven en certàmens
depoesiapopulista.
Tambéhi haviaescriptorsqueescrivien en contrade
lallengua, manifestantaixí l’autoodi.
situació
sociolingüís
tica
4. Iniciada al segle XVIII a Anglaterra transformarà la vida econòmica i
social de l’Europa del segle XIX. A Espanya afectarà bàsicament
Catalunyai el PaísBasc.
Confirm
aciódelaburgesiacomaclassesocial dominant
Confirm
aciódel proletariatcomaclasseexplotada(excessiuhorari laboral, sous
baixos, malescondicionsdetreball, indefensiódavantl’empresari…).
Apariciódedosgranscorrentsideològics: SOCIALISME (Karl Marx) i ANARQUISME
Conseqüències de la revolució
industrial
5. Context cultural
Hi hadoscorrentsartísticsque
dominen el contextcultural de
l’Europadel segleXIX:
el ROMANTICISME, alaprimera
meitatdel segleXIX,
el REALISMEalasegonameitat
“Viatger sobre un mar de boira”
De Caspar David Friedrich
6. El Romanticisme és un m
ovim
ent hereu dels ideals de la Rev.
Francesa i de la Rev. Industrial. És un conjunt de m
ovim
ents
intel·lectuals que van fer predominar el sentiment i la imaginació per
sobredelaraói l’anàlisi crítica.
Va aparèixer a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII i
ràpidamentesvaescampar per Europa.
Defensava:
lallibertatpersonal i creativa
l’originalitat i l’expressió lliure de les emocions subjectives (la
imaginació, el m
isteri, la irracionalitat, el sentiment, la passió,
l’individualisme…)
Rebutjava:
l’ordrei l’equilibri propisdel segledelaIl·lustració.
EL ROMANTICISME
7. El Romanticisme a diferents àmbits
A nivell social, el Romanticisme rebutja les regles socials i
defensaelsdretsdel’individu i l’igualitarisme.
A nivell polític, defensa el nacionalisme imposant, però, un
nou concepte de nació: una nació no la def i
neixen unes fronteres
sinóun grup humàamb sentimentdepertànyer aunacol·lectivitat i
aunamateixaterra.
A nivell literari, els romàntics ambientaven sovint les seves
obres a l’edat mitjana ja que la consideraven una època màgica i
misteriosa en què l’individualisme, la imaginació i el misteri,
aspectesqueellsdefensaven, tenien un importantprotagonisme.
8. Autors del Romanticisme
Hölderling Víctor Hugo
Bécquer
Lord Byron
Novalis
Autors coneguts: Hölderling, Víctor Hugo , Bécquer, Lord Byron, Novalis…
9. El Romanticisme a les nostres terres
A lesnostresterresesvandonar diferentstipusde
literaturaromàntica:
Romanticismehistoricista: vamanifestar la
insatisfacciódel mónreal amblafugidaaaltres
èpoques(recreaciódel’èpocamedieval), evocant
l’èpocadelanostrasobiranianacional. El públicera
minoritari, cultei elitista. Feienservir unllenguatge
culte, ambúsd’arcaismes.
Romanticismecostumista: vanidealitzar els
modelsdevidarurals, elspersonatgespopulars, els
oficisanteriorsalaRev. Industrial. Intentaren
convertir el llenguatgepopular, amblesseues
incorreccions, enllengualiterària
10. Entenemper Renaixençael movimentcultural i
nacionalistaquevasorgir enel si delaburgesiaa
principisdel segleXIX i queesvaproposar de
recuperar lallenguai laliteraturadesprésdetressegles
depocaactivitatliteràriaenel campdelaliteratura
culta.
LaLlenguai laLiteraturavanser consideradesper
aquestaburgesiaelssímbolsdelaidentitatdel país.
LA RENAIXENÇA
11. INICI
L’any 1833, Bonaventura
CarlesAribau publicàal diari El
vapor unpoematitulat
La pàtria.
FINAL
L’any1877, J
acintVerdaguer
repel premi extraordinari dels
JocsFloralsambel poema
L’Atlantida i Àngel Guimeràés
proclamat“mestreen gai
saber” desprésdeguanyar els
trespremisordinarisdelsJocs
Florals.
LÍMITS TEMPORALS DEL
MOVIMENT
13. Programa de la
Renaixença
Reconstruir lahistòriamedieval (èpocad’esplendor
nacional)
Descobrir i divulgar elsclàssicsmedievals
Recollir latradicióliteràriapopular (rondalles,
llegendes, romanços…)
Crear unmodel dellenguanormativai
Fer possiblelanormalitzacióliterària.
14. Institucions de la
Renaixença
Per dur el programaendavantels
renaixentistesesvanproposar:
Despertar laconsciènciadelssectorsmés
poderososdelanostrasocietat, elsburgesos.
Així vanpromoure:
oEditorials
oPublicacionsperiòdiques
oInstitucionsculturals
15. Intitucions de la Renaixença: Els Jocs
Florals (1859)
QUÈSÓN?
Un concursliterari depoesia.
DurantlaRenaixençaesrecupera
unafestaliteràriamoltantigaque
s’haviacomençatacelebrar al
segleXIV ambelstrobadors.
TEMES
- Pàtria
- Fe
- Amor
Esdonavaunpremi alamillor
poesiapatriòtica(Englantina
rosa, flor d’or), unaltrealamillor
poesiareligiosa(Viola=flor
d’or i plata) i untercer al millor
poemad’amor (Flor natural). Si
algunpoetaguanyavatotstres
premisenel mateix certamenoen
certàmensdiferentseraproclamat
Mestreen gai saber.
