Ei paula torres pga 2014 2015

EI PAULA TORRES PGA 2014/2015
C. Amer, 53 - 07007 Palma e - Tel./fax: 971 248 414 – a/e: eeipaulatorres@educacio.caib.es CIF Q0768267G
C. Amer, 53 - 07007 Palma e - Tel./fax: 971 248 414 – a/e: eeipaulatorres@educacio.caib.es CIF Q0768267G

ÍNDEX
1. DIAGNÒSTIC INICIAL .................................................................................................2
1.1.- Modificacions en el context del centre.
1.2.- Principals conclusions globals extretes de la memòria del curs anterior.
2. ACTUACIONS PER AL CURS 2014/15 .......................................................................4
3. ORGANITZACIÓ GENERAL DEL CENTRE ................................................................7
a- Calendari i horari general del centre
b- Criteris pedagògics per a l’elaboració del horaris del centre (alumnat i professorat)
c- Calendari de reunions i avaluacions
d- Mesures per a l’optimització i l’aprofitament dels espais i recursos
4. DESENVOLUPAMENT DELS PROJECTES INSTITUCIONALS I DELS PLANS DE
CENTRE ......................................................................................................................12
4.1.- Projecte educatiu
4.2.- Projecte lingüístic
4.3.- Pla d’atenció a la diversitat
4.4.- Pla d’acció tutorial
4.5.- Reglament d’organització i funcionament del centre
5. PLA PER A L’AVALUACIÓ, SEGUIMENT I VALORACIÓ DELS RESULTATS
ACADÈMICS ...............................................................................................................44
6. ANNEXOS ...................................................................................................................47
Annex 1. Programacions didàctiques, programacions d’ aula. Pla d’actuació de l’ equip de
suport.
Annex 2. Pla de formació dels professors
Annex 3. Pla de convivència
Annex 4. Programació de serveis i d’activitats complementàries i extraescolars
Annex 5. Memòria administrativa
Annex 6. Acta aprovació PGA pel Consell Escolar.
EI PAULA TORRES Programació General Anual - PGA 2014-2015 1/109

1.- DIAGNÒSTIC INICIAL
1.1.- MODIFICACIONS EN EL CONTEXT DEL CENTRE.
L’EI Paula Torres és un centre únicament d’educació infantil, adscrit al CEIP La Soledat.
L’escola està situada a la barriada del Polígon de Llevant, zona de Palma prou coneguda
per la problemàtica social que s’hi ocasiona.
El centre acull alumnat de diferent procedència, ja que les incorporacions tardanes són
habituals, donant-se una gran mobilitat al llarg del curs.
L’alumnat prové majoritàriament de famílies immigrants i d’ètnia gitana. Des dels darrers
cursos quasi la meitat del nostre alumnat prové d’altres barriades, el que suposa un esforç
afegit per aconseguir una assistència regular a l’escola.
Actualment tenim un 47% aproximadament d’alumnat estranger. Aquest fet ocasiona una
problemàtica lingüística considerable pel desconeixement de les llengües, de la cultura, de
les nostres tradicions, etc.
El fet de la conjugació de la crisi econòmica que s’està patint al nostre país amb l’especial
situació de les famílies de la barriada (atur, problemàtiques diverses...) pensam que ha
contribuït en la baixada de l’escolarització dels infants de 3 anys (actualment hi ha 5
alumnes matriculats). Pel que fa als altres cursos segueix havent una gran mobilitat així
com incorporacions d’alumnes nous aquestes darreres setmanes.
El professorat del centre és majoritàriament estable. Té 5 mestres amb plaça definitiva, una
d’elles en comissió de serveis; així, hi ha una mestra interina ocupant aquesta plaça. Així
mateix la mestra d’Atenció a la Diversitat fou desplaçada per manca d’horari. Aquest curs
comptam amb una mestra de pedagogia terapèutica compartida amb CEIP Son Ferriol
(60%), una mestra d’Audició i llenguatge, compartida amb CEIP ES Tamarells (60%) i una
mestra de llengua estrangera a mitja jornada.
L’escola és petita i no disposa d’espais suficients per fer front a les necessitats que s’han
plantejat amb el pas del temps. L’escoleta Maria Mut (0-3) comparteix l’edifici amb
nosaltres i aquest fet pot ocasionar dificultats. És difícil poder dur a terme activitats que es
feien abans de perdre aquests espais (cuina, berenar comunitari, aula desdoblament...).
Des de fa uns cursos ens hem proposat, de manera mútua amb l’escoleta Maria Mut,
realitzar algunes activitats conjuntes i compartir diversos espais, com són la sala de
psicomotricitat, el menjador i el rebedor per a realitzar activitats de desdoblament. Aquestes
mesures van encaminades a arribar a construir un clima de col·laboració, respecte i feina

conjunta entre ambdós centres educatius. Pensam que si caminam cap a la mateixa
direcció aconseguirem més profit de tot allò que tenim actualment.
1.2.- PRINCIPALS CONCLUSIONS GLOBALS EXTRETES DE LA MEMÒRIA DEL CURS
ANTERIOR.
- ESPAIS: es fa necessari una sala de mestres.
- MOBILIARI: Es fa necessari renovar el mobiliari de les aules pel que fa a cadires i
taules ja que hi ha algunes cadires amb els cantons romputs. S’iniciaran gestions amb
la Direcció General de Planificació i Centres per sol·licitar nou mobiliari.
- DOCUMENTS: es fa necessària una revisió exhaustiva d’alguns documents del
centre. Aquest curs seguirem amb la revisió del PEC.
- CONTINUAR amb els ajustaments necessaris referents a:
o Pla de Convivència.
o La figura del Mediador Cultural.
o El Protocol de recollida d’informació de les famílies.
o Les relacions i la participació de les famílies a les festes, activitats
(llibreta viatgera...) i sortides, on acompanyaran als infants, segons les
necessitats. És convenient seguir fent les apreciacions necessàries a les
famílies respecte les sortides.
o Nous canals de comunicació amb les famílies: blog de l’escola, reunions
periòdiques, iniciació en la formació de les famílies (informàtica),
enviament sms...
o Incidir en la priorització de l’atenció dels alumnes nese i la seva detecció
de manera primerenca.
o Programa d’educació emocional.
o Programa de salut i d’alimentació saludable.

2.- ACTUACIONS PER AL CURS 2014/15
2.1.OBJECTIUS MESURABLES I INDICADORS QUE PERMETIN MESURAR
L’ASSOLIMENT.
-ÀMBITS D’INTERVENCIÓ:
a.- ÀMBIT PEDAGÒGIC
 Elaborar la PGA i revisar el PEC. S’establiran calendaris de reunions per tal de
revisar els documents.
 Utilitzar el català com a llengua vehicular de l’escola. S’intentarà la relació oral
en català amb els pares i mares a les reunions i consignes/converses diàries. Es
faran tots els aclariments oportuns en castellà.
 Continuar amb l’ensenyament de la llengua anglesa.
 Continuar duent a terme el pla de convivència i modificar-lo si cal.
 Continuar amb el projecte de salut per tal de millorar l’alimentació dels infants.
 Continuar amb el programa d’educació emocional.
 Continuar amb els agrupaments flexibles i desdoblaments en determinats
moments. Enguany es duran a terme a les nostres pròpies aules en moments en
què es trobin desocupades.
 Començar a treballar per ambients: enguany començarem amb l’ambient de
plàstica, l’ambient de biblioteca i música i l’ambient de psicomotricitat.
b.- ÀMBIT RELACIONAL
 Establir un pont de comunicació amb les famílies per millorar la comunicació
amb elles, creant estratègies noves de comunicació, potenciant el respecte i
afavorint la relació d’aquestes amb l’escola (mercadet solidari de Nadal, armari
solidari...)
 Aconseguir una millor implicació dels pares en la tasca educativa dels seus fills.
Es potenciarà la col·laboració de les famílies en moltes activitats de l’escola
(sortides, festes..) i es demanarà especialment la seva implicació en el treball
quotidià d’hàbits a casa.

 Continuar amb els nous canals de comunicació amb les famílies (blog de
l’escola, sortides, diada de convivència...)
 Crear un protocol de recollida de la màxima informació possible dels infants com
a mitjà de comunicació amb les famílies i amb els posteriors centres de
destinació.
 Continuar amb les relacions i traspàs d’informació amb l’escoleta Maria Mut i
amb el CEIP La Soledat, promovent activitats conjuntes. Des del curs passat
també s’han realitzat reunions amb el CEIP Camilo José Cela, ja que molts dels
nostres alumnes continuen la seva escolarització a aquest centre.
c.- ÀMBIT ORGANITZATIU
 Afavorir la participació i la implicació del professorat en la tasca educativa i
organitzativa del centre.
 Prioritzar l’atenció a l’alumnat nese, posant especial interès en la detecció
precoç i avaluació psicopedagògica dels alumnes nee.
 Potenciar hàbits de puntualitat a l’hora de l’arribada i la sortida. Els alumnes amb
germans en edat escolar, si així ho fan constar i ho sol·liciten, podran arribar fins
a les 9:15h per tal de conciliar l’horari d’ambdós centres.
 El període d’adaptació dels alumnes nous tendrà la durada d’una setmana i es
realitzarà tal com es contempla dins el pla d’acollida.

2.1.SEQÜÈNCIA D’ACCIONS O ACTUACIONS A DUR A TERME PER
ACONSEGUIR ELS OBJECTIUS I TEMPORALITZACIÓ O TERMINI D’EXECUCIÓ.
 Sortides pel barri per celebrar festes tradicionals amb les famílies i mestres.
Freqüència anual.
 Sortides fora del barri amb transport, concertades per la coordinadora i
consensuades al cicle. Sempre que el lloc on assistim no digui el contrari, els
pares i mares participen a les sortides per tal d’ajudar i seguint les normes
establertes. Durant els passats cursos es va dur a terme una diada de
convivència amb les famílies i seguirà potenciant aquest tipus de sortida,
sempre que sigui possible. La freqüència és anual.
 Teatre i activitats al propi centre del programa Palma Educa. Ja que no
sempre venen tots els alumnes a les sortides, duim activitats al centre,
concertades per la coordinadora, previ consens del cicle. La freqüència és
anual.
 Gestió de millora i/o ampliació de l’espai de l’escola. S’ha començat a dur a
terme la millora de les zones de patis exteriors.
 Pla d’emergències. Simulacre, una vegada a l’any. Totes les mestres.
 Alimentació saludable. Diàriament a l’aula es berena fruita i, una vegada al
mes, als aniversaris, mengen de tot (saludable). Totes les mestres.
 Revisió PEC. Anual. Equip directiu.
 Subvenció activitats Ajuntament de Palma. Anual. Responsable direcció.

