Presentació per a 2n de batxillerat d'Història d'Espanya.

1. LA CRISI DE L’ ANTIC
RÈGIM
HISTÒRIA D’ESPANYA. 2on batxillerat.
Tamara Giner
Seminari de Socials

2. 1. EL REGNAT DE CARLES IV: 1788-1808
La familia de Carlos IV. Francisco de Goya. 1800

3. INICIS: AFAN REFORMISTAAMB UN EQUIP D’IL·LUSTRATS  FLORIDABLANCA PRIMER MINISTRE
REVOLUCIÓ FRANCESA = POR  CANVI RADICAL EN L’ORIENTACIÓ POLÍTICA
 SUSPENSIÓ DELS PACTES DE FAMILIA
AMB FRANÇA
 ESTABLIMENT DE CONTROLS A LES
FRONTERES
 CENSURA
 PROHIBICIÓ D’ANAR A FRANÇA PER A
ESTUDIANTS
 POLÍTICA REPRESSIVA: REACTIVACIÓ DE
LA INQUISICIÓ.
El tribunal de la Santa Inquisición. Francisco de Goya. 1812-1819.

4. 1792: FLORIDABLANCA ÉS SUBSTITUIT PEL COMTE D’ARANDA
EL COMPTE D’ARANDA ÉS SUBSTITUIT PER GODOY
La verdadera historia
entre Godoy y Mª Luisa
de Parlam
 ACTUA COM UNVALID, SENT ELVERTADERGOVERNANT ENTRE 1792 I 1808.
 UNIÓ A LES GRANS POTÈNCIES EN UNA GUERRA CONTRA ELS REVOLUCIONARIS
FRANCESOS
 PAU DE BASILEA (1795) AMB FRANÇA
 TRACTAT DE SAN ILDEFONSO (1796)  GUERRACONTRA ANGLATERRA I PORTUGAL
RESULTATS DESASTROSOS (batalla deTrafalgar)
TOT AÇÒ HOTENIU EN
AQUESTVÍDEO
SITUACIÓ ECONÒMICA= PUJADA
PREUS
+ MALESTAR SOCIAL DEUTE PÚBLIC (GUERRA)+
1ª DESAMORTITZACIÓ DE BENS ECLESIÀSTICS

5.  TRACTAT DE FONTAINEBLEAU (1807)
• 1808: LESTROPES FRANCESES INICIEN LA INVASIÓ DE LA PENÍNSULA
+
DESCONTENT GRUP PRIVILEGIATS
FORMACIÓ D’UN GRUP D’OPOSICIÓORGANITZAT LIDERAT PEL PRÍNCEP FERRAN
CONJURA DE
L’ESCORIAL
(1807)
MOTí
D’ARANJUEZ
(MARÇ 1808)
 DESTITUCIÓ DE GODOY
 ABDICACIÓ EN FERRANVII
- GODOY HAVIA TRASLLADAT A CADIS A LA FAMILIA
REIAL PER PROTEGIR-LA DE LA INVASIÓ FRANCESA.
- MOVIMENT POPULAR ORGANITZAT PELS
FERNANDISTES QUE APROFITEN EL DESCONTENT
POPULAR DE LES CLASSES POPULARS PER LA
CARESTIA I LA PUJADA DEL PÀ.
- ELSAMOTINATS ENTRARENAL PALAU DE GODOY
INTENT DE
CONSPIRACIÓ
PER PART DE
FERRAN QUE
FRACASA.
DEBILITAT DE LA MONARQUIAAPROFITADA PER
NAPOLEÓ:ABDICACIONS DE BAYONA

6. ABDICACIONS
DE BAYONA
FERRANVII
CARLES IV
NAPOLEÓ
JOSÉ
BONAPARTE

7. Caricatura de Josep Bonaparte, rei d´Espanya entre 1808 i 1813 i
germà de Napoleó. Conegut com “Pepe Botella”. L’ escena fa
referència a la seva afició per la beguda i el joc.
Jose Bonaparte, rei d’Espanya (1808-
1813)