16. El 1859esvancelebrar elsprimersJ
ocsFloralsdel segleXIX, i toti
el seucaràcter anacrònic, passatdemoda, vaser moltimportantsperquè
van aconseguir:
Crear unpúbliclector
Propiciar unainfraestructuraeditorial
Donarenprestigi alanostraculturaescrita
Ferenpossiblel’apariciódenovesgeneracionsd’autors: (Jacint
Verdaguer, Àngel Guimerài NarcísOller vancom
ençar les
sevescarrerescomaescriptorsambelsJocsFlorals).
Per insignificantquepugasemblar avui endiaunsimpleconcursliterari,
enaquell momentenquèlanostraLiteraturanoteniacapmenade
sortida, larestauraciódelsJocsFloralsvaser decisiva; vapermetre
arrencar el vol alapoesiadesprésdetantdetempsd’inactivitat.
Intitucions de la Renaixença: Els Jocs Florals (1859)
17. NARRATIVADE LA RENAIXENÇA
NarcísOller (Valls, 1846- Barcelona, 1930). Primer gran
novel·listacatalàdelaRenaixença, ésconsideratcomel creador de
lanovel·lacatalanamoderna.
Ocupaunlloc destacatenel marc global delanovel·larealista
gràciesaobrescom:
La papallona (1882),
L'Escanyapobres (1884),
Vilaniu (1885),
La febre d'or (1890-1892),
La bogeria (1899) o
Pilar Prim (1906).
Deformacióromàntica, esvaanar decantantcapal'opcióestètica
naturalistaproperaaÉmileZola.
NarcísOller vaincorporar temesi unavisiódel m
óninèditsenlaliteratura
catalanavuitcentista
NARCÍS OLLER
18. A partir delsanys60, atravésdelapremsasatíricai humorísticaapareix la
prosacostumista.
El costumismeconsisteix enladescripciód'ambientsi depersonatges
deformatipif i
cada. Estractavadetraslladar al'obraliteràriaaquellsmodels
quepresentaval'exterior delarealitatpopular senseentrar enelsmecanismes
internsquemouenlapersona.
El costumismeesmanifestavaatravésdel'anomenat"quadredecostums", del
qual espodendestacar lessegüentscaracterístiquescomagènere:
-Descobrimentdelarealitatimmediatacomamatèrialiterària.
-Tractamentexterni superficial depersonatgesi situacions.
-Absènciad'argumenti escassamobilitatdramàtica.
El costumisme
19. Elstemestípicssónlesescenes: balls, tertúlies, romeries,
etc. i elstipus: botiguer, sereno, fuster, etc.
El llenguatgeempratésmoltdinàmic: introduccióde
lafrasefeta, girspopulars, dialectalismes, etc.
Lesnarracionscostumistes, amesuraque
s'aniran articulant, propiciaran l'aparició
delanovel·larealista.
Dintredel costumismes'observenduestendènciesben
marcades:
•El costumismerural, moltidealistai conservador i més
directamentlligatal romanticisme.
•El costumismeurbà, mésprogressistaquel'anterior i que
permetunaconsiderabledosi d'ironia.
Emili Vilanova, és
el narrador
costumistamés
important. Enels
seusrelats, ens
mostralapetita
històriaquotidiana
d'unspersonatgesque
senseell serien
desconeguts
El costumisme
20. Lamaneradepensar delsromànticscanviacapalameitat
del segleXIX, s’aniràimposantunanovamanerade
pensar i d’escriure: el REALISME.
Característiques:
Recercadel'objectivitati el rebuigal móndelafantasiai
delssomnis.
Preténfer unarepresentaciódelarealitatel mésacurada
possible, senseembellir-la.
Elstemessóncontemporanisdelaseuaèpoca, i solen
mostrar unacriticasocial.
Faunúsminuciósdeladescripció, per amostrar perfils
exactesdelstemes, personatges, situacionsi finsi tot
llocs; el quotidiài nol'exòtic ésel temacentral, exposant
problemespolítics, humansi socials.
Autorsimportants: Balzac, Flaubert, Stendhal,
Dostoievski, Tolstoi i, alaliteraturacastellana, Benito
Pérez Galdós, i alanostraliteraturaNarcísOller.
Jean-François Millet: Les
espigadores (1857)
Fiódor Dostoyevski,
la gran aportació russa al Realisme.
el REALISME
21. El naturalismevaser unm
ovim
entquees
vadonar afinalsdel segleXIX. El seu
creador vaser ÉmileZola, aFrançai després
esvaestendreper totOccident.
Preténcaptar larealitatdemanera
absolutamentobjectiva, per aixòsovintesdiu
queesunaevoluciódel realism
e. Inclou
aspectesdel'entornquefinsal mom
entno
havienaparegutalesobresartístiques, classes
socialsdesfavorides, problem
es, m
alalties,
temessexuals...
El naturalisme
22. Inclouunenfocamentcientíficdelacreació,
pel qual l'autor had'observar allòque
l'envolta, fer hipòtesisexplicativesi plasmar
cadadetall ambdistanciament.
Així, elspersonatgesesmouendinsd'un
determinismemarcatper l'herènciagenèticai
l'entorneducatiu.
L'estil s'adaptaal registrelingüísticdelsqui
parlen, l'ideal noéslabellesasinó
l'adequacióalarealitat. L'escriptor, malgrat
lapretesaobjectivitat, intercalajudicisi
comentarissobrel'accióqueestànarrant.
El naturalisme