3.- ORGANITZACIÓ GENERAL DEL CENTRE
a.- CALENDARI I HORARI GENERAL DEL CENTRE
Calendari alumnat:
Inici classes: dia 12 de setembre de 2014. Finalització: dia 19 de juny de 2015.
Vacances de Nadal: del 23 de desembre de 2014 al 7 de gener de 2015 (ambdós
inclosos).
Vacances de Pasqua: del 2 al 10 d’abril de 2015.
Dies festius: 8 de desembre, 20 de gener, 27 de febrer, 1 de maig.
Dies no lectius: 2 de març i 4 de maig de 2015.
Calendari del professorat:
Se seguirà el calendari establert per la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.
Horari general del centre:
Entrada: a les 9 h. Excepcionalment, ja que moltes famílies tenen altres fills en edat
escolar, es podrà entrar fins a les 9’15h (disposant del corresponent permís). En casos de
excepcional necessitat (visita metge) es podrà entrar al centre/sortir a les 11’30h amb el
corresponent justificant.
Sortida: de 13’45 h a 14 h.
Horari de secretaria: dimarts, dijous i divendres de 9 a 10 h.
Horari de tutories: dimarts de 14 a 15 h.
Horari de direcció/atenció pares: dilluns i dimecres de 9 a 10h.
Hores complementàries: Les hores de tasques no docents/complementàries es
distribueixen de la següent manera:
- DILLUNS: revisió documents/feina a l’aula.
- DIMARTS: reunions de l’equip de suport/ visita de pares/mares/tutors.
- DIMECRES: programació d’activitats d’aula.
- DIJOUS: assistència a claustres i altres reunions de l’equip docent.
L’horari de tasques complementàries/permanència al centre és de dilluns a divendres de
8:45 a 9:00 i de dilluns a dijous de 14:00 a 15:00 h.

b.- CRITERIS PEDAGÒGICS PER A L’ELABORACIÓ DELS HORARIS DEL CENTRE
(alumnat i professorat)
a) Tractament globalitzat dels continguts. Es vetllarà per la convivència de diferents
tipus d’activitats i experiències, així com períodes de joc educatiu i descans seguint
els ritmes biològics dels infants.
b) Període d’adaptació dels alumnes de 4t d’Educació Infantil.
a. Mesures organitzatives:
o Reunió prèvia amb les famílies.
o Entrevista individual.
o Període d’adaptació dins la 1a setmana. Els alumnes començaran de
manera progressiva, tal com es recull dins el pla d’acollida del centre.
c) El reforç de la mestra de suport es farà a les aules.
d) Les sessions de psicomotricitat s’han repartit a segona hora. La majoria de sessions
de desdoblament es faran a les aules en el moment en què un grup és a la sala de
psicomotricitat. No s’utilitzaran les aules de l’escoleta Maria Mut per la manca
d’adequació a la nostra realitat i necessitats. Tenint en compte que disposam d’un
rebedor gran s’intentarà realitzar-hi algunes sessions d’agrupaments flexibles.
e) Els suports s’han organitzat de manera que totes les aules reben aproximadament
el mateix nombre d’hores de suport.
f) Substitucions: En cas de absència o malaltia d’alguna de les mestres tutores, la
mestra addicional del centre passarà a ser l’encarregada del grup, deixant de fer els
suports que tengui assignats per aquell dia. En cas que, per motius del seu càrrec
(en aquest cas, la direcció del centre) no pogués realitzar part o la substitució
completa, aquestes es farien per part de la/les mestra/es especialistes.
g) Torns de pati: Al despatx de secretaria hi ha exposat un full on consta una relació
nominal de les persones que fan el torn de pati cada dia. La distribució de les
persones que vigilen el pati s’ha fet de manera rotativa, aprofitant aquest fet per
potenciar les relacions i fer que totes les mestres coincideixin un dia o un altre. En
cas d’absència no prevista, la vigilància de l’esplai es farà de manera compartida
entre les mestres que no tenen torn aquell dia, dividint el temps total entre el
nombre de persones que hi ha. En cas de pluja l’esplai es farà al passadís, on els
infants disposen de jocs de taula, construccions i joc simbòlic.
Hem de tenir en compte que totes les mestres estan disponibles a l’hora del pati.

c.- CALENDARI DE REUNIONS I AVALUACIONS.
R E U N I O N S
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS
De 14 a 15
h
Equip directiu Equip de Suport Consell Escolar Coordinació
Claustre
A V A L U A C I O N S
12
desembre
20 de
març
4 juny
Des de 14
a 15 h.
trimestral trimestral final
CALENDARI DE REUNIONS
REUNIONS AMB LES FAMÍLIES: (dimarts)
10/09/2014: grup de 3 anys i alumnes nous d’altres grups
14/10/2014: grup de 3 anys
21/10/2014: grup de 4 anys
28/10/2014: grup de 5 anys
REUNIONS DE CLAUSTRE: (dijous)
05/09/2014 29/01/2015
25/09/2014 25/06/2015
23/10/2014
CONSELLS ESCOLARS:
23/10/2014: Aprovació PGA
Pendent de data: Aprovació subvenció Ajuntament (sempre que surti)
28/01/2015: Aprovació compte de gestió
26/06/2015: Aprovació memòria
REUNIONS DE COORDINACIÓ: un dijous cada 15 dies
REUNIONS DE L’EQUIP DE SUPORT: un dimarts cada 15 dies

d.- MESURES PER A L’OPTIMITZACIÓ I L’APROFITAMENT DELS ESPAIS I
RECURSOS.
ESPAIS
L’EEI Paula Torres es troba a la part del darrera de l’edifici i té a la seva disposició:
- Aula de 3 anys
- Aula de 4 anys
- Aula de 5 anys
- Sala de psicomotricitat. Enguany, com el curs passat, i sense que això
suposi compromís per als propers cursos, la deixam emprar a l’escoleta
Mari Mut.
- 1 Bany de mestres
- Aula de suport, situada a la part del davant.
- 2 magatzems.
- Sala de mestres (compartida amb Maria Mut), situada a la part del davant,
fet que ocasiona dificultats a l’hora d’usar-la degut a la distància amb la
resta d’espais propis. Aquest espai ha estat absorbit i ocupat
majoritàriament pel material de l’escoleta Maria Mut. Enguany se seguirà
usant per l’EAP per dur-hi a terme algunes reunions.
Fa quatre cursos posarem en marxa el programa “Armari Solidari” on les
famílies poden optar per recollir o intercanviar roba per als seus fills;
aquest armari també es troba a la sala de mestres.
- Rebedor, compartit amb Maria Mut.
- Pati que, sense que això suposi compromís per als propers cursos, el
deixam emprar a l’escoleta Maria Mut.

CRITERIS PEDAGÒGICS.
AGRUPAMENTS D’ALUMNES.
Donat que l’escola només té una única línia, i no gaudeix de més aules que les 3
que té, no hi ha més criteri que l’edat dels infants a l’hora d’adjudicar-li el seu grup
classe.
4t  Alumnes que aquell any compleixen 3 anys
5è  Alumnes que aquell any compleixen 4 anys
6è  Alumnes que aquell any compleixen 5 anys
- RECURSOS
Aquest curs disposam de:
 1 mestra d’anglès a mitja jornada.
 60% mestra de Pedagogia Terapèutica
 60% mestra d’Audició i Llenguatge
 3 tutores (una d’elles amb la funció addicional de secretària del centre)
 una mestra de suport amb tasques de direcció.
Com ja s’ha esmentat abans, el mes de juny del passat curs la mestra d’Atenció
a la Diversitat, amb plaça definitiva a aquest centre, va ser desplaçada per
manca d’horari.

4.- DESENVOLUPAMENT DELS PROJECTES INSTITUCIONALS I DELS PLANS
DEL CENTRE
4.1. PROJECTE EDUCATIU
4.1.1 Trets d’identitat
. Característiques de l’escola
NOM: EEI PAULA TORRES
CODI: 07007772
ADREÇA: Carrer d’Amer, 53
07007 Palma de Mallorca
TELÈFON – FAX: 971 24 84 14
CORREU ELECTRÒNIC: eeipaulatorres@educacio.caib.es
BLOC/WEB:www.eipaulatorres.blogspot.com
TIPUS DE CENTRE: Escola Pública d’Educació Infantil (3, 4 i 5 anys)
HORARI: de 9 a 14 hores
CAPACITAT: 78 alumnes
UNITATS: 3
PLACES CATÀLEG: 4 Places d’educació infantil 1 d’Atenció a la Diversitat
(desplaçada per manca d’horari)
- Comunitat educativa
FAMÍLIES
INFANTS MESTRES
ADMINISTRACIÓ
BARRI

- Descripció dels membres de la comunitat educativa
ALUMNAT:
 Un gran augment de la matrícula fora dels terminis establerts.
 Un percentatge considerable d’absentisme escolar.
 El percentatge més alt d’alumnes és el format per els alumnes immigrants
de diferents parts del món.
 Algunes altes i baixes de matrícula al llarg del curs.
 7 alumnes amb nese (un d’ells amb nee) i d’altres pendents de valoració per
part de l’EAP.
RECURSOS HUMANS
 5 mestres definitives a l’escola. Una d’elles aquest curs està en comissió de
serveis a una altra destinació. Una altra està desplaçada per manca d’horari.
 1 mestra d’anglès a mitja jornada.
 1 mestra PT itinerant amb CEIP Son Ferriol (60%)
 1 mestra d’Audició i Llenguatge amb CEIP Es Tamarells (60%)
 Suport de l’Equip d’Atenció Primerenca: l’orientadora, Conxa Alemany
vendrà al centre 3 vegades al mes (el dimarts), una PTSC, Rosa Llobet, que
vendrà en casos de demandes puntuals.
FAMÍLIES
 Majoritàriament progenitors amb escolarització primària o sense estudis.
 Ingressos econòmics insuficients.
 Aturats de llarga durada i/o pensionistes.
 Condicions d’habitabilitat inestables. Canvis de domicili i de núm de telèfon
freqüents.
 Desestructuració familiar.
 Unitats familiars monoparentals.
ASSOCIACIONS DEL BARRI
 Les associacions de veïns.
 Consell de Barri.

ADMINISTRACIÓ
 MEC
 GOVERN BALEAR, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.
 AJUNTAMENT DE PALMA, Regidoria d’Educació, encarregada del
manteniment del centre, activitats del DDE i subvenció a activitats escolars.
 SS “Llevant Sud”, i actuacions puntuals de SS “Llevant Nord”.
 ISS Empresa encarregada de la seguretat (Ajuntament).
 Selsa, empresa encarregada de la neteja (Ajuntament).
5.1.2. Estructura i funcionament
a) Organització
ÒRGANS DE GOVERN:
- Unipersonals:
o Directora, amb funcions addicionals de cap d’estudis: Maria José Miró
Aguiló.
o Secretària : Cristina Mas Martín.
- Col·legiats:
o Consell escolar, format per:
 Presidenta: Maria José Miró
 Secretària: Margalida Ferrer
 Vocals: Mª Angeles Velaure (mare), Delkis Gregoria (mare),
Joana Maria Pedrosa (mestra) i un representant de l’Ajuntament,
Begoña Moragues.
o Claustre, format per:
. Presidenta: Maria José Miró
. Secretària: Cristina Mas
. Vocals: Margalida Oron (en substitució de Marta Obrador), Joana Maria
Pedrosa, Margalida Ferrer, Marta Juan i Margalida Salvà.