8. 2. LA CRISI DE 1808: LA GUERRA DE LA
INDEPENDENCIA I ELS INICIS DE LA REVOLUCIÓ
LIBERAL
ANTECEDENTS
 TROPES ESTABLERTES EN ESPANYA DES DE MARÇ DE 1808
 RUMORS: NAPOLEÓ TENIA SEGRESTADA A LA FAMILIA REIAL A
BAYONA
- UNA MULTITUD CERCA EL PALAU REIAL  DISPARS PER PART DE LESTROPES FRANCESES
ALÇAMENT POPULAR DEL 2 DE MAIG

9. ■ El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid es va alçar contra
els invasors francesos. La revolta antifrancesa es va
escampar per tota Espanya amb la constitució de “Juntes
d´Armament i de Defensa”. A més, el mateix any els
francesos van perdre la batalla de Bailén.
■ L´exèrcit napoleònic va ocupar tota Espanya i Catalunya va
passar a formar part de França. Però el domini francès havia
de lluitar contra la guerrilla de la resistència.
Fusilamientos del 3 de mayo, Francisco de Goya. 1808
INICI DE LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIAO
GUERRA DEL FRANCÉS

10. ■ ENFRONTAMENT ENTRE:
– ELS PARTIDARIS DE LA INVASIÓ FRANCESA (ELS AFRANCESATS),
DECAIRE LIBERAL.
– ELS CONTRARIS A NAPOLEÓ, ELS ABSOLUTISTES, QUE
RECOLZAVEN EL RETORNA LA CORONA DE FERRANVII.
■ CAL DESTACAR QUE MOLTS LIBERALS VAN OPOSAR-
SE A LA INVASIÓ ESTRANGERA: fins i tot, les idees
liberals franceses es van propagar entre els opositors a
França.
■ LES DERROTES DE NAPOLEÓ A RÚSSIA (A PARTIR DE
1812) VAN FACILITAR LA RETIRADA DE TROPES
FRANCESES D´ESPANYA DES DE L´ANY 1813
LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA 1808-1814
El coloso, Francisco de Goya. 1808-1812

11.  EL POBLE, DAVANT EL BUIT DE PODER:
• JUNTES LOCALS I PROVINCIALS COMPOSADES PER PERSONES TRIADES PELS
CIUTADANS
• D’ELLES EIXIRÀ EN SETEMBRE LA JUNTA SUPREMA CENTRAL QUE:
• Coordina la guerra
• Dirigeix políticament el país
• Assumeix:
 SOBIRANIA NACIONAL
 CONVOCATÒRIA DE CORTS
 TRASPASSA ELS SEUS PODERSA UNA REGÈNCIA (FERRANVII)
 ES DISOLDRÀ EN 1810 CONVOCANT LES CORTS DE CADIS.
Acte
revolucionari de
sobirania popular:
encara que deien
respectar
l’autoritat del rei
FerranVII
COM S’ORGANITZA LA
RESISTÈNCIA: LES
JUNTES

12.  EXCEPTE ELS AFRANCESATS, LA MAJORIA ES VA OPOSAR A LA INVASIÓ DES DE POSTURES
IDEOLÒGIQUES DISTINTES:
• ABSOLUTISME: PRIVILEGIATS
• REFORMISME MODERAT AMB UN MONARCA ABSOLUT. DESPOTISME: NOBLESA I BURGESA
IL·LUSTRADA.
• LIBERALISME: BURGESIA I BAIX CLERGAT (MINORITARI)
• DESIG DE LA TORNADA DEL REI FERRAN VII COM A REI ABSOLUT: MENTALITAT
CONSERVADORA MAJORITARIA
REPRESENTEN LES JUNTES LA
REALITAT DE LA POBLACIÓ
ESPANYOLA?

13. MODEL POLÍTIC DE JOSE
I: L’ESTATUT DE BAIONA
NO ÉS UNA
CONSTITUCIÓ ÉS UNA CARTA
OTORGADA
APROVAT PER UNA
ASSEMBLEA DE
NOTABLES
• SISTEMA POLÍTICAUTORITARI:AMPLIS PODERS MONARQUIA
• CORTS BICAMERALS I AMB SUFRAGICENSATARI
• ALGUNS PRINCIPIS LIBERALS:
• DRETS INDIVIDUALS I LLIBERTATS ECONÒMIQUES
• SUPRESSIÓ INQUISICIÓ
• DESAMORTITZACIÓ DE BENS DE CLERGAT I NOBLESAOPOSATS
AL RÈGIM
QUI HO RECOLZA? PERQUÈ?

