Bloc 2 media ambient i paisatges part1

13,321 views

Published on

Primera part Bloc 2

Published in: Education
2 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Actualitzat!
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • eii moltissimes gràcies !!! no sabia x on començar :D
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
13,321
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8,566
Actions
Shares
0
Downloads
188
Comments
2
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bloc 2 media ambient i paisatges part1

  1. 1. 1 MEDI AMBIENT I PAISATGES Bloc 2: Medi ambient i paisatges. Identificació de les transformacions dels espais geogràfics.
  2. 2. 2 MEDI AMBIENT I PAISATGES  Índex del BLOC 2:  Tema 1. Relleu, clima i vegetació a Espanya  Tema 2. Relleu, clima i vegetació a Catalunya  Tema 3. Els recursos naturals  Tema 4. Els impactes medi ambientals  Tema 5. Canvi climàtic  Tema 6. Desenvolupament Sostenible
  3. 3. 3 RELLEU, CLIMA I VEGETACIÓ ESPANYA I CATALUNYA  GEOGRAFIA FÍSICA. L’estudiant ha de conèixer i saber localitzar en un mapa les grans unitats de relleu de Catalunya i Espanya, així com les característiques i abast geogràfic dels grans tipus de clima i vegetació. L’estudiant ha de conèixer també els principals tipus de recursos naturals al món i la seva capacitat de renovació, així com la desigualtat en la seva distribució geogràfica i consum. Els estudiants han de comprendre el concepte de sostenibilitat ambiental i des d’aquesta perspectiva analitzar l'impacte de les principals crisis ecològiques Catalunya i Espanya. Orientacions sobre les PAU 2016
  4. 4. 4 Relleu, clima i vegetació ESPANYA  Espanya està situada a la zona més meridional d'Europa. Tema 1.
  5. 5. 5 Relleu, clima i vegetació El relleu d'Espanya  El relleu peninsular presenta alguns trets fonamentals: ✔ Està formada per un gran altiplà central envoltat per serralades i dues grans depressions. ✔ L'elevada altitud mitjana (660 m) sobre el nivell del mar. ✔ L'altitud (només l'11% dels territori queda pe sota dels 200 m) dificulta les comunicacions, l'agricultura i crea un clima més dur. Coordenades geogràfiques peninsulars: Latitud Estaca de Bares, (A Corunya) 43º 47' 36'' N Punta de Tarifa, (Càdis) 36º 00' 08'' N Longitud Cap de creus, (Girona) 3º 19' 05'' E Cap Touriñan, (A Corunya) 9º 17' 46'' O
  6. 6. 6 Relleu, clima i vegetació El relleu d'Espanya  La litosfera està dividida en plaques tectòniques. El territori espanyol forma part de la placa Euroasiàtica i en el límit de la placa Africana. En aquesta zona de contacte, les plaques es trenquen en d'altre de més petites com la microplaca d'Alboran i la microplaca Ibèrica.
  7. 7. 7 Relleu, clima i vegetació El relleu d'Espanya  Unitats de relleu: (1) La Meseta (2) Les serralades exteriors a la Meseta. (3) Dues grans depressions. (4) Els relleus litorals. (5) El relleu insular
  8. 8. 8 Relleu, clima i vegetació El relleu d'Espanya  La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol (45% de la superfície): ✔ La submeseta nord (travessada per la xarxa del Duero) ✔ La submeseta sud (formada per dos altiplans – Tajo i Guadiana- separats pels Monts de Toledo)  A la Meseta s'hi poden diferenciar diverses unitats de relleu: ✔ Les serralades interiors de la Meseta. ✔ Les vores muntanyoses de la Meseta.  Serralades interiors de la Meseta: ✔ El Sistema Central: divideix la Meseta pràcticament en dues meitats. És format per diferents serres d'altitud important: Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata. ✔ Els Monts de Toledo: divideixen en dues parts la Submeseta Sud. Fan de divisòria d'aigües entre la conca del Tajo i la del Guadiana. Són un conjunt de serralades d'alçades modestes: els Monts de Toledo o les serres de Guadalupe. 1
