diari de pràctiques nº3

1. DIARI DE PRÀCTIQUES
UNITAT DIDÀCTICA: BALL BLUES I BOOGIE NIVELL: Segon i tercer DATA: 17/02/2011
cicle de primària per
ballar el blues.
Tercer cicle per ballar
el boogie.
Instal·lació: Poliesportiu
Material: Ràdio amb CD’s de música
Competències bàsiques:
• Competència social i ciutadana
• Competència en comunicació lingüística
• Competència d'aprendre a aprendre
Objectius específics:
1. Aprendre una nova habilitat
2. Treballar les capacitats expressives
3. Acceptar i respectar als meus companys mitjançant la cooperació i la col·laboració.
4. Treballar les capacitats perceptives i distribució d’espai
5. Ajustar i adequar el moviment a un ritme i a un company.
Descripció de la tasca Representació gràfica
ACTIVACIÓ
• BLUES:
Joc del mirall: És un joc a realitzar
per parelles en el qual un alumne es
situa enfront de l’altre. Un d'ells és la
persona que realitza les accions i
l'altre ha de ser el seu reflex, és a dir,
ha de realitzar la mateixa acció. En
estar els alumnes situats un enfront de
l'altre, han d'exercitar la lateralització
ja que si un alumne es mou cap a la
dreta l'altre ha de saber que ha de
moure's cap a l'esquerra.
Per fer aquest joc la disposició de la
classe va ser en forma de rectangle i
per parelles, aquesta col·locació va
servir per fer l’activitat següent.
• BOOGIE: Comprovar la retenció de la
sessió anterior.

2. Descripció de la tasca Representació gràfica
ACTIVITATS
• Ball Blues: Per a que els alumnes
aprenguin una nova habilitat com la de
ballar un blues s’ha de començar amb
passos senzills com és la realització
de la base. Aquesta consisteix, en el
cas de les nines, a moure el peu dret
cap a la dreta i ajuntar-hi el peu
esquerre, i seguidament fer una passa
cap a l'esquerra i ajuntar-hi el peu
dret. Els nins ho fan a la inversa.
Una vegada que tota la classe ha
adquirit la base es procedeix al
següent pas que és realitzar un
desplaçament cap a la dreta les nines i
cap a l'esquerra els nins, creuant els
peus. En el cas dels nins, desplacen el
peu esquerre cap a l'esquerra, hi
creuen per davant el peu dret i el
deixen en terra sense moure'l. A
continuació desplacen el peu esquerre
(per darrera del peu dret) cap a
l'esquerra i es realitza dues vegades la
base, ajuntant i separant els peus.
Per assentar aquests passos es pot
posar música perquè els alumnes
practiquin allò aprés.
Seguidament es passa a la introducció
de noves figures com pot ser que la
nina hagi de fer una volta mentre que
el nin segueix realitzant el
desplaçament lateral o que hagin de
donar els dos una volta sense agafar-
se de les mans.
• BOOGIE: Per ballar el boogie hem de
insistir molt en la base perquè és un
poc més complexa que la de l'altre
ball. La base consisteix en quatre
passes, amb les cames un poc
separades feim una petita flexió (com
un bot), primer amb un peu, després
amb l'altre, desplacem un peu cap a
darrera i feim una darrera flexió amb
l'altre peu i repetim. Segons siguis nin
o nina s'ha de moure primer un peu i
després l’altre, també afecta a quin
peu mourem cap enrere.
Una vegada assolida la base passem
a aprendre un parell de figures. A la
primera la nina fa una volta cap a la
dreta mentre el nin segueix amb la
base.

3. A la segona figura el nin ha de girar
fins trobar-se a la dreta de la nina i la
fa girar per tenir-la de nou davant.
A la darrera figura es repeteix la
segona figura sense interrupcions, es
fa varies vegades seguides.
Descripció de la tasca Representació gràfica
TEORITZACIÓ
• BLUES
Aprofitant que els alumnes ja estaven
per parelles, se'ls demana que un
d'ells col·loqui els braços estirats
damunt de les espatlles del company
amb els ulls tancats. Aquest s'haurà
de deixar guiar pel seu company qui li
conduirà de forma suavitzada al
compàs de la música relaxant que
s'escolta de fons. Passats uns minuts
s'intercanvien els rols.
Per finalitzar la teorització, tots els
alumnes han d'acabar formant una
pinya, això s'aconsegueix quan el
professor va comunicant als alumnes
que guien que s’han d’agafar a
l’esquena d’un altre company, tots
acabaran sent guiats per un únic
company amb els ulls oberts que serà
l’encarregat de realitzar la figura de la
closca d’un caragol, per a què tots els
alumnes quan obrin els ulls es trobin
en pinya.
• BOOGIE
Per la teorització hem fet el joc del rei.
Un dels companys el rei i comença a
ballar, la resta ha d’imitar les seves
passes. Un parell d'alumnes/as són
fora i han d'entrar i endevinar qui és el
rei.
Temps total sessió 90’