14. LA GUERRA
CARÀCTERCOMPLEXE
GUERRA
D’ALLIBERAMENT
NACIONAL
GUERRA CIVIL: PATRIOTES
vs. AFRANCESATS
EPISODI D’UN CONFLICTE
NACIONAL: GUERRES
NAPOLEÒNIQUES
CONSEQÜÈNCIES CATASTRÒFIQUES:
- 500.000 – 1.000.000 morts
- Fam, malalties, destruccions de ciutats, fàbriques,
cultius…
- Agreujament de la crisi financera de l’Estat =
impossibilita recuperar les colònies americanes.
Acaba en 1815 amb la derrota de Napoleó

15. 2. LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE
1812
ESPANYA EN AQUEST PERÍODEVIU DOS PROCESOS
PARALELS I MOLT LLIGATS
GUERRA D’ALLIBERAMENT NACIONAL DAVANT
L’EXÈRCIT FRANCÉS (INDEPENDÈNCIA)
UNA REVOLUCIÓ LIBERAL EN LES CORTS DE CADIS

16. JUNTES LOCALS I
PROVINCIALS
JUNTA SUPREMA
CENTRAL
(Setembre 1808)
RECONEIXEMENT
DE FERRANVII
COMA REI
JUNTA ASSUMEIX
EL PODER FINS LA
TORNADA DE
FERRANVII
FUGINT DE LA GUERRA, LA JUNTA SUPREMACENTRAL ESTRASLLADAA CADIS  DECIDEIXENCONVOCAR
UNES CORTS PER CONTRARESTAR L’ASSEMBLEACREADA PER BONAPARTE
- ES REUNEIXEM PER 1ªVEGADA EN LA ISLA DE LLEÓ (SAN FERNANDO) I EN SETEMPRE ES
PASSENA CADIS EN 1810.
- EL DESIG DE REUNIÓ DE LA CLASSE DIRIGENT ERA UNÀNIME
COMPOSICIÓ DE LES CORTS Sufragi universal a dos nivells
1. Els ciutadans trien als compromisaris.
2. Els compromisaris trien als diputats.

17. 24 setembre 1810: sols es presenten
95 diputats dels 240 previstos ja que:
- No van poder arribar (impediment
francés)
- No foren triats
42TITULARS: triats pels ciutadans)
53 SUPLEMENTARIS: de territoris
dels que no havia anat ningú i vivien
prop de Cadis

18. - ABSOLUTISTES
- LIBERALSO “DOCEAÑISTAS”
- MODERATSO JOVELLANISTES
IDEOLOGIADE LES CORTS
AL DISCURS INAUGURAL DE LES CORTS ES PROCLAMA:
- SOBIRANIA NACIONAL
- SEPARACIÓ DE PODERS
- RECONEIXEMENT DE FERRANVII COM L’ÚNIC REI
D’ESPANYA
- A LES SESSIONS DE LES CORTS S’IMPOSA LA MAJORIA
LIBERAL
- ATOTS ELS UNEIX: DEFENSA DE LA PÀTRIA I DRETS DE
FERRANVII.

19. OBRA DE LES CORTS
TENIEN DOS OBJECTIUS
ELABORAR UNA CONSTITUCIÓ
MESURESQUEACABEN EN L’ANTIC RÈGIM I IMPLANTEN UN
SISTEMACAPITALISTA I UNA SOCIETAT DE CLASSES
CONSTITUCIÓ DE 1812: LA PEPA
Norma fundamental del nou estat liberal-burgés que es
preten establir. Es promulga el 19 de març de 1812 com a
resultat d’un compromís entre liberals i absolutistes
encara que favorable als primers. Malgrat ser liberal, té
algunes concesions a l’Esglèsia (religió única i oficial de
l’Estat) exigida pels absolutistes. Està inspirada en la
Constitució francesa de 1791 però és més progressita.

