Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Catalunya, la fàbrica d'Espanya

1,188 views

Published on

Published in: Education
  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

Catalunya, la fàbrica d'Espanya

  1. 1. Mercè Franco / www.cronos.cat  
  2. 2. La  població  a  Catalunya  i  a  Espanya   www.cronos.cat  
  3. 3. www.cronos.cat  
  4. 4. www.cronos.cat  
  5. 5. www.cronos.cat  
  6. 6. www.cronos.cat  
  7. 7. www.cronos.cat  
  8. 8. www.cronos.cat  
  9. 9. Hispano-­‐Suiza  fou  una  empresa  d'automoció  i  enginyeria  catalana  que  destacà  en   la  producció  d'automòbils  de  luxe  i  competició,  així  com  motors  d'aviació,  durant  el   periode  anterior  a  la  Segona  Guerra  Mundial.   www.cronos.cat  
  10. 10. La  Maquinista  Terrestre  i  Marítima  fou  una  empresa  fundada  al  1855  de  la  fusió  entre  el  taller   metal·∙lúrgic  Esparó  i  Girarlt  i  la  societat  La  Barcelonesa  fundada  en  1838   www.cronos.cat  
  11. 11. La  Compañía  Anónima  Hilaturas  de  Fabra  y  Coats  fou  fundada  el  1903,     fusió  de  la  Societat  anònima  succesora  de  Fabra  i  Portabella  amb  el  grup  britànic  J&P   Coats  Ltd.  Va  ser  la  primera  inversió  estrangera  en  l'economia  industrial  catalana.     www.cronos.cat  
  12. 12. La  Fàbrica  Casaramona  és  un  antic  edifici  d'estil  modernista  1909-­‐1912.  Actual  seu   del  CaixaForum  Barcelona  des  del  2002.   La  fàbrica  era  d’un  industrial  cotoner,  especialitzat  en  la  confecció  de  mantes  i  tovalloles.     Casaramona  va  encarregar  el  projecte  a  Josep  Puig  i  Cadafalch  dins  del  modernisme   català.     Era  un  conjunt  de  naus  d'una  sola  planta,  amb  un  sistema  de  carrers  interns  que  servien  de   tallafocs.  de  la  construcció  només  sobresortien  dues  torres,  que  eren  dipòsits  d'aigua  que   constituïen  un  sistema  de  protecció  contra  incendis  dels  més  moderns  a  l'època.   Funcionava  amb  energia  elèctrica  i  es  va  tenir  especial  cura  de  la  il·∙luminació,  vetllant  per   les  condicions  higièniques  dels  treballadors:  es  van  obrir  finestrals  i  es  van  alçar  els  sostres   per  inundar  de  llum,  de  sol  i  d'aire  les  instal·∙lacions,  on  havien  de  passar  moltes  hores  els   obrers.   El  negoci  va  tenir  una  vida  molt  curta.  Després  de  la  vaga  general,  l'empresa  va  fer  fallida  i   el  1920  ja  era  tancada.  Les  seves  naus  van  servir  com  a  magatzems  de  l’Exposició   Internacional  de  1929.   Entre  1940-­‐1992  l'edifici  va  allotjar  les  cavallerisses  i  el  parc  mòbil  de  la  policia  nacional.   L'any  1976  l'antiga  fàbrica  Casaramona  va  ser  declarada  Monument  Històric  d'interès   Nacional.  Està  considerada  un  dels  més  importants  conjunts  del  Modernisme  industrial  a   Catalunya.  Té  la  consideració  de  Bé  Cultural  d’Interés  Nacional.   www.cronos.cat  
  13. 13.  Josep  Puig  i  Cadafalch  (Mataró,  1867-­‐  Barcelona,  1956)     Josep  Puig  i  Cadafalch  (Mataró,  1867-­‐  Barcelona,  1956)  fou  un  arquitecte  modernista,   historiador  de  l'art  i  polític  català.   Va  ser  un  gran  defensor  d'un  ideari  de  país  i  la  il·∙lusió  de  tornar-­‐lo  a  veure  plenament   recuperat  en  tots  els  terrenys.  Des  del  vessant  cultural  i  polític  va  aportar  recursos  per  a   fonamentar  aquest  pensament  mitjançant  els  seus  estudis  de  la  llengua,  l'ordenació   jurídica  o  l'organització  política  dels  segles  XI-­‐XII,  i  també  va  aportar  arguments  sobre   l'encaix  de  Catalunya  en  un  món  hispànic  alhora  que  amb  vocació  mediterrània.   Entre  les  seves  obres  més  conegudes  figuren  la  Casa  Amatller  i  la  Casa  de  les  Punxes  a   Barcelona.  Fou  especialista  en  art  romànic  de  fama  internacional  amb  múltiples  obres   publicades  sobre  aquesta  matèria  i  promotor  de  les  excavacions  d'Empúries  a  partir  del   1908.  
