1. POLIS 4
Ciències socials, història
INDUSTRIALITZACIÓ
Quart curs
Alicia Santiago Tamame
2. LA INDÚSTRIA TÈXTIL CATALANA
A mitjan segle XVIII, a Catalunya ja existia una
important producció manufacturera d’indianes
(tipus de estampat sobre teles de cotó o lli).
.
3. LA INDÚSTRIA TÈXTIL CATALANA
La prohibició, l’any 1802, d’importar cotó filat va
estimular la proliferació de filatures i el naixement de
la indústria tèxtil moderna.
Cap al 1830 aquesta indústria tèxtil va iniciar un
procés de mecanització.
Al 1833 va començar a funcionar la primera màquina
de vapor.
A partir de 1860, moltes indústries es van establir als
marges dels rius per poder substituir el carbó per
energia hidràulica, i van constituir colònies
industrials.
6. 05
LA SIDERÚRGIA
Els primers alts forns es van instal·lar a Andalusia.
Astúries va ser l’altre gran centre siderúrgic.
Però va ser al País Basc on es va consolidar una indústria
siderúrgica potent.
Les raons del seu èxit es troben en la creació d’un eix
comercial pel qual s’exportava ferro a la Gran Bretanya a
canvi de la importació de carbó de coc gal·lès, que era
millor i més barat.
A partir del desenvolupament siderúrgic, la indústria
basca es va diversificar i van sorgir noves empreses de
construcció mecànica i naval.
7. ELS OBSTACLES PER A LA
INDUSTRIALITZACIÓ
A Espanya, la industrialització es va produir amb
retard en relació amb els països europeus més
avançats.
Els factors principals que van influir negativament en
la industrialització espanyola eren:
L’escassa capacitat de compra de la població espanyola.
La manca d’inversions i l’absència de burgesia industrial.
Els problemes de transport.
La posició allunyada d’Espanya respecte dels nuclis més
industrialitzats d’Europa.
8. L’EXPLOTACIÓ MINERA
El subsòl espanyol és ric en jaciments miners i la
seva explotació massiva va començar a partir de la
legislació de mines de 1868.
Van ser importants els jaciments de plom, coure,
mercuri i zinc.
Les dues activitats mineres principals d’aquest
període estaven relacionades amb el carbó i el ferro,
a causa de l’expansió de la siderúrgia.
Els jaciments d’hulla més importants eren a Astúries.
Les mines de ferro principals eren a Biscaia.
9. 05
LA CONSTRUCCIÓ DEL FERROCARRIL
La construcció de la xarxa de ferrocarrils no es fa fins
a la Llei General de Ferrocarrils de juny de 1855.
Es necessitava construir amb rapidesa la xarxa
ferroviària per estimular el comerç interior i, per això,
la majoria de materials es van importar, ja que no hi
havia prou ferro.
D’aquesta manera, la siderúrgia espanyola no va
aprofitar l’ocasió de beneficiar-se de la demanda
provocada per la construcció del ferrocarril.
10. 05
LA CONSTRUCCIÓ DEL FERROCARRIL
El ferrocarril va tenir efectes positius per a l’economia
espanyola, ja que va afavorir el trasllat de persones i
mercaderies.
12. NOVES ENERGIES I NOVES INDÚSTRIES
Des del final del segle XIX es van començar a utilitzar
l’electricitat i el petroli.
L’electricitat va fer possible una mecanització més àmplia
de la producció industrial, així com la disminució dels
costos de producció i el descens dels preus.
La difusió del petroli com a combustible i la invenció del
motor d’explosió van obrir pas a la indústria de l’automòbil.
Les necessitats creixents de maquinària de tota mena van
estimular l’expansió de la indústria metal·lúrgica a finals
del segle XIX.
13. 5.1. NOVES ENERGIES I NOVES
05
INDÚSTRIES
Des del final del segle XIX es van començar a utilitzar
l’electricitat i el petroli.
L’electricitat va fer possible una mecanització més àmplia
de la producció industrial, així com la disminució dels
costos de producció i el descens dels preus.
La difusió del petroli com a combustible i la invenció del
motor d’explosió van obrir pas a la indústria de l’automòbil.
Les necessitats creixents de maquinària de tota mena van
estimular l’expansió de la indústria metal·lúrgica a finals
del segle XIX.
15. EXPANSIÓ INDUSTRIAL I DESEQUILIBRIS
Des de finals del segle XIX, la indústria es va
estendre no només a Catalunya i al País Basc, sinó
també per unes altres zones.
Es va consolidar un sector industrial a Astúries i a la
Comunitat Valenciana, i Madrid es va convertir en la
tercera regió industrial d’Espanya.
L’expansió industrial també es va veure afavorida pel
fort creixement demogràfic.
Malgrat aquesta expansió de l’economia, hi va
continuar havent a Espanya desequilibris profunds
en la distribució regional de la riquesa.
16. DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA
SOCIETAT DE CLASSES
La revolució liberal i el procés d’industrialització van
transformar la societat catalana i espanyola.
Els estaments característics de l’Antic Règim van deixar
pas a una societat de classes pròpia d’un Estat
capitalista.
A Espanya predominava el sector agrícola, la burgesia
era feble i la noblesa conservava molta influència.
A Catalunya, el desenvolupament industrial va donar pas
a una societat on la noblesa va anar perdent influència
tan econòmica com social, i la burgesia industrial creixia
en nombre i rellevància.
17. LES NOVES CLASSES DIRIGENTS
La noblesa terratinent va continuar tenint un paper
rellevant en la societat.
L’alta burgesia compartia amb la noblesa el seu
predomini social i era la propietària de les noves
indústries, les grans companyies i els bancs.
La burgesia mitjana era escassa i estava constituïda
per petits empresaris industrials, comerciants, etc.
19. LES CLASSES POPULARS
La pagesia constituïa la majoria de la població i les
seves condicions de vida eren precàries.
A molts llocs no tenien terres o eren insuficients per
mantenir una família i havien de treballar com a
jornalers per uns salaris molt baixos. Això explica les
revoltes pageses del segle.
A Catalunya, les condicions dels pagesos eren més
bones perquè tenien contractes d’arrendament a
llarg termini.
20. ELS INICIS DE L’OBRERISME
La majoria d’obrers catalans del segle XIX
treballaven a la indústria tèxtil.
Les primeres formes de protesta van tenir un
caràcter luddista (voc), però aviat els treballadors van
crear els sindicats.
El 1840 es va fundar a Barcelona el primer sindicat:
l’Associació de Teixidors de Barcelona.
El 1855 va tenir lloc a Barcelona la primera vaga
general realitzada a Espanya.
21. L’ANARQUISME
L’anarquisme va arrelar molt fortament entre els obrers de
Catalunya i la pagesia andalusa.
A finals del segle XIX, l’anarquisme va defensar la formació
de grups autònoms que atemptessin contra la societat
burgesa i capitalista.
Es van produir molts atemptats anarquistes a Catalunya i la
societat va entrar en una gran espiral de violència.La
proliferació d’atemptats va impulsar que grups d’anarquistes
contraris a la violència fundessin sindicats obrers.
23. EL SOCIALISME
El marxisme va tenir més influència entre els
proletariats madrileny, basc i asturià.
Els marxistes van fundar el Partido Socialista Obrero
Español (PSOE) i el 1888 van impulsar la creació
d’un sindicat socialista, la Unió General de
Treballadors (UGT).
Els socialistes defensaven la participació en les
eleccions.
Tot i que el sufragi universal (1890) va obrir noves
expectatives electorals, la influència del socialisme a
Espanya va créixer lentament.
