Pla de convivència i mediacio 2011

PLA DE CONVIVÈNCIA I DE
MEDIACIÓ ESCOLAR.
CEIP Puig d’en Valls.
Revisió aprovada pel Consell Escolar:
29 de juny de 2011.

Pla de convivència i de mediació escolar.
2
Í N D E X
0.- INTRODUCCIÓ………………………………………………………………………………… 3
1.- CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE: UBICACIÓ,
ALUMNAT, EQUIP DOCENT, ESPAIS. ………………………………………………………… 4
1.1.- Contexte socioeconòmic i cultural de l’alumnat del centre
1.2.- Característiques del centre,
2.- SITUACIÓ ACTUAL DE LA CONVIVÈNCIA AL CENTRE………………………………….10
2.1.- Valoració de la convivència actual i anàlisi dels conflictes
per part dels alumnes.
per part dels Mestres.
per part dels pares.
2.4.- Protocol d’actuació actual en la convivència del centre.
3.- OBJECTIUS DEL PLA DE CONVIVÈNCIA………………………………………………….. 28
4.- ACCIONS DEL PLA DE CONVIVÈNCIA. ........................................................................28
5.- NORMES DE CONVIVÈNCIA…………………………………………………………………..34
6.- Actuació en cas d’un accident o denuncia.
7.- Guió per la recepció de les famílies…………………………………………………………………. 52
8.- Pla d’actuació en cas d’absentisme …………………………………………………………………. 53
9.- Assetjament escolar ……………………………………………………………………….... 54
10.- Asstetjament escolar virtual …………………………………………………………………………. 54
11.- COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA. ………………………………………………………………57
Composició
Funcionament
12.- MECANISMES DE DIFUSIÓ, SEGUIMENT I AVALUACIÓ
DEL PLA DE CONVIVÈNCIA. ……………………………………………………………………..58
13.-Documents per informar a les famílies sobre la convivencia …………………………59
MEDIACIÓ:
1.- Introducció ............................................................................ 64
2.- Marc normatiu ...................................................................... 65
3.- Fases de la mediació ........................................................... 68
4.- Equip de mediació ............................................................... 69
5.- Propostes d’activitats per presentar l’equip de mediació.... 70
6.- Exemples de mediació ......................................................... 88
7.- Documents, actes, ............................................................... 93

3
Primer Pla de Convivència elaborat curs 2007-08.
Primera revisió curs 2008-09.
Primera ampliació curs 2010-11.
Redacció adaptada al Decret 121/2010 realitzada en juny de 2011.
INTRODUCCIÓ.
La millora de la convivència en l‟àmbit escolar del CP Puig d‟en Valls ha de ser
una feina en la qual estiguin implicats tots els sectors de la comunitat educativa i
constituir el referent per donar desposta a la complexitat que suposa el treball
docent amb alumnes que no han adquirit suficients hàbits de convivència, de
respecte mutu i de participació responsable en la vida del centre.
El Pla de Convivència té caràcter preventiu i és una eina que ens permet
treballar per a que la convivència sigui una realitat. També intervenir en la
prevenció de la violència amb la transmissió de valors.
No és possible aconseguir un ensenyament de qualitat si no afavorim la
presència de les condicions favorables per que l‟ambient de treball a l‟aula i fora
de l‟aula afavoreixin la transmissió de coneixements i valors. És per tant urgent
corregir les situacions que no contribueixin a aquest objectiu.
Per aconseguir els objectius que es recullen en aquest Pla de Convivència és
imprescindible la col·laboració de tots els sectors de la comunitat educativa i el
desenvolupament d‟activitats que afavoreixin la millora del clima de convivència
escolar i el seguiment tutorial i pedagògic que ens alerti i ajudi a prevenir
conductes que alterin el clima de convivència escolar.
El plantejament de l‟elaboració d‟aquest Pla ha estat en:
- Per a la millora de les relacions.
- Per a facilitar el desenvolupament integral de l‟alumne.
- Per a donar resposta als problemes de convivència.
“Respeto, justicia, solidaridad, cooperación”. Ballester i Calvo 2007.
Un pla per millorar la convivència.
http://die.caib.es/normativa/pdf/2010/2010_12_10_Decret121-2010_BOIB_187_23-12-
2010_estableixdretsideuresdelsalumnesinormesdeconvivenciacentres.pdf

4
1.- CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE: UBICACIÓ, ALUMNAT, EQUIP
DOCENT, ESPAIS.
1.1.- CONTEXTE SOCIOECONÒMIC I CULTURAL DE L’ALUMNAT
DEL CENTRE. ( dades recollides en gener 2007)
1.1.a.- DADES FAMILIARS I DELS ALUMNES.
El centre té un cens de 379 famílies.
L‟enquesta elaborada pel centre l‟han contestat 253 famílies, un 66,8 %.
Les dades que recull l‟enquesta ens permeten conèixer la realitat de les
famílies, la seua situació econòmica i cultural, la seua procedència, l‟opinió que
tenen del centre i de l‟APIMA, i el que pensen sobre la convivència al centre. A
més les propostes de millora per al centre.
Tota la informació recollida es pot contrastar amb l‟enquesta que es va
realitzar als pares durant el curs 1994/95, la qual ens ha servit per realitzar
l‟actual.
Valoració i observació dels resultats
1.- Lloc de naixement.
Els pares han nascut en un 44,7% a Eivissa, 39,5% a altres Comunitats i el 10,3% a
l‟estranger.
Les comunitats on han nascut majoritàriament són: 45% a Andalusia i el 15% a
Catalunya.
Les mares han nascut també majoritàriament a Eivissa, un 53,8 %, el 31,2% a
altres comunitats i el 4,7 % a l‟estranger.
En altres comunitats destaquen el 39,2% que nasqueren a Andalusia i el 24,1% a
Catalunya.
Els/les alumnes han nascut a Eivissa en un 88,1%.
Aquestes dades no han variat significativament respecte l‟anterior enquesta.
2.- Lloc on han residit més temps.
És molt important conèixer aquesta dada i que, contrastant-la amb els resultats de
l‟any 199, la majoria dels pares i mares han residit més temps a Eivissa.
Pares un 79,1%, les mares 83% i el 92,9% els fills
Aquesta dada ha variat. Ara els membres de les famílies porten més temps
visquent a Eivissa.
3.- Dades de les famílies.
 LLOC ON VIUEN: el 61,7% a Puig d‟en Valls, el 21,7% a Eivissa i el
7,9% a Jesús.

5
 MITJÀ DE TRANSPORT PER ANAR A ESCOLA: el 53% ve en cotxe,
el 45,1% ve caminant. El centre té transport escolar.
 PROPIETAT DEL DOMICILI: Vivenda pròpia un 78,7%, de lloguer un
15,4%.
 VESISNS A PROP en tenen un 93,3% de les famílies.
 ELS/LES FILLS/ES CONVIUEN: un 81,8% amb els pares, un 14,6%
amb la mare i el 2% amb el pare. El motiu dels que no conviuen amb els
pares és en un 54,3% per separació dels pares i un 21,7% per divorci.
Aquesta dada ha variat considerablement respecte a l‟anterior
enquesta.
 QUAN NO HI HA ESCOLA ELS/LES FILLS/ES QUEDEN un 45,8%
amb els pares, un 22,9% amb els “güelos” i un 16,2% amb pares i
“güelos”.
 NÚMERO DE FILLS PER FAMÍLIA:
Un 59,6% tenen dos fills/es
Un 21,3% tenen un fill/a
Un 14,6% tenen tres fills/es.
L‟estabilitat familiar i econòmica és la norma general de les famílies. Aquest
aspecte es manté com a l‟enquesta de fa 12 anys.
4.- Situació laboral i cultural de les famílies.
 LABORAL:
o PARES: un 88,9% treballen tot l‟any, un 7,5% de temporada i
un 0,4% està en atur.
o MARES: un 56,5% treballa tot l‟any, un 17,4% ho fa de
temporada, un 20,6% realitza feines domèstiques i un 2,8%
està a l‟atur.
L‟estabilitat laboral de les famílies s‟ha incrementat i la incorporació
de la dona al món del treball ha augmentat considerablement en
aquest darrers anys. L‟atur dels pares/mares ha baixat
considerablement.
La diversitat de feines és molt àmplia i segueixen sent les més
freqüents les dedicades al sector serveis.
 CULTURAL:
o NIVELL D‟ESTUDIS:
Sense estudis: 2,4% dels pares i el 2% de les mares.

6
Estudis Primaris: 49% dels pares i 41,9% de les mares.
Estudis secundaris: 32,8% dels pares i 37,9% de les mares.
Estudis superiors: 12,6% dels pares i 16,2% de les mares.
El nivell d‟estudis també ha millorat, ha baixat el número de
persones sense estudi i ha pujat el de persones amb estudis de
Secundària.
o ON CERCA INFORMACIÓ?:
A les cases hi ha diccionaris, enciclopèdies i llibres de consulta.
El que sorprèn en els resultats és que les famílies, que en un
71,1% utilitzen internet, només el 51,8% el té a casa. També el
67,2% llegeixen els diaris però només el 34% el compra cada
dia.
o LA FEINA DE CASA ES REALITZADA PER:
Les tasques de casa són compartides entre el pare i la mare en
un 51% de les famílies. El 37,9% les fa només la mare i un 7,5%
ajuda el servei domèstic. També aquest apartat ha baixat
considerablement en benefici de la dona.
o LLENGUA PARLADA A CASA HABITUALMENT :
El domini del castellà és clar sobretot en els pares. Un 51,4%
dels pares, un 47% de les mares i un 37,2% dels fills/es tenen
el castellà com a llengua habitual..
El català s‟utilitza habitualment en un 35,6% dels pares, el
39,9% de les mares i el 30,8% dels fills/es.
o NIVELL D‟ENTENIMENT DE LES LLENGÜES OFICIALS:
En aquest apartat s‟ha avançat molt respecte a l‟enquesta del 1994/95
i reflexa un enteniment més alt de les dues llengües oficials.
L‟enteniment de les dues llengües a nivell alt és de 59,3% dels
pares, 57,7% de les mares i el 68 % dels fills.
L‟enteniment alt de només una de les llengües és:
Del català: els pares 12,6%, les mares el 13,8% i els
fills/es el 13,8%
Del castellà: el 20,2% dels pares, el 17,4% de les mares i
el 8,3% dels fills/es.
El domini de les dues llengües oficials no s‟ha assolit, per la qual cosa
s‟ha de seguir treballant per aconseguir –ho.
5.- Relació de les famílies amb el centre.
 L‟OPINIÓ DEL CENTRE és, entre un 95,2% de les famílies,
positiva.

7
 REP SUFICIENT INFORMACIÓ DEL SEU FILL/A opina un
93,3%.
 ESTÀ D‟ACORD AMB LA DISCIPLINA un 89,7%.
 CONEIX LES NORMES DE CONVIVÈNCIA I COM
S‟APLIQUEN un 52,6% de les famílies, en canvi un 71% diu que
són correctes i alguns no les coneixen . Però l‟alarma que un
36,7% no contesti sobre tot la pregunta si les coneix les
normes?. Un 33,2% no contesten sobre si són correctes o no.
Això ens ha de plantejar els mecanismes de difusió del Pla de
Convivència. Ha d‟estar molt especificat.
 VENEN A PARLAR AMB EL/LA TUTOR/A quan ho consideren
oportú el 68,8% de les famílies, quan els criden el 12,3% i el
15,4% habitualment.
 ACTIVITATS EXTRAESCOLARS. L‟opinió és que n‟hi ha poques,
45,1%, un 35,2% creu que són suficients i un 15% no les coneix.
 L‟APIMA: Un 80,6% pertany a l‟APIMA però només un 27,7%
reconeix assistir a les reunions.
6.- Respecte al treball i l‟estudi de l‟alumne/a.
 HORES D‟ESTUDI DIARI: el 49,4% dedica les necessàries. El
26,1% entre una i una hora i mitja. Destaca que un 4,7% no
dedica cap hora a l‟estudi.
 LES FAMÍLIES REVISSEN EL TREBALL DE L‟ALUMNE: un
67,6% ho fan diàriament i el 26,5% a vegades.
 REALITZACIÓ DEL TREBALL DE L‟ALUMNE un 29,2% ho fa
tot sola, el 56,5% ajuden els pares/mares i només un 4% va a
repàs.
 UTILITZACIÓ DE L‟AGENDA COM A MITJA DE
COMUNICACIÓ AMB EL PROFESSORAT ho fa un 49% de les
famílies.
7.- Temps d‟oci.