20. PRINCIPIS FONAMENTALS DE LA CONSTITUCIÓ DE 1812
 SOBIRANIA NACIONAL
 DRETS I LLIBERTATS
 MONARQUIACONSTITUCIONALAMB SEPARACIÓ DE PODERS:
LEGISLATIU: CORTS UNICAMERALS
•Sufragi universal masculí indirecte (Un
diputaT maJor de 25 anys per setanta mil
habitants, durant dos anys).
•Elabora las lleis
•Aprova els presupostos
•Manen sobre l’executiu
•Decideixen sobre succesió de la Ccorona
•Aproven tractats internacionals
EXECUTIU: CORONA
• Nombra ministres, dirigeix el govern i l’administració i
pot intervenir en l’elaboració de lleis (iniciativa i sanció
legislativa).
•Poders limitats:
•No pot disoldre les Corts
•Els ministres han de ser refrendats per les Corts
•Posee elVETO SUSPENSIU durant (SOLS) dos anys
•El seu poder és controlat per les Corts.
JUDICIAL:TRIBUNALS

21.  ESTAT CONFESIONAL
 ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA CENTRALISTA: DIVISIÓ EN PROVINCIES I MUNICIPIS,
FISCALITAT COMÚ, SUPRESSIÓ D’ADUANES INTERNES. ELS FURS BASCOS I DE NAVARRA NO
ES MENCIONEN.
 CREACIÓ DE LA MILICIA NACIONAL
 ENSENYAMENT PRIMARI PÚBLIC I OBLIGATORI
•L’article 1 defineix Espanya com “la reunió de tots els
espanyols d’ambdós hemisferis”
•Destaca que els espanyols han de ser justos i benèfics
•A partir de 1830 tots els espanyols hauran de saber
llegir i escriure
•Primer intent seriós de racionalitzar l’Estat i l’exercici de
poder, sobre la base dels principis del LIIBERALISME
•Exemple per al constitucionalisme del s. XIX.

22. MESURES LEGISLATIVES: LLEIS I DECRETS PER SUPRIMIR LES INSTITUCIONS DE L’ANTIC RÈGIM I LES SEUES
BASES SOCIALS I ECONÒMIQUES
 SUPRESSIÓ DEL “MAYORAZGO” I DELS SENYORIUS JURISDICCIONALS I DEL DELME.
 SUPRESSIÓ PRIVILEGIS ESTAMENTALS, INQUISICIÓ,TORTURA
 LLIBERTAT DELS PROPIETARIS PERVENDREO ARRENDAR LES FINQUES SENSE LIMITACIONS…
 SUPRESSIÓ DELSGREMIS I LLIBERTAT D’INDUSTRIA,COMERÇ I CONTRACTACIÓ
 NOVA DESAMORTITZACIÓ A LES PROPIETATS DELS AFRANCESATS, COMUNITATS RELIGIOSES I
A LES TERRES DE COMUNS QUE EREN PROPIETAT DELS AJUNTAMENTS: LA MEITAT SERIA
VENUDA I LA RESTA REPARTIDES ENTRE COMBATENTS I VEÏNS SENSE TERRA. L’OBJECTIU ERA
EL PAGAMENT DEL DEUTEADQUIRITAL REGNAT DE CARLES IV.
POCA EFICÀCIA DETOTES LES MESURES PERQUÈ LES CORTS ESTAVEN AILLADES, NOTENIEN CAPACITAT OPERATIVA I LA
MONARQUIA FOU RESTAURADA EN 1814, QUAN FERRAN VII S’OBLIDÀ DELS PRINCIPIS DE LES CORTS DE CADIS. EN 1833,
SERAN DE NOU EL PROGRAMA ESENCIAL DEL LIBERALISME.