4. Reflexions :
Aquesta sessió ens ha servit una vegada més per contrastar l’aprés a les classes teòriques i
poder veure de primera mà com viuen els alumnes l'aprenentatge d'una nova habilitat, ja que
abans d'ensenyar hem de saber com aprenen els nins. A més la segona sessió ens ha permès
comprovar si hi havia retenció del treballat a la sessió anterior.
En la classe teòrica prèvia a aquesta sessió vàrem veure les fases d'aprenentatge per les quals
passen els alumnes que són:
• fase cognoscitiva
• fase associativa
• fase automatització.
Hem pogut comprovar, tant al blues coma la ball del boogie, que quan ens trobàvem a la
primera fase estàvem molt pendents a mirar l'execució dels nostres passos ja que ens estàvem
iniciant en l'aprenentatge i necessitàvem més temps per assimilar la informació. Una vegada
que ja teníem adquirides les figures del ball ja començàvem a escoltar la música i a mirar al
nostre company interactuant amb ell. Al final de la classe podem dir que ja dominàvem el blues
i el boogie i que seríem capaços d'ensenyar-ho a una altra persona.
Som conscients que el temps que nosaltres hem estat en una fase d'aprenentatge, no serà la
mateixa que la que necessitaran els alumnes, ja que això depèn en general dels coneixements
previs que aquests tinguin i de diversos factors com ho són la motivació i l'interès. De fet,
alumnes que assistiren a la primera sessió han volgut aprendre a ballar blues a l'inici de la
segona.
Amb la segona sessió, on hem aprés a ballar el boogie, hem pogut veure que segons la
complexitat del ball les fases (sobretot la d'adquisició) pot ser més o menys llargues.
També en aquestes sessions hem après els beneficis que té el ball pels nins i és que permet el
domini del cos i millora la coordinació de la musculatura i del sistema nerviós.
Podem remarcar algunes diferències entre les dues sessions:
− Les habilitats necessàries i desenvolupades no són les mateixes per un ball que per un
altre degut a la seva complexitat.
− Degut a la diferència en el nivell de dificultat, el tems dedicat a cada fase està més
diferenciat.
− Tot i que el docent sempre ha de donar un feed-back positiu, en l'aprenentatge del
boogie ha estat necessari més feed-back positiu (per la complexitat) tant a nivell

5. individual com a nivell grupal. El tems dedicat a les intervencions del docent també ha
estat més llarg a la segona sessió perquè l'aprenentatge de les habilitats de requereix
el boogie és més complex.
− El feed-back a la primera sessió va venir molt donada pels propis alumnes mentre que
a la segona el docent ha fet més feina en aquest aspecte.
− Hi ha hagut més errades a la segona que a la primera sessió, tot i així el feed-back
positiu per part del tutor ha estat constant a les dues sessions.
− La segona sessió ha representat més feina tant per part del tutor com dels docents.
− Tot i la diferència de nivell de dificultat al final de les dues sessions tot l’alumnat a
aconseguit els objectius plantejats.
Per últim i com a resum hem de dir que, tal i com vàrem veure a la sessió pràctica, el paper que
hem d’adoptar com a docents ha de ser progressiu, és a dir, al principi hem de participar més
per després deixar que els alumnes experimentin per sí mateixos. Hem de donar sempre un
feed-back positiu ressaltant allò que fan bé per donar a conèixer que tots poden aprendre a
ballar encara que ells creguin que no saben.
Activitat alternativa:
A la sessió que férem el mestre ha fet el paper de guia, en el sentit que ens ha anat mostrant
les passes i l'ordre en que s'executaven. Pensem que una alternativa vàlida a aquesta tasca es
podria fer en tres parts:
• Mostrar les figures del Boogie als alumnes i fer que les practiquin fins que les hagin
assolit.
• Deixar que els alumnes les duguin a terme en l'ordre que vulguin en parelles. Quan ho
hagin fet haurien de canviar de parella i mostrar-se mútuament l'ordre que han creat
amb l'anterior parella.
• Fer que creïn figures i passes que tinguin a veure amb les passes que han aprés (sinó
no estarien treballant el Boogie).
• Una última passa voluntària podria ser que les parelles que volguessin ens mostressin
la composició de ball que han fet amb les figures predeterminades i les que ells
mateixos han creat.