8
Pensam que aquesta pregunta no és fiable i contestaren algunes hores per cada dia.
Dades obtingudes de l‟enquesta realitzada en maig del 2007.
1.1.b.- CARACTERÍSTIQUES DEL PROFESSORAT.
El claustre de professors està format per 32 professors organitzats per
cicles i etapes: Etapa d‟Educació Infantil integrada per 8 professors/es, Etapa
d‟Educació Primària, el primer cicle integrat per 8 professors, segon cicle integrat
per 7 professors i el tercer cicle integrat per 9 professors/es. Cada cicle té un
coordinador que juntament amb el director i la cap d‟estudis, la coordinadora
d‟activitats complementàries, la coordinadora de l‟equip de suport i la coordinadora
lingüística formen la Comissió de Coordinació Pedagògica que és la responsable del
compliment de la PGA i PEC.
El 81,25 % del professorat és definitiu.
El director del centre exerceix aquesta funció des de fa 23 anys, la cap
d‟estudis des de fa 18 i la secretària 10 anys. Aquesta situació ha donat una
estabilitat que ha permès involucrar el centre en molts de projectes i el
compliment de la línia de treball proposada per l‟equip directiu.
El professorat està immers en un procés de formació permanent com a
conseqüència de l‟ús de les noves tecnologies de la comunicació, de ser centre de
HORES
SETMANALS
TELEVISIÓ
JOCS
A
CASA
JOCS AL
CARRER
ESPORTS LECTURA VIDEOJOCS ORDINADOR ALTRES
CAP 2,8% 3,2 15,4 8,7 14,2 32 28,4 5,5
ENTRE 1 I 2
h.
28,9 29,6 27,7 26,1 39,1 24.1 34 12,6
ENTRE 2 I 3
h.
15,4 13,8 11,9 15,8 13 8,7 6,3 4,3
ENTRE 3 I 4
h.
6,7 7,9 6,3 8,3 7,1 5,5 4,3 2,4
ENTRE 4 I 5
h.
6,7 8,3 6,7 6,3 5,1 3,2 2 0,8
ENTRE 5 I 6
h.
4,3 5,5 3,6 7,5 3,6 0,8 3,2 2
ENTRE 6 I 7
h.
9,1 7,1 4,3 5,5 2,8 0,8 1,2 1,6
ENTRE 7 I 8
h.
7,5 9,1 1,6 5,5 1,2 0,8 0,8
ENTRE 8 I 9
h.
7,1 4,7 3,2 4 1,6 0,8 0,4 1,6
MÉS DE 9 h. 5,9 5,1 2 1,2 4 16,7 0,4 1,6
N / C 5,1 9,5 17,4 11,1 9,1 15,4 19 67,6

9
formació en pràctiques de l‟UIB i desenvolupar projectes europeus com el projecte
Comenius.
1.1.c.- ANÀLISI DEL CONTEXT SOCIOECONÒMIC I CULTURAL
DEL BARRI DE PUIG D‟EN VALLS.
Puig d‟en Valls és un poble dormitori ja que la gran majoria dels seus
habitants treballen en altres municipis, sobre tot a Eivissa que està a dos km.
També hem de reconèixer que la història de la creació del poble de Puig
d‟en Valls està molt lligada a la construcció d‟aquesta escola.
Hi ha dos escoles properes, la de S‟Olivera oberta fa dos cursos, molt
necessària per descongestionar el nostre centre; també n‟hi ha una altra de
propera que pertany a un altre municipi, el CP Blanca Dona, i l‟institut al que estam
adscrits juntament amb el CP Blanca Dona i és l‟IES Sa Blanca Dona.
Al barri també hi ha centre metge, oficines municipals, pistes esportives i una gran
aportació recent, un centre cultural i un auditori ideal per fer celebracions i actes
acadèmics.
1.2. CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE.(dades abril 2011)
1.2.a.- CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DEL CENTRE.
El CP Puig d‟en Valls està situat al C/ Ciutat Jardí s/n del poble de Puig d‟en
Valls. Té una superfície del solar de 11.500 m2 i d‟edifici de 2.347 m2. L‟escola
està formada per dos edificis, ambdós situats dins del mateix recinte. L‟edifici A,
inaugurat el 1977 i l‟edifici B, una ampliació de quatre unitats destinades a
educació infantil, realitzada els cursos 97-98 i 99-00.
El col·legi compta amb: 6 aules d‟Educació Infantil, 15 aules de primària, un
taller, un laboratori, aula de música, aula d‟idiomes, aula d‟informàtica, sala d‟usos
múltiples, biblioteca dins de la Xarxa de Biblioteques del Consell d‟Eivissa i
Formentera, sala de professors, secretaria, direcció, sala de material i sala de
l‟APiMA. A l‟exterior hi ha un hivernacle, dues pistes poliesportives, una pista de
terra i un pati per a E. Infantil.
El centre té amplis espais a l‟exterior i zones de jardí i prou arbres que
donen al centre un aspecte relaxant i còmode.
Del que no disposa és de cap espai cobert pels als dies de pluja, ni gimnàs ni
ascensor, i a més, presenta barreres arquitectòniques.

10
L‟edifici actual va ser construït en 1977 per aquesta raó és necessari
realitzar algunes obres d‟adequació, fa dos cursos es van realitzar unes millores
que s‟han de completar amb el canvi de totes les canonades.
Els avantatges de la ubicació del centre són la d‟estar molt integrat en el
barri, és una zona molt tranquil·la i és molt propera a Eivissa ciutat. Aferrat al
centre hi ha un parc infantil que durant els mesos de Primavera i estiu és utilitzat
pels nostres alumnes d‟Educació Infantil.
També hem de reconèixer que la història de la creació de la parròquia de
Puig d‟en Valls està molt lligada a la construcció d‟aquesta escola.
Hi ha dos escoles properes, la de S‟Olivera oberta fa dos cursos, molt
necessària per descongestionar el nostre centre; també n‟hi ha una altra propera
que pertany a un altre municipi, el CP Blanca Dona, i l‟institut al que estam adscrits
juntament amb el CP Blanca Dona: és l‟IES Sa Blanca Dona.
Al barri també hi ha centre metge, oficines municipals, pistes esportives i una gran
aportació recent, un centre cultural amb un auditori ideal per fer celebracions i
actes acadèmics.
(Més informació al Pla d‟autoprotecció escolar del centre. 2001).
1.2.b.- SERVEIS DEL CENTRE.
El centre està obert cada dia, matí i tarda de dilluns a divendres i els
dissabtes de matí, per a les activitats extraescolars (activitats esportives, de
català, de pintura, de psicomotricitat, de conta contes, de teatre, ...) que l‟APiMA i
l‟ajuntament organitzen, a més de la biblioteca pública integrada en la Xarxa de
biblioteques del Consell Insular.
Serveis a les famílies:
- Escola matinera.
- Transport escolar.
- Menjador escolar. (Pendent d‟adjudicació).
- Biblioteca pública.
2.- SITUACIÓ ACTUAL DE LA CONVIVÈNCIA AL CENTRE. (2007-08)
L‟actual tractament de la convivència al centre té un enfocament
constructivista i positiu; les actuacions van encaminades al desenvolupament de
comportaments adequats per a conviure millor i resoldre conflictes a través de la
participació, de la comunicació i la prevenció de problemes de conductes.
S‟han elaborat unes normes que recull el R.R.I. i regulen el funcionament
del centre. A més els principis del PEC marquen el diàleg, el respecte i la

11
comunicació com a vies per a la resolució de conflictes. (RRI pàgines .... i PEC
pàgines ....)
En l‟actualitat el clima de convivència és bo, no hi ha problemes molt greus,
però això no lleva que s‟hagi produït alguna situació greu però molt puntual.
2.1.- VALORACIÓ DE LA CONVIVÈNCIA ACTUAL I ANÀLISI DELS
CONFLICTES PER PART DELS ALUMNES. (Anàlisi realitzat en gener de
2007).
El centre ha iniciat el procés per l‟elaboració del seu Pla de Convivència i com
a pas previ es va plantejar conèixer la situació sobre la convivència al centre per
tal de millorar-la.
A més de fer un diagnòstic sobre la situació real també s‟ofereix
l‟oportunitat que els alumnes proposin mesures per tal de millorar-la.
Es va considerar oportú que aquesta enquesta fos contestada pels alumnes del
tercer cicle.
ALUMNES MATRICULATS AL CICLE: 145
ALUMNES QUE CONTESTEN L‟ENQUESTA: 139 un 95,8%.
1. Com et dus amb els teus companys/es?
Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant.
2. I amb els professors?
Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant.
3. Quina opinió creus que tenen de tu els teus companys/es?
Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant, però s‟estima oportú ressaltar
que hi ha un 10% d‟alumnes que contesten regular i un 1,5% malament, a pesar de ser baix
és important tenir-ho en compte a l‟hora de reflexionar sobre el Pla de Convivència.
Reforçar l’autoestima i treballar les habilitats socials.
4. Quina opinió creus que tenen de tu els teus professors/es?
Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant, però es considera oportú
ressaltar que hi ha un 17,2% d‟alumnes que contesten regular i un 7,8% malament, a pesar
de ser baix és important tenir-ho en compte a l‟hora de reflexionar sobre el Pla de
Convivència. Reforçar l’autoestima i treballar les habilitats socials.
5. Hi ha diferències a les normes de classe d’uns/es professors/es i altres?
Un 74,8% dels alumnes opinen que hi ha algunes diferències. És important recollir aquesta
opinió que implica tots els professors; s‟han de consensuar decisions puntuals del dia a
dia, s’h de tenir més coordinació.
6. Participen els pares i mares a la vida de l’escola?
Els resultats 51%, algun, i 20%, quasi cap, ens ha de portar a contemplar els mecanismes
per afavorir la participació de les famílies.

12
7. En la seva opinió , quins dels fenòmens i problemes de la següent llista succeeixen dins el
centre.
En aquesta pregunta hem trobat molt alarmant els resultats. S‟ha de reflexionar molt i tenir
en compte que el Pla de Convivència;volem elaborar-lo en positiu i poder arribar a reduir
aquests comportaments que per ara tan arrelats estan. També les habilitats socials han
d‟estar molt presents com una eina per combatre les situacions i en especial a 6è on més
conductes no desitjades es manifesten.
Enfrontament entre els alumnes i els professors :
Està clar que n‟hi ha i en especial al 6è curs, mirant el resultats per nivells.
En general el 43,8% diu que poc, però n‟hi ha, el 22,3% que regula i el 6,5% que molt.
“Paraulotes” a classe.
Els insults i “paraulotes” també s‟han d‟erradicar, en especial a 6è. El 32,3 % utilitzen
algunes “paraulotes”, el 30,9% diu que regular i el 23% que moltes.
Els alumnes s’insulten.
Una altra conducta a treballar, sobre tot en 6è. El 26,6% diu que poc, el 37,4% diu que
regular i el 34,5% que molt.
Els alumnes es barallen.
Una altra conducta, que ja es generalitza més: les baralles. El 31,7% es baralla un poc,
45,3% pensa que hi ha més baralles i el 15,8% que hi ha moltes baralles.
No es respecten les normes.
Una altra conducta a treballar. Els alumnes pensen que hi ha un 31,7% que més o menys
no respecten les normes, un 33,8% que regularment no respecten les normes i un 19,4%
que no respecten les normes mai.
Hi ha grupets que es duen malament.
El 37,4% diu que pocs, el 27,3% que bastants i el 15,8% que n‟hi ha molts. També hem
de tenir-ne en compte aquest resultat i elaborar plans d‟actuació per poder apropar-los.
Hi ha alumnes que no estan integrats i es senten tots sols.
Els resultats d‟aquest apartat no són alarmants però per poc elevat que sigui és
preocupant que el 46% pensi que hi ha algun alumne tot sol, el 13,6% que pensi que hi
ha més alumnes tots sols i el 6,5 % que n‟hi ha molts. És aquest 20%, que després es
confirmarà a un altre apartat d‟alumnes que estan tots sols.
Els alumnes pensen que els professors no els entenen.
El 29,5% manifesta que és un poc cert, el 18,7% que és més general i el 24,5% que els
professors no els entenen mica.
Els alumnes estan desmotivats s’avorreixen.
És alarmant que un 80% s‟avorreixi a la classe, els mestres a més en la seua enquesta es
recollirà que són conscients de que els alumnes s‟avorreixen. Dels alumnes un 25,9%
diu que poc, un 24,4% diu que regular i un 30,2% diu que molt.
8. De les situacions anteriors, quines i de quina manera t’afecten personalment?