ÒRGANS DE COORDINACIÓ:
- Equip de cicle: a la nostra escola coincideix amb el claustre.
- Coordinadora de cicle: Joana Maria Pedrosa.
ÒRGANS DE SUPORT:
Equip d’atenció primerenca EAP
b) Règim de funcionament
DOCUMENTS: Tots els documents estan o es troben en procés d’introducció dins la
web/blog de l’escola (www.eipaulatorres.blogspot.com), per tant es poden consultar des
d’Internet o al mateix centre.
- Permanents:
o PEC
o PLC
o PAD
o Concreció Curricular
o ROF (actualment s’introdueixen les dades dins el programa Gestib).
Inclou el Pla d’emergència i evacuació.
o Pla de Convivència
o PAT
- Anuals:
o PGA
o Memòria

4.2.- PROJECTE LINGÜÍSTIC
En data 7/10/2014 el 71% del claustre del centre sol·licità la recuperació del PLC anterior al
PTIL, que fou aprovada per unanimitat en data 9/10/2014.
S’hi han duit a terme les actualitzacions pertinents per tal d’adequar-lo a la realitat de
l’alumnat, donant, a més, més presència a la llengua anglesa.
1. INTRODUCCIÓ. ANÁLISI SOCIOLINGÜÍSTIC DEL CENTRE
L’EI Paula Torres és un centre públic, únicament d’educació infantil, adscrit al CEIP La
Soledat.
L’escola està situada a la barriada del Polígon de Llevant, zona de Palma prou coneguda
per la problemàtica social que s’hi ocasiona.
L’alumnat prové majoritàriament de famílies immigrants (47%) i de minories ètniques
(40%). Aquest fet ocasiona una problemàtica lingüística considerable pel desconeixement
de les llengües, de la cultura, de les nostres tradicions, etc.
Com ja hem esmentat, la major part del nostre alumnat és immigrant, fet que fa que en
moltes ocasions desconeguin les dues llengües pròpies de la nostra comunitat. Fa uns
anys aquest alumnat provenia de països de parla hispana, però aquest fet ha anat variant
amb els anys. El desconeixement d’ambdues llengües dificulta bastant tant el procés
d’aprenentatge com el d’inserció social.
Des dels darrers cursos quasi la meitat del nostre alumnat prové d’altres barriades, fet que
suposa un esforç afegit per aconseguir una assistència regular a l’escola.
LLENGÜES QUE ES PARLEN DINS L’ÀMBIT FAMILIAR (CURS 2014/15) (nombre
d’alumnes)
CATALÀ CASTELLÀ ALTRES LLENGÜES
0 28 13

2. IDENTITAT LINGÜÍSTICA DE L’ESCOLA
A l’escola tenim com a prioritat la inserció i l’actuació social. A la nostra comunitat, fins ara,
aquesta inserció no ha estat possible sense conèixer la llengua catalana. L’escola esdevé
l’únic lloc on els infants i les seves famílies es poden acostar a la llengua catalana ja
que no tenen cap altra font de relació i comunicació en aquesta llengua. És per això que
aquest aprenentatge implica una inserció social i un treball cognitiu molt positiu per a
l’infant. El paper de l’escola, doncs, és el de compensar aquesta situació de desigualtat en
que es troba la llengua catalana, que ens serveix, també, d’instrument integrador, no
només per als infants, sinó per a les seves famílies, acostant-les a la nostra cultura.
El curs 1998/9, començàrem el programa d’immersió en llengua catalana, i s’ha duit
endavant sense cap problema, ni per part dels infants ni de les famílies.
A NIVELL INTERN:
Llengua catalana:
- Immersió en llengua catalana. Totes les activitats educatives realitzades amb els
nostres alumnes es fan en català.
- La llengua vehicular és la catalana.
Llengua estrangera (anglès):
- Al nostre centre el 3 de setembre de 2009 la directora general d’Administració,
Ordenació i Inspecció Educatives va estimar la sol·licitud d’anticipació de l’ensenyament
de la llengua estrangera al segon cicle d’Educació Infantil.
- Així, els infants que cursaran 5è i 6è d’Educació Infantil ja han rebut aquests
ensenyaments, tal com es fa referencia a l’article 14.5 de la Llei orgànica 2/2006, de
3 de maig, d’educació, en l’article 2.1 , que disposa que correspon a les

administracions educatives fomentar una primera aproximació a la llengua estrangera.
D’aquesta manera, en els aprenentatges del segon cicle de l’educació infantil,
especialment en el darrer any, es fixa com a objectiu l’adquisició de competències en
llengua estrangera.
A NIVELL EXTERN:
- La llengua de comunicació amb l’administració és el català.
- Els informes individuals dels alumnes per a les famílies són en català, amb el
compromís per part de les tutores de fer una reunió individual amb la família que mostri
necessitat d’aclariments o explicacions puntuals. Els comunicats dirigits a les famílies
es redacten en català i se’n fan les traduccions que siguin necessàries.
- S’ha normalitzat tant l’ús del català com el seu aprenentatge per part dels infants. Les
comunicacions a les famílies fins ara han estat en català, oferint la possibilitat de rebre
els aclariments necessaris en castellà sempre que s’ha sol·licitat, així com fent servir el
servei de mediació i/o interlocució de la Conselleria d’Educació pel que fa a altres
llengües.
- A les reunions generals, ens adreçarem a les famílies en català i, si així es sol·licita, en
acabar, es podran fer tots els aclariments necessaris en castellà.
- Durant el període d’acollida de l’alumnat nouvingut els comunicats seran bilingües en
català/castellà.
3. OBJECTIUS I AVALUACIÓ
 Aconseguir sensibilitzar i iniciar els infants en l’aprenentatge de les llengües.
 Estimular el desig de jugar i aprendre en cadascuna de les llengües.
 Promoure la participació activa dels infants en el seu procés d’aprenentatge, fent
servir la llengua catalana i l’anglès de forma creativa i significativa en l’entorn social
de l’aula.
 Contribuir al desenvolupament integral de l’infant (físic, social, emocional, psicològic
i cognitiu).
 Valorar la comunicació com a eina de relació amb els altres (escoltar, pactar,
decidir, opinar,...)
 Valorar la utilització dels diferents llenguatges com a mitjà d´expressió i
comunicació.
 Esser capaç d’entendre i expressar missatges senzills treballats.

Aquests objectius ens serviran d’indicadors per a dur a terme l’avaluació del projecte i
esdevindran eina per a la seva posterior modificació i/o adaptació a les necessitats que
puguin sorgir.
Cal dir que el PLC és un document viu, que té en compte les característiques i necessitats
canviants de l’alumnat i de les seves famílies. Per tant, durant la Programació General
Anual, o sempre que així es consideri, podrà ser subjecte de petites modificacions i /o
actualitzacions que se’n derivin.
4. ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS. METODOLOGIA.
El procés d’ensenyament-aprenentatge a l’Educació Infantil es du a terme des d’un caire
globalitzador, on tots els moments són educatius i on interactuen diversitat d’aprenentatges
en tot moment, tot partint de les necessitats i interessos dels infants.
Aquest procés es basa en una metodologia constructivista on l’infant elabora els seus
aprenentatges i esquemes de coneixement a partir del que ja sap, relaciona, actua i
reflexiona… Aquest aprenentatge li permetrà reorganitzar els seus esquemes de
coneixement i adquirir unes actituds, coneixements i procediments aplicables a altres
realitats i moments. D’acord amb aquesta metodologia i fent referència a l’organització dels
continguts, aquest procés es durà a terme des de un enfocament globalitzador.
La nostra metodologia es basa en una sèrie dáctuacions, totes elles, amb la finalitat
déstimular i potenciar a línfant en el seu desenvolupament íntegre, sempre tenint en
compte les seves característiques individuals i les seves necessitats.
El treball continu d’hàbits i la immersió a diverses situacions d'aprenentatge són la base del
treball dins l’aula. Així, els resultats no cerquen tant l’aspecte acadèmic, encara que
sempre hi és present, sinó més bé la construcció d’una base adequada per al foment de
futurs aprenentatges. La tipologia de l’alumnat, les seves especials característiques i l’alt
grau d’absentisme fan que, a nivell acadèmic, l’assoliment dels objectius sigui especialment
costós. D’aquesta manera, cal una adaptació real i global d’aquests objectius a tot el grup-classe.
L’aprenentatge de la llengua es basarà en un seguit d’actuacions que aniran encaminades
a desenvolupar la comprensió oral dels infants, així com a potenciar que els infants puguin
arribar a produir algunes frases en la llengua catalana.
El treball d’immersió lingüística dins les aules es du a terme, en un primer contacte amb
una llengua que desconeixen, des de la repetició de frases conegudes pels infants, que
esdevenen rutinàries, per tal d’augmentar la seguretat en el fet d’establir-hi una primera
comunicació efectiva.
Els infants, a mesura que reconeixen els sons de la llengua i entenen petites consignes,
són capaços, amb l’ajut de l’adult, de començar a comunicar-se en la nova llengua.

Així, quan comencen a conèixer les paraules i frases que més s’utilitzen a l’escola, són
capaços d’entendre els adults que es dirigeixen a ells en català, i alguns comencen a
expressar-s’hi. S’ha de dir, en tot, que la llengua de relació entre els infants dins les aules i
al pati sempre és el castellà, llevat d’alguns casos molt puntuals en que ha succeït que
infants amb una llengua materna diferent del castellà han utilitzat el català com a eina de
relació entre ells, afegint-la, així, al castellà.
Quant a les sessions de llengua estrangera s’incorporen a l’horari de les tres aules, tenint
en compte la organització horària establerta a l’inici de cada curs, ja que és un espai
conegut pels alumnes, que els dóna confiança, seguretat i ordre en un ambient organitzat
al seu nivell. Les tutores són les encarregades de fer suport en aquest moment. S’introduirà
la llengua estrangera realitzant una o dues sessions setmanals a cada grup, tot depenent
de l’assignació horària del/a mestre/a especialista de cara al/s curs/os vinent/s.
Els continguts en llengua anglesa, d’acord amb la programació que té el centre, es
treballaran de forma cíclica i global, és a dir, contínuament s’aniran introduint conceptes
nous, però sempre en relació amb el que s’ha treballat abans, amb els coneixements previs
de l’alumne i ampliant el llenguatge a mida que avança el nivell. L’ús de la llengua anglesa
en aquesta etapa es farà majoritàriament oral, encara que es pugui fer alguna fitxa
relacionada amb el que s’ha treballat.
El /la mestre/a especialista utilitzarà la llengua anglesa en tot moment i, a banda d’aquestes
sessions dedicades especial i exclusivament a l’adquisició de continguts i competències
comunicatives, s’adreçarà als alumnes en la llengua estrangera en moments en què realitzi
suport a les aules (rutines, hàbits d’higiene i berenar, psicomotricitat…).
Per tant, és important crear situacions motivadores, funcionals i significatives que provoquin
situacions comunicatives que afavoreixin la immersió en la llengua estrangera des del
primer moment.
Mesures d’aplicació quant a l’elecció de la primera llengua d’ensenyament:
Tenint en compte que un gran nombre del nostre alumnat nou prové de les oficines
d’escolarització, molts cops una vegada iniciat el curs escolar, no se sol produir la tria de la
primera llengua en els terminis establerts.
Pel fet de seguir una metodologia basada en la immersió lingüística, tan en català com en
anglès, els infants relacionen l’adult amb una llengua. Per tant, les activitats en llengua
castellana que es derivin de la tria de la primera llengua seran duites a terme per les
mestres de suport.
El material de suport a la lectura i escriptura s’adaptarà, si cal, a la tria de la llengua de
primer ensenyament, aprofitant els moments en què el personal de suport és a l’aula
mitjançant racons de joc/treball, agrupaments flexibles...

5. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
El disseny del pla d’atenció a la diversitat del nostre centre té com a finalitat recollir de
manera organitzada la planificació de les mesures pedagògiques i metodològiques per
donar una resposta ajustada a les necessitats educatives de tot el nostre alumnat.
L’atenció a la diversitat ha de ser un pilar clau de la nostra intervenció a l’aula. Aquesta
tendra una doble vessant: per una part, afavorir una educació més individualitzada i, per
l’altra, l’acceptació per part de tot l’alumnat del fet que tothom no és igual i que cal acceptar
i respectar aquestes diferències.
Dins l’aula i en la programació diària procurarem utilitzar recursos didàctics i estils
d’aprenentatge que facilitin la inclusió de tot l’alumnat en les activitats:
- Proporcionant a l’alumnat una resposta educativa adequada i de qualitat que els permeti
aconseguir un major desenvolupament personal i social.
- Adaptant la resposta educativa a l’alumnat amb nese.
- Planificant propostes educatives diversificades d’organització, procediments, metodologia
i avaluació adaptades a les necessitats de cada alumne.
- Establint mesures de col•laboració entre les diverses mestres de suport i ordinàries que
intervenen amb l’alumnat amb nese.
- Organitzant els recursos personals i materials del centre amb la finalitat de facilitar una
resposta educativa adequada a tot l’alumnat, fonamentalment el que presenta nese.
- Coordinant-nos amb les institucions i organismes externs implicats en el procés educatiu.
- Establint un contacte directe i una col•laboració estreta amb les famílies de la nostra
comunitat escolar, que possibiliti nivells suficients d'informació mútua, de coherència i de
complementarietat en la tasca educativa que es produeix entre la llar i l'escola.
MESURES ESTABLERTES QUANT A L’ALUMNAT NOUVINGUT
El tutor o tutora de l’alumne/a és el referent principal que l’ajudarà a situar-se en el centre,
amb els companys/es i amb la tasca. També és el referent principal en la relació amb la
seva família tant en els moments d’acollida com en les següents fases del seu procés
d’incorporació.
Es preveuen mesures d’acompanyament i primera aproximació al centre i a les seves
activitats, cercant moments en què les mestres de suport puguin oferir a aquests alumnes,
ja sigui en petits grups o de manera individual (quan es produeixi la seva incorporació).
Aquestes mesures aniran encaminades a treballar vocabulari bàsic i funcional i a
aconseguir que l’infant entengui i pugui fer alguna producció en una llengua que en aquests
moments li és aliena.

El coneixement de la llengua es treballarà de manera prioritària de forma global i funcional i
molt lligat al coneixement de l’entorn.
Encara que inicialment l’alumne/a presenti dificultats de comprensió és important adreçar-nos
a ell/ella oralment amb regularitat.
Es treballarà el vocabulari bàsic i les estructures més usades. S’utilitzarà tota mena de
material visual, manipulatiu (jocs), material audiovisual o làmines que els ajudin a identificar
els objectes, les situacions, vocabulari bàsic, etc.
6. NORMATIVA APLICADA
- LLEI 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears (B.O.C.A.I.B.
núm. 15 / 20-5-86)
- Decret 92/1997 del 4 de juliol de 1997, que regula l’ús de l’ ensenyament de i en
llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de
les Illes Balears (BOIB núm 089 del 17/07/97)
- Ordre del conseller d'Educació, Cultura i Esports, de dia 12 de maig de 1998, per la
qual es regulen els usos de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, com a
llengua d’ensenyament en els centres docents no universitaris de les Illes Balears
(BOIB núm 069 del 26/05/98)
- Decret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el reglament orgànic de les
escoles públiques d’educació infantil, dels col·legis públics d’educació primària, i dels
col·legis públics d’educació infantil i primària.
- ORDRE de 13 de setembre de 2004, per la qual es regula el dret dels pares, les mares
o tutors legals, a elegir la llengua del primer ensenyament dels alumnes dels centres
sostinguts amb fons públics de les Illes Balears (BOIB 18/09/2004 núm. 130)
- LLEI ORGÀNICA 2/2006 de 3 de maig («BOE» 106, de 4-5-2006.)
- DECRET 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels
ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària
obligatòria a les Illes Balears (BOIB 14/06/2008 núm.83)
- DECRET 71/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació infantil
a les Illes Balears (BOIB 02/07/2008 núm. 92 EXT.)
- RESOLUCIÓ del conseller d'Educació, Cultura i Universitats de 28 de maig de 2012 per
la qual es fa efectiva l'aplicació de l'Ordre de 13 de setembre de 2004 que regula el dret
dels pares, les mares o els tutors legals a elegir la llengua del primer ensenyament dels
alumnes dels centres sostinguts amb fons públics de les Illes Balears (BOIB 31/05/2012
núm. 78

4.3.- PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
4.3.1.- Introducció.
El disseny d’aquest pla d’atenció a la diversitat té com a finalitat recollir de manera
organitzada la planificació de les mesures pedagògiques i metodològiques per donar
una resposta ajustada a les necessitats educatives de tot el nostre alumnat.
Ens dirigim a entendre la diversitat com allò inherent a l’ésser humà. Tots som
diferents, però som iguals, som persones. L’escola veu el fet positiu de la diversitat i ho
pren com a una realitat enriquidora d’experiències.
La nostra realitat en aquests darrers anys ha canviat molt, hem passat de ser una
escola amb majoria d’alumnat d’ètnia gitana a tenir alumnat procedent dels diferents
indrets del món, mentre els d’ètnia gitana han vist reduïda la seva presència al centre.
Ens trobem alumnat de la Xina, del Sud d’Amèrica, de Nigèria, d’Europa de l’Est, del
Marroc, de l’Índia, i d’altres llocs. Els alumnes d’aquest centre presenten diversitat
d’estils d’aprenentatge, diversitat de necessitats educatives, diferents capacitats.
Aquestes característiques de l’alumnat justifiquen la confecció d’un pla d’atenció a la
diversitat amb la finalitat de donar una adequada resposta educativa a tots i cadascun
dels nostres alumnes.
4.3.2.- Objectius del Pla
- Proporcionar a l’alumnat una resposta educativa adequada i de qualitat que els
permeti aconseguir un major desenvolupament personal i social.
- Adaptar la resposta educativa a l’alumnat amb nese.
- Planificar propostes educatives diversificades d’organització, procediments,
metodologia i avaluació adaptades a les necessitats de cada alumne.
- Establir mesures de col·laboració entre les diverses mestres de suport i
ordinàries que intervenen amb l’alumnat amb nese.
- Organitzar els recursos personals i materials del centre amb la finalitat de
facilitar una resposta educativa adequada a tot l’alumnat, fonamentalment el que
presenta nese.
- Coordinar-se amb les institucions i organismes externs implicats en el procés
educatiu.
- Establir un contacte directe i una col·laboració estreta amb les famílies de la
nostra comunitat escolar, que possibiliti nivells suficients d'informació mútua, de
coherència i de complementarietat en la tasca educativa que es produeix entre
la llar i l'escola.

4.3.3- Implicació dels professionals del centre i d'altres òrgans.
EQUIP DIRECTIU EAP TUTORES
SERVEIS
EXTERNS
- Recollir i canalitzar
les propostes dels
tutors sobre la
detecció d'alumnat
amb dificultats
d'aprenentatge.
- Coordinar els
recursos disponibles
per a l'atenció
individualitzada de
l'alumnat amb
necessitats
educatives especials.
- Organitzar els
temps perquè es
pugui implantar el
PAD.
- Coordinar-se amb
tots els professionals
que participen en
l'aplicació del PAD.
- Col·laborar amb el
centre en la presa de
decisions de caràcter
metodològic,
organitzatiu i
d'atenció la diversitat,
a través dels òrgans
de decisió i
coordinació.
- Realitzar l'avaluació
psicopedagògica de
l'alumnat per
determinar si
presenta necessitats
educatives especials,
per proposar la
modalitat
d'escolarització més
adequada, per
recomanar recursos
personals
extraordinaris i
orientar cap a
possibles
adaptacions
curriculars
significatives.
- Realitzar les
butlletes d'estat de
l'alumnat amb nese.
- Col·laborar en
l'organització dels
recursos de suport al
centre.
- Col·laborar amb el
centre per establir i
mantenir una
coordinació estable
amb els recursos
socials i educatius
del sector.
- Potenciar la relació,
la comunicació i
l’intercanvi
d’informació entre
pares/mares i
professorat.
- Orientar les famílies
en el procés educatiu
- Participar en el
desenvolupament del
Pla d’Acció Tutorial.
- Avaluació inicial del
nivell de competència
curricular dels
alumnes, en
col·laboració amb la
resta del professorat
implicat en el grup-classe.
- Detecció de
possibles necessitats
educatives especials.
- Comunicar els
casos detectats, per
iniciar el procés
d’informació a les
famílies i la
intervenció de l’EAP;
i articular a
continuació les
mesures
pedagògiques
necessàries.
- Col·laborar amb
l’EAP en l’avaluació
psicopedagògica.
- Atendre les
dificultats
d’aprenentatge per
tal d’adequar el
currículum a les
seves necessitats, la
qual cosa pot implicar
l’elaboració de les
ACI’s, amb la
col·laboració de la
resta de professorat.
- Facilitar la
integració dels
alumnes en el seu
grup-classe.
- Fomentar la
participació en les
activitats del centre.
- El centre mantindrà
contactes amb els
organismes, entitats i
professionals que
actuïn sobre
l’alumnat (Aspas,
Serveis socials,
Gaspar Hausser..)
per aconseguir una
coordinació i
seguiment efectius
en la consecució dels
objectius proposats.

dels seus fills/es i en
les activitats i
programes que es
duguin a terme al
centre.
- Afavorir la
implicació dels
pares/mares en els
programes i serveis
de caire comunitari
que faciliti la
integració dels
nins/es a l’escola.
- Col·laborar en la
detecció i seguiment
d’alumnat amb
situació de
desavantatge
sociofamiliar.
-Col·laborar en la
prevenció i control de
l’absentisme escolar.
- Coordinar el procés
d’avaluació dels
alumnes del seu
grup-classe amb els
especialistes (PT,
AL) i la resta de
professorat que
intervé directament;
adoptar una decisió
sobre la seva
promoció.
EQUIP DIRECTIU EAP TUTORES
SERVEIS
EXTERNES
4.3.4- Mesures d’Atenció a la Diversitat.
Motius per fer una demanda d’intervenció de l’EAP
- Orientacions per treballar a l’aula (metodologia, materials, recursos...)
- Intervenció familiar.
- Derivació a altres serveis.
- Avaluació del llenguatge oral.
- Avaluació psicopedagògica o d’altres tipus .
- Altres col·laboracions o intervencions que es puguin necessitar.
Què hem de fer abans de tramitar una demanda?
INTERVENCIÓ FAMILIAR AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA
Mantenir una entrevista amb les famílies
per tal de saber més coses de l’infant i
poder saber què els preocupa.
Cercar la col·laboració de les famílies en
els casos en què sigui necessari.
Canviar la metodologia, adaptar el material,
posar en marxa adaptacions curriculars no
significatives (centrar-se en els mínims de
curs/cicle) adaptar els instruments o formes
d’avaluació. Si després d’esgotar les
mesures ordinàries es troba que l’alumne/a
no avança, es pot passar a fer la demanda
d’avaluació psicopedagògica per
determinar si presenta NEE.
Procés per fer una demanda d’intervenció de l’EAP
ACCIÓ RESPONSABLE
1. Emplenar document “Demanda
d’intervenció psicopedagògica”.
Tutora amb ajuda d’algun membre de
l’equip de suport.
2. Fer-ne una còpia i arxivar-la a
l’expedient de l’alumne/a.
Tutora
3. Signatura dels pares Tutora - Orientadora

3. Entregar l’original a la directora. Tutora
4. La directora farà arribar la demanda a
l’orientadora.
Directora
COM S’ATENDRAN LES DEMANDES RESUM DEL PROCEDIMENT
Criteris de prioritat:
- Casos pendents del curs
anterior.
- Possibles alumnes amb
necessitats educatives
específiques (inclosos alumnes
amb nee)
- Alumnes que, pels problemes o
dificultats que presenten,
pateixen emocionalment.
1. Esgotar vies ordinàries.
2. Omplir la demanda.
3. Fer una còpia per a
l’expedient i arxivar-la.
4. Donar la demanda a la
directora del centre.
5. Revisar i prioritzar demandes.
Criteris de realització de l’ACI
QUAN COMENÇAREM EL PROCÉS?
Quan es tracti d’un alumne amb NEE diagnosticades en cursos anteriors i està inclòs dins
el programa d’integració del centre. Quan després de la posada en pràctica de mesures
ordinàries d’atenció a la diversitat amb alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge
no hi hagi hagut canvis significatius en el procés d’aprenentatge de l’alumne.
ACCIÓ RESPONSABLE
- La directora tramitarà la demanda
psicopedagògica a l’EAP.
- Es farà una avaluació
psicopedagògica.
- L’equip de suport es reunirà amb la
tutora i/o especialistes per concretar
els objectius i continguts a treballar,
així com, activitats, metodologia,
materials...
- Coordinació entre tots els membres
de l’equip educatiu que realitza l’ACI.
- Col·laboració en la realització i
valoració de l’avaluació inicial.
- Aportació d’orientacions i estratègies
educatives per a la intervenció
docent.
La directora.
L’orientadora.
Tutora + especialistes + equip de suport +
EAP
Tutora
Tutora + equip de suport + EAP
Equip de suport + EAP
QUINS SERAN ELS REFERENTS PER A L’ADAPTACIÓ?
Sempre que sigui possible el referent per fer l’adaptació dels elements curriculars bàsics,
serà la base curricular comuna del cicle on estigui l’alumne, és a dir, els objectius i
continguts, activitats, material,... que farà el grup-classe.
Es procurarà que l’alumne amb nese participi, en la mesura del possible, de les mateixes
activitats programades per al grup-classe.