  9. 9. 9 Relleu, clima i vegetació El relleu d'Espanya: La Meseta A l'Era Primària o Paleozoica, fa 250 milions d'anys, existia l'antiquíssim massís galaic, mentre que la l'espai restant estava format per aigua (Mar de Tetis). Durant plegament o orogènia Herciniana es formarà el Massís Hespèric que conformarà la meitat occidental de la Península. Aquest estarà format per roques metamòrfiques o silícies. A l'Era Secundària o Mesozoica, fa 65 milions d'anys, els relleus Hercinians foren erosionats i transportats, formant roques calcàries.
  10. 10. 10 Relleu, clima i vegetació El relleu d'Espanya  Les vores muntanyoses de la Meseta: ✔ El Massís Galaicolleonès : Comprèn Galícia, les serres de l'oest d'Astúries, les Muntanyes de Lleó i la serra de la Cabrera i Segundera. Correspon a un fragment del relleu més antic de la Península (paleozoic). Està molt erosionat. ✔ La Serralada Cantàbrica: On hi podem distingir una part occidental (Massís Asturià), amb un relleu elevat i trencat i una part oriental (Muntanya Cantàbrica), amb cims més baixos. ✔ El Sistema Ibèric: On distingim el sector nord, amb serres com el Moncayo o els Pics d'Urbion, que separen la Meseta de la Depressió de l'Ebre i el sector sud, format per diverses serres i depressions creuades per rius (Monts Universals, Serra de Conca, Serra d'Albarracín, serra de Javalambre, Gúdar i Maestrat). ✔ Sierra Morena: Constitueix la vora meridional de la Meseta, separant-la de la depressió del Guadalquivir.
  11. 11. 11 Relleu, clima i vegetació El relleu d'Espanya: vores muntanyoses de la Meseta Les vores muntanyoses de la Meseta es van formar durant el moviment o orogènia alpina, quan l'activitat d'algunes plaques de l'escorça terrestre va pressionar la vora de l'antic sòcol (relleu de plana o altiplà format al paleozoic) i el va fraccionar el blocs. Els materials de la vora del sòcol, menys resistents es van doblegar i plegar, formant així les serralades que envolten la Meseta. Les Serralades Interiors de la Meseta es van formar també durant l'orogènia alpina, al, terciari per la fractura de l sòcol paleozoic.
  12. 12. 12 Relleu, clima i vegetació El relleu d'Espanya  Serralades exteriors de la Meseta: ✔ Els Pirineus: serralada d'uns 440 km que s'estén des del Golf de Biscais fins al Cap de Creus. ✔ Prepirineus: Es divideixen en les serralades interiors (Guara i Peña) i les exteriors (Cadí, Montsec), situant-se entremig la depressió mitjana pirinenca. ✔ Les Serralades Litorals Catalanes: Es tracta de dues rengleres muntanyoses paral·leles a la costa, separades per una depressió longitudinal. ✔ Les Serralades Bètiques: El conformen la Serralada Penibètica. Trobem entre d'altres serres Sierra Nevada (Mulhacén, 3481 m).i la Serralada Subbètica, on destaquen les serres que destaquen són les de Cazorla, Segura, Sagra i Màgina. 2
  13. 13. 13 Relleu, clima i vegetació El relleu d'Espanya: Serralades exteriors de la Meseta A l'Era Cenozoica, està formada per dos períodes, Terciari i Quaternari, en els que el relleu Es va anar modificant. Durant període Terciari (65mll) va tenir l'orogènia alpina, que va plegar els materials antics dels sòcols hercinians, els més durs es van trencar mentre que els més tous es van plegar, donant lloc als relleus exteriors de la Meseta: els Pirineus, les Serralades Bètiques i la part oriental de la Serralada Cantàbrica. A més, va modificar el relleu que prèviament s'havia format durant l'orogènia herciniana del paleozoic.
