4. La Faringe
4
Breu regió de connexió
de la cavitat oral
amb la laringe i
l'esòfag.
Permet el pas d'aire i
dels aliments;
Actúa com a cambra
de ressonància per a la
veu
7. Esòfag
7
Condueix els aliments des de la faringe a l’estómac
Característiques principals:
Tub recte, ~ 25 cm de llarg
Ampliable volum: per la seva àmplia capa muscular de la mucosa i per les fibres
elàstiques de la la submucosa
Epiteli de protecció (pla estratificat no queratinitzat)
Muscular externa:
muscular = 1/3 superior estriat (esquelètic)
mitjà 1/3 = barreja llisa i estriada
1/3 inferior = múscul llis
10. Parts de l’esófag
10
Parts : cervical, toràcica i intraabdominal
Parts anatómiques
• Esfínter esofàgic superior (EES)
• Cos esofàgic.
• Esfínter esofàgic inferior (EEI, cardias).
1.- Esfínter esofàgic superior (EES) o esfínter cardioesofàgic
• Format només per musculaura estriada.
• Permet el pas d’aliments a zones inferiors i evita entrada d’aire a esófag durant
la inspiració.
• Impedeix el pas de material regurgitat o vomitat a les vies respiratòries.
11. L’esòfag
11
2.- Cos esofàgic
• Presenta musclatura llisa i estriada en la ½ superior i
• Musculatura llisa en la ½ inferior
3.- Esfinter esofàgic inferior (EEI) o Cardias
• Constitueix una zona especialitazada de musculatura llisa.
• No és un esfínter anatòmic (*), però actúa com a tal des del punt de vista
funcional ja que es manté tancat de manera constant i es relaxa exclussivament
durant la deglució, o per permetre el vómit.
Qué és un esfínter anatòmic?
• Múscul de forma anular que obre i tanca espais, actuant com a vàlvula per
controlar el flux del contingut.
• Permet el pas d’aliments a zones inferiors i evita entrada d’aire a l’esófag
durant la inspiració.
• Impedeix el pas de material regurgitat o vomitat a les vies respiratòries.
23. Funcions de la mucosa del tub GI
(*Mucosa = Epithelium, lamina propria, muscularis mucosae)
Proteció – Esòfag, estómac, colon
Absorció en Intestí prim i còlon
Secreció en estómac ( i intestí prim)
Secreció mitjançant glàdules localitzades:
a.
A la mucosa (estómac, intetsí prim i intestí gros)
b.
A la submucosa (només en esòfag i en duodé)
c.
For a de l’estructura tubular dels budells (glàndules extramurals) del fetge, pàncrees.
Institut Castellarnau. CFGS DIETÊTICA
24. Esòfag: estructura
(E): Epiteli escamós
estratificat
no queratinitzat
(MM): muscular de la
mucosa.
(G): glàndules
submucoses
A les parts superior i
inferior de l'esòfag també
hi ha glàndules mucoses
(anomenades "cardíaques"
a causa de la similitud de
les glàndules cardíaca de
l'estómac)
Muscular externa
(Muscular pròpia):
(CM): Circular interior
(LM): Longitudinal
exterior
Igual que amb qualsevol regió del tracte gastrointestinal, nòduls limfàtics (Ly)
poden estar presents en general en la làmina pròpia i que s'estén de tant en
tant en la submucosa
36. EEI o Esfínter gastroesofàgic
Esòfag
Estómac
Limf*
Esfínter esofàgic inferior = esfínter fisiològic, no anatòmic
Diferència de pressió entre l'esòfag i l'estómac
Contracció diafragmàtica i peristaltisme unidireccionals
Evita el reflux del contingut gàstric cap a l'esòfag
Limf* = nòdul imfoide
37. Principals patologies de l’esòfag
Reflux àcid o pirosi (acidesa estomacal)
La disfàgia (dificultat per empassar)
Terme genèric utilitzat per descriure qualsevol dificultat per empassar
Podria ser alguna cosa "extrínseca:" massa mediastinal, anomalia vascular
Podria ser "intrínseca:" per exemple, tumor d'esòfag, inflamació, trastorn de la motilitat
La acalàsia ("fracàs per relaxar-se")
La manca de peristaltisme de l'esòfag inferior a causa de la pèrdua de neurones mientèric
(chalasis = relaxació)
L'esòfag de Barrett / metaplàsia intestinal
Canvis en la mucosa de l'esòfag. Resultat d’una lesió crònica de llarga durada.
"Pre-cancerós:" 10% de risc de progressió a adenocarcinoma
El càncer d'esòfag
Carcinoma espinocel·lular: carcinogènesi de cèl · lules basals
Adenocarcinoma progressió de l'esòfag de Barrett en càncer o (rarament) de les glàndules
submucoses
