1. Pol Codina
Sergio Gómez
2n Batx. A

3.  És un mapa històric que mostra les diferents localitats on es
trobaven les indústries cotoneres al segle XIX a Catalunya.
 Com tots els mapes, és font secundària, a més, l’autor és Miquel
Risques, que el va fer el 1999.
 És de caràcter econòmic, perquè presenta una activitat industrial,
en aquest cas, la cotonera.
 En aquest mapa podem observar que ens mostren, amb creus i
rodones, les diferents industries, diferenciant entre les teixidores i
les filadores. També es poden veure quadrats i rodones més grans,
que ens indiquen on la població de treballadors del cotó era més
gran, per tant, els nuclis més importants.

4.  Aquesta imatge representa la Catalunya cotonera al segle XIX, més
exactament a la primera meitat d’aquest.
 En aquests temps, la indústria cotonera catalana estaba en la seva
explendor, ja que fabricava el 90% de la roba espanyola. Per això,
es van construir tantes fàbriques.
 A partir de la segona meitat del segle XIX, l’indústria cotonera té
una petita decadència causada per la guerra de Seccesió als EUA,
que era el major exportador de cotó per la indústria catalana. En
aquest periode, es tanquen moltes fàbriques i molts treballadors
perden el seu treball.

5.  En aquesta imatge se’ns mostra totes les indústries cotoneres
catalanes, tant la seva localització com el seu tipus.
 Podem veure com la gran majoria de fàbriques estan situades a les
vores dels rius o a la costa mediterrània. Això passava perquè
aprofitaven l’energia hidràulica per fer funcionar les màquines.
 Els nuclis teixidors eren més abundants que els filadors, encara que
ciutats com Barcelona i Igualada tenien molta població dels dos
tipus d’indústria.
 Segons el mapa, a Catalunya abundaven les factories teixidores,
sobretot a la part del Maresme, que trobem catorze fabriques
teixidores i només cinc filadores.

7.  La industrialització a Catalunya ha sigut gràcies a que sempre ha
tingut interessos amb el comerç, de manera que la seva era industrial
va començar gairebé igual que amb la Anglesa.
 Els germans Bonaplata van ser els primers en portar la industria de
vapor. I una junta de comerç que va donar un bon nivell
d'ensenyament.
 El capital necessari per dur a terme aquesta revolució va arribar
gràcies amb el comerç de cotó, cacau, aiguardent, vi, amb Amèrica,
especialment Cuba.
 La implementació del ferrocarril mes ràpid, segur i econòmic va ajudar
al transport.

8.  La industria principal a Catalunya al principi va ser la del tèxtil,
exportàvem cotó de Geòrgia o Alabama (Amèrica).
 L'any 1832 s'instal·là a Barcelona la primera fàbrica de tot l'Estat
espanyol que emprà la màquina de vapor per moure les màquines
de teixir i filar.
 A Catalunya s'hi van instaurar molts vapor com: El Vapor dels
germans Bonaplata. La Igualadina Cotonera. La família Güell
construí un altre vapor, El Vapor vell, a Sants. També es van establir
petites i mitjanes fàbriques.
 Com que el carbó català era dolent i escàs els empresaris catalans
van buscar una nova font d'energia, que va ser l'aigua en moviment
dels rius, els mes utilitzats van ser el Llobregat, el Ter i el Fluvià.