13
Les respostes d‟aquesta pregunta no són significatives, primer per què no l‟han contestat
tots, per què un alumne podia donar més d‟una resposta i per què pareixia que no
s‟entenia entre l‟alumnat.
Però els resultats tornen a reflectir una situació insults, alumnes que estan tots sols,
professors que no entenen als alumnes i alumnes desmotivats que s’avorreixen.
També serveix per indicar que aquestes situacions no agradables es produeixen sobre tot
al 6è nivell. (Mirar gràfics).
I per últim per remarcar que hi ha alumnes que pateixen més d‟una aquestes situacions.
9. Què proposaries fer per millorar les relacions entre tots/es?
Tenen valor totes les respostes i s‟accepten per després contemplar-les al Pla de
Convivència.
10. Qui hauria de fer aquestes coses?
Aquesta tampoc l‟han contestat tots.
El 17,2% pensa que han de ser els professors, el 24,5% pensa que els alumnes, el 34,5%
pensa que entre tots, el 4,3% que el director i el 19,5% no contesta..
11. Què creus que has de fer tu mateix/a per millorar les relacions entre tots/es?
Tenen valor totes les respostes i s‟accepten per després contemplar-les al Pla de
Convivència.
CONFLICTES PER PART DELS MESTRES.
A més de fer un diagnòstic sobre la situació real també s‟ofereix
l‟oportunitat de que el professorat proposi mesures per tal de millorar-la.
Els nostres alumnes han d‟aprendre a RESOLDRE CONFLICTES de forma
dialogada i democràtica, tractant d‟evitar fenòmens indesitjables de VIOLÈNCIA
ESCOLAR, n‟és responsabilitat de tota la comunitat educativa.
MESTRES QUE FORMEN PART DEL CLAUSTRE: 32
MESTRES QUE CONTESTEN L‟ENQUESTA: 21 que representen el 65,6%
del claustre.
L‟enquesta reflecteix el bon clima que hi ha entre el professorat així com la
feina feta durant els darrers anys que ha servit per marcar les línies generals a
seguir.
De totes formes és important sabre que dels resultants alarmants entre els
alumnes en té coneixement el professorat, inclús en alguns casos reconeix la
situació. El nostre Pla de Convivència ha de servir també per facilitar i canviar
aquesta visió tan conformista i fer més participatiu el professorat a l‟hora de
motivar i entendre l‟alumnat.
1. Com diries que et dus amb els teus companys/es?

14
Bé: 95,2% Normal: 4,8%
2. I amb els/les teus/ves alumnes?
Bé: 90,5% Normal: 9,5%
3. Com creus que et perceben els teus companys/es? Quina visió creus que
tenen tu?
 Molt positiva 33,3%
 Ni bona ni dolenta 66,7%
4. I els teus alumnes?
 Molt positiva 52,4%
 Ni bona ni dolenta 47,6%
5. Creus que hi ha diferències entre les teues normes de classe i les d’altres
professors/es?
Algunes, poc importants 85,7% Cap 9,5%
Aquest resultat ens confirma el que els alumnes diuen, que hi ha diferències,
és per aquesta raó que la coordinació entre el professorat s’ha d’ aprofundir més cada
dia en els petits detalls, ja que els trets generals del centre sí que estan molt
consensuats.
6. Com és la teva relació amb les famílies dels teus alumnes?
Molt bona: 14,3% Bona: 71,4% Regular: 4,8% Inexistent: 9,5%
Els professors que contesten inexistent no són tutors ni d’àrea ni de
grup.
7. En quina mesura creus que les famílies han de participar en la
convivència de l’escola?
 Mitjançant l’APIMA 66,7%
 Atenció als resultats acadèmics. 66,7%
 Si el seu fill va malament 47,6%
 Mitjançant activitats complementàries 47,6%
 Amb els plans de convivència. 66,7%
 Si són cridats/citats. 76,2%
El professorat ha ampliat aquesta pregunta aportant altres situacions:
- Tenint comunicació permanent amb el centre.
- .En tots els aspectes.
- Les famílies han de ser part de l’escola.
- Col·laborant amb l’escola.
- Respectant les normes del centre.
- Sempre que es consideri oportú.
8. En la seva opinió , quins dels fenòmens i problemes de la següent llista
succeeixen dins el centre.
Res
%
Poc
%
Regular
%
Molt
%
No/C
%
Enfrontament entre els alumnes i els professors 23,8 57,1 9,5 9,5

15
“Paraulotes” a classe 9,5 42,8 33,3 14,3
Els alumnes s’insulten 28,6 47,6 19 4,8
Els alumnes es barallen 4,8 38,1 38,1 19
No es respecten les normes 4,8 38,1 42,8 9,5 4,8
Hi ha grupets que es duen malament 4,8 61,9 14,3 9,5 9,5
Hi ha alumnes que no estan integrats i es senten
tots sols
4,8 76,2 14,3 4,8
Els alumnes pensen que els professors no els
entenen
19 42,8 28,6 9,5
Els alumnes estan desmotivats i s’avorreixen 14,3 42,8 23,8 14,3 4,8
Els mestres coincideixen amb els alumnes en les situacions problemàtiques.
Els mestres hem de reflexionar en l’elaboració del Pla de Convivència ; aquestes
conductes s’han de reduir i ens hem d’implicar.
9. De les situacions anteriors quines i de quina manera t’afecten personalment?
Aquesta pregunta recull el que normalment distorsiona el bon funcionament de
la classe i del centre. Als professors els afecta que els alumnes s’insultin, es barallin,
es diguen paraulotes, que s’entin que no els entenen. Tot això influeix en la dinàmica
de la classe i crea malestar entre professorat. Es manifesta en les reunions de cicle,
en els claustres i en les reunions informals del temps d’esbarjo.
10. Quines propostes o activitats suggeriries que es realiltzacin a l’escola per
millorar les relacions entre tots/es?
Es recullen totes per a poder incloure-les al Pla de Convvivència.
Els pares s’han d’involucrar.
Potenciar la tutoria al pati.
Més tutoria.
Més activitats conjuntes.
Tallers fets pels pares.
Activitats lúdiques.
Tallers, activitats entre mestres, pares i alumnes.
Activitats col·laboratives.
Parlar amb els alumnes quan tenen problemes.
Dinàmiques de grup.
Motivar els alumnes.
Jornades de convivència .
Xerrades als pares.
Jocs entre cursos.
Cursos de formació al centre.
Filosofia 3/18.
Projecte d’habilitats socials.
11. Qui les duria a terme?
Professors: 14,3 5%
Equip de suport i tutor: 9,5%
Professorat i pares 4,8%
Professors i alumnes 9,5%
Professorat, pare i alumnes: 28,6%
No contesten: 33,3%
12. En quines activitats t’involucraries tu personalment?

16
Es recullen totes per a poder-les incloure-les en el Pla de Convivència.
Depèn de l’activitat i el temps.
En les que pugui ajudar.
Manualitats i balls.
Xerrades amb els alumnes.
Les necessàries per millorar el comportament dels alumnes.
A les meves classes i les reunions amb els mestres.
Quan tengui algun problema amb els alumnes.
CONFLICTES PER PART DELS PARES.
 L‟OPINIÓ DEL CENTRE és positiva entre un 95,2% de les famílies.
 OPINA QUEREP SUFICIENT INFORMACIÓ DEL SEU FILL/A un 93,3%.
 Un 89,7% ESTÀ D‟ACORD AMB LA DISCIPLINA.
 CONEIX LES NORMES DE CONVIVÈNCIA I COM S‟APLIQUEN un 52,6%
de les famílies, en canvi un 71% diu que són correctes i alguns no les coneixen .
Però és preocupant que un 36,7% no contesti sobre tot la pregunta si les coneix
les normes?. Un 33,2% no contesten sobre si són correctes o no. Això ens ha de
plantejar que els mecanismes de difusió del Pla de Convivència han d‟estar molt
especificats.
 VENEN A PARLAR AMB EL/LA TUTOR/A quan ho consideren oportú el
68,8% de les famílies, quan els criden el 12,3% i el 15,4% habitualment.
 OPINIÓ SOBRE ALGUNS PROBLEMES SEGÜENTS:
Res
%
Poc
%
Regular
%
Molt
%
N /
C
Enfrontament entre els alumnes i els
professors
45,8 22,1 7,9 1,2
22,9
“Paraulotes” a classe 21,7 30,4 19 8,3 20,6
Els alumnes s’insulten 18,6 35,2 15,8 11,1 19,3
Els alumnes es barallen 15,8 37,9 19,4 7,5 19,4
No es respecten les normes 19 29,2 20,9 10,7 20,2
Hi ha grupets que es duen malament 22,5 33,6 14,6 4,3 24,9
Hi ha alumnes que no estan integrats i es
senten tots sols
38,7 19,4 12,3 2,8 26,9
Els alumnes pensen que els professors no els
entenen
33,2 25,7 13 6,3
21,7
Els alumnes estan desmotivats s’avorreixen 36,4 27,3 13,8 4,3 18,2
En aquesta taula coincideixen alumnes, mestres i famílies; les reflexions de com
erradicar aquestes situacions les hem de fer en conjunt i s‟ha de consensuar un pla d‟actuació
concret.

17
3.- OBJECTIUS DEL PLA DE CONVIVÈNCIA.
1.- Aconseguir La integració de tot l‟alumnat sense discriminació per
raó de raça, religió, sexe o edat.
2.- Fomentar la implicació de les famílie
3.- Millorar les relacions entre tots els membres de la comunitat
educativa.
4.- Preveure conflictes.
Decret 121 de desembre de 2010.
Entre d‟altres, han de preveure:
a) Aconseguir la integració efectiva de tots els membres de la comunitat educativa.
b) Promoure la participació dels alumnes i de les famílies.
c) Impulsar les relacions positives entre els membres de la comunitat educativa.
d) Prevenir els conflictes i, si se‟n produeixen, facilitar-ne la gestió positiva.
e) Prevenir la violència per raó de gènere i l‟assetjament sexual.
4.- ACCIONS QUE ES REALITZEN AL CENTRE EN
Les experiències i accions que es desenvolupen al centre per afavorir la
convivència són:
Accions que es realitzaven abans del Pla de convivència, del curs
2007-08.

18
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Accions que es realitzaven abans del Pla de convivència, del curs 2007-08.
ACCIÓ TIPUS DESTINATA
RIS
OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS
Pla d‟acolliment
del professorat
Organitzatiu professors Propiciar una ràpida
integració.
Afavorir un clima de
confiança i
col·laboració. Per a
un millor
desenvolupament de
l‟activitat docent.
Rebuda per part
del director.
Acompanyar i
mostrar les
instal·lacions.
Facilitació de la
documentació
necessària.
Reunió i
entrevista
Equip directiu. Quan arriba el
professor
Documents del
centre
Difusió de les
normes del
centre RRI i
PEC
Organitzatiu Professors Millorar
l‟organització i
l‟aplicació de les
normes i línia del
centre.
Entregar una
còpia del RRI a
cada
coordinador i
llegir-la al cicle.
Reunió de cicles Cap d‟estudis i
coordinadors de
cicle
El mes de setembre RRI
PEC
Instruccions
anuals de la
Conselleria.
Difusió dels
drets i deures
dels alumnes.
Preventiu Alumnes Conscienciar
l‟alumnat dels
beneficis de
respectar les
normes de
convivència.
Consensuar unes
normes de classe
Difusió en les
sessions de
tutoria del mes
de setembre.
Sessions de
tutoria.
Explicar als
alumnes nous.
Comentar en les
Juntes de
Delegats.
Tutors i cap
d‟estudis
Mes de setembre i
quan arribi un alumne
nou
Rd de drets i
deures dels
alumnes, RRI,
Pla d‟acció
tutorial

19
RIS
Pla d‟acollida
dels alumnes de
nou ingrés
Preventiu Alumnes Informar als
alumnes nous sobre
el funcionament
general.
Recepció per
l‟equip directiu i
pels tutors.
També per
l‟equip de suport
en cas de
necessitar
compensació
lingüística
Acompanyar-lo a
l‟aula, presentar
als companys
Equip directiu.
Tutors.
Equips de suport.
EOEP
Primera setmana de
la seua incorporació.
Pla d‟acolliment
del centre.
RRI
Disseny
d‟activitats
complementàries
de tutoria per
millorar el clima
de convivència
Organitzatiu
i preventiu
Cicles Proposar activitats
de tutoria motiva-
dores integracionals,
interrelacionades i
que millorin la convi-
vencia dels alumnes.
Comunicar la
proposta
d‟activitats a la
CCP per
incloure-les a la
PGA.
Reunions de
cicle per
presentar-les.
Reunions amb
l‟equip de
suport.
Professors,
coordinadors de
cicle i cap
d‟estudis
Tot el curs Pla d‟acció
tutorial.
Materials
elaborats per
l‟equip de
suport.
Difusió de les
normes del
centre RRI i
PEC i del
funcionament
del centre
Preventiu Pares/mares Millorar la
col·laboració i la
implicació de les
famílies
Comunicació de
les normes i el
funcionament en
gran grup.
Reunió individual
amb les famílies
després de
l‟avaluació i/o
sempre que sigui
necessari.
Comunicació oral
i escrita de les
reunions.
Facilitar tota la
informació.
Tutors Setembre.
Després de cada
avaluació
RRi
Pla d‟acció
tutorial.
Guió de reunió
amb les
famílies inclòs
al PAT.

