T1 Edafologia AG1012

Professor
Sergi Meseguer Costa
Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia
Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural, Universitat Jaume I
Tema 1 Els sòls: enfocaments, funcions i estudis

1. Introducció a la Geologia: estructura, elements, minerals, roques,
ambientes geològics (cicle de les roques), evolució de laTerra (T1,T12)
2. Classificació de minerals i roques i, tectònica de plaques (T3, (T2))
3. Processos que transformen les roques: geodinàmica externa,
Estratigrafia, Geomorfologia, els temps geològics. (T6,T7,T9)
4. Geologia regional: geologia estructural, cartografia geològica, El Sistema
Ibèric, preparació de l’eixida de camp (T10,T23)
5. El sòl: generalitats, factors formadors, perfil del sòl,...(T1,T2,T3,T4)
6. Física del sòl (T5)
7. Química del sòl (T8)
8. L’aigua en el sòl (T10)
9. Classificació del sòls, cartografia edafològica (T11)
Sergi Meseguer Costa Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia-Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural

1.1. El sòl des d’una perspectiva ecològica i
agroforestal
 Els sòls constitueixen una coberta prima a la superfície terrestre, d’uns
pocs centímetres a diversos metres.
 Com a cos natural, el sòl constitueix una interfase que permet intercanvis
entre la litosfera, la biosfera i l’atmosfera.
 Els sòls permeten l’arrelament de les plantes (ancoratge), amb el que
aquestes poden obtenir aigua, oxigen i nutrients.
 Els productors, 1r nivell tròfic en un ecosistema depenen del sòl i de
l’energia solar.
 Els sòls són la base de tots els ecosistemes terrestres.

El sòl des d’una perspectiva ecològica i agroforestal
 El límit inferior s’estableix de manera arbitrària en 2 metres (NRCS, 2006)
 El sòl intervé en: règim hídric, transferència de fluids, afectant a un
espessor major.

 Plantació d’avellaners (Corylus avellana) en una vessant i el d’un prat
s’han pres les següents imatges.
 Estableix 4 diferències

1.2. El sòl des d’una perspectiva de la seua formació
 Els sòls són unitats funcionals resultants de l’acció combinada de diversos
factors ecològics de formació o factors formadors, que varien d’un indret
a un altre.
sòlRoca
Clima
Éssers vius
Geomorfologia
Temps

1.2. El sòl des d’una perspectiva de la seua formació
 A molts llocs caldria afegir-hi les accions antròpiques.
 El sòl no és un medi inert ni estàtic, es desenvolupa al llarg del temps
sota la influència dels factors ecològics de formació. Les multiples formes
de combinar-se aquests factors fan que els sòls presenten una gran
variabilitat espai-temporal.
 Els temps necessari per a la formació d’un sòl fa que el considerem un
recurs natural no renovable. Cal protegir els sòls front a la seua prossible
degradació, Directiva del Parlament i Consell d’Europa (2006)
sòlRoca
Clima
Éssers vius
Geomorfologia
Temps

1.4. El sòl com a element multifuncional d’un ecosistema
 Els sòls són cossos naturals, dinàmics i vius, que realitzen múltiples funcions i
papers clau en els ecosistemes terrestres, per la qual cosa són un component
crític de la biosfera. Entre les principals funcions es destaquen:

Producció de
biomassa
Manteniment
i millora de la
qualitat de les
aigües que
l'entravessen
Regulació del
cicle
hidrològic
Transformació
de les
substàncies
que rep
Fixació de
gasos d’efecte
hivernacle:
segrest de
carboni
Regulació del
microclima, al
absorbir la
radiació solar i
intervenir en
l'evaporació

Hàbitat biològic i
reserva genètica
al ser un medi
porós, reserva
de la
biodiversitat
Suport físic
d’activitats
humanes
Font de matèries
primeres
Manteniment
del paisatge
Protecció de
restes
arqueològiques
Font
d’informació
geològica i
geomorfològica

 Degut a la variabilitat espacial, les funcions que potencialment poden
desenvolupar els sòls seran diferents uns d’altres. La qual cosa fa necessari
per a dissenyar amb base científica polítiques d’ordenament i gestió
territorial, així com polítiques agràries i mediambiental, quins sòls hi ha a un
determinat indret, quines característiques tenen, com es distribueixen, quins
comportaments i canvis són esperables amb diverses estratègies d’ús per
evitar la seua degradació.

G2 Observar les quatre imatges següents prenent dues d’elles per grups de 2 per a
discutir els aspectes que s’indiquen. Després d’haver-ho fet, amb la participació de
tots els grups, realitzar un petit debat. Al finalitzar cada alumne hauria d’haver
recopilat i ordenat les funcions identificades.
1 Se’ns consulta què pot haver succeït en aquest conreu. Per poder realitzar un
diagnòstic es fa treball de camp, en el que es fa palesa que el llaurador té una granja de
porcs, i que ha anat vesant de manera descontrolada i repetidament al llarg de l’hivern
i primavera fem líquid de porc (purins). Sabem que amb això aporta N-NO3
- que, si bé és
un nutrient per a les plantes, si es superen les necessitats d’aquestes es produeix un
consum de “luxe”. Aquest excés indueix un creixement vegetatiu que fa que el blat tinga
una tija molt alta i, d’altra banda, pot provocar-se una contaminació de les aigües
freàtiques.

