HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
Aparell digestiu
1.
2. L'aparell digestiu és format per un tub
llarg amb dos orificis que el
comuniquen amb l'exterior i per
diversos òrgans i glàndules que
produeixen sucs digestius. El camí de
l'aliment dins el tub digestiu comença
a la boca.
3.
4. La digestió a la boca
La digestió a l’estomac
La digestió a l’intestí
L’absorció a l’intestí
5. La digestió bucal comença a la boca
amb la masticació. L'aliment
s'esmicola —digestió mecànica— per
tal que els sucs digestius actuïn amb
més eficàcia —digestió química. La
llengua barreja el menjar amb la
saliva. El resultat és una massa
compacta anomenada bol alimentari.
6. La saliva, formada a les glàndules salivals,
conté substàncies de defensa contra
microorganismes i enzims que comencen a
fragmentar químicament l'aliment i el
converteixen en substàncies més senzilles.
7. En el procés de deglució el bol
alimentari passa a través de la faringe
cap a l'esòfag, i d'aquí cap a
l'estómac, per on entra a través d'una
vàlvula reguladora, el càrdies
8.
9. A l’estómac el bol alimentari es barreja amb el
suc gàstric.
L’estómac presenta una capa interior
denominada mucosa gàstrica que conté diversos
tipus de glàndules especialitzades a segregar les
distintes substàncies del suc gàstric(àcid
clorhídric i enzims digestius: pepsina i lipasa
gàstrica) que degraden les proteïnes en pèptids
més petits.
Per l’acció del suc gàstric, el bol es converteix en
una sopa pastosa denominada quim que, de mica
en mica, abandonarà l’estómac travessant el pílor
per entrar en contacte amb la primera part de
l’intestí prim el duodè.
10. A l’entrada del duodè es vessen dos líquids el
suc pancreàtic, provinent del pàncrees i la
bilis provinent del fetge i emmagatzemada
en la vesícula biliar Tots aquests líquids,
juntament amb el suc intestinal secretat per
les parets del duodè finalitzaran el procés de
digestió dels nutrients complexos que
formaven els aliments.
11. Totes les substàncies vessades sobre el quim
el converteixen en un líquid que denominem
quil.
12. L’absorció intestinal consisteix en el pas dels
productes resultants de la digestió a través
de les cèl·lules epitelials de la mucosa de
l’intestí prim per arribar a la sang de la vena
porta o a la limfa. Cada dia, l’intestí prim
absorbeix diversos centenars de grams de
carbohidrats, 100 g o més de greixos, 50-
100 g d’aminoàcids, 50-100 g d’ions i 7-8
litres d’aigua.
13.
14. El quil que passa a l'intestí gruixut conté
un 80% d'aigua, les substàncies que no
s'han pogut digerir i les restes dels sucs
digestius. A l'intestí gruixut es reabsorbeix
gran part d'aquesta aigua i, a causa de la
flora bacteriana, s'aconsegueix digerir
moltes de les substàncies resistents. La
resta forma la denominada matèria fecal
que surt per l'anus.
15. Úlceres pèptiques no causades per bacteris.
Erosions de la paret interna de l'estómac o
del duodè a causa de un excés de secreció
d'àcid clorhídric. Poden derivar en
perforacions.
Hemorroides. Dilatació de les venes que
envolten l'anus. Dificulten molt poder-se
asseure.
Càlculs biliars. Dipòsits de colesterol
precipitat en la vesícula biliar.
16. Obesitat. Augment excessiu de la capa de
teixit adipós que es troba sota la pell en
determinades zones. Pot deure's a un excés
d'aliments o a un trastorn del metabolisme.
Anorèxia nerviosa. Alteració psíquica
consistent en no voler menjar per veure's
obès malgrat que en realitat s'estigui
esquelètic. Pot provocar la mort per
desnutrició.
17. Bulímia. Alteració psíquica consistent en una
sensació de fam intensa que comporta grans
ingestes d'aliment seguides de vòmit a causa
de la sensació de culpabilitat.
18. Malalties infeccioses:
Víriques: galteres (infecció de les glàndules
salivals) i hepatitis (infecció vírica de fetge).
Bacterianes: càries dental, apendicitis
(infecció de l'apèndix), úlceres pèptiques
(estómac i intestí), salmonelosis (diarrees),
còlera (forts diarrees i vòmits).
Degudes a protozous: disenteria amebiana
(diarrea intermitent).