  14. 14. El desenvolupament del sector tèxtil a Catalunya Els antecedents Tradició en el sector del cotó des del segle XVIII (les “indianes”) Segona meitat del segle XIX Progressiu i accelerat creixement de la producció tèxtil. Els industrials catalans van reclamar al govern de Madrid una política PROTECCIONISTA. Retard relatiu en la mecanització en relació a l’Europa occidental. Arribada de cotó americà amb preus més barats. Forta baixada dels preus dels productes tèxtils. PROTECCIONISME – Dificulta l’entrada de les importacions per afavorir la producció nacional, limitant la competència mitjançant polítiques aranzelàries. 1875 – LA FEBRE D’OR Exclusiva del mercat colonial que provocà un cicle expansiu de la indústria catalana, fins 1898. TRETS CARACTERÍSTICS DEL TÈXTIL CATALÀ Fortament liderat pel cotó (55% dels obrers industrials i 53% de la producció, davant el 16’5% i el 10% de la llana). Ocupava gairebé tot el mercat espanyol, i era molt proteccionista. Es concentrava al litoral i als marges dels rius (Llobregat, Ter ...). Va donar lloc a una forma característica: la colònia industrial, on al voltant de la fàbrica, normalment aïllada, es construïen habitatges i altres serveis. Progressiu procés de concentració empresarial. www.cronos.cat  
  15. 15. Catalunya, al llarg del segle XIX, va assolir ... Primera meitat del segle XIX Inversió per augmentar la producció i la productivitat Eines tecnològiques i fonts d’energia a l’abast Un mercat estable i consolidat (consum i beneficis) Capitals individuals procedents de l’agricultura (inversió en negocis a la ciutat) El Govern incentivà la creació de bancs. 1856 – Banco de España EL PROBLEMA DE L’ENERGIA A ESPANYA A Catalunya www.cronos.cat   El carbó va esdevenir a tota Europa la principal font d’energia per a la indústria. Espanya era molt deficitària en carbó (de baixa qualitat). Extracció centrada a Astúries i Lleó. Substitució del carbó per l’energia hidràulica (la força dels corrents dels rius). Dependència del carbó britànic. Gran desenvolupament de l’energia hidroelèctrica a Catalunya a partir de l’últim quart del segle XIX. Construcció de centrals de producció als Pirineus i Prepirineus. Al 1882, s’il·luminen els primers carrers de Barcelona amb energia elèctrica.
  16. 16. www.cronos.cat  
  17. 17. www.cronos.cat  
  18. 18. Les  colònies  industrials  estaven  concebudes  com   una  organització  socioeconòmica  que  tenia  com  a   finalitat  primera  la  producció  industrial.  La  fàbrica   ocupava  la  major  part  del  temps  dels  homes  i   dones  de  la  Colònia,  per  a  ells  i  elles  era  la  garantia   de  tenir  un  salari  regular  en  uns  temps  de   precarietat  econòmica.   L’  interès  pe existents r  allunyar-­‐se  dels    a  la  ciuta conflicte s   t  va  fer  q plantegé ue  la  nov socials   s  en  el  m a  indústr arc amb  les  c ia  es   ases  dels  d'una  Colònia  in dustrial;    obrers  a integrade l  costat  d s  en  la  m e  la ateixa  pr nucli  urb opietat,  c  fàbrica,   à  amb  pe o n sDt rson vida  socia l  i  econòm alitat  pròpia  i  am uint  un   b  l ica  tutela da  per  l'e a  seva   mpresa.  
  19. 19. El  desenvolupament  de  la  Colònia  Güell  es  va  iniciar   l'any  1.890  a  iniciativa  de  l'empresari  Eusebi  Güell,   situada  en  el  terme  municipal  de  Santa  Coloma  de   Cervelló,  actual  Comarca  del  Baix  Llobregat.   A  diferència  de  la  gran  majoria  de  colònies  industrials  de  Catalunya,  Eusebi  Güell  va   procurar  millores  socials  per  als  treballadors  i  va  aplicar  la  seva  condició  de  mecenes   de  la  cultura.  Així  doncs,  va  dotar  a  la  Colònia  Güell  d'equipaments  culturals  i   religiosos  i  va  incorporar  el  corrent  modernista  a  les  noves  construccions,   encarregant  projectes  a  diversos  arquitectes,  i  singularment  a  Antoni  Gaudí  la   construcció  de  l'església.  
  20. 20. www.cronos.cat  
  21. 21. www.cronos.cat  
  22. 22. www.cronos.cat  

×