Repàs de literatura catalana del segle XIX, poesia, narrativa i teatre. Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà.

1. Del Romanticisme a
La Renaixença
LITERATURA CATALANA DEL SEGLE XIX

2. La llengua al segle XIX
 LaRenaixençarepresenta, enfrontdelaDecadència, la
recuperaciódelallenguaper alacreacióliteràriacultaen
unasituaciósociolingüísticadelicada:
El castellàeral’únicallenguaof i
cial entotsels
territorisdel’Estat.
Lanostrallenguaestrobavaenunasituacióde
minoritzaciólingüística: nombrososdecretslavan
relegar alsàmbitsprivats.
Elsescriptorsdesconfiavendelespossibilitatsexpressives
delallenguaautòctonai solsl’empraven en certàmens
depoesiapopulista.
Tambéhi haviaescriptorsqueescrivien en contrade
lallengua, manifestantaixí l’autoodi.
situació
sociolingüís
tica

3. 1. CONTEXT HISTÒRIC
Larevoluciófrancesa
(1789)
Larevolucióindustrial
(segleXVIII)
La presa de la Bastilla La màquina de vapor
Dos fets marquen l’evolució a l’Europa del segle XIX:

4. Iniciada al segle XVIII a Anglaterra transformarà la vida econòmica i
social de l’Europa del segle XIX. A Espanya afectarà bàsicament
Catalunyai el PaísBasc.
 Confirm
aciódelaburgesiacomaclassesocial dominant
 Confirm
aciódel proletariatcomaclasseexplotada(excessiuhorari laboral, sous
baixos, malescondicionsdetreball, indefensiódavantl’empresari…).
 Apariciódedosgranscorrentsideològics: SOCIALISME (Karl Marx) i ANARQUISME
Conseqüències de la revolució
industrial

5. Context cultural
 Hi hadoscorrentsartísticsque
dominen el contextcultural de
l’Europadel segleXIX:
 el ROMANTICISME, alaprimera
meitatdel segleXIX,
 el REALISMEalasegonameitat
“Viatger sobre un mar de boira”
De Caspar David Friedrich

6. El Romanticisme és un m
ovim
ent hereu dels ideals de la Rev.
Francesa i de la Rev. Industrial. És un conjunt de m
ovim
ents
intel·lectuals que van fer predominar el sentiment i la imaginació per
sobredelaraói l’anàlisi crítica.
Va aparèixer a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII i
ràpidamentesvaescampar per Europa.
 Defensava:
 lallibertatpersonal i creativa
 l’originalitat i l’expressió lliure de les emocions subjectives (la
imaginació, el m
isteri, la irracionalitat, el sentiment, la passió,
l’individualisme…)
 Rebutjava:
 l’ordrei l’equilibri propisdel segledelaIl·lustració.
EL ROMANTICISME

7. El Romanticisme a diferents àmbits
A nivell social, el Romanticisme rebutja les regles socials i
defensaelsdretsdel’individu i l’igualitarisme.
A nivell polític, defensa el nacionalisme imposant, però, un
nou concepte de nació: una nació no la def i
neixen unes fronteres
sinóun grup humàamb sentimentdepertànyer aunacol·lectivitat i
aunamateixaterra.
A nivell literari, els romàntics ambientaven sovint les seves
obres a l’edat mitjana ja que la consideraven una època màgica i
misteriosa en què l’individualisme, la imaginació i el misteri,
aspectesqueellsdefensaven, tenien un importantprotagonisme.

8. Autors del Romanticisme
Hölderling Víctor Hugo
Bécquer
Lord Byron
Novalis
Autors coneguts: Hölderling, Víctor Hugo , Bécquer, Lord Byron, Novalis…

9. El Romanticisme a les nostres terres
A lesnostresterresesvandonar diferentstipusde
literaturaromàntica:
Romanticismehistoricista: vamanifestar la
insatisfacciódel mónreal amblafugidaaaltres
èpoques(recreaciódel’èpocamedieval), evocant
l’èpocadelanostrasobiranianacional. El públicera
minoritari, cultei elitista. Feienservir unllenguatge
culte, ambúsd’arcaismes.
Romanticismecostumista: vanidealitzar els
modelsdevidarurals, elspersonatgespopulars, els
oficisanteriorsalaRev. Industrial. Intentaren
convertir el llenguatgepopular, amblesseues
incorreccions, enllengualiterària