20
RIS
Relació amb
l‟IES adscrit
Preventiu Equips
directius dels
diferents
centres.
Professors
de 6è i 1r
cicle d‟ESO
Oferir la informació
sobre els alumnes
per que s‟adoptin les
mesures necessàries
per evitar situacions
conflictives.
Facilitar als alumnes
la incorporació a
l‟IES.
Reunions dels
equips dels
diferents
centres.
Visita d‟antics
alumnes de l‟IES
al centre per
presentar el nou
centre.
Visita dels grups
al nou centre
per realitzar el
primer contacte.
Omplir els
informes
d‟aprenentatge
de cada alumne.
Reunions
professors.
Desplaçaments i
visites entre els
centres.
Equips directius.
Equips de suport
Tercer trimestre Informes
d‟aprenentatge.
PAT
Programa
d‟habilitats
socials
Preventiu Alumnes Millorar la
convivència del
centre.
Les proposades
al Pla d‟Atenció
a la diversitat
del centre
Programa de
Manuel Segura i
el que es
realitza a
Educació
Infantil
Tutors.
Equip de suport
Tot el curs Tots els
necessaris
segons el
programa.

21
RIS
Pla d‟acció
tutorial.
Preventiu Alumnes,
famílies,
professors
Facilitar la bona
integració i
orientació escolar.
Ser mediadors en les
relacions del centre
i les famílies i
l‟entorn.
Programació
d‟activitats amb:
Les famílies.
Els mestres.
El grup
d‟alumnes.
L‟alumne/a.
Planificació de la
tutoria.
Seguir les
pautes del PAt.
Seguir el pla
d‟actuació del
professors/a.
Tutors Tot el curs PAT.
Foment de les
relacions entre
el professorat
Organitzatiu Professors/es Millorar el clima de
treball i convivència
del professorat.
Incentivar resoldre
conflictes de forma
amistosa i dialogada.
Dinars de
principi i final
de curs.
Dinars
trimestrals.
Compartir en la
sala de
professors.
Col·laboració en
les activitats
complementàries
del centre
Participar en les
reunions i
activitats
Equip de
professors.
Equip directiu.
Tot el curs Els necessaris.
Pla d‟actuació en
la correcció de
les conductes
contràries a les
normes de
convivència
Intervenció Alumnes/famí
lies
Actuar de forma
equilibrada i
proporcional.
Complir el RRI.
Les proposades
al RRI
Diàleg,
intervenció i
mediació
Cap d‟estudis i
tutors
Tot el curs RRi.
Pla de
convivència

22
RIS
el cas
d‟absentisme.
Intervenció Alumnes/famí
lies
Detectar els casos
d‟abentisme el més
prompte possible.
Ajudar a que la
situació es
normalitzi.
Recollir les
faltes
d‟assistència.
Entrevistes amb
les famílies.
Comunicació al
cap d‟estudis.
Comunicació a
l‟assistent social
de l‟EOEP.
Seguiment a
través de les
reunions amb
l‟equip de suport
i el cicle.
Cap d‟estudis i
tutors
Tot el curs Aplicar el
protocol del Pla
de Convivència.
els casos
d‟assetjament
escolar.
Intervenció Professors/es Identificar i
detectar els casos.
Aplicar el protocol
d‟actuació del Pla de
Convivència
Elaborar els
indicadors per
part de l‟equip
directiu i
difondre‟ls
indicadors entre
els professors.
Difondre el pla
d‟actuació.
Seguiment a
través d eles
reunions amb
l‟equip de suport
i el cicle.
Cap d‟estudis i
tutors
Tot el curs Aplicar el
protocol del Pla
de Convivència.

23
RIS
Participació en
les festes del
barri
Preventiu Alumnes,
famílies i
professors.
Apropar els
alumnes al seu
entorn.
Aprofitar les
instal·lacions del
poble.
Fomentar les
relacions entre
l‟escola i el poble.
Fomentar el
respecte .
Xerrades.
Concerts.
Exposicions.
Representacions
teatrals.
Trobades.
Jornades de
convivència.
Activitats
esportives.
Activitrats
multiculturals
Participativa Coordinadora
activitats
complementàries.
Coordinadors de
cicle.
CCP.
Tot el curs.
Festes de Puig d‟en
Valls.
Festes de Nadal
Els necessaris.
Activitats
complementàries
multiculturals
Preventiu Alumnes i
famílies
Fomentar el
respecte.
Fomentar la
convivència.
Jornades
esportives.
Tallers.
Jornades al
centre.
Participativa Coordinadora
activitats
complementàries.
CCP.
Tot el curs. Les
necessàries.
Pla d‟acolliment
lingüístic
Recollida
d‟informació
dels alumnes.
Preventiu Alumnes Atendre les
necessitats dels
alumnes.
Detectar
conflictes.
Reunió de tutoria
en grup.
Juntes delegats
Informe individual
d‟alumnes.
Reunions amb
l‟equip de suport.
Juntes d‟avaluació.
Reunions,
entrevistes i
enquestes.
Professors i cap
d‟estudis
Cada trimestre Reunions
programades.
PAT.

24
EDUCACIÓ INFANTIL .
Accions que es realitzaven abans del Pla de convivència, del curs 2007-08.
ACCIÓ TIPUS DESTINATARIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS
Presentació
de les
normes de
classe
Organitzatiu
Preventiu
Alumnes Conèixer
les normes
de classe i
la seva
utilitat
Presentació
periòdica de les
normes bàsiques
amb ajuda de
suport visual
A l‟assemblea
diària
Tutor/a 1r trimestre Imatges
Contes
Cançons
Participació
de pares i
mares
Participatiu Pares i mares Fomentar
la
participació
de les
famílies
Visita dels
pares i/o mares
dels alumnes a
la classe per
realitzar una
activitat i
compartir un dia
d‟escola amb els
seus fills
Cada setmana es
rep la visita
d‟una família que
parla abans amb
la mestra per
organitzar
l‟activitat
Tutor/a Normalment a partir
del 2n trimestre
P.A
Protagonista Participatiu Alumnes Propiciar la
adquisició
de la seva
identitat
individual
Per torn, cada
alumne serà uns
dies el/la
protagonista.
Les activitats
són variades:
Portar alguna
cosa personal de
casa,explicar les
seves coses
preferides (
color,aliment,joc
…) etc
El tutor/a
Organitza les
activitats i
ajuda al
protagonista a
fer que aquestos
dies siguin
especials per
l‟alumne
Tutor/a Normalment a partir
del 2n trimestre
P.A

25
Assemblea Participatiu
Organitzatiu
Preventiu
Alumnes Fomentar
la conversa
i el diàleg
com a eina
per
resoldre
conflictes
Conversa sobre
els conflictes
Dramatització
de situacions
conflictives
A l‟assemblea
diària parlam
dels problemes
que van sorgint i
miram de trobar
una solució
entre tots.
Establiment
conjunt de
normes i
solucions
Tutor/a Tot el curs P.A
Tutoria Participatiu Alumnes Augmentar
la seva
autonomia
a l‟hora de
resoldre
problemes
Davant un
problema:
1.Stop
2.Pensar en una
solució
3.Actuar
Oferiment de
models
d‟actuació
Tutor/a Permanentment P.A
Intercanvi
d‟aula
Participatiu Alumnes Fomentar
la
convivència
entre els
alumnes
Un dia per
setmana els
alumnes poden
anar a la classe
dels companys a
l‟hora de racons
Explicació de les
normes per fer
el canvi i ajuda
per millorar la
Comunicació i
enfortir les
relacions
socials…
Tutor/a A programar P.A.
Activitats
conjuntes
Participatiu Alumnes Fomentar
la
convivència
entre tots
els alumnes
d´E.I.
Tallers , jocs
Danses,audicions
…..
Participació
d‟alumnes de
diferents nivells
Tutor/a A programar P.A

26

27
Accions que es realitzaven des de que es va aprovar el Pla de convivència, curs 2007-08.
Concreció
en
l‟aplicació
de les
normes.
Preventiu i
organitzatiu
Professors Consensuar la
normativa i la
forma d‟actuació.
Establir
coherència
d‟actuació i
expressió amb
les intencions
educatives
estipulades.
Establir
coherència entre
l‟actuació
demanada a
l‟alumnat i la
pròpia.
Actuar en equip
per evitar
contradiccions.
Col·laboració des
de l‟APIMA amb
el quiosc
Promoure i
planificar
activitats.
Discussió per
arribar a normes
clares i
consensuades
Coordinadors i
cap d‟estudis.
APIMA.
Famílies.
Principi de curs.
Tot el curs
RRI.
ROF.
Pla de
convivència
La ma dels
drets i
deures.
(*)
Preventiu Alumnes Buscar/planificar
activitats
motivadores,
integradores i
socialment
valorades.
Establir normes
lligades a drets i
deures i no a
compliments.
Presentar
activitat en
tutoria.
Donar eines a
l‟alumnat per
elevar les seues
competències i
capacitats.
Desenvolupar una
activitat tutorial
planificada.
Tutors Tot el curs Materal de
tutoria
elaborat per
l‟equip de
l?EOEP

28
Material de
tutoria
elaborat
per l‟equip
de suport
Preventiu Alumnes Buscar/planificar
activitats
motivadores,
integradores i
socialment
valorades.
Facilitar a
l‟alumnat un
ambient
favorable per a
l‟aprenentatge i
la interacció
social.
Presentar
activitats al
professorat.
Col·laborar en el
desenvolupament
d‟aquestes.
Proporcionar el
material a tota
la comunitat.
Desenvolupar una
activitat tutorial
planificada.
Equip de suport Tot el curs Material de
l‟aula de
suport
Bústia de
convivència
dels
alumnes.
Preventiu.
Participatiu.
Alumnes Promoure la
convivència
Buscar elements
mediadors en els
conflictes.
Col·laborar i
crear vehicles
de comunicació
Cap d‟estudis.
Delegats
Tot el curs
Bústia de
convivència
del les
famílies.
Preventiu.
Participatiu.
Famílies Integrar les
famílies en el
debat quotidià.
Tenir en compte
tota la comunitat
Col·laborar i
crear vehicles
de comunicació
Tothom ha de tenir
una presència en
positiu al centre.
Cap d‟estudis.
APIMA
Tot el curs

29
Carnet de
convivència.
Preventiu.
Intervenció
Alumnes Tractar el
conflicte.
Establir vies de
negociació a
l‟hora de
resoldre els
conflictes i
aprendre d‟ells.
Fer respectar
les normes
establertes.
Desenvolupar les
habilitats
socials.
Compliment de les
normes.
Establir normes i
pactes.
Potenciar les
situacions que
possibilitin
activitats
d‟autoaprenentatge
i autonomia moral
Tutors Tot el curs RRI .
Pla de
convivència.
Jornada de
convivència.
Preventiu.
Participatiu.
Tota la
comunitat
educativa
Promoure la
convivència i
interconnexió de
les persones.
Facilitar un
ambient
favorable per a
l‟aprenentatge i
la interacció
social.
Equip directiu i
Junta directiva
de l‟APIMA
Comissió de
convivència
Ajuntament
Festes del poble. Recursos
humans i
materials
del centre i
solicitats a
l‟ajuntament.