23. ELTRIOMF DE LES CORTS NO FOU DEFINITIU PERQUÈ…
EXISTIAUN SENTIMENTABSOLUTISTA DEL POBLE DAVANT LA IDEOLOGIA REVOLUCIONAÀRIA
FALTA D’ENTITAT DE LA BURGESIA PER FER-SECÀRREC DEL MOVIMENT REFORMISTA
FALTA DE CONTACTE ENTRE ELS INTEL·LECTUALS I EL POBLE
LA MAJORIA DEL POBLE ESPANYOL QUE LLUITÀ EN LA GUERRA I ACLAMÀA FERRANVII NO
TENIACONEIXEMENT DEL PROCÉS REVOLUCIONARI DESENVOLUPATA CADIS

24. 3. FERRANVII.ABSOLUTISME I LIBERALISME.
L’EMANCIPACIÓ DE L’AMÈRICA ESPANYOLA
EL REGNAT DE FERRAN
VII.ABSOLUTISME I
LIBERALISME
EN EUROPA…
 1815 DERROTA DE NAPOLEÓ  DONA PAS A L’INICI DEL PERIODE DE
LA RESTAURACIÓ =TORNADA DE LA MONARQUIAABSOLUTA.
 GRANS POTÈNCIES SIGNEN UN PACTE: LA SANTA ALIANÇA
• ES COMPROMETEN A INTERVENIR MILITARMENT ALLÀ ON
PERILLE L’ABSOLUTISME
• LIBERALISME NO DESAPAREIX: TRES ONADES REVOLUCIONÀRIES
(1820, 1830, 1848)

25. LA FI DE LA GUERRA I
L’ARRIBADA DE
FERRANVII “EL
DESITJAT” SIGNIFICA
EL RETORNA
L’ABSOLUTISME DE
L’ANTIC RÈGIM
ESPANYA
• ELS LIBERALS SERAN REPRIMITS: EXILIO
CLANDESTINITAT
• MOLTS OPTARAN PELS PRONUNCIAMENTS
MILITARS
SEXENNIABSOLUTISTA (1814-1820)
FI GUERRA DESTITUCIÓ DE JOSE BONAPARTE TORNADA DE FERRANVII JURA LA CONSTITUCIÓ
PERÒ… NI ÉS LIBERAL NIVOL SER-HO.VA MESURANT LES SEUES FORCESA MESURA QUE ENTRAA ESPANYA

26. SIGNA EL “MANIFIEST DE LOS PERSES”
"Artículo 134. La monarquía absoluta es una obra de la razón y de la
inteligencia, está subordinada a la ley divina, a la justicia y a las
reglas fundamentales del Estado; fue establecida por derecho de
conquista, o por la sumisión voluntaria de los primeros hombres que
eligieron a sus reyes. Así que el Soberano absoluto no tiene facultad
de usar sin razón de su autoridad (derecho que no quiso tener el
mismo Dios); por esto ha sido necesario que el poder soberano
fuese absoluto, para prescibir a los súbditos todo lo que mira al
interés común, y obliga a la obediencia a los que se niegan a ella. [...]
Los más sabios políticos han preferido esta monarquía a todo otro
gobierno, [...].
No pudiendo dejar de cerrar este respetuoso Manifiesto en cuanto
permita el ámbito de nuestra representación y nuestros votos
particulares con la protesta de que se estime siempre sin valor esa
constitución de Cádiz y por no aprobada por V.M. ni por las
provincias [...], que piden la previa celebración de unas cortes
españolas legítimamente congregadas en libertad y con arreglo a las
antiguas leyes".

27. PUBLICA EL “DECRET DEVALENCIA” DEL 4 DE MAIG DE 1814
 ANULA DECRETS DE CORTS DE CADIS I DE LA PEPA
 RESTABLEIX L’ABSOLUTISME I INSTITUCIONS DE L’ANTIC RÈGIM: INQUISICIÓ, SENYORIUS,
PRIVILEGIS, REINTEGRACIÓA L’ESGLÈSIA DE LES PROPIETATS DESAMORTITZADES.
 INICIA LA PERSECUCIÓ DELS LIBERALS,ACUSATS DETRAICIÓ.
PERÒTAMBÉTÉ PROBLEMES AL SEU REGNAT
2. INESTABILITATAL GOVERN:
- CANVIS DE MINISTRES
- L’AUTÈNTIC GOVERN EL FORMA LA CAMARILLA
1. ECONÒMICS
- DESPESES DE LA GUERRA
- RESTAURACIÓ DE PRIVILEGIS
- PROCÉS INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES
3. OPOSICIÓ LIBERAL:
- SOCIETATS SECRETES
- PRONUNCIAMENTS
MILITARS