Discutir els següents aspectes:
a) Funcions que realitzen els
diferents sòls de la imatge.
b) Què pot haver-li succeït al blat?
c) Quins riscos ambientals poden
existir?
Formular alguna conclusió

BASES PER UNES CONCLUSIONS
a) El sòl no és un abocador.
b) L’aportament de purins al sòl
incorpora nutrients.
c) Desequilibris nutricionals.
d) Riscos ambientals.
e) Gestió econòmica.

OBSERVAR I DISCUTIR
2. Quines funcions realitzen els sòls d’aquesta parcel·la?

OBSERVAR I DISCUTIR
3. A quina funció es destina aquest sòl? Indicar si es pot intuir alguna cosa de si el clima
d’aquesta zona pot ser humit, sabent que una component important d’aquest sòl és el
guix.

OBSERVAR I DISCUTIR
4. Quines característiques poden tenir aquests sòls que condicionen alguna de les seues
funcions? Podries dir alguna característica del clima de la zona

4 AMPLIANT TERMINOLOGIA
A1 En qualsevol direcció, identificar un mínim de deu termes (en castellà), que facen
referència a les funcions que poden fer els sòls, agrupant-les segons es proposa: a)
Funció producció. b) Funció mediambiental. c) Funció: font d’aliments de matèries
primeres.

L’organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) utilitza
el concepte de terres o territori (ang: land) més ampli que el de sòl.
TERRES oTERRITORI
El concepte de terres reflecteix la integració natural de característiques que
comprenen l’ambient físic, inclòs el clima, relleu, sòl, hidrologia i vegetació, en la
mesura en que aquests factors influeixen en el potencial d’ús del sòl. El concepte
inclou els resultats de les activitats humanes passades i presents, per exemple la
rehabilitació de maresmes, desbrossament de la vegetació, i també els resultats
adversos, com ara, la salinització del sòl. Tanmateix, les característiques purament
econòmiques i socials no s’inclouen, formant part del context econòmic i social.

ESCALES D’OBSERVACIÓ I ENFOCAMENTS METODOLÒGICS
EN L’ESTUDI DELS SÒLS
Hi ha propietats que canvien en distàncies molt curtes, submil·limètriques, en un
espai que constitueix un microlloc, mentre que en altres l’interval de variació és molt
ampli de diversos Km, com ara en el cas d’un paisatge de sòls o edafopaisatge (ang.
soil (land)scape). En aquest ampli interval espacial és possible diferenciar un conjunt
d’organitzacions edàfiques, que constitueixen un continuum d’observació. Es pot
observar que el sòl està organitzat de forma multiescalar.
LLOC
El lloc en el que es troba un sòl fa referència a un àrea de poca extensió, que es
considera representativa de la forma i superfície del terreny, la vegetació i altres
trets associats amb el sòl objecte d’estudi. Tots aquests aspectes que defineixen el
lloc determinen l’edafogènesi actual.

MICROLLOC
Un microlloc és un espai molt petit (microambient), submil·limètric, en el que poden
tenir lloc processos diferenciats dels del seu entorn: una reacció química, el
comportament de microorganismes o altres processos que només seran apreciables en
observacions de molt de detall. Les condicions en un microlloc són molt uniformes.
EDAFOPAISATGE (ang. Soil(land)scape: soilscape)
Es denomina edafopaisatge a cadascuna de les unitats en que es poden dividir la
coberta dels sòls d’un territori molt extens, atenent a les relacions funcionals i
interrelacions mútues que mantenen els sòls. Per establir les divisions s’utilitzen com a
criteris: la forma del terreny, la litologia dels materials, entre d’altres. Els estudis
d’edafopaisatges s’esforcen en millorar la comprensió de les interrelacions paisatge-
sòl-éssers humans. La variabilitat dels sòls en un edafopaisatge és d’esperar que siga
gran.

 La mida de la unitat mínima que reflecteix l’interval de variació d’un conjunt de
propietats varia segons que es considere un microlloc, que defineix un
microambient, o es faça referència als canvis en una coberta edàfica d’un
edafopaisatge.
 La unitat mínima que inclou els canvis que presenta un sòl individual es denomina
PEDIÓ (NRCS, 2006).
 En molts casos, per poder entendre el comportament d’un sòl i poder arribar a
interpretacions correctes, caldria augmentar o disminuir l’escala d’estudi, i
adquirir així una visió de conjunt o arribar a un anàlisi més detallat. Això implica
incloure-hi diversos enfocaments i metodologies de treball, amb una
col·laboració multidisciplinaria.