30
Curs de
mediadors
de
conflictes
per a
famílies
Preventiu.
Organitzatiu
Famílies Promoure la
convivència i
interconnexió de
les persones.
Integrar-se en la
comunitat.
Actuar en equip
Establir de
forma habitual
espais i vies de
negociació i fer
partícips tots en
la resolució de
conflictes.
Resoldre
conflictes en
positiu.
Fer de
mediador.
Ajudar quan
sigui necessari i
en el moment
oportú, en la
quantitat i la
qualitat que
calguin.
Comunicació.
Mediació.
Comissió de
convivència.
Famílies.
Ajuntament
Curs de
mediadors
de
conflictes
per a
professors.
Professors Comissió de
convivència.
Professors.
Ajuntament.
Curs de
mediadors
de
conflictes
per a
alumnes.
Alumnes Comissió de
convivència.
Famílies.
Ajuntament

31
Participació
dels pares
a les
tutories.
Preventiu.
Participatiu
Famílies Promoure la
convivència i
interconnexió de
les persones.
Integrar-se en la
comunitat.
Activitats dins
l‟horari lectiu:
protagonistes,
acompanyar en
les sortides etc.
Xerrada pels
alumnes del 3r
cicle sobre
prevenció i
drogadicció a
càrrec de Mª
José Vidal, mare
de l‟APIMA.
Tutors Tot el curs Pla d‟acció
tutorial
Cançons i
dances
d‟arreu del
món per a
la
convivència.
Preventiu.
Participatiu
Tutors.
Alumnes
Promoure
activitats entre
grups
Promoure
campanyes de
principis de
tolerància, de
intercomunicació,
de respecte, de
valors, ...
Cap d‟estudis.
Coordinadora
d‟activitats
complementàries.
Professora de
música.
Tot el curs PGA.
Pla de
convivència.
PAT
Junts per
la
convivència.
Elaboració
d‟un CD o
DVD
Preventiu.
Participatiu.
Tutors .
Alumnes

32
Els carnets de convivència és una eina molt eficaç al centre. Cada cicle a principi de curs consensuarà la seua aplicació.
Al tercer cicle es va acordar no recuperar punts, després de tants d’anys d’aplicació ha de tenir molta més repercusió portar-se bé.
Els especialistes es duran els carnets a les seues classes.
En cada Junta d’avaluació s’avaluarà el rendiment i la convivència i s’informarà al Consell Escolar i claustre.

5.- NORMES DE CONVIVÈNCIA.
5.1.-GENERALS DEL CENTRE
Incloses al RRI del centre modificat en juny de 2011
5.2.-.REGULACIÓ DE LA CONVIVÈNCIA:
“És deure fonamental de tots els membres de la comunitat
educativa crear activament un clima de convivència i eficàcia
educativa en un procés obert en el qual, amb un màxim de
llibertat i un mínim de coacció, prevalgui l‟autorresponsabilitat i
el compromís mutu de respectar i garantir els drets dels
altres. Així, serà preocupació de tots i cada un dels membres
de la comunitat educativa resoldre els problemes de
convivència en un ambient de diàleg i debat, procurant arribar a
solucions que facin innecessària la correcció.
Es consideren incompliments de les normes de convivència les
conductes que atentin contra les pautes generals i bàsiques de
la convivència. Podran corregir-se els actes contraris a les
normes de convivència del centre realitzats pels alumnes en el
recinte escolar o durant la realització d‟activitats
complementàries i extraescolars. Igualment, podran corregir-
se les actuacions de l‟alumne que, encara que realitzades fora
del recinte escolar, estiguin motivades o directament
relacionades amb la vida escolar i afectin als seus companys o a
altres membres de la comunitat educativa.
- Tots els integrants de la comunitat educativa estan
obligats al reconeixement i respecte dels drets de tots
els seus membres segons les disposicions legals vigents.
- Es procurarà no elevar el to de veu a l‟interior del
centre, i s‟evitaran els jocs, les carreres i qualsevol altre
actitud que molesti als altres.
- Sempre es procurarà el diàleg directe i respectuós i no
el menyspreu ni les males maneres.
5.3.- DRETS I DEURES DELS ALUMNES.
TÍTOL II
DRETS I DEURES DELS ALUMNES
Capítol I
Principis generals
Article 6. Principis generals

34
1. Tots els alumnes tenen els mateixos drets i deures, sens perjudici que l‟exercici i el
compliment d‟aquests s‟adeqüin a l‟edat i a les característiques dels ensenyaments que
cursin.
2. La comunitat educativa ha de respectar els drets dels alumnes.
3. L‟exercici dels drets per part dels alumnes implica el reconeixement i el respecte dels
drets de tots els membres de la comunitat educativa.
Capítol II
Drets dels alumnes
Article 7. Dret a una formació integral
1. Els alumnes tenen dret a rebre una formació que asseguri el ple desenvolupament de
la personalitat. La formació dels alumnes ha de comprendre:
a) El respecte dels drets i les llibertats fonamentals, en l‟exercici de la tolerància i de la
llibertat, dins els principis democràtics de convivència.
b) El coneixement de l‟entorn social i cultural, en particular de la llengua, la cultura i la
realitat social de les Illes Balears, i el respecte i la contribució a la millora de l‟entorn
natural i del patrimoni cultural.
c) L‟adquisició d‟habilitats intel·lectuals, de tècniques de treball, d‟hàbits socials i de
coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics i artístics i d‟ús de les
ecnologies de la informació i de la comunicació.
d) L‟educació emocional que els capaciti per desenvolupar relacions harmòniques amb
ells mateixos i amb els altres.
e) La capacitació per a l‟exercici d‟activitats intel·lectuals i professionals.
f) La formació religiosa i moral d‟acord amb les seves conviccions o, en el cas
d‟alumnes menors d‟edat, les dels seus pares o persones en qui recau l‟exercici de la
tutela, dins el marc legalment establert.
g) La formació en coeducació i en igualtat entre ambdós sexes per prevenir la
discriminació i la violència de gènere.
h) El respecte envers la pluralitat lingüística i cultural.
i) La formació per a la pau, la cooperació, la participació i la solidaritat entre els pobles.
j) L‟educació que asseguri la protecció de la salut i el desenvolupament de les capacitats
físiques.
2. Els centres docents, per organitzar la jornada de treball escolar, han de prendre en
consideració l‟edat i els interessos dels alumnes i planificar de forma equilibrada les
activitats lectives, complementàries i extraescolars, d‟acord amb els criteris pedagògics
aprovats pel claustre de professors.
3. Els alumnes tenen dret a un ambient de treball que afavoreixi l‟aprofitament de
l‟activitat programada.
4. La Conselleria d‟Educació i Cultura i els òrgans de govern dels centres educatius han
de garantir el dret dels alumnes a un ensenyament de qualitat.
Article 8
Dret a la no-discriminació i a la igualtat d’oportunitats
1. Els alumnes no poden ser discriminats per raó de naixement, sexe, capacitat
econòmica o nivell social, així com per discapacitats físiques, sensorials o psíquiques, o
qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
2. La Conselleria d‟Educació i Cultura ha de promoure polítiques educatives
d‟integració i de compensació de situacions de desavantatge social i personal, amb la
implicació d‟altres institucions i organismes públics.
3. Els centres han de desenvolupar iniciatives que evitin la discriminación dels alumnes
i els plans de convivència escolar han de garantir la plena integración de tots els
alumnes del centre. La Conselleria d‟Educació i Cultura ha de garantir aquest dret
mitjançant l‟adjudicació dels recursos necessaris a cada centre.

35
4. Els alumnes tenen dret a rebre els suports necessaris per compensar les carències i els
desavantatges de tipus personal, familiar, econòmic, social i cultural que els impedeixin
o dificultin l‟accés i la permanència al sistema educatiu. L‟Administració ha de vetllar
perquè els alumnes rebin aquests suports.
5. Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu han de ser atesos d‟acord
amb les seves necessitats al centre docent on estiguin matriculats, amb els recursos
ordinaris i específics del centre.
6. Els alumnes tenen dret a la protecció social, en l‟àmbit educatiu, en els casos
d‟infortuni familiar o accident.
7. Els alumnes tenen dret a gaudir d‟unes condicions adequades que els facilitin poder
continuar els estudis que cursin i finalitzar-los.
Article 9. Dret a la valoració objectiva del rendiment escolar
1. Els alumnes tenen dret que el seu rendiment escolar sigui avaluat amb plena
objectivitat.
2. Els centres docents han de fer públics els criteris i els procediments d‟avaluació i de
qualificació de les assignatures, àrees o mòduls impartits, així com els criteris de
promoció i titulació dels alumnes. Correspon a l‟equip directiu de cada centre garantir i
assegurar la publicitat d‟aquests criteris.
3. Els alumnes o, si són menors d‟edat, els seus pares o tutors tenen dret a accedir als
treballs, les proves, els exercicis i altres informacions que tenguin incidència en
l‟avaluació de les distintes matèries, i a rebre una explicació raonada de la qualificació.
4. El professor tutor i la resta de professors han de mantenir una relació fluida amb els
alumnes i, si són menors d‟edat, els seus pares o tutors pel que fa a les valoracions sobre
l‟aprofitament acadèmic i la marxa del seu procés d‟aprenentatge ,així com pel que fa a
les decisions que s‟adoptin com a resultat d‟aquest procés.
5. Els alumnes o, si són menors d‟edat, els seus pares o tutors poden reclamar per escrit
contra les decisions i qualificacions, d‟acord amb el procediment establert per la
Conselleria d‟Educació i Cultura. Aquest procediment preveu la reclamació davant el
director del centre. Si el desacord persisteix, contra la decisió del director del centre es
pot interposar un recurs d‟alçada davant la Direcció General de Planificació i Centres.
En aquest darrer supòsit, la resolució que es dicti, amb l‟informe previ del Departament
d‟Inspecció Educativa, posa fi a la via administrativa.
6. La reclamació prevista en el paràgraf anterior s‟ha de fonamentar en alguna de les
causes següents:
a) Inadequació del procés d‟avaluació o d‟algun dels elements que en formen part en
relació amb els objectius o els continguts de l‟àrea, l‟assignatura o el mòdul sotmès a
avaluació.
b) Aplicació incorrecta dels criteris d‟avaluació i qualificació establerts.
Article 10- Dret a l’orientació educativa i professional
1. Els alumnes tenen dret a rebre l‟orientació educativa i professional adecuada per
aconseguir el màxim desenvolupament personal, social i professional, segons les seves
capacitats, aptituds i aspiracions i els seus interessos.
2. L‟orientació professional s‟ha de basar únicament en les capacitats, les aptituds, les
aspiracions i els interessos dels alumnes, i ha d‟excloure tota diferenciación per raó de
sexe o qualsevol altre tipus de discriminació.
Article 11. Dret al respecte de les pròpies conviccions
1. Els alumnes tenen dret a la llibertat de consciència i al respecte de les seves
conviccions polítiques, religioses i morals.
2. Els alumnes o, si són menors d‟edat, els seus pares o tutors tenen dret a rebre
informació prèvia i completa sobre el projecte educatiu del centre o, si és el cas, sobre el
caràcter propi del centre.