28. TRIENNI LIBERAL(1820-1823)
DESCONTENT DINTRE
DE L’EXÈRICIT
INFLUÈNCIA LIBERAL+
PRONUNCIAMENT
MILITAR DE RIEGO
"He oído vuestros votos, y cual tierno Padre he condescendido a lo que mis hijos reputan conducente a su
felicidad. He jurado esa Constitución por la cual suspirabais y seré siempre su más firma apoyo. Ya he tomado las
medidas oportunas para la propia convocatoria de las Cortes. En ellas, reunido con vuestros Representantes, me
gozaré de concurrir a la grande obra de la prosperidad nacional.
Españoles: vuestra gloria es la única que mi corazón ambiciona. Mi alma no apetece sino veros en torno a mi trono
unidos, pacíficos y dichosos. Confiad, pues, en vuestro rey, que os habla con la efusión sincera que le inspiran las
circunstancias en os halláis y el sentimiento íntimo de los altos deberes que le impuso la Providencia [...].
Marchemos francamente, y yo el primero, por la senda constitucional; y mostrando a la Europa un modelo de
sabiduría, orden y perfecta moderación en una crisis que en otras naciones ha sido acompañada de lágrimas y
desgracias, hagamos admirar y reverenciar el nombre español, al mismo tiempo que labramos por siglos nuestra
felicidad y nuestra gloria."
FernandoVII acata la Constitución de Cádiz de 1812. 10 de Marzo de 1820

29.  RESTABLIMENT DE LA CONSTITUCIÓ DE 1812
 AMNISTIA PER A EXILIATS I PRESSONERS
 CONVOCATÒRIA D’ELECCIONS: LES CORTS (DE MAJORIA LIBERAL) REPRENEN LES MESURES DE 1812:
• SUPRESSIÓ SENYORIUS JURISDICCIONALS IVINCLEAMB LATERRA
• DESAMORTITZACIÓ DETERRES D’AJUNTAMENTS I ESGLÈSIA
• ELABOREN EL PRIMERCODI PENAL I LA PRIMERA LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA
• CREEN LA MILICIA NACIONAL
• MESURES ANTICLERICALS: DISMINUCIÓ DEL DELME, EXIGIR ALS CLERGUES JURAR LA
CONSTITUCIÓ, SUPRESSIÓ INQUISICIÓ I COMPANYIA DE JESÚS.
• LLEI DE MONACALS: SUPRESSIÓ DE CONVENTS, VENTA DELS SEUS BÉNS I PROHIBICIÓ
D’AMPLIARTERRES.
PERÒ SEGUIA SENSE RESPONDRE A LAVOLUNTAT GENERAL I AQUESTESÚLTIMES MESURES SOLS
CONTRIBUIRENA AMPLIAR EL RECOLZAMENTA L’ABSOLUTISME PER PART DEL CLERGAT I MASSES
IGNORANTS.

30. OBSTACLES
OPOSICIÓABSOLUTISTA
Rei  fa ús del dret de vet i recolza qualsevol conspiració
 intent de colp d’ Estat de la Guàrdia Reial (1822)
Noblesa i clergat  creació de les partides realistes
Sectors de l’exèrcit i el camperolat
FALTA DE RECOLZAMENT DEL
CAMPEROLAT
- El liberalisme no li dona accés a les terres i aquestes
foren venudes a la burgesia
- Augment de la pressió fiscal
DIVISIÓ DELS LIBERALS
A) MODERATS (o doceañistas)
• Reformes amb prudència i amb la participació del rei.
• Argüelles, Martinez de la Rosa,Toreno… participen en els primers governs
B) EXALTATS (o veinteañistas)
• Accelerar reformes, limitar poder reial i reprimir l’absolutisme.
• Es recolzen en la classe mitja urbana, Milicia Nacional i en oficials de l’exèrcit.
• Governaran en 1822. Mendizábal, Galiano, Riego…