 Les organitzacions edàfiques
que es poden establir i
alguns enfocaments
metodològics per al seu
estudi són els següents:

E1. 1 Elaborar un informe sobre les següents organitzacions edàfiques, indicant a cada
cas, l’escala d’observació, l’organització edàfica, ús del sòl i alguna metodologia de
treball utilitzable per l’estudi segons l’organització edàfica de què es tracte:

Sergi Meseguer Costa Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
E1. 2 L’estudi de la pèrdua de sòl per erosió pot ser abordat a diverses escales. Un
enfocament pot consistir a avaluar mitjançant models les pèrdues de sòl a escala
regional; un altre, en estudiar el problema a escala de parcel·la de llaurador; i un altre a
escala d’un sòl concret, mitjançant d’una calicata. Discutir i establir els avantatges,
inconvenients i possible complementarietat dels tres enfocaments.

 La ciència que estudia els sòls va ser creada a finals del segle XIX per un equip de
científics russos liderats per Vassili V. Dokuchaev (1846-1903). Aquest àmbit del
coneixement va rebre al 1927 el nom de Ciència del sòl. A Espanya va ser introduït
per Emilio Huguet del Villar, que la va denominar Edafologia (edafos, sòl en el que
creixen les plantes i logos, ciència).
 El terme anglés Pedology i els seus equivalents designa una branca de la Ciència del
sòl que es centra en entendre les lleis naturals que regeixen l’origen, formació i
distribució dels sòls; mentre que la Ciència del sòl o Edafologia abraça un àmbit
científic molt més ampli, que inclou els següents aspectes:
LLOC
El lloc en el que es troba un sòl fa referència a un àrea de poca extensió, que es
considera representativa de la forma i superfície del terreny, la vegetació i altres
trets associats amb el sòl objecte d’estudi. Tots aquests aspectes que defineixen el
lloc determinen l’edafogènesi actual.

 Com es formen: gènesi de sòls o edafogènesi.
 Quin aspecte tenen: morfologia de sòls i la relació amb el seu comportament.
 Quins són els seus components: mineralogia de sòls i matèria orgànica.
 Quines són les seues propietats, atributs i comportaments: física de sòls, química,
biologia, ecologia, hidrologia, , fertilitat, entre d’altres.
 Com es distribueixen en el territori i en el món: cartografia i geografia de sòls.
 Com fer el seu maneig i gestió per evitar la seua degradació: qualitat, avaluació,
protecció i tecnologia de sòls.

E3. Buscar a internet i a la bibliografia existent a la biblioteca informació per a redactar
informes sobre els següents aspectes:
a) El significat dels següents termes: litosfera, conca de drenatge o hidrogràfica,
ecosistema, biomassa, interfase, microscopi petrogràfic.
b) Importància que varen tenir pel desenvolupament de la Ciència del sòl: V.V.
Dokuchaev, Emilio Huguet del Villar, José M. Albareda, W. Kubiena, Hugh H.
Bennet i altres edafòlegs rellevants.
c) Equivalències d’un Angstrom en el sistema internacional (SI) i d’1 mm de pluja.
d) La “Directiva del Parlament Europeu i del Consell sobre Protecció de sòl” COM
(2006)232.

A1. Complementar l’esquema conceptual:

CC. 1 Seleccionar el terme més adient segons el context, d’entre els proposats:

CC. 1 Seleccionar el terme més adient segons el context, d’entre els proposats:
(1) a) roca b) paisatge c) horitzó d) sòl
(2) a) capa b) coberta vegetal c) coberta prima d) factor
(3) a) <1mm b) diversos metres c) dos metres d) qualsevol profunditat
(4) a) 1 m b) depèn c) dos metres d) no es fixa
(5) a) interfase b) volum c) frontera d) reactor
(6) a) estàtic b) rocós c) dinàmic d) abiòtic
(7) a) continuum b) sèrie c) anàlisi d) conjunt
(8) a) posicions b) escales c) temps d) moments
(9) a) sòl b) paisatge c) horitzó d) edafopaisatge
(10) a) model b) organització edàfica c) model d) seqüència
(11) a) kilomètric b) micromètric c) submicroscòpic d) mil·limètric
(12) a) física b) química c) edafologia d) biologia
(13) a) astronomia b) física c) fertilitat d) ecologia
(14) a) salut b) població c) estabilitat d) economia
(15) a) arena b) aliments c) energia d) salut
(16) a) oxigen b) ancoratge c) hidrogen d) argila
(17) a) llavors b) horitzons c) aigua d) fertilitzants
(18) a) aire b) ambient c) aliments d) aigua
(19) a) cos estàtic b) vertader c) element dinàmic d) cos artificial
(20) a) sòl b) nivell c) planta d) compartiment ambiental

CC. 2 Amb allò explicat a classe i l’estudi d’aquesta unitat, identificar entre deu i quinze
paraules clau que resulten rellevants segons diferents criteris.
CC. 3 Proposar un altre nom per aquesta unitat que reflectisca igualment el seu
contingut.
Presentació basada en el tema 1 del llibre:
Introducción a la Edafologia: uso y protección del suelo,
de: J. Porta, M. López Acevedo, R.M. Poch

T1 Edafologia AG1012

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to T1 Edafologia AG1012

Similar to T1 Edafologia AG1012 (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

T1 Edafologia AG1012