36
3. Els alumnes o, si són menors d‟edat, els seus representants legals tenen
dret a elegir la formació religiosa que estigui d‟acord amb les seves creences.
Article 12. Dret a la identitat, la integritat, la intimitat i la dignitat personals
1. Els alumnes tenen dret que es respecti la identitat, la integritat, la intimitat i la
dignitat personals, així com a la protecció contra tota agressió física o moral.
2. Els alumnes tenen dret a dur a terme la seva activitat acadèmica en condicions de
seguretat i higiene.
3. Els centres docents estan obligats a guardar reserva de la informació de què disposin
sobre les circumstàncies personals i familiars dels alumnes, de conformitat amb la
normativa vigent en matèria de protecció de dades personals, sens perjudici de
comunicar a l‟autoritat competent tots els fets, les circumstàncies o les situacions que
puguin implicar maltractaments o qualsevol altre incompliment dels deures establerts
per les lleis de protecció del menor.
Article 13. Dret a la informació i a la llibertat d’expressió
1. Els alumnes tenen dret que el centre els informi de tot allò que els afecti.
2. Els alumnes tenen dret a rebre informació dels representants del Condell escolar del
centre, d‟acord amb el que estableix l‟article 15.3.c d‟aquest Decret.
3. Els alumnes tenen dret a manifestar les seves opinions, individualmente i
col·lectivament, amb respecte als drets de la comunitat educativa i de les institucions.
Article 14. Dret a la manifestació col·lectiva de discrepàncies
1. Els alumnes tenen dret a manifestar les seves discrepàncies respecte deles decisions
educatives que els afectin. Quan la discrepància tengui caràctercol·lectiu, aquesta s‟ha
d‟exposar a través dels representants dels alumnes en laforma que determini el
reglament d‟organització i funcionament del centre.
2. En el cas que la discrepància a què es refereix l‟apartat anterior es concretien una
proposta d‟inassistència a classe, aquesta no es considerarà com aconducta contrària a
les normes de convivència sempre que s‟ajusti al procedimentsegüent:
a) Han de presentar la proposta alumnes que cursin tercer o quart curs d‟educació
secundària obligatòria o alumnes de batxillerat, formació professional o ensenyaments
de règim especial.
b) La proposta ha d‟estar motivada en discrepàncies respecte de decisionsde caràcter
educatiu.
c) La junta de delegats ha de presentar la proposta per escrit davant la direcció del
centre.
d) La proposta s‟ha de presentar amb una antelació mínima de deu diesrespecte de la
data prevista i ha d‟incloure la data i, si s‟escau, els actes programats i l‟hora en què
s‟hagin de dur a terme.
e) Han d‟avalar la proposta, com a mínim, el cinc per cent dels alumnes del centre
matriculats en un determinat ensenyament o la majoria absoluta dels delegats dels
alumnes d‟aquest nivell.
La direcció del centre ha de comprovar si la proposta presentada compleix els requisits
esmentats. Una vegada comprovat, la proposta ha de ser sotmesa a la consideració dels
alumnes del corresponent nivell o tipus d‟ensenyament a què es refereix la lletra a)
d‟aquest apartat, que prèviament n‟han d‟haver estat informats a través dels seus
delegats i que l‟han d‟aprovar o rebutjar en votación secreta i per majoria absoluta.
Si els alumnes aproven la proposta, la direcció del centre ha de perpetre la inassistència
a classe. Posteriorment, el consell escolar del centre ha de fer una avaluació del
desenvolupament del procés, ha de verificar que s‟han complot els requisits exigits i, si
no és així, ha de prendre les mesures correctores que corresponguin.
3. El director ha de garantir el dret de romandre al centre dels alumnes que no secundin
la decisió d‟inassistència a classe.

37
Article 15. Dret de participació en el funcionament i en les activitats del centre
1. Els alumnes tenen dret a participar en el funcionament i en la vida del centre.
2. Els alumnes tenen dret a elegir, mitjançant sufragi directe, igual i secret, els seus
representants en el consell escolar del centre.
La Conselleria d‟Educació i Cultura ha de regular, en els reglaments orgànics de centre,
la participació dels alumnes d‟educació primària en els consells escolars, d‟acord amb el
que preveu l‟article 126.5 de la Llei orgànica 2/2006.
Als centres concertats, la participació dels alumnes s‟ha d‟atenir al que estableix
l‟article 55 de la Llei orgànica 8/1985.
3. Els representants en el consell escolar del centre tenen les competències següents:
a) Elaborar informes per al consell escolar del centre, a iniciativa pròpia o a requeriment
de l‟òrgan de participació esmentat.
b) Informar la junta de delegats de l‟ordre del dia de les reunions del Condell escolar
amb antelació suficient, així com dels acords adoptats.
c) Informar tots els alumnes de les activitats del consell escolar.
4. Els alumnes tenen dret a elegir, mitjançant sufragi directe, igual i secret, dels seus
delegats de grup, en els termes establerts pel reglament d‟organització i funcionament
del centre.
5. Els centres docents han de regular el funcionament d‟una junta de delegats, que ha de
tenir les atribucions, les funcions i els drets que li assigni el reglament d‟organització i
funcionament corresponent.
6. Els membres de la junta de delegats, en l‟exercici de les seves funcions, tenen dret a
ser informats de les mesures adoptades a les sessions del consell escolar i d‟altres
actuacions administratives del centre, excepte d‟aquelles el coneixement de les quals
pugui afectar el dret a la intimitat de les persones.
7. No es poden adoptar mesures contra els delegats per actuacions duites a terme en
l‟exercici de les seves funcions o que hi estiguin relacionades, sens perjudici que les
seves conductes, individualment considerades, puguin donar lloc a una correcció, de
conformitat amb aquest Decret.
Article 16. Dret d’associació
Els alumnes tenen dret a associar-se en els termes prevists per la legislación vigent i
crear associacions, federacions i confederacions, que poden rebre ajudes per al
compliment del seu objecte i de les finalitats pròpies.
Article 17. Dret a la utilització de les instal·lacions del centre
1. Els alumnes tenen dret a utilitzar les instal·lacions del centre amb les limitacions
derivades de la programació d‟altres activitats ja autoritzades i amb les precaucions
derivades de la seguretat de les persones, l‟adequada conservación dels recursos i la
correcta destinació d‟aquests.
2. Els alumnes tenen dret a utilitzar les instal·lacions del centre en horari lectiu, d
conformitat amb la programació general anual del centre. En horari no lectiu, els
alumnes han de sol·licitar-ho al director del centre, el qual ha de decidir d‟acord amb la
naturalesa de l‟activitat proposada, amb la disponibilitat de personal per cobrir les
possibles incidències i amb les precaucions necessàries de seguretat, conservació i
destinació a què es refereix el paràgraf anterior.
Article 18. Dret de reunió
1. En els termes prevists en l‟article 8 de la Llei orgànica 8/1985, els alumnes es poden
reunir al seu centre per desenvolupar activitats de carácter escolar o extraescolar que
formin part del projecte educatiu del centre, així com per a aquelles altres a les quals
pugui atribuir-se una finalitat educativa o formativa.
Per reunir-se a les instal·lacions del centre per dur a terme activitats no programades,
necessiten l‟autorització del director.

38
2. La junta de delegats s‟ha de reunir durant l‟horari general del centre, preferentment
durant els esplais i els períodes no lectius, i ha d‟haver comunicat l‟ordre del dia de la
reunió al cap d‟estudis amb antelació, a fi de no interromper el funcionament normal del
centre. El cap d‟estudis ha de facilitar a la junta de delegats un espai adequat perquè hi
pugui celebrar les reunions.
3. El director del centre ha de garantir l‟exercici del dret de reunió dels alumnes dins
l‟horari lectiu. El reglament d‟organització i funcionament del centre ha d‟establir
l‟horari que es reserva a l‟exercici d‟aquest dret, recollit en l‟apartat 1 d‟aquest article.
D‟acord amb les atribucions de direcció i coordinació que li corresponen, el director ha
de facilitar l‟ús del local per a l‟exercici del dret de reunió.
Article 19. Garanties
Quan no es respectin els drets dels alumnes o se n‟impedeixi l‟exercici efectiu, el
director, una vegada concedida l‟audiència prèvia als interessats i, si escau, havent
consultat el claustre o el consell escolar, ha d‟adoptar les mesures que siguin
procedents, les quals ha de comunicar posteriorment al consell escolar del centre.
Capítol III
Deures dels alumnes
Article 20. L’estudi com a deure bàsic
L‟estudi constitueix un deure bàsic dels alumnes, que es concreta en les obligacions
següents:
a) Assistir a classe amb puntualitat i complir els horaris aprovats per desenvolupar les
activitats del centre.
b) Participar en les activitats formatives i, especialment, en les orientades al
desenvolupament del currículum.
c) Assistir al centre amb el material i l‟equipament necessaris per poder participar
activament en el desenvolupament de les classes.
d) Fer l‟esforç necessari, d‟acord amb les seves capacitats, per comprendre i assimilar
els continguts dels diferents mòduls, assignatures i àrees.
Article 21. Deure de respectar els professors
Són deures dels alumnes envers els professors:
a) Mostrar respecte als professors i col·laborar amb responsabilitat en l‟exercici de
l‟autoritat docent i en la transmissió de coneixements i valors.
b) Complir les normes i seguir les pautes establertes pels professors per fer possible
l‟organització de l‟aula, el treball sistemàtic i la millora del rendiment.
c) Mostrar una actitud cooperativa i receptiva a les explicacions dels professors i dur a
terme les activitats i les proves encarregades per aquests.
d) Participar i assumir un compromís actiu en la seva formació i en el seu aprenentatge.
Article 22. Deure de respecte i solidaritat cap als companys
Com a deures envers els companys, s‟estableixen els següents:
a) Respectar els companys i rebutjar tot tipus de discriminació per raó de naixement,
sexe o qualsevol altra circumstància personal o social.
b) Respectar i defensar, de forma responsable i solidària, l‟exercici del dret a l‟estudi
dels companys.
c) Exercir la solidaritat i propiciar un ambient de convivència positiu.
Article 23. Deure de participar en el centre i de respectar els membres de la.
comunitat educativa
Els alumnes tenen els deures següents:
a) Participar i col·laborar en la millora de la convivència escolar i en la consecució d‟un
clima d‟estudi adequat al centre.

39
b) Mostrar el respecte i la consideració deguts als membres de la comunitat educativa i a
qualsevol persona que accedeixi al centre.
c) Si són menors d‟edat, lliurar als seus pares o tutors les citacions que el centre els
adreci, i retornar-les, verificades i signades per aquests.
d) Complir les normes de seguretat, salut i higiene als centres educatius i, especialment,
respectar la prohibició de fumar, ingerir begudes alcohòliques i consumir estupefaents.
e) Els representants dels alumnes, exercir les seves funcions sense menyscabament
de les seves obligacions acadèmiques.
f) Respectar la llibertat de consciència i les conviccions religioses, morals i ideològiques
dins els principis democràtics, així com la dignitat, integritat i intimitat de tots els
membres de la comunitat educativa, i rebutjar qualsevol acte de violència i qualsevol
discriminació per raó de naixement, sexe o qualsevol altra circumstància.
g) Respectar el projecte educatiu o el caràcter propi del centre, així com les seves
normes d‟organització, convivència i disciplina, d‟acord amb la legislació
vigent.
h) Cuidar i utilitzar correctament els béns mobles, el material didàctic, els documents i
altres recursos i instal·lacions del centre, i respectar les pertinentes dels altres membres
de la comunitat educativa, així com complir les normes bàsiques de respecte a l‟entorn i
al medi ambient.
i) Participar en la vida i el funcionament del centre i complir els horaris aprovats.
Article 24. Deure de complir les normes de convivència
Els alumnes han de complir les normes de convivència del centre recollides en el
reglament d‟organització i funcionament.
“Els incompliments dels deures dels alumnes, o de les normes de
convivència podran classificar-se com:
5.3.1.- CONDUCTES CONTRÀRIES A LES NORMES DE
CONVIVÈNCIA DEL CENTRE:
- Les faltes injustificades de puntualitat. L‟alumne ha de ser puntual
en l‟entrada a classe.
- Les faltes injustificades d‟assistència a classe. L‟assistència a
l‟escola és obligatòria .En cas de no assistir s‟ha de justificar
l‟absència
- El maltractament i/o ús indegut del material o de les instal·lacions
escolars, o d‟altres membres de la comunitat educativa, que puguin
ocasionar brutícia o desperfectes.
- Discussions o baralles dins el recinte escolar entre companys.
- Manca d‟atenció a les explicacions del professor, amb distorsió del
normal funcionament de la classe.
- La manca de normes elementals d‟higiene i educació.
- Assistència a classe sense el material escolar necessari.
- No tenir un tracte respectuós amb el professorat, les famílies i el
personal no docent
- Agredir, insultar, i humiliar els companys.
- No està permès portar al centre telèfons mòbils, walkman, Mp3,
jocs electrònics ...

40
- No es pot menjar dins de l‟aula excepte els dies de pluja per què no
es pugui sortir al pati, així com les classe d‟ Educació Infantil i 1r
cicle segons el Projecte d‟alimentació
- Menjar xicle a classe.
- Els alumnes no podran sortir entre classes de l‟aula sense permís del
professor.
- Quan sona la sirena, és per anar a classe i no al bany.
- Els alumnes aniran al quiosc a comprar i no podran restar allí.
- L‟aula ha de mantenir-se neta i ordenada.
- Beure aigua només entre classe i classe . Els alumnes podran portar
una ampolla a la cartera.
- Sortir al bany només una vegada als períodes continus: el delegat
ajudarà i informarà al professor de si ja ha sortit.
- Els alumnes han de seure sempre en el lloc assignat pel tutor.
- Qualsevol alumne/a que hagi de sortir del centre en horari escolar
ho farà acompanyat d‟un adult (pare/mare/tutor ...) que se‟n faci
responsable.
- El no portar el material o no fer els deures a més de repercutir en
l‟avaluació podrà significar quedar sense una activitat complementària
de caràcter lúdic.
(*) (*)- Aquells alumnes el comportament general dels quals no
garanteixi una adequada participació en una activitat complementària
podran ser exclosos de participar-hi.
- Els alumnes que no participin en una activitat complementària han
d‟assistir a l‟escola. En cas de no assistir, el seu pare/mare/tutor ha
de comunicar-ho al centre.
Article 52
Conductes contràries a les normes de convivència
Són conductes contràries a les normes de convivència:
a) Les faltes injustificades de puntualitat o d‟assistència a classe.
b) Les conductes que puguin impedir o dificultar als companys l‟exercici del dret o el
compliment del deure d‟estudi.
c) La negativa reiterada a acudir a classe amb el material necessari o a esforçar-se per
fer les activitats d‟aprenentatge indicades pels professors.
d) Els actes de desobediència, incorrecció o desconsideració vers els professors o altre
personal del centre, quan aquests no impliquin menyspreu, insult o indisciplina
deliberada.
e) Les actituds, les paraules o els gestos desconsiderats contra companys o contra altres
membres de la comunitat educativa.
f) El fet de causar danys lleus a les instal·lacions del centre o al material d‟aquest o de
membres de la comunitat educativa.
g) El deteriorament de les condicions d‟higiene del centre.
h) La incitació o l‟estímul a cometre una falta contrària a les normes de convivència.