10. Entenemper Renaixençael movimentcultural i
nacionalistaquevasorgir enel si delaburgesiaa
principisdel segleXIX i queesvaproposar de
recuperar lallenguai laliteraturadesprésdetressegles
depocaactivitatliteràriaenel campdelaliteratura
culta.
LaLlenguai laLiteraturavanser consideradesper
aquestaburgesiaelssímbolsdelaidentitatdel país.
LA RENAIXENÇA

11.  INICI
L’any 1833, Bonaventura
CarlesAribau publicàal diari El
vapor unpoematitulat
La pàtria.
 FINAL
L’any1877, J
acintVerdaguer
repel premi extraordinari dels
JocsFloralsambel poema
L’Atlantida i Àngel Guimeràés
proclamat“mestreen gai
saber” desprésdeguanyar els
trespremisordinarisdelsJocs
Florals.
LÍMITS TEMPORALS DEL
MOVIMENT

12. Redescobertai revaloraciódelanostrahistòriaapartir
delesobresqueescrivireni publicarenalgunsintel·lectualsde
finalsdel segleXVIII influïtspelscorrentsil·lustrats.
Penetraciói assumpciódelsidealsromàntics:
lamitificaciódel’edatmitjana,
el sentimentnacionalista,
revaloritzaciódelesllegendes, tradicionsi particularitats
pròpiesdecadacultura.
Potenciacióqued’aquestaculturafaràlaburgesia.
CAUSES DE LA RENAIXENÇA

13. Programa de la
Renaixença
Reconstruir lahistòriamedieval (èpocad’esplendor
nacional)
Descobrir i divulgar elsclàssicsmedievals
Recollir latradicióliteràriapopular (rondalles,
llegendes, romanços…)
Crear unmodel dellenguanormativai
Fer possiblelanormalitzacióliterària.

14. Institucions de la
Renaixença
Per dur el programaendavantels
renaixentistesesvanproposar:
Despertar laconsciènciadelssectorsmés
poderososdelanostrasocietat, elsburgesos.
Així vanpromoure:
oEditorials
oPublicacionsperiòdiques
oInstitucionsculturals

15. Intitucions de la Renaixença: Els Jocs
Florals (1859)
 QUÈSÓN?
Un concursliterari depoesia.
DurantlaRenaixençaesrecupera
unafestaliteràriamoltantigaque
s’haviacomençatacelebrar al
segleXIV ambelstrobadors.
 TEMES
- Pàtria
- Fe
- Amor
 Esdonavaunpremi alamillor
poesiapatriòtica(Englantina
rosa, flor d’or), unaltrealamillor
poesiareligiosa(Viola=flor
d’or i plata) i untercer al millor
poemad’amor (Flor natural). Si
algunpoetaguanyavatotstres
premisenel mateix certamenoen
certàmensdiferentseraproclamat
Mestreen gai saber.

16.  El 1859esvancelebrar elsprimersJ
ocsFloralsdel segleXIX, i toti
el seucaràcter anacrònic, passatdemoda, vaser moltimportantsperquè
van aconseguir:
Crear unpúbliclector
Propiciar unainfraestructuraeditorial
Donarenprestigi alanostraculturaescrita
Ferenpossiblel’apariciódenovesgeneracionsd’autors: (Jacint
Verdaguer, Àngel Guimerài NarcísOller vancom
ençar les
sevescarrerescomaescriptorsambelsJocsFlorals).
 Per insignificantquepugasemblar avui endiaunsimpleconcursliterari,
enaquell momentenquèlanostraLiteraturanoteniacapmenade
sortida, larestauraciódelsJocsFloralsvaser decisiva; vapermetre
arrencar el vol alapoesiadesprésdetantdetempsd’inactivitat.
Intitucions de la Renaixença: Els Jocs Florals (1859)