CRITERIS DE PRIORITZACIÓ PER A LA INTERVENCIÓ D’AUDICIÓ I LLENGUATGE
Els infants que s’atenen al centre en les sessions d’audició i llenguatge són els que estan
prèviament diagnosticats abans de l’escolarització i els que han seguit el protocol de
demanda i d’avaluació psicopedagògica.
Les mestres que identifiquen una necessitat especial o un trastorn de llenguatge es posaran
en contacte amb l’orientadora de l’EAP i aquesta farà de filtre per determinar si és un cas
per atendre o s’han de prendre mesures ordinàries.
Es farà la valoració dels casos i es seguiran els criteris de priorització que marqui l’EAP.
Avaluació i promoció de l’alumnat de NEE
INFORMACIÓ A LES FAMÍLIES
Informar a les famílies sobre l’evolució i les possibles intervencions per tal d’establir una
eficaç coordinació.
La tutora serà la persona de referència per canalitzar les relacions família-escola. Quan
calgui, també participaran els membres de l’equip de suport o altres especialistes.
S’intercanviarà informació amb les famílies mitjançant entrevistes-reunions i sempre que
sigui possible es recolliran per escrit els acords als que s’hagin arribat, per coordinar la feina
escola-casa i evitar mal entesos.
INFORMES D’AVALUACIÓ
Els informes d’avaluació dels alumnes amb nee s’elaboren de forma conjunta entre la tutora
de l’alumne/a i la mestra PT.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat amb necessitats educatives especials que
presentin una ACI, es farà prenent com a referència el currículum fixat a l’adaptació
curricular.
PROMOCIÓ DELS ALUMNES AMB NEE
Els alumnes amb nee promocionaran amb el seu grup-classe.
Es podrà sol·licitar al servei d’Inspecció de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats
l’autorització per a la permanència de l’alumne/a durant un any més al segon cicle
d’Educació Infantil, quan a l’informe de l’EAP s’estimi que aquesta permanència li permetrà
assolir els objectius de l’etapa o serà beneficiosa per a la seva socialització.

4.4.- PLA D’ACCIÓ TUTORIAL
S’aplica en:
- L’ATENCIÓ INDIVIDUAL ALS ALUMNES
Seguiment personalitzat atenent totes les dificultats i adequant la resposta educativa.
En molts casos es tractarà conjuntament amb l’EAP.
- LA COMUNICACIÓ AMB LES FAMÍLIES
Entrevistes informals, fomentant la cooperació i el seguiment a casa de les rutines.
Entrevistes establertes per mantenir reunions sobre el progrés de l’infant.
La mestra comunicarà la incidència de l’absentisme a aquelles famílies que no
assisteixin amb regularitat.
- L’ATENCIÓ I DINAMITZACIÓ DEL GRUP
Organització del grup amb normes clares consensuades i justificades i expressades
sempre en positiu.
Millorar la dinàmica de l’aula amb la distribució de l’aula, afavorint la comunicació i la
relació entre tot l’alumnat. Adaptar els recursos als nivells d’aprenentatge.
Disposar material que fomenti la cooperació.
Tenir en compte les experiències personals dels infants.
Implicar les famílies en l’aprenentatge dels seus fills (llibreta viatgera, festes, sortides…)
- EQUIP DE MESTRES
Establir intercanvis diaris d’informació sobre els diferents infants. Consensuar decisions.
Establir una fluïda coordinació i suport entre tot l’equip.
Acció tutorial
El tutor o tutora de l’alumne/a és el referent principal que l’ajudarà a situar-se en el
centre, amb els companys/es i amb la tasca. També ho és en la relació amb la seva família
tant en els moments d’acollida com en les següents fases del seu procés d’incorporació.
Les tutores exerceixen les funcions següents:
a) Participen en el desenvolupament del pla d’acció tutorial i del d’orientació educativa, i
col·laboren amb els serveis d’orientació educativa en el desenvolupament dels plans
(diagnòstics i adaptacions).

b) Proporcionen a l’inici de curs, als pares i les mares, informació relativa a l’escolarització
del seu fill, horari, normes, ajudes escolars o d’altres.
c) Coneixen les característiques personals de cada alumne a través de l’anàlisi del seu
expedient personal i d’altres, com també els aspectes de la situació familiar i escolar que
repercuteixen en el rendiment acadèmic de l’alumne.
e) Coneixen els interessos dels alumnes i faciliten la seva integració sense cap
discriminació. Fomenten la interculturalitat incloent les famílies en el seu grup i en el
conjunt de la vida escolar i fomenten, també, el desenvolupament d’actituds participatives.
f) Efectuen un seguiment global dels processos d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat
per detectar dificultats i necessitats especials, amb l’objecte de cercar les respostes
educatives adequades amb el suport de l’EAP.
g) Segueixen el procés d’avaluació contínua i formativa, tenint en compte els informes de
totes les mestres del grup d’alumnes.
h) Atenen i vigilen l’alumnat en els períodes d’esplai.
i) Coordinen amb els altres professors del grup les actuacions encaminades a salvaguardar
la coherència de la programació i de la pràctica docent amb el projecte curricular i amb la
programació general anual del centre.
j) Coordinen el procés d’elaboració de l’adaptació curricular, amb la participació del
professorat de suport i dels membres de l’equip d’orientació educativa i psicopedagògica.
k) Informen els pares, les mares o els tutors legals, de tot allò que els concerneixi en relació
amb les activitats docents i el rendiment acadèmic, controlen l’assistència de l’alumnat.
m) Faciliten la cooperació educativa entre el professorat, els pares, les mares o els tutors
legals dels alumnes.

4.5. REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE
Les dades referents a la informació del centre (matrícules, grups, horaris, reunions,
dades personals..) es troben introduïdes al programa Gestib.
1.- L’organització pràctica de la participació de tots els membres de la
comunitat educativa.
1.1.- Òrgans de Govern.
UNIPERSONALS:
o Secretària, Cristina Mas Martín.
Normativa: ROC Decret 119/2002 de 27 de setembre. Títol II Capítol III
Funcions: són competències del/la secretari/a (ROC Decret 119/2002 de27 de
setembre. Títol II Capítol III. Article 38)
o Directora, amb funcions addicionals de cap d’estudis, Maria José
Miró Aguiló.
Normativa: ROC Decret 119/2002 de 27 de setembre. Títol II Capítol III ¨ Funcions: El
Director és el representant l’Administració educativa al centre i té atribuïdes les
següents competències (ROC. Decret 119/2002 de 27 de setembre. Títol II Capítol III.
Article 34)
Normativa: ROC. Decret 119/2002 de 27 de setembre. Títol II Capítol III ¨ Funcions:
són competències del cap d’estudis (ROC. Decret 119/2002 de 27 de setembre. Títol II
Capítol III. Article 37)
COL·LEGIATS:
o Consell escolar, format per:
 Presidenta: Maria José Miró
 Secretària: Margalida Ferrer
 Vocals: Mª Ángeles Velaure i Delkis Gregoria (representants
dels pares i mares), Joana Maria Pedrosa (representat dels
mestres) i Begoña Morales Escudero, representant de
l’Ajuntament.
o Claustre: Format per Cristina Mas, Margalida Orón (en substitució
de Marta Obrador), Joana Maria Pedrosa, Margalida Ferrer, Marta
Juan i Margalida Salvà. Presidit per Maria José Miró.

1.2.- Comunitat educativa
Descripció dels membres de la comunitat educativa (veure apartat PEC)
1.3.- Propòsits o finalitats educatives.
1.3.1 Principis generals
1r/ ACTIVITAT,
( com a desig d’avançar)
2n/ INDIVIDUALITAT,
(com a reafirmació personal)
3r/ SOLIDARITAT
(com a manifestació de la sociabilitat)
4t/ LLIBERTAT
(com a dret a exercir)
Els PRINCIPIS GENERALS són el fonament de tota la labor educativa que es realitza
a la nostra comunitat escolar. Entenem com a labor educativa la formació integral de
tots els membres de la comunitat, i les possibles relacions que s’hi puguin establir.
1.3.2 Prioritats educatives
 Atenció a la diversitat amb una intenció compensadora a nivell
social i cultural, maduratiu i econòmic.
 Valoració i ordenació de les capacitats:
o Inserció i actuació social
o Psicomotora
o Relació interpersonal
o Equilibri personal
o Cognitiva i intel·lectual
 Promotora de salut: possibilitant el desenvolupament físic, psíquic
i social. Foment del consum de fruita i aigua a diari.
 Treball continu d’hàbits.
 Resolució de conflictes.

1.4.- Relacions entre els membres de la comunitat educativa.
1.4.1. Relacions generals que s’estableixen entre els membres de la comunitat
educativa
NIVELLS:
1. COMUNICACIÓ
2. COOPERACIÓ
3. COL·LABORACIÓ
4. COMPANYONIA
5. AMISTAT
A principi de curs, en gran grup i individualment, demanam la confiança de les famílies
per manifestar-nos les seves inquietuds per tal de poder dur un treball conjunt no
només sobre l’infant sinó sobre el seu entorn, gestionant i posant al seu abast eines
necessàries per resoldre les seves preocupacions.
El claustre vol afavorir la creació de l’APIMA per tal de que aquesta associació
repercuteixi positivament en l’infant i la seva família. Per la qual cosa, facilitarà tot el
que calgui, des de documents, TIC, espais, etc. per tal de facilitar l’associacionisme.
ÒRGANS DE COORDINACIÓ:
- Equip de cicle: a la nostra escola coincideix amb el claustre.
- Coordinadora de cicle, Joana Maria Pedrosa.
Normativa: Títol III, capítol III del ROC, decret 119/2002, de 27 de setembre del
Govern Balear
Funcions del coordinador de cicle (Article 45):
Participar com a responsable del cicle en l’elaboració i l’actualització del projecte
curricular d’etapa, com també en la formulació de propostes a l’equip directiu i al
claustre per a l’elaboració del projecte educatiu i de la programació general anual.
Convocar i presidir les reunions de l’equip de cicle.
Coordinar l’ensenyament en el cicle corresponent, d’acord amb el projecte curricular i
amb la programació general anual del centre.
Responsabilitzar-se de la redacció de les programacions didàctiques del cicle.
Aportar criteris i informació per a la selecció i l’ús del material didàctic i afavorir
l’intercanvi de mètodes i experiències entre els mestres de l’equip de cicle.

