SEMINARI ESCOLA COMPARTIDA-ESCOLA INCLUSIVA

1. Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
CEE El Pontarró
SESSIÓ 1: DIVENDRES 8 DE NOVEMBRE DE 2013
SEMINARI ESCOLA COMPARTIDA - ESCOLA INCLUSIVA
PONENTS INTRODUCCIÓ:
•
DIRECTORA EAP: CRISTINA SANCHEZ
•
PSICOPEDAGOG EAP: JAUME FRANCESCH
•
DIRECTORA CEE: ROSA Mº FAUSTE
Comença la Cristina fent una petita introducció, comenta que fa 5 anys que va
començar el seminari d’Escola Compartida, comença amb el CEE El Pontarró i els
cetres que tenien alumnes amb compartida, tant a primària com a secundària.
Aquest curs comenta que hi ha 58 professionals fent el seminari, que no es poden fer
en horari lectiu ni horari de migdia, explica que s’ha agut de lluitar molt per poder
continuar realitzant aquest seminari en horari lectiu. També hi ha dificultats
econòmiques i de gestió, s’ha hagut de lluitar molt amb Inspecció i amb el
Departament de Via Augusta. I finalment han aconseguit que es pugui realitzar 4
sessions en horari lectiu i 2 sessions en horari de tardes (no lectiu)
També ens explica que els formadors no cobren, però que hi ha mots traves per part
de l’Administració, ja que hi ha moltes retallades. També agraeix a les Direccions dels
centres que permeten sortir del centre a alguns dels seus professionals ja que hi ha
Direccions que no ho permeten.
Continua la Rosa Mª, explicant que hi ha 32 centres que atenen als 46 alumnes de
compartida, que és una feina molt complexa, amb molts professionals, que es treballa
en xarxa amb els serveis educatius, serveis socials, sanitaris i també cita com a
important el treball que es fa amb l’EAP.
Finalment Jaume, comenta que hi ha dos temes importants que cal citar, el primer la
importància del treball en xarxa entre cetres-intercentres i serveis de l’entorn (
CSMIJ-CDIAP-Serveis SOCIALS) per realitzar els processos inclusius. I el
segon, el Nou Pla de Treball (Espectre Autista) i les noves guies. Comenta que sovint
sempre pensem que ens falta temps per parlar, però també és important fer gestió
d’aquest temps. I també és un tema que s’ha de millorar a les reunions de compartida.
Mostra una biografia, cita com a importats Biografia Inclusió Educativa de Gerardo
Echeita, Josep Amorós (SEETDIC), ACAP.cat i ACPO.cat.
I ens passa el calendari del seminari de compartida.
•
8/11/2013- EXPERIÈNCIA DE COLLBATÓ.
•
29/11/2013- TEA-CURRÍCULUM: INSTITUCIÓ BALMES.
•
31/01/2014BOLEA.
•
4/03/2014- INCLUSIÓ I PETITA INFÀNCIA CDIAP.
EL CONSENTIMENT A INCLOURE’S EN ELS TEA: ENRIC
4

2. Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
CEE El Pontarró
•
21/03/2014- AUTISME I PLA INTEGRAL TEA: SEETDIC JOSEP AMORÓS.
•
8/04/2014- SALUT MENTAL I INCLUSIÓ CSMIJ.
SESSIÓ 1: EXPERIÈNCIA COLLBATÓ: PROJECTE PORTES OBERTES.
PONENTS; OLIVIA I NURIA (Ed. Socials del Centre)
Comenten que el projecte portes obertes, té com a origen una demanda inicial de
l’escola l’any 2008, a l’Equip D’atenció a la diversitat i l’equip directiu. Volien donar
resposta als alumnes que presentaven dificultats per seguir els aprenentatges. Des de
Serveis Socials es planteja l’èxit social lligat a la integració social. També l’ajuntament
s’implica en el projecte, ja que considera que és importància de caire social. Es
comença a Serveis Social i cada vegada el projecte és més transversal. I el
Departament i l’Ajuntament financen el projecte amb ajudes econòmiques.
DESCRIPCIÓ
Aquest projecte es du a terme entre diferents regidories, Educació i Serveis Socials de
Collbató i Serveis Socials del Bruc i d’Hostalets de Pierola, i amb la col•laboració de
l’Institut. L'objectiu d'aquest projecte és oferir a menors i adolescents, un suport
educatiu que els ajudi a millorar la seva integració escolar i social, els nivells
d'aprenentatge i l'adquisició d'actituds, valors i normes socialment establertes. Així
doncs, es pretén donar continuïtat al procés educatiu i escolar dels menors posant
èmfasi en l’enfortiment d’aspectes que no són essencialment acadèmics però que sí
influeixen en el rendiment escolar i, per suposat, en el creixement personal de cada
individu.
-
OBJECTIUS
o Reforçar aspectes com l’autoestima, les habilitats socials, la gestió del
conflicte, els processos d’aprenentatge, hàbits d’estudi i l’adquisició
d’habilitats cognitives que influeixen en el rendiment escolar i en les
relacions socials dels menors.
o Prevenir possibles situacions de fracàs escolar i de risc social.
o Generar un procés d’apropament entre el món escolar, el menor i la
família.
o Promoure la implicació de la família en el procés educatiu dels menors.
o Donar eines per assegurar un recolzament efectiu en el procés educatiu
de la família vers el/la menor.
o Complementar la intervenció socioeducativa de l’educador/a dels
serveis socials d’atenció primària de la zona.
o Promoure actituds en els pares d’implicació en les diverses àrees i
necessitats de creixement dels seus fills.
-
Plantejament: què podem aportar nosaltres des de l’espai de fora de l’escola
per poder complementar que els alumnes tinguin èxit.
-
Alumnes: tots els alumnes del projecte no segueixen la dinàmica a l’IES però
són perfils diferents. Nois amb poca autonomia, apatia, manca d’interès i
motivació (família), nens conflictius, nois amb ansietat, vivències negatives,
fòbies, nois egocèntrics, tímids, amb agressivitat, retraïment, trastorn de
conducta, conducta antisocial, etc.
4

3. Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
CEE El Pontarró
Els grups són de 8 o màxim 9 alumnes. El projecte portes obertes té unes
bases de treball molt establertes i són uns privilegiats ja que es treballa amb
molt bona qualitat.
-
Projecte Portes obertes: comença amb suport acadèmic d’unes hores. I es
veu la importància de l’estat emocional amb l’aprenentatge. Cada vegada pren
més importància l’estat emocional del noi. I cada vegada es comencen a
treballar més les emocions i la mirada cap a l’infant.
o
Es parteix: de que es vol que els nois siguin heterogenis, es respecten
les diferències individuals i les necessitats de cada alumne. Necessitat
d’amor, seguretat física i emocional, autoafirmació, acceptació i
reconeixement social.
o
Factors que no faciliten que les necessitats estiguin cobertes:
famílies sobreprotectores, malestar entre la parella, emociones de la
parella, estructura familiar inestable, manca de límits, models de
famílies poc sociabilitzadores, manca de referents familiars, rols
parentals molt poc polaritzadors, expectatives de la família envers al
seu fill.
o
Frase important: la salut emocional dels infants està estretament
lligada a l’estabilitat emocional de la família amb la que viu i a la dels
seus mestres.

o
Sense la família no es fa res, quan aquesta s’implica hi ha
avenços notoris. També és important la estabilitat emociona de
la família, es veu molt a les entrevistes sentiments de frustració i
nivell de responsabilitat (ells pensen que tenen culpa de que el
seu fill sigui així) per a que els seus fills avencin s’ha d’elaborar
l’estabilitat emocional de la família.
FASES:

Sempre es fa una entrevista amb la família: també mirada des
de la potencialitat, ser realitzat, però amb una mirada positiva
cap al noi pensant que pot avançar i que podrà fer coses.
A les famílies sempre se les atén via personal, veia telefònica o
per mail. Es fan les entrevistes que facin falta.
Molt important l’escolta i l’observació.

S’elaboren programes-plans de treball individual. També es
fan programes a nivell grupals. És molt important la Cohesió del
grup (els nois i les noies s’ajuden entre ells), hi ha climes
agradables, que els noies vagin contents és molt important.

Hi ha coordinació setmanal amb els professionals que atenen
als alumnes. Seguiment molt intents.
4

4. Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
CEE El Pontarró

o
Finalment hi ha avaluació i revisió del projecte. Hi ha nois que
ja porten 3 anys en el projecte.
FORTALESES:


Intel·ligències múltiples; cadascú és especial en una cosa i
s’ha de tenir molt en compte. Moltes vegades els nois es senten
fracassats, desnonats i això és el que es treballa.

Reconeixement dins el grup: a vegades és l’adult qui li dona
aquest lloc. Quan cadascú troba el seu lloc tot funciona millor.

Molt important el vincle entre professors i alumne, els
professors sovint hem de ser líders i referents dels nois.

Encric Bolea també treballa ja que hi ha alumnes que tenen
trastorns. Guia el procés , fa vincles i pactes.

o
Curs de “coaching” nois i pares.
Molt important Xarxa real: qüestió d’actitud.
COM ES FA:

Tutories.

Grups

Dinàmiques cohesió.

Tallers específics.

Activitats volunatriat.

Quotidià (temes que porten ells)

Activitats en família.

Coaching.

Equinoteràpia.

Parelles educatives.

Dinàmiques de grup.
4