41
i) La falta d‟higiene personal o l‟assistència a classe amb indumentària prohibida pels
òrgans de govern del centre en l‟àmbit de les seves competències.
j) L‟ús indegut d‟aparells electrònics.
k) El fet de copiar o de facilitar que altres alumnes copiïn en exàmens, proves o
exercicis que hagin de servir per qualificar, o fer servir durant la seva execució
materials o aparells no autoritzats.
l) L‟alteració d‟escrits de comunicació als pares o representant legals i la modificació de
les respostes, així com el fet de no lliurar-los als seus destinataris, quan els alumnes
siguin menors d‟edat.
5.3.2.- CONDUCTES GREUMENT PERJUDICIALS PER A LA
CONVIVÈNCIA DEL CENTRE
La comissió d‟una segona conducta contrària a les normes de
convivència del centre (les famílies han rebut els annexes I,II i III
dues vegades.
Tota correcció que suposi la suspensió del dret d‟assistència al centre
implicarà, també, la suspensió del dret d‟assistir a les activitats
complementàries.
Per mantenir els pares puntualment informats, en cas d‟incompliment,
per part dels seus fills, de les normes de convivència del centre, les
infraccions, a partir de la primera, els seran comunicades per escrit.
La comunicació serà retornada al tutor, per l‟alumne, amb la signatura
del pare/mare, signatura que ha de garantir la informació abans
esmentada a la família.
En el cas d‟una conducta greument perjudicial per la
convivència del centre s‟obri un expedient disciplinari (RRI).
Conductes que perjudiquen greument la convivència al centre
Article 57. Conductes greument perjudicials per a la convivència
Es consideren conductes greument perjudicials per a la convivència al centre:
a) L’agressió física a qualsevol membre de la comunitat educativa.
b) Les amenaces o coaccions a qualsevol membre de la comunitat educativa.
c) La provocació d’altercats o conductes agressives que impliquin un risc greu
de provocar lesions o la participació en aquests.
d) L’assetjament escolar, entès com un comportament prolongat d’insult verbal,
rebuig social, intimidació psicològica i agressivitat física d’uns alumnes cap a
uns altres (un o uns quants) que es converteixen, d’aquesta manera, en
víctimes dels seus companys.
e) L’assetjament sexista entès com qualsevol conducta contrària a la igualtat
de dones i homes, és a dir, qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no
desitjat dirigit contra una persona per raó del seu sexe i amb el propòsit
d’atemptar contra la seva dignitat o de crear un entorn intimidador, hostil,
degradant, humiliant o ofensiu.
f) Les vexacions o humiliacions a qualsevol membre de la comunitat educativa,

42
particularment si tenen un component sexista, d’orientació sexual, racial o
xenòfob, o s’adrecen a alumnes amb discapacitat, amb necessitats
especifiques de suport educatiu o de nou ingrés.
g) Les injúries, calúmnies i ofenses a qualsevol membre de la comunitat
educativa, siguin verbals, escrites o expressades per mitjans informàtics o
audiovisuals.
h) La difusió de rumors que atemptin contra l’honor o el bon nom de qualsevol
membre de la comunitat educativa.
i) L’ús indegut d’aparells electrònics amb la finalitat de pertorbar la vida
acadèmica i l’enregistrament, la publicitat o la difusió, a través de qualsevol
mitjà o suport, de coninguts que afectin l’honor, la intimitat o la pròpia imatge de
qualsevol membre de la comunitat educativa.
j) Les actuacions perjudicials per a la salut i la integritat personal dels membres
de la comunitat educativa, com són el consum de tabac, alcohol i drogues, o la
incitació a consumir-ne.
k) Els danys greus causats a locals, materials o documents del centre o a béns
d’altres membres de la comunitat educativa, així com la sostracció d’aquests.
l) La suplantació de personalitat en actes de la vida docent.
m) La falsificació, sostracció o modificació de documents acadèmics, tant en
suport escrit com digital.
n) El fet de facilitar l’entrada al centre docent de persones no autoritzades, o
entrar amb elles, en contra de les normes de convivència establertes pel
reglament d’organització i funcionament del centre.
o) La reiteració en un mateix curs escolar de conductes contràries a les normes
de convivència del centre recollides en l’article 52 d’aquest Decret.
p) Els actes explícits d’indisciplina o insubordinació, inclosa la negativa a
complir les mesures correctores imposades, davant els òrgans de govern del
centre docent o els professors.
q) Qualsevol acte injustificat que pertorbi greument o impedeixi el normal
desenvolupament de les activitats del centre.
r) Qualsevol conducta que suposi incomplir els propis deures quan vagi
directament en contra del dret a la salut, a la integritat física, a la llibertat
d’expressió, de participació, de reunió i de no-discriminació, i del dret a l’honor,
a la intimitat i a la pròpia imatge dels membres de la comunitat educativa o
d’altres persones.
5.3.3.- Disposiciones generals per a les correccions de les
conductes contràries a les normes de convivència.
- Les mesures correctores per incompliment de les
Normes de Convivència han de ser proporcionades i
després d‟esgotar tots els recursos disponibles.
- S‟han d‟evitar els enfrontaments verbals amb els
alumnes .
Disposicions generals
Article 43. Valoració de l’incompliment de les normes de convivència

43
Els òrgans competents per adoptar mesures correctores han de tenir en compte l‟edat de
l‟alumne i les circumstàncies personals, familiars i socials, tant en el moment de decidir
sobre la incoació o sobreseïment d‟un procediment disciplinari com en el moment de
determinar la imposició d‟una mesura correctora.
Article 44. Principis generals de les correccions
1. Les correccions que s‟apliquin per l‟incompliment de les normes de convivència han
de tenir un caràcter educatiu i recuperador, han de garantir el respecte dels drets de la
resta dels alumnes i han de procurar la millora de les relacions de tots els membres de la
comunitat educativa.
2. A l‟hora de corregir els incompliments s‟han de tenir en compte els aspectes
següents:
a) No es pot privar els alumnes d‟exercir el dret a l‟educació ni, en el cas de l‟educació
obligatòria, del dret a l‟escolarització.
b) No poden imposar-se correccions contràries a la integritat física ni a la dignitat
personal de l‟alumne.
c) Les mesures correctores han de ser proporcionals a la conducta de l‟alumne i, sempre
que sigui possible, han d‟estar relacionades amb l‟incompliment que tracten de corregir.
d) Les mesures correctores han de tenir com a objectius prioritaris:
- Millorar el procés educatiu de l‟alumne i, en particular, el seu comportament, i
procurar que no es repeteixin les conductes que incompleixen les normes, així com
restablir les relacions entre els membres de la comunitat educativa afectats per aquests
incompliments.
- Reparar els danys causats i, en especial, protegir-ne les víctimes o restituir-los els
danys.
Article 45
Reparació material dels danys causats i responsabilitat subsidiària de pares o
tutors legals
Els alumnes que, individualment o col·lectivament, causin danys de forma intencionada
o per negligència a les instal·lacions del centre o al material, están obligats a reparar el
dany causat o a rescabalar el cost econòmic de la seva reparació.
Igualment, els alumnes que sostraguin béns al centre han de restituir el que han sostret.
En tot cas, els pares o representants legals dels alumnes en són responsables civils en els
termes prevists en les lleis.
Article 46
Faltes d’assistència a classe i avaluació extraordinària
1. La falta d‟assistència a classe de forma reiterada pot fer impossible que s‟apliquin
correctament els criteris d‟avaluació i la mateixa avaluació contínua i pot donar lloc a
una avaluació extraordinària, convenientment programada.
2. El reglament d‟organització i funcionament de cada centre ha d‟establir el
percentatge de faltes d‟assistència per curs, àrea, assignatura o mòdul que pugui
impossibilitar que s‟apliqui l‟avaluació contínua, així com els sistemes extraordinaris
d‟avaluació prevists per a aquests alumnes, sens perjudici del que estableix la normativa
vigent sobre prevenció, control i seguiment de l‟absentisme escolar a la comunitat
autònoma de les Illes Balears.
3. Es consideren faltes injustificades d‟assistència a classe o de puntualitat d‟un alumne
les que no puguin ser excusades de forma escrita per l‟alumne, o pels seus pares o
representants legals, si és menor d‟edat, en les condicions que s‟estableixin en el
reglament d‟organització i funcionament de cada centre docent.
Article 47
Gradació de les correccions
1. A l‟efecte de la gradació de les mesures correctores, es consideren circumstàncies

44
pal·liatives les següents:
a) El reconeixement espontani de la conducta incorrecta.
b) La petició d‟excuses.
c) La voluntat d‟arribar a un acord de mediació, d‟acord amb el que s‟estableix en
l‟apartat 3 de l‟article 38 d‟aquest Decret.
d) L‟absència d‟intencionalitat maliciosa en causar el dany o en pertorbar les activitats
del centre.
e) La reparació voluntària dels danys produïts, ja siguin físics o morals.
f) El caràcter ocasional de la falta en la conducta habitual de l‟alumne.
2. Es consideren circumstàncies accentuadores:
a) La premeditació i la reiteració. Existeix reiteració quan en un mateix curs escolar es
produeix més d‟una de les conductes tipificades en els articles 52 i 57 d‟aquest Decret,
sempre que la conducta o conductes precedents hagin estat corregides per resolució
fefaent. Aquesta circumstància no es pot apreciar en la conducta tipificada en la lletra o
de l‟article 57 esmentat.
b) Qualsevol conducta que suposi atemptar contra el dret a no ser discriminat per raó de
naixement, sexe, llengua, capacitat econòmica, nivell social o conviccions polítiques,
morals o religioses, així com per discapacitats físiques, sensorials o psíquiques, o per
qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Aquesta circumstància no es
pot apreciar en la conducta constitutiva de discriminació greu tipificada en els apartats e
i f de l‟article 57 d‟aquest Decret.
c) Quan la sostracció, l‟agressió, la injúria o l‟ofensa es faci contra algú que es troba en
situació d‟indefensió o d‟inferioritat a causa de l‟edat, d‟alguna discapacitat o per haver-
se incorporat recentment al centre.
d) La publicitat de la comissió de la conducta infractora.
e) Quan s‟estimuli l‟actuació col·lectiva lesiva dels drets dels membres de la comunitat
educativa o s‟hi inciti.
Article 48
Àmbit de la conducta que s’ha de corregir
1. S‟han de corregir les conductes dels alumnes contràries a les normes de covivència
del centre quan aquests es trobin dins el recinte escolar o mentre facin activitats
complementàries o extraescolars.
2. Igualment, es poden corregir les actuacions d‟un alumne que, encaraque es facin fora
del recinte escolar, estiguin directament relacionades amb lavida escolar i afectin els
seus companys o altres membres de la comunitat educativa.
Article 49
Supervisió del compliment de les correccions
El director del centre ha de tenir coneixement que les correccions imposades es
compleixen en els termes establerts. El consell escolar n‟ha d‟estar informat i ha de
vetllar perquè s‟atengui la normativa vigent, d‟acord amb el que estableix l‟article 4.2
d‟aquest Decret.
Article 50
Coordinació institucional en l’àmbit de les actuacions correctores
1. Els centres poden demanar els informes que considerin necessaris sobre les
circumstàncies personals, familiars o socials de l‟alumne als pares o tutors legals o, en
el seu cas, a les institucions públiques competents.
2. En els casos en què, una vegada duita a terme la correcció oportuna, un alumne
menor d‟edat continuï presentant reiteradament conductes greument pertorbadores de la
convivència al centre, aquest, amb comunicació prèvia als pares o tutors legals, ha de
traslladar a les institucions públiques de l‟àmbit sanitari, social o d‟altre tipus la
necessitat d‟adoptar mesures adreçades a modificar les circumstàncies personals,