Responsabilitzar-se que s’estengui acta de les reunions i que s’elabori la memòria de
final de curs.
Facilitar sempre que sigui necessari la informació requerida tan pel coordinador de
qualitat com per el cap d’estudis referent a dades del projecte de qualitat.
Aquelles altres funcions que li encomani el cap d’estudis en l’àmbit de la seva
competència.
- Aspectes concrets:
- A començament de curs, els equips de cicle realitzaran les reunions necessàries per
elaborar, entre altres tasques, les programacions didàctiques i, en finalitzar el curs,
una memòria que, redactada per la coordinadora, inclogui una avaluació de les
activitats realitzades al llarg del curs. Tant les programacions com la memòria s'han de
lliurar a l'equip directiu per a la inclusió en la programació general anual i en la
memòria de final de curs, respectivament.
- Es durà a terme com a mínim una reunió intercicle anualment amb el CEIP La
Soledat.
ÒRGANS DE SUPORT:
- Equip d’atenció primerenca EAP. Orientadora, Conxa Alemany; PTSC, Rosa Maria
Llobet.
2.- Normes de convivència que afavoreixen les relacions entre els diferents
membres de la comunitat educativa.
Quant als infants, hem consensuat unes normes que siguin reals i capaces de ser
complertes a aquestes edats.
3.- Normes d’organització, participació i convivència que garanteixen els drets i
els deures dels alumnes.
a. Estratègies de prevenció i gestió de conflictes, amb especial esment als processos
de mediació escolar i de negociacions d’acords educatius.
b. Correccions a les conductes que incompleixin les normes de convivència.
c. Instruments i procediments d’informació i comunicació a les famílies.
d. Protocols d’actuació en relació a l’absentisme escolar.
4.- Mecanismes bàsics de funcionament de la comissió de convivència (veure Pla
de Convivència)

5.- Participació de la comunitat educativa. Drets i deures de les famílies; Canals
de coordinació entre els òrgans de govern, els tutors, els coordinadors de
l’equip de cicle; de l’equip de suport; de serveis, i d’activitats i complementàries
La participació, en sentit ample i referida a tots els membres de la comunitat
educativa, a més de centralitzar-se a través dels mecanismes regulats a la legislació
vigent, en el nostre centre s’articula i es promou mitjançant les següents vies:
a).- Alumnes:
- Les tutories, l’atenció individualitzada.
b).-Pares i mares: la participació es vehicula principalment a través de de
comunicacions escrites, reunions i Consells Escolars.
- En la gestió del centre:
Mitjançant els seus representants al Consell Escolar
- En les tutories:
Mitjançant les reunions grupals de cada curs.
A través de les reunions individuals amb els/les tutors/es
En l’organització de les festes de centre, curs...
c).- Mestres:
A la gestió administrativa del centre a través del Consell Escolar.
A la gestió docent a través del Claustre de mestres i dels equips de cicle.
d).- Participació en altres institucions: a més d’aquestes vies de participació en
l’organització administrativa i docent interna, el nostre centre participa en altres
institucions de caràcter municipal i/o docent:
- Representant del centre al Centre de Professorat de Palma, CEP
- Participació en activitats educatives i/o socials organitzades pels diferents serveis de
l’Ajuntament per tal de millorar el barri.
Famílies
Les famílies tindran els següents drets:
- Poder presentar propostes o peticions al consell escolar d'Interpretació del
reglament.
- Participar en la gestió del centre a través dels seus representants al consell escolar.
- Ser informats pels seus representants legítims de totes les activitats que es
desenvolupen al centre i de les normes de convivència.
- Rebre informació periòdica del procés educatiu dels seus fills/es.
- Col·laborar amb els mestres en l'educació dels seus fills/es.
- Fer suggeriments constructius sobre la línia educativa del centre.

- Reclamar si es creu perjudicat en l'aplicació del present reglament d’organització i
funcionament.
- Associar-se amb altres pares per tractar assumptes del centre.
- Que els seus fills/es rebin una educació integral, segons el Projecte Educatiu de
centre, la Programació General Anual i la legislació vigent
- Formar part de la futura Associació de Pares d'Alumnes i participar en les activitats
que aquesta organitzi.
Les famílies tendran els següents deures:
- Assistir a les reunions i entrevistes personals a les quals estiguin convocats.
- Preocupar-se pel procés educatiu dels seus fills/es.
- Col·laborar amb els/les mestres, particularment amb els/les tutors/es dels seus
fills/es.
- Responsabilitzar-se que els seus fills/es vagin al centre amb puntualitat i condicions
higièniques adequades
- No criticar despectivament les accions dels mestres o els criteris del centre,
manifestant la seva opinió sempre amb ànim constructiu i amb esperit de diàleg.
- Justificar les faltes d'assistència dels seus fills/es.
- Dotar als seus fills/es del material necessari per al seu aprenentatge.
- Participar en el procés educatiu a través de la futura AMIPA i dels seus representants
al consell escolar.
Coordinació
Respecte la coordinació entre els òrgans de govern, tutores i coordinació de cicle, amb
una freqüència quinzenal es reunirà tot l’equip de mestres i equip directiu per concretar
els aspectes curriculars concrets d’aplicació de les programacions i valorar i prendre
decisions respecte les diferents activitats educatives. Els acords es recolliran al llibre
d’actes de coordinació.
La coordinadora serà l’encarregada de mantenir el contacte amb els responsables de
les activitats complementàries acordades a les reunions de cicle per tal de poder
conèixer amb anticipació l’activitat i, per tant, poder-la programar a l’aula.
Quant a les reunions de l’equip de suport, es mantindran de manera quinzenal, tal i
com s’especifica dins el pla d’actuació.
Pel que fa a la resta de reunions dels diferents òrgans cal remetre’s a l’apartat
calendari de reunions dins l’organització del centre.

7.- L’organització dels espais i les instal·lacions del centre i normes per a l’ús
correcte, amb l’especificació del pla d’evacuació de centre i de prevenció de
riscos
7.1.- Espais.
L’EEI Paula Torres es troba a la part del darrera de l’edifici i té a la seva disposició:
- Aula de 3 anys
- Aula de 4 anys
- Aula de 5 anys
- Sala de psicomotricitat. sense que això suposi compromís per als
propers cursos, la deixam emprar a l’escoleta Maria Mut, deixant-nos
elles també utilitzar les seves aules en els moments de desdoblament.
- 1 Bany de mestres
- Aula de suport, situada a la part del davant .
- 2 magatzems.
- Sala de mestres (compartida amb Maria Mut), situada a la part del
davant, fet que ocasiona dificultats a l’hora d’usar-la degut a la
distància amb la resta d’espais propis. Aquest espai ha estat absorbit i
ocupat majoritàriament pel material de l’escoleta Maria Mut. Enguany
s’usarà per l’EAP per dur-hi a terme les entrevistes amb les famílies i
per fer ‘us del servei de l’Armari Solidari. Actualment l’escoleta la té
habilitada com a magatzem.
- Rebedor, compartit amb Maria Mut
- Pati que, sense que això suposi compromís per als propers cursos, el
deixem emprar a l’escoleta Maria Mut.
7.2.- Ús de l’edifici escolar.
7.2.1.- Normativa aplicable
 Ordre Ministerial de 20 de juliol de 1995, per la qual es regula la utilització
per part dels Ajuntaments i altres entitats de les instal·lacions de les escoles
d’educació infantil, col·legis d’educació primària, centres d’educació
especial, instituts d’educació secundària i centres docents públics que

imparteixen els ensenyaments de règim especial que depenen del Ministeri
d’Educació i Cultura.
 Reglament Orgànic (BOIB núm. 120 de 05-10-2002), a l’article 4 s’estableix
com poden esser utilitzades les instal·lacions d’aquesta escola pública
d'educació infantil
7.2.2.- Prioritats en l’ús de les instal·lacions
1. Amb caràcter prioritari, en el centre es desenvoluparan les activitats
incloses dins l’horari escolar i totes aquelles altres activitats previstes en la
programació general anual (PGA) del centre que es realitzin fora d’aquest
horari escolar.
2. Les activitats disposades per la Conselleria d’Educació i Cultura, per si
mateixa o en col·laboració amb altres entitats.
3. Les activitats organitzades per l’ajuntament.
4. Les activitats organitzades per entitats que integren la comunitat
escolar.
5. Les activitats organitzades per altres entitats dirigides a infants i joves, i
que suposin ampliació de l’oferta educativa.
6. Les associacions de pares i mares d’alumnes poden realitzar en el
centre activitats i programes de formació, de la manera que estigui establerta
a la normativa vigent. L’ús dels centres per a les reunions d’aquestes
associacions serà gratuït.
7. Les activitats no incloses a l’apartat anterior, organitzades per altres
entitats.
8. En tot cas, cal garantir el desenvolupament normal de les activitats dels
centres.
7.2.3.- Aspectes generals
 L'ús de les instal·lacions del centre ha d’estar sempre subordinat al
desenvolupament normal de l’activitat docent i al seu funcionament.
 La utilització estarà condicionada a la programació del centre.
 En cap cas no podran ser utilitzades les dependències destinades a les
tasques de gestió administrativa i pedagògica, com ara despatxos d’òrgans
directius, secretaria, registres i, en general, aquells espais que, per la
naturalesa del contingut o la funció, en facin inadequat l’ús per persones
alienes al centre.

 L’Ajuntament de Palma tendra cura de l’ús social dels edificis i les
instal·lacions dels centres fora de l’horari escolar i durant el període de
vacances escolars, d’acord amb la normativa vigent.
 En tot cas, l’Ajuntament de Palma hauran d’adoptar les mesures oportunes
en matèria de vigilància, manteniment i neteja dels locals i les instal·lacions,
de tal manera que aquestes dependències quedin en perfecte estat per a
l’ús posterior per part de l’alumnat en les activitats ordinàries.
7.2.4.- Prioritats en l’ús de les instal·lacions per a activitats educatives, culturals,
esportives o de caràcter social
1. Les activitats incloses a la programació general anual del centre (PGA).
2. Les activitats disposades per la Conselleria d’Educació i Cultura, per si
mateixa o en col·laboració amb altres entitats.
3. Les activitats organitzades per l’ajuntament.
4. Les activitats organitzades per entitats que integren la comunitat
escolar.
5. Les activitats organitzades per altres entitats dirigides a infants i joves, i
que suposin ampliació de l’oferta educativa.
6. Les activitats no incloses a l’apartat anterior, organitzades per altres
entitats.
7.2.5.- Autoritzacions.
 Les activitats organitzades per alguna de les organitzacions que integren la
comunitat escolar han de ser autoritzades per la direcció del centre.
 L’ús de les instal·lacions per part d’altres entitats, persones físiques o
jurídiques, o organismes legalment constituïts serà autoritzat pel l’Ajuntament
de Palma, amb comunicació prèvia a la directora del centre, a l’efecte de
coordinació.
La Conselleria d’Educació i Cultura podrà disposar, per si mateixa o en col·laboració
amb altres entitats, de la utilització dels centres. D’acord amb les disposicions vigents,
les prioritats en l’ús de les instal·lacions per a les activitats educatives, culturals,
esportives o de caràcter social són:

a) Les activitats incloses a la nostra programació general anual. Dins i fora de l’horari
escolar.
b) Les activitats disposades per la Conselleria per si mateixa o en col·laboració amb
altres entitats. Fora de l’horari escolar.
c) Les activitats organitzades per l’Ajuntament. Fora de l’horari escolar.
d) Les activitats organitzades per entitats que integren la comunitat escolar.
e) Les activitats organitzades per altres entitats i que suposin l’ampliació de l’oferta
educativa Fora de l’horari escolar.
 Les activitats organitzades pel mateix centre o per alguna de les organitzacions
que integren la comunitat escolar han de ser autoritzades per la direcció del
centre
 En cas d’utilització per a activitats organitzades directament pels ajuntaments,
aquests ho comunicaran amb l’antelació suficient a la direcció del centre
perquè coordini l’ús de les instal·lacions
 L’ús del centre en cas de celebració d’actes electorals es subjectarà a la
normativa específica.
7.2.6.- Responsabilitat dels usuaris.
 Assegurar el desenvolupament normal de les activitats realitzades, i adoptar les
mesures pertinents en matèria de vigilància, manteniment i neteja de les
instal·lacions perquè quedin en perfecte estat per a l’ús de les activitats
escolars ordinàries.
 Sufragar les despeses originades per la utilització de les instal·lacions i les
ocasionades pels possibles deterioraments, pèrdues o trencaments de
material, instal·lacions o serveis, i qualsevol altra que derivi directa o
indirectament de la realització de les activitats.
 La responsabilitat civil derivada de l’ús de les instal·lacions, si fa el cas, en el
període d’utilització.