31. LIBERALS: ESCÀS RECOLZAMENT SOCIAL PERÒ
MOLT ACTIUS.
• SOCIETATS PATRIÒTIQUES
INICI DEL DEBAT POLÍTIC A ESPANYA
ELTRIENNI FOU DERROCAT PER UNA
INTERVENCIÓ EXTRANJERA SOL·LICITADA PER
FERRANVIIA LA SANTAALIANÇA
LESTROPES FRANCESES DELS 100.000 FILLS
DE SANT LLUÍS ENVAEIXEN ESPANYA AMB
AJUDA DELS REALISTES PER “SALVAR”A
FERRANVII SENSETROBAR RESISTÈNCIA

32. DÈCADA OMINOSAO REACCIÓABSOLUTISTA (1833-1843)
CREACIÓ DE JUNTES DE DEPURACIÓ EN L’EXÈRCIT I L’ADMINISTRACIÓ
DECRET DE 1 D’OCTUBRE
“…Son nulos y de ningún valor todos los actos del gobierno llamado
constitucional (de cualquiera clase y condición que sean) que ha dominado a
mis pueblos desde el día 7 de marzo de 1820 hasta hoy, día 1 de octubre de
1823, declarando, como declaro, que en toda esta época he carecido de
libertad, obligado a sancionar las leyes y a expedir órdenes, decretos y
reglamentos que en contra mi voluntad se meditaban y expedían por el
mismo gobierno. …”.
Gaceta de Madrid, 7 de octubre de 1823.
DECLARA NULA
TOTA LA
LEGISLACIÓ DEL
TRIENNI PERÒ NO
RESTAURA LA
INQUISICIÓ NI
PERMET LA
INCORPORACIÓ DE
LES PARTIDES
REALISTESA
L’EXÈRCIT

33. DES DE 1825, FERRANVII EVOLUCIONACAP AL REFORMISME MODERAT:
- INCLOU ALGÚN IL·LUSTRATAL SEU GOVERN PERACABARAMB LA CRISI ECONÒMICA
- ELABORACIÓ DEL PRIMER PRESSUPOSTGENERAL DE L’ESTAT
- CREACIÓ DEL BANC DE SAN FERRAN
- ARANZELS PROTECCIONISTES EN BENEFICI DE LA INDUSTRIATEXTIL CATALANA
- PROJECTE DE CENTRALITZACIÓQUE:
- DIVIDIA ESPANYA EN LES PROVINCIES ACTUALS
- ATACA ELS FURS BASCOS I DE NAVARRA
NO PERMETÉ SOLUCIONAR ELS PROBLEMES ECONÒMICS I GENERÀ UN PROBLEMA POLÍTIC:
L’APARICIÓ D’UNA OPOSICIÓABSOLUTISTA RADICAL

34. DOBLE OPOSICIÓ
A) LIBERALS: PRONUNCIAMENTS
B) ABSOLUTISME RADICAL (apostòlics o reialistes)
• Què volen? Restauració de la Inquisició, entrada de les partides realistes a
l’exèrcit i major repressió cap als liberals.
• A qui recolzen? Acaben recolzant la candidatura al tron de Carles Mª Isidre,
germà de FerranVII.
• Com s’oposen?
1. INSURRECCIÓARMADA
En 1826, escrit el Manifest dels Realistes purs que defensen el relleu en la
monarquia, esclata l’anomenada Revolta dels agraviats, insurrecció de camperols
i artesans del Pirineu català que comptà amb el recolzament de voluntaris
reialistes de tota Espanya i el clergat. Controlaren alguns llocs però finalment
foren vençuts i executats els seus dirigents.