17. NARRATIVADE LA RENAIXENÇA
 NarcísOller (Valls, 1846- Barcelona, 1930). Primer gran
novel·listacatalàdelaRenaixença, ésconsideratcomel creador de
lanovel·lacatalanamoderna.
Ocupaunlloc destacatenel marc global delanovel·larealista
gràciesaobrescom:
 La papallona (1882),
 L'Escanyapobres (1884),
 Vilaniu (1885),
 La febre d'or (1890-1892),
 La bogeria (1899) o
 Pilar Prim (1906).
Deformacióromàntica, esvaanar decantantcapal'opcióestètica
naturalistaproperaaÉmileZola.
NarcísOller vaincorporar temesi unavisiódel m
óninèditsenlaliteratura
catalanavuitcentista
NARCÍS OLLER

18. A partir delsanys60, atravésdelapremsasatíricai humorísticaapareix la
prosacostumista.
El costumismeconsisteix enladescripciód'ambientsi depersonatges
deformatipif i
cada. Estractavadetraslladar al'obraliteràriaaquellsmodels
quepresentaval'exterior delarealitatpopular senseentrar enelsmecanismes
internsquemouenlapersona.
El costumismeesmanifestavaatravésdel'anomenat"quadredecostums", del
qual espodendestacar lessegüentscaracterístiquescomagènere:
-Descobrimentdelarealitatimmediatacomamatèrialiterària.
-Tractamentexterni superficial depersonatgesi situacions.
-Absènciad'argumenti escassamobilitatdramàtica.
El costumisme

19. Elstemestípicssónlesescenes: balls, tertúlies, romeries,
etc. i elstipus: botiguer, sereno, fuster, etc.
El llenguatgeempratésmoltdinàmic: introduccióde
lafrasefeta, girspopulars, dialectalismes, etc.
Lesnarracionscostumistes, amesuraque
s'aniran articulant, propiciaran l'aparició
delanovel·larealista.
Dintredel costumismes'observenduestendènciesben
marcades:
•El costumismerural, moltidealistai conservador i més
directamentlligatal romanticisme.
•El costumismeurbà, mésprogressistaquel'anterior i que
permetunaconsiderabledosi d'ironia.
Emili Vilanova, és
el narrador
costumistamés
important. Enels
seusrelats, ens
mostralapetita
històriaquotidiana
d'unspersonatgesque
senseell serien
desconeguts
El costumisme

20.  Lamaneradepensar delsromànticscanviacapalameitat
del segleXIX, s’aniràimposantunanovamanerade
pensar i d’escriure: el REALISME.
Característiques:
 Recercadel'objectivitati el rebuigal móndelafantasiai
delssomnis.
 Preténfer unarepresentaciódelarealitatel mésacurada
possible, senseembellir-la.
 Elstemessóncontemporanisdelaseuaèpoca, i solen
mostrar unacriticasocial.
 Faunúsminuciósdeladescripció, per amostrar perfils
exactesdelstemes, personatges, situacionsi finsi tot
llocs; el quotidiài nol'exòtic ésel temacentral, exposant
problemespolítics, humansi socials.
 Autorsimportants: Balzac, Flaubert, Stendhal,
Dostoievski, Tolstoi i, alaliteraturacastellana, Benito
Pérez Galdós, i alanostraliteraturaNarcísOller.
Jean-François Millet: Les
espigadores (1857)
Fiódor Dostoyevski,
la gran aportació russa al Realisme.
el REALISME

21.  El naturalismevaser unm
ovim
entquees
vadonar afinalsdel segleXIX. El seu
creador vaser ÉmileZola, aFrançai després
esvaestendreper totOccident.
 Preténcaptar larealitatdemanera
absolutamentobjectiva, per aixòsovintesdiu
queesunaevoluciódel realism
e. Inclou
aspectesdel'entornquefinsal mom
entno
havienaparegutalesobresartístiques, classes
socialsdesfavorides, problem
es, m
alalties,
temessexuals...
El naturalisme

22.  Inclouunenfocamentcientíficdelacreació,
pel qual l'autor had'observar allòque
l'envolta, fer hipòtesisexplicativesi plasmar
cadadetall ambdistanciament.
 Així, elspersonatgesesmouendinsd'un
determinismemarcatper l'herènciagenèticai
l'entorneducatiu.
 L'estil s'adaptaal registrelingüísticdelsqui
parlen, l'ideal noéslabellesasinó
l'adequacióalarealitat. L'escriptor, malgrat
lapretesaobjectivitat, intercalajudicisi
comentarissobrel'accióqueestànarrant.
El naturalisme