8.- Pla d’evacuació
Normes d'actuació.
Cada dia les tutores i el professorat que romangui a la classe comptarà l’alumnat que
té.
Quan es detecta el sinistre, la directora i, en el seu defecte la secretària, donaran l’avís
d’incendi activant l’alarma que permetrà que tot el professorat i personal del centre
pugui conèixer l’estat d’alerta. A la vegada donarà avís als bombers.
El primer de tot que cal fer és tancar les finestres i allunyar tot l’alumnat del focus del
sinistre. Si el focus és petit, quan l’alumnat estigui en un lloc segur i controlat per
companys, el professorat pot apagar el foc sempre i quan no suposi un risc per a la
seva vida. El professorat utilitzarà la sortida més propera d’emergència que no suposi
allunyar-se del foc. Totes les classes tenen sortides exteriors amb la clau penjada a
dalt amb velcro de la reixa de sortida al pati i de la reixa de sortida al carrer. Es
seguiran les indicacions de les ferratines que indiquen la sortida més propera al lloc en
el qual es troben. El punt de trobada de tot l’alumnat serà al parc lateral que hi ha al
centre.
ACTUACIÓ EN CAS D’EVACUACIÓ:
1. Qui observa el foc avisa tot el personal i/o a la persona responsable, que
avalua la situació i decideix si evacuar o no.
2. Donar el senyal acústic d’alarma (manual o alarma al despatx de l’escoleta-en
aquest cas seria el personal de l’escoleta), en cas de començar l’evacuació.
3. Començar l’evacuació:
- Cada mestra és responsable del seu grup o dels alumnes que té a càrrec
(en cas d’anglès, desdoblaments…)
- El grup amb la mestra de referencia s’encaminarà cap a la sortida més
propera i llunyana del sinistre.
- Sortiran en primer lloc els grups que estiguin més pròxims a la sortida,
ordenadament i sense mesclar els grups.
- El personal de suport que será amb les mestres s’encarregarà de
comprovar que les aules quedin buides i les portes i finestres tancades.
Tancarà en sonar l’alarma.
- Tot el personal del centre procurarà no incórrer en comportaments que
denotin nerviosisme, per tal d’evitar transmetre-ho als infants.
- Els plànols, que s’han d’entregar als bombers, es deixaran: una còpia al
despatx de l’escoleta i una altra anirà enganxada a la cuna que durà els

petits. També hi haurà una còpia enganxada a cada sortida d’emergència
de les aules.
- En arribar al punt de trobada acordat cada tutora realitzarà el recompte del
seu grup d’alumnes. Els infants es trobaran sempre sota el seu control.
Aquesta informació es farà arribar a la persona responsable (directora o
substituta) i aquesta als bombers.
RESPONSABILITATS:
- DIRECTORA:
1. Donar el senyal d’alarma acústic manual. Cridar l’112 i dir:
- Nom del centre
- Direcció
- Tipus d’incendi i localització dins l’edifici, si s’ha d’evacuar alguna persona.
2. Agafar el manat de claus. Baixar els ploms.
- TUTORES:
Agafar llistat de nins i telèfons, plànols i claus. Responsabilitzar-se del
grup.
- PERSONAL DE SUPORT:
Tancar finestres i portes de l’aula que ocupa. Comprovar que no queda
ningú a les aules.
- CONSERGE:
Cronometrar (en cas de simulacre) i ajudar on vegi que fa falta. Revisar el
bany del pati i les aules desocupades. Esperar els bombers per indicar on
s’ha produit el sinistre.
Urgències.
 Hi ha una farmaciola al bany del pati i una altra al bany de mestres.
 El contingut de la farmaciola s’ha de revisar periòdicament per tal de
reposar-ne el material i tenir cura de les dates de caducitat.
 Durant l’horari lectiu de classe se’n responsabilitzarà el/la tutor/a que serà
l’encarregat d’atendre degudament a l’alumne/a.
 Al pati, cas de produir-se algun accident entre els/les alumnes, se’n
responsabilitzaran les mestres de torn, que seran els encarregats d’atendre
degudament a l’alumne/a.
 Si cal portar-lo a la consulta mèdica o a urgències, s’ha d’avisar a la família
perquè sigui ella la que acompanyi a l’alumne/a. En cas d’extrema urgència
es cridarà una ambulància o se’l portarà a l’hospital, prèvia comunicació a la

direcció, la respectiva tutora (i/o algú de l’equip directiu), fent-se càrrec dels
seus alumnes una altra mestra, i sempre fent ús de transport públic (taxi).
9.- Normes de funcionament dels serveis educatius del centre
HORARI
L’horari dels alumnes és de 9 a 14 hores. L’escola no disposa de servei d’escola
matinera. Tampoc tenim servei de menjador ja que la demanda és puntual i poc
freqüent i no disposam d’instal·lacions necessàries.
ENTRADA
L’entrada al centre és a les 9 hores. L’horari màxim d’entrada al centre tenint en
compte que hi ha alumnat amb germans al CEIP La Soledat i/o altres centres poden
arribar fins a les 9:15h amb la corresponent autorització.
L’acompanyant s’acomiadarà de l’infant a l’aula corresponent.
SORTIDA
La família podrà recollir l’infant entre les 13.45 i les 14 hores.
La recollida es farà a les aules corresponents i l’infant s’ha d’acomiadar de la seva
tutora abans de partir. Cap infant pot sortir sol del centre malgrat la família ho autoritzi.
Sempre que l’infant hagi d’entrar o sortir fora d’aquest horari, la família ho haurà de fer
saber a la tutora o a algun dels membres del claustre en cas de no estar disponible el
tutor/a. Ho farà entre les 11’30 h. i les 12’30 hores amb el corresponent justificant
mèdic.
SETEMBRE
Amb la finalitat d’afavorir una adequada adaptació a la dinàmica escolar, durant la
primera setmana del mes de setembre, l’horari dels infants serà flexible tal i com està
establert al Pla d’acollida.
L’horari d’adaptació general, es determinarà anualment i es comunicarà a les famílies
a la reunió inicial o a l’hora de la matrícula.
Els infants d’incorporació tardana, faran el programa d’adaptació establert al Pla
d’acollida.

CONTROL D’ESFÍNTERS
Si l’infant no controla esfínters, la família haurà de seguir les consignes pactades amb
la tutora. Consistiran en pactar un treball de deshabituació progressiu i d’autonomia
personal.
BERENAR
El berenar ha d’anar sempre amb una carmanyola dins la bossa que du l’alumne/a. Ha
de ser variat i sense excedir-se en quantitat ja que l’infant se l’ha de poder acabar tot.
L’escola proposa el consum diari de fruites i aigua en lloc de sucs envasats i tracta de
promoure una alimentació saludable per la qual cosa no recomana els berenars
prefabricats. Es pot complementar amb un entrepà o galetes.
SORTIDES
Únicament es comunicaran a les famílies amb antelació, les sortides que es realitzin
amb transports i les previstes a la PGA. Les sortides pel barri es faran dins la
programació d’aula i les famílies no rebran notificació específica ja que a principi de
curs es sol·licita una autorització vàlida per a totes aquestes sortides.
Podrà venir un adult familiar major d’edat a les sortides que tinguin previstes la
participació de les famílies. Els familiars es comprometran a fer-se càrrec dels infants
que tinguin assignats durant tota la sortida.
ATENCIÓ A MARES I PARES
Hi ha un dia a la setmana, el dimarts, assignat per a les entrevistes individuals amb les
famílies. Aquests dia es decideix a principi de cada curs dins l’elaboració dels horaris
per tal de facilitar aquesta tasca. Sempre que sigui necessari, es pot assignar una
entrevista fora de l’horari establert. Si és estrictament necessari, les mestres i les
famílies poden mantenir converses curtes en el moment d’acomiadament dels infants.
Quan sigui necessari resoldre una situació urgent, s’intentarà, per part de l’equip de
mestres, atendre el problema al mateix moment, duent a terme els canvis que siguin
necessaris.

5.- PLA PER A L’AVALUACIÓ, SEGUIMENT I VALORACIÓ DELS RESULTATS
ACADÈMICS
Es contemplen:
- A cada programació.
- A les avaluacions que realitza l’equip de suport.
- Als informes d’avaluació trimestral.
Els objectius que es pretenen en les sessions d’avaluació són:
- Analitzar i valorar els resultats del procés d'ensenyament-aprenentatge, tant
individual com grupal.
- Aprofundir en el coneixement dels infants a través de la informació aportada
per tot el professorat i l'orientador/a.
- Analitzar els alumnes que necessiten suport individual i específic.
- Dissenyar estratègies de canvi si es considera necessari, encaminades a
facilitar i millorar el rendiment escolar de l’alumnat.
- Valorar les causes de les avaluacions negatives.
Lávaluació serà global, continua i processal. El seguiment dels infants es basarà en
lóbservació sistematitzada dels processos de desenvolupament i aprenentatge de
cada infant.
Sávaluarà si s´han assolit els objectius generals i els continguts de la programació de
cada trimestre, per poder ajustar el procés dénsenyament i aprenentatge a tots els
infants.
Lávaluació serà inicial, formativa i final.
Inicial: El setembre es passaran unes proves inicials de nivell maduratiu per conèixer
orientativament els coneixements previs dels infants a les diferents àrees. Aquestes
proves ens serviran per ajustar els diferents objectius i continguts a treballar a les
seves necessitats i diferents nivells evolutius i maduratius.
Formativa: Basada en lóbservació constant dels avenços dels infants. També
sávaluaran els materials, espais, horaris, organització de les activitats i láctitud i feina
de la mestra.