45
familiars o socials de l‟alumne que puguin ser determinants en la persistència de les
conductes esmentades.
3. En els casos en què, per la naturalesa de les mesures correctores, el centre reclami la
implicació directa dels pares o tutors legals de l‟alumne i aquests la rebutgin de forma
expressa, el centre ha de posar en coneixement de les institucions públiques competents
els fets, a fi que adoptin les mesures oportunes per garantir els drets dels alumnes
continguts en el capítol II del títol II d‟aquest Decret.
Article 51
Citacions i notificacions
1. Les citacions i notificacions als pares o tutors legals dels alumnes s‟han de practicar
per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció, inclosos els mitjans
electrònics.
2. La incompareixença, la inactivitat o el rebuig de les notificacions s‟ha de fer constar a
l‟expedient, amb l‟especificació de les circumstàncies de l‟intent de notificació. En
qualsevol cas, s‟ha de tenir per efectuat el tràmit i s‟ha de seguir el procediment
establert.
5.3.4.- INSTRUCCIONS PER AL PROFESSORAT PER
APLICAR MESURES DE CORRECCIÓ DE LES
CONDUCTES CONTRÀRIES A LES NORMES DE
CONVIVÈNCIA.
- Emprar com a mesures correctores en primera instància
(deixar constància d‟aquesta mesura en l‟agenda del
professor/a):
 Amonestació privada.
 Comparecència immediata davant el cap
d‟estudis o director.
 Privació del temps de pati (sempre estarà atès
pel professor/a que hagi adoptat la mesura).
- Amonestació per escrit com a mesura per a fer
participes els pares del conflicte originat pel seu fill.
(Annex I).
- Els alumnes no podran ser expulsats (quedar-se a la
porta) de classe, en cas d‟interrompre el
desenvolupament normal de la classe se l‟acompanyarà a
secretaria o sala de professors per a que quedi
acompanyat amb un professor i amb feina de
l‟assignatura. Aquesta conducta comporta una
amonestació escrita.
- En cas de reiteració de conductes contràries a les
normes de convivència del centre per un mateix alumne
s‟ompli un model (Annexe II) que, a més de recollir la
conducta, convoca els pares per tenir una reunió i

46
informar-los i encaminar la conversa cap un canvi de
comportament de l‟alumne ja que en cas de reiterar-la
es procedirà a una segona entrevista en la qual es
comunica la suspensió del dret d‟assistència al centre
durant un període de fins a tres dies lectius i alguna
activitat complementària.
- En els casos que la conducta contraria produeixi un mal
intencionat o per negligència a les instal·lacions, materials o
membres de la comunitat educativa se‟ls obliga a reparar el mal
causat o fer-se càrrec de les despeses de la seua reparació.
- En el cas d‟una conducta greument perjudicial per la
convivència del centre s‟obri un expedient disciplinari (RRI)
5.3.5.- MESURES DE CORRECCIÓ DE LES CONDUCTES
CONTRÀRIES A LES NORMES DE CONVIVÈNCIA.
Article 53. Mesures educatives de correcció
1. Les conductes contràries a les normes de convivència del centre poden ser corregides
amb les mesures educatives següents:
a) Conversar privadament amb l‟alumne.
b) Reconèixer els fets davant la persona o les persones que hagin pogut resultar
perjudicades i demanar-los disculpes.
c) Reunir-se amb l‟alumne i la seva família.
d) Dur a terme activitats d‟aprenentatge amb la finalitat d‟interioritzar pautes de
conducta correctes.
e) Negociar acords educatius.
f) Assignar un tutor individualitzat i comprometre‟s a reunir-s‟hi.
g) Participar, dins o fora del centre, en programes específics d‟habilitats socials,
resolució de conflictes i desenvolupament personal en general.
h) Participar activament en una mediació escolar. La mediació escolar es pot emprar
també un cop s‟hagi aplicat alguna de les mesures contingudes en els punts m, n, o, p, q,
r i s d‟aquest apartat.
i) Desenvolupar tasques relacionades amb la norma de convivència incomplerta, dins o
fora del seu horari lectiu, com la participació en feines de servei a la comunitat, la
realització de tasques acadèmiques o la reparació dels danys causats a instal·lacions o
material del centre o a pertinences d‟altres membres de la comunitat educativa. La
realització d‟aquestes tasques no es pot perlongar més de cinc dies lectius.
j) Retirar durant la jornada escolar aparells electrònics o d‟altre tipus que puguin
destorbar les activitats escolars.
k) Amonestar per escrit.
l) Comparèixer davant el cap d‟estudis o el director del centre.
m) Suspendre el dret a romandre al lloc on es dugui a terme l‟activitat durant el temps
que duri la sessió corresponent, com a màxim.
n) Privar del temps d‟esplai per un període màxim de cinc dies lectius.

47
o) Suspendre el dret a participar en determinades activitats extraescolars o
complementàries dins i/o fora del centre per un període màxim de quinze dies lectius,
sempre que durant l‟horari escolar l‟alumne sigui atès dins el centre docent.
p) Canviar de grup per un termini màxim de quinze dies. Després d‟aquest període,
l‟òrgan competent ha de valorar l‟oportunitat de continuar amb el canvi de grup o de
retornar al grup d‟origen.
q) Suspendre el dret d‟assistència a algunes classes o a totes per un período màxim de
tres dies lectius o, en el cas d‟alumnes menors d‟edat, fins a entrevistar-se amb els pares
o tutors legals, sense que aquesta mesura pugui excedir els tres dies. Durant la
impartició d‟aquestes classes, l‟alumne ha de romandre al centre fent la feina acadèmica
que els professors que li imparteixen docència li encomanin, a fi d‟evitar interrompre‟n
el procés formatiu. El cap d‟estudis ha d‟organitzar l‟atenció a l‟alumne.
r) Suspendre el dret al servei de menjador i/o de transport escolar per un període màxim
de tres dies lectius, quan la conducta contrària a la convivència afecti l‟àmbit d‟aquests
serveis.
s) Suspendre el dret de l‟alumne d‟assistir al centre per un període màxim de tres dies
lectius. Durant el temps que duri la suspensió, l‟alumne ha de fer els treballs acadèmics
que hagin determinat els professors que li imparteixen docència a fi d‟evitar
interrompre‟n el procés formatiu.
2. La correcció corresponent a la lletra m) de l‟apartat anterior solament es pot imposar
en el cas que el reglament d‟organització i funcionament del centre docent garanteixi
l‟atenció immediata de l‟alumne per part d‟un professor.
Posteriorment, s‟ha de comunicar al tutor i al cap d‟estudis, i s‟han de determinar les
tasques que l‟alumne ha de fer durant aquest temps.
Article 54. Persones competents per aplicar les mesures de correcció
Són competents per decidir les mesures de correcció previstes en l‟article anterior:
a) Els professors del centre, pel que fa a les mesures de correcció que s‟estableixen en
les lletres a, b, c, d, j, k, l, m i n de l‟article anterior. S‟han de comunicar al professor
tutor de l‟alumne.
b) El director o, per delegació d‟aquest, el cap d‟estudis, oït el professor tutor de
l‟alumne, pel que fa a les mesures de correcció que s‟estableixen en les lletres e, f, g, h,
i, o i p de l‟article anterior.
c) El director, oït el professor tutor i el cap d‟estudis, pel que fa a les mesures de
correcció establertes en les lletres q, r i s de l‟article anterior.
Article 55. Procediment per aplicar les mesures de correcció
1. Quan el centre decideix aplicar les mesures de correcció de les lletres a, b, c, d, e, f, g,
h o i, i si l‟alumne no hi participa activament, es poden aplicar les mesures de correcció
de les lletres j, k, l, m, n, o, p, q, r, o s.
2. La imposició de les mesures de correcció previstes en les lletres c, e, f, k, m i o de
l‟article 53.1 d‟aquest Decret ha de ser notificada a l‟alumne, i als seus pares o
representants legals en cas que sigui menor d‟edat.
3. Per imposar les mesures de correcció previstes en les lletres g, i, p, q, r i s de l‟article
53.1 d‟aquest Decret, és preceptiva l‟audiència de l‟alumne, i dels seus pares o
representants legals en cas que sigui menor d‟edat. Aquesta compareixença s‟ha de fer
constar en una diligència. En el cas que no sigui possible l‟audiència dels pares o tutors
legals pel fet de no comparèixer, es considera suficient la comunicació fefaent a aquests.
Article 56. Prescripció
Les conductes contràries a les normes de convivència al centre prescriuen en el termini
de tres mesos comptadors a partir del moment en què han tingut

48
5.3.6.- Mesures correctores conductes greument perjudicials
per a la convivència al centre.
Article 58. Mesures educatives de correcció
1. Sempre que sigui possible, s‟ha d‟emprar la mediació escolar i la negociació d‟acords
com a mesures educatives de correcció.
2. Quan no sigui possible acudir als sistemes esmentats, o com a mesura
complementària, es pot adoptar alguna de les mesures següents:
a) Desenvolupament de tasques relacionades amb la norma de convivència incomplerta,
com la participació en feines de servei a la comunitat.
b) Desenvolupament de tasques acadèmiques.
c) Reparació dels danys causats a les instal·lacions, al material del centre o a
pertinences d‟altres membres de la comunitat educativa per un període entre sis i vint-i-
dos dies lectius.
d) Suspensió del dret a participar en determinades activitats extraescolars o
complementàries dins i/o fora del centre per un període comprès entre setze dies lectius
i tres mesos. Durant el període de suspensió, l‟alumne ha de ser atès al centre.
e) Canvi de grup.
f) Suspensió del dret d‟assistència a algunes o a totes les classes durant un període
comprès entre quatre i vint-i-dos dies lectius. Durant la impartició d‟aquestes classes,
l‟alumne ha de romandre al centre i ha de fer els treballs acadèmics que determinin els
professors responsables de les classes, per evitar interrompre‟n el procés formatiu. El
cap d‟estudis ha d‟organitzar l‟atenció a l‟alumne.
g) Suspensió del dret al servei de menjador i/o de transport escolar per un període
comprès entre quatre i vint-i-dos dies lectius quan la conducta que perjudiqui greument
la convivència afecti l‟àmbit d‟aquests serveis.
h) Suspensió del dret d‟assistència al centre durant un període comprès entre quatre i
vint-i-dos dies lectius. Durant el temps que duri el període de suspensió, l‟alumne ha de
dur a terme les tasques acadèmiques que hagin determinat els professors que li
imparteixen docència, per evitar interrompre‟n el procés formatiu. A aquest efecte, el
reglament d‟organització i funcionament del centre ha de determinar el seguiment i la
supervisió d‟aquest procés, especificar la persona encarregada de dur-lo a terme i
establir l‟horari de visites de l‟alumne al centre.
i) Canvi de centre. Aquesta mesura només es pot adoptar de manera excepcional i sols
es pot fer efectiva quan la Conselleria d‟Educació i Cultura hagi assignat a l‟alumne una
plaça escolar en un altre centre docent, de conformitat amb la normativa vigent en
matèria d‟admissió d‟alumnes a centres docents sostinguts amb fons públics.
Article 59. Òrgan competent per imposar les mesures de correcció de les conductes
greument perjudicials per a la convivència al centre
El director del centre és competent per imposar les mesures de correcció previstes en
l‟apartat 2 de l‟article anterior, de conformitat amb el que estableixen les seccions
segona i tercera d‟aquest capítol i sens perjudici de les facultats del consell escolar del
centre previstes en l‟article 127.f de la Llei orgánica 2/2006 i en l‟article 57.d de la Llei
orgànica 8/1985.
Article 60. Prescripció
1. Les conductes greument perjudicials per a la convivència al centre prescriuen en el
termini de tres mesos comptadors a partir de la data en què s‟hagin produït, exclosos els
períodes no lectius prevists en el calendari escolar de l‟any en curs.

Pla de convivència i mediacio 2011

Pla de convivència i mediacio 2011

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (18)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Pla de convivència i mediacio 2011

Similar to Pla de convivència i mediacio 2011 (20)

More from 2011Edu

More from 2011Edu (20)

Pla de convivència i mediacio 2011