35. 2. QÜESTIÓ SUCCESÒRIA
- A PUNT DETINDRE DESCEDÈNCIA: DEROGA LA LLEI SÀLICA MITJANÇANT LA PUBLICACIÓ DE LA
PRAGMÀTICA SANCIÓ (1830)
- EL NAIXEMENT D’ISABEL DEIXA FORA DE LA SUCCESSIÓA CARLES Mª ISIDRE  DISGUST DELS
REIALISTES
ELS PARTIDARIS DE DON CARLES PROVOQUEN ELS SUCCESOS DE LA GRANJA- Aconsegueixen que el rei derogue la Pragmatica Sanció però després la
torna a restablir
- Als seus últims dies, el rei nombra un nou govern presidit per Cea Bermúdez
- Autoritza a la reina a presidir el Consell de Ministres
- La reina s’apropa als liberals decretant una amnistia
- 1833 mor FerranVII deixant com hereva la seua filla Isabel
GUERRA CARLINA

36. L’EMANCIPACIÓ DE
L’AMÈRICA ESPANYOLA
CAUSES
1. POLÍTICO-ADMINISTRATIVES
- EXCLUSIÓ DE LA BURGESIACRIOLLA DE CÀRRECS POLÍTICS I ADMINISTRATIUS DE LES COLONIES
- CÀRRECS MÉS IMPORTANTSOCUPATS PER PENINSULAR (1% POBLACIÓ)
- REDUCCIÓ DE L’AUTONOMIA DE LES COLONIES
2. ECONÒMIQUES
- FORTS IMPOSTOS
- COLÒNIES REBUTJAVEN EL PACTECOLONIAL
- PROHIBICIÓ DE COMERCIAR LLIUREMENT

37. 3. IDEOLÒGIQUES
4. EXTERNES
- IDEES IL·LUSTRADES, DE LA
INDEPENDÈNCIA D’EE.UU i DE LA
REVOLUCIÓ FRANCESA
- GRAN BRETANYA I EE.UU RECOLZAREN
L’EMANCIPACIÓ AMB L’OBJECTIU
D’ACONSEGUIR AVANTATGES
COMERCIALS.

38. CARÁCTERÍSTIQUES DEL PROCÉS EMANCIPADOR
QUI CONDUEIX
EL PROCÉS?
- MINORIES BLANQUES CRIOLLES (20% població) RECOLZADES
EN L’EXÈRICIT
- LES CLASSES INFERIORS NO FORENTINGUDES EN COMPTE
COM?
FOU EL RESULTAT DE DIFERENTS REVOLTES ENCARA
QUE FINALMENTVA EXSTIR UNA COORDINACIÓ
TERRITORIS
A FAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA A FAVOR DE LA CORONA
NOVA GRANADA I RIU DE LA PLATA PERÚ I NOVA ESPANYA (MÈXIC)
Virregnats més recents Virregnats més antincs i amb
economia de caràcter colonial
També guerres civils i conflictes entre regions. Procés llarg i dur

39. ETAPES DE L’EMANCIPACIÓ
1810-1814
1816-1824
Procés semblant al d’Espanya: formació de Juntes i partidaris de FerranVII. Però
queden fora quan es fa la Junta Suprema Central i les Juntes es declaren
autònomes  Alguns virregnats s’inclinen per la Independència
• Riu de la Plata (Jose Martin). 1810
• Nova Granada (Simon Bolivar). 1810
• Nova Espanya: intent de revolució (1808-1815) reprimit
• Perú: contrarevolucionari.
FerranVII tracta de
recuperar les colónies. Ho
fa excepte en Argentina
(1816) i Paraguay (1811)
Jose Martin i Simon Bolivar extenen el moviment prometent:
abolir esclavitud i millor tractament per als indis, contant amb
l’ajuda d’ EE.UU i Anglaterra. La situació d’Espanya no li
permeté fer front a les revoltes.
L’antic imperi espanyol quedà reduït a Cuba, Puerto Rico i
Filipines.

40. CONSEQÜÈNCIES
A) PER A AMÈRICA
- La idea bolivariana de una Amèrica unida fracasà i es donà la
divisió en diversos estats: conflictes fronterers
- Domini econòmic espanyol fou substituit pel de Gran Bretanya i
EE.UU
- No va haver millores per a indigenes o esclaus. Criolls controlen
el poder i la riquesa.
- En molts països: caudillisme
B) PERA ESPANYA
- Agreujament problemes econòmics
- Païs de “segona fila a nivell internacional