Final: Al final de cada trimestre sávaluarà individualment a cada infant per conèixer
les seves adquisicions en les diferents àrees i si ha aconseguit els objectius plantejats.
Es donarà un informe a cada família amb tots els aspectes avaluats per a què tenguin
un coneixement de lévolució del seu fill/a.
Aquesta avaluació serà orientativa per saber on podem ajudar a línfant a superar les
seves dificultats, si les té.
Emprarem registres dávaluació, amb una graella on posarem tots els ítems que volem
avaluar. Ens servirà per controlar tots els aspectes evolutius dels infants i la
consecució dels objectius marcats.
Consideram l'avaluació com un procés sistemàtic i continu que valora els canvis
produïts en les conductes de l’infant. Ens serveix per avaluar els progressos, verificar
els coneixements, detectar les dificultats i trobar solucions i per corregir la programació
al llarg del curs.
Per dur a terme l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge emprarem els
següents instruments:
 Observació directa sistemàtica.
 Enregistrament en vídeo o càmera fotogràfica: són molt útils per veure les
actituds que apareixen de forma no controlada per part del mestre.
 Observador extern: et presenta un punt de vista diferent.
 Qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge: ens aporten dades per a
l’avaluació sempre que prèviament haguem decidit quins aspectes avaluarem
en la seva realització.
 Joc: ens proporciona informació de l’infant sobretot el l’aspecte relacional i
sociològic d’aquest.
La sessió d’avaluació tindrà el següent protocol:
- A l’inici de la sessió, totes les mestres escoltaran un resum grupal per les
tutores de les dades dels alumnes.
- Durant la sessió es posarà especial esment en aquells alumnes que hagin
presentat més dificultat i s’intentaran consensuar estratègies de
funcionament.

S’iniciarà la valoració seguint aquests passos:
- Avaluació i conclusions grupals (exposició de reflexions individuals,
actituds, ambient, habilitats de treball, aptituds, grau d’esforç, relacions dins
del grup, relacions amb el professorat, neteja, ordre a classe).
- Avaluació individualitzada dels casos més significatius. (Relació d’alumnes
amb més dificultats, possibles causes i solucions, elaboració de propostes
respecte a l’alumne/a i respecte a la família)
- S’inclourà dins l’expedient l’informe signat per la tutora i s’elaborarà una
acta de la sessió amb els acords i temes tractats, signada pels assistents,
en el llibre d’actes del cicle corresponent.

6.- ANNEXOS
ANNEX1. Programacions didàctiques, programacions d’aula i adaptacions curriculars,
pla d’actuació de l’equip de suport.
ANNEX 2. Pla de formació dels professors.
ANNEX 3. Pla de convivència.
ANNEX 4. Programació de serveis i d’activitats complementàries i extraescolars.
ANNEX 5. Memòria administrativa
a) Estadística de principi de curs
b) Estat de les instal·lacions i equipaments
ANNEX 6. Acta d’aprovació de la PGA pel consell escolar.

PROGRAMACIÓ
DIDÀCTICA
2014-2015
EI PAULA TORRES Programació General Anual - PGA 2013-2014 ANNEXOS

ÍNDEX
7. INTRODUCCIÓ
1.1.- Contextualització
1.2.- Organització del temps
1.3.- Metodologia
1.4.- Estratègies metodològiques.
1.5.- Prova de lectura i escriptura
1.6- Atenció a la diversitat.
1.7.- TIC
1.8. Tractament de les Competències Bàsiques
1.9- Criteris d’avaluació.
1.10- Instruments d’avaluació.
1.11- Unitats didàctiques.
8. UNITAT DIDÀCTICA 1 “La vida quotidiana dins l’aula”
2.1.- Justificació
2.2.- Temporalització
2.3.- Objectius didàctics
2.4.- Continguts.
2.5.- Metodologia.
2.6.- Activitats principals
2.7.- Recursos
2.8.- Avaluació
9. UNITAT DIDÀCTICA 2 “El joc de la sorpresa”
3.1.- Justificació
3.4.- Continguts.
3.5.- Metodologia.
3.7.- Recursos
3.8.- Avaluació
10. UNITAT DIDÀCTICA 3 “Feim matemàtiques”
4.1.- Justificació
4.4.- Continguts.
4.5.- Metodologia.
4.7.- Recursos
4.8.- Avaluació
11. UNITAT DIDÀCTICA 4 “Com et trobes? Educació emocional”
5.1.- Justificació
5.4.- Continguts.
5.5.- Metodologia.
5.7.- Recursos

5.8.- Avaluació
12. UNITAT DIDÀCTICA 5 “Berenatural. alimentació saludable”
6.1.- Justificació
6.4.- Continguts.
6.5.- Metodologia.
6.7.- Recursos
6.8.- Avaluació
13. UNITAT DIDÀCTICA 6 “Feim tradició”
7.1.- Justificació
7.4.- Continguts.
7.5.- Metodologia.
7.7.- Recursos
7.8.- Avaluació
14. UNITAT DIDÀCTICA 7 “Taller de cuina i experiments”
8.1.- Justificació
8.4.- Continguts.
8.5.- Metodologia.
8.7.- Recursos
8.8.- Avaluació
15. UNITAT DIDÀCTICA 8 “Sa Jaia Corema volta pel món”
9.1.- Justificació
9.4.- Continguts.
9.5.- Metodologia.
9.7.- Recursos
9.8.- Avaluació
16. UNITAT DIDÀCTICA 9: “Un món de contes”
10.1.- Justificació
10.4.- Continguts.
10.5.- Metodologia.
10.7.- Recursos
10.8.- Avaluació

17. UNITAT DIDÀCTICA 10: “Jocs de pati”
10.1.- Justificació
10.4.- Continguts.
10.5.- Metodologia.
10.7.- Recursos
10.8.- Avaluació

1.- INTRODUCCIÓ
1.1.- CONTEXTUALITZACIÓ
L’EEI Paula Torres és un centre únicament d’educació infantil, adscrit al CP La Soledat.
L’escola està situada a la barriada del Polígon de Llevant, barriada de la ciutat prou
coneguda per la problemàtica social que s’hi ocasiona.
L’alumnat prové majoritàriament de famílies immigrants i d’ètnia gitana. En els darrers 3
cursos quasi la meitat del nostre alumnat prové d’altres barriades, el que suposa un esforç
afegit per aconseguir una assistència regular a l’escola.
En l’actualitat tenim un 65 % aproximadament d’alumnat estranger. Aquest fet ocasiona
una problemàtica lingüística considerable ocasionada pel desconeixement de les llengües,
de la cultura, de les nostres tradicions...
El professorat del centre és majoritàriament estable. Té 5 mestres amb plaça definitiva,
enguany una d’elles està en comissió de serveis a un altre destí i hi ha una persona
interina ocupant el seu lloc.
L’escola és petita i no disposa d’espais suficients per fer front a les necessitats que s’han
plantejat amb el pas del temps ni tampoc per dur a terme activitats que es feien abans que
arribés l’escoleta municipal (cuina, berenar comunitari, aula desdoblament...).
1.2.- ORGANITZACIÓ DEL TEMPS
Per organitzar el temps hem de pensar en les necessitats fisiològiques dels més petits que
marcaran el ritme de les activitats i les rutines a l’escola infantil. La distribució del temps
s’ha de caracteritzar per la flexibilitat i hem de preveure: temps per al treball directe amb
els infants, temps per a l’atenció a les famílies, temps per a treballar en equip, temps per a
la planificació, temps per a la formació.
L’horari comú a les tres aules serà el següent, encara que serà molt flexible i s’adaptarà a
les motivacions i interessos dels infants. Cada aula tendrà, apart, el seu propi horari on
col·locarà les sessions de psico, plàstica, art/educació emocional, projecte/filosofia,
desdoblaments, treball de lectura i escriptura, matemàtiques...

1.3.- METODOLOGIA
El procés d’ensenyament-aprenentatge d’aquest curs es basarà en una metodologia
constructivista on l’infant elaborarà els seus aprenentatges i esquemes de coneixement
a partir del que ja sap, relaciona, actua i reflexiona… Aquest aprenentatge li permetrà
reorganitzar els seus esquemes de coneixement i adquirir unes actituds, coneixements i
procediments aplicables a altres realitats i moments. D’acord amb aquesta metodologia i
fent referència a l’organització dels continguts, aquest procés es durà a terme des d’un
enfocament globalitzador.
El tractament de la lectura i l’escriptura es basarà en l’enfocament de l’Anna
Teberosky. És tindrà com a punt de partida el nom propi de lálumne/a ja que desperta
l’interès per aproximar-se al camp de la llengua escrita. A partir de diverses activitats i
situacions quotidianes com són: observació dels dies de la setmana i registres
d’assistència, les notícies, els projectes, notes informatives, llistes, receptes, cançons,
títols de contes, elaboració de contes… els infants van identificant lletres, establint
relacions, comparacions i classificacions fins arribar a l’estadi alfabètic que els permet
llegir i escriure amb espontaneïtat.
L’aspecte comunicatiu del llenguatge és el que es tindrà present a les diferents
activitats que es faran a l’aula. Es procurarà transmetre aquest aspecte: el llenguatge
escrit és un mitjà de comunicar, explicar, informar…
La funció del/a mestre/a serà de guia, orientadora, facilitadora de l’aprenentatge,
motivadora i creadora de problemes situant a l’infant a la zona òptima d’aprenentatge.
La nostra actitud serà la dánalitzar, planificar i observar tots els aspectes involucrats en
léducació de línfant, per poder-nos ajustar a les seves demandes. Això ho farem des
dúna actitud déntusiasme cap a la feina que feim, i des del respecte, láfectivitat, la
sensibilitat, la comprensió i escolta cap a línfant.
La nostra metodologia es basarà en una sèrie dáctuacions, totes elles, amb la finalitat
déstimular i potenciar a línfant en el seu desenvolupament íntegre, sempre tenint en
compte les seves característiques individuals i les seves necessitats.
1.4.- ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES
Es duran a terme amb la intenció de:
1. Potenciar l’activitat mental i física de l’infant.
 Potenciar treballs de creació i recerca en grup (racó de la biblioteca, projectes de
treball...)
 Plantejar l’ús de recursos varis (llibres, vídeos, diaris...)

 Plantejar preguntes, dubtes, matisacions... per guiar el procés.
 Potenciar l’autocorrecció, mitjançant comparacions, observacions...
 Facilitant la participació, establint un clima de confiança.
 Aprofitar qualsevol fenomen en el moment que succeeixi per realitzar qualque
activitat.
 Implicar l’alumne a l’aprenentatge mitjançant la pròpia elaboració i aportació de
material.
 Potenciar l’autonomia dels infants
2. Oferir un aprenentatge significatiu, funcional i útil.
 Tenir en compte els coneixements previs que té l’alumne/a mitjançant preguntes
orals, diàlegs...
 Qüestionar-los contínuament les coses.
 Amb la “pluja d’idees” (a partir d’un concepte general fer relacionar diferents
idees).
 Recollir informació sobre el tema.
 Tenir cura de la manera en que es presenta el contingut.
 Utilitzar documents i materials útils per a la vida diària (llibres, diccionaris i
enciclopèdies, lupes, receptes...)
 Fer que experimentin proporcionant diverses vivències.
 Realitzar activitats referents a temes actuals o relacionals amb l’entorn.
3. Oferir un aprenentatge motivador.
 Amb la utilització d’activitats atractives (dramatització, jocs de moviment, teatre...)
 Amb la realització de sortides (relacions dels aprenentatges amb l’entorn).
 Amb l’ús de mitjans audiovisuals.
 Amb el plantejament de problemes per resoldre.
 Amb l’organització de les activitats per grups cooperatius.
 Deixant que sigui l’alumne la part activa de l’aprenentatge (elaborant i aportant
materials...).
 Realitzant intercanvi d’informació entre classes.
 Amb la participació d’altres membres de la comunitat a l’escola.
4. Procurar l’atenció a la diversitat
 Donar el temps que necessiti l’alumne per realitzar l’activitat.
 Proposar activitats flexibles perquè puguin intervenir des de diferents nivells de
coneixement.

Ei paula torres pga 2014 2015

Ei paula torres pga 2014 2015

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (19)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Ei paula torres pga 2014 2015

Similar to Ei paula torres pga 2014 2015 (20)

More from eipaulatorres

More from eipaulatorres (7)

Ei paula torres pga 2014 2015