  14. 14. 14 Relleu, clima i vegetació El relleu d'Espanya  Les dues depressions formades pels sediments producte de l'erosió dels relleus i dels rius, i que van donar lloc a relleus tabulars allà on els materials eren més durs, i valls i terrasses on els materials eren més tous: ✔ La Depressió de l'Ebre: recorreguda pel riu Ebre, queda encaixada entre els Prepirineus, el Sistema Ibèric i les Serralades Litorals Catalanes. ✔ La Depressió del Guadalquivir: recorreguda pel riu Guadalquivir, s'estén entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques. 3
  15. 15. 15 Relleu, clima i vegetació El relleu d'Espanya Durant el període Quaternari que es va iniciar aprox. fa uns 1,8 milions d'anys i que arriba Fins el temps actual es caracteritzar per l'erosió dels relleus alpins. Així entre els Pirineus i El Sistema Ibèric es va formar la depressió de l'Ebre, i entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques, la depressió del Guadalquivir. A més a més, es formaran també les planes litorals.
  16. 16. 16 Relleu, clima i vegetació El relleu d'Espanya  Els relleus litorals: ✔ Les costes atlàntiques: • La costa cantàbrica. Hi predominen les formes altes i rectilínies. Les planes i platges són escasses. Hi ha penya- segats on les muntanyes arriben a la costa. Les ries del cantàbric són, en general, curtes i estretes. • La costa gallega: s'estén des de la Punta de l'Estaca de Bares i el cap Ortegal fins a la frontera de Portugal. El més característic de la costa gallega són les ries. • La costa atlàntica andalusa: entre la frontera portuguesa i el Penyal de Gibraltar s'estén el golf de Cadis. Els al·luvions dels rius han constituït planades costaneres que formen costes baixes i sorrenques, on el vent forma dunes. 4
  17. 17. 17 Relleu, clima i vegetació El relleu d'Espanya  Els relleus litorals: ✔ Les costes mediterrànies: • La costa mediterrània d'Andalusia i Múrcia. S'estén des de l'estret de Gibraltar fins al cap de la Nau. És una costa tallada, amb camps de dunes i albuferes (Mar Menor, Múrcia). • El Golf de València: va des del cap de la Nau fins al delta de l'Ebre s'estén una gran plana litoral (400 km), pràcticament sense interrupció. S'hi alternen platges, aiguamolls, albuferes (València) i tómbols (penyal d'Ifac, Calp, Alacant). • El litoral català: No és una costa uniforme. S'alternen deltes, petites planes litorals, costes escarpades i costes abruptes. 4 Tómbol: Relleu format per una fletxa o cordó litoral que uneix una illa al continent.
  18. 18. 18 Relleu, clima i vegetació El relleu d'Espanya  Els relleus insulars: ✔ L'arxipèlag Balear : Les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera són fragments emergits de la Serralada Subbètica, mentre que Menorca està relacionada amb la Serralada Litoral Catalana. • Al nord de Mallorca destaca la Serra de Tramuntana, mentre que a l'altra banda de la illa hi ha la Serralada de Llevant. Eivissa i Formentera presenten un relleu muntanyós i una gran plana. Menorca és plana. ✔ L'arxipèlag Canari: es una sèrie d'illes volcàniques amb un relleu molt complex (cons volcànics, calderes, barrancs, colades de lava, penya-segats, platges...). • El Teide (3718 m) és un volcà actiu. També hi ha notícia històrica de gran activitat volcànica a Lanzarote (segle XVIII).Les illes més properes a Àfrica (grup Oriental) són força planes (Lanzarote i Fuerteventura). Les del grup Occidental (Tenerife, La Palma, La Gomera, El Hierro i Gran Canària) són muntanyoses. 5
  19. 19. 19 Relleu, clima i vegetació El relleu de l'Espanya Insular
  20. 20. 20 ACTIVITATS  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1. Dibuixa el mapa del relleu d'Espanya i l'Insular, tot identificant les diferents serralades, depressions i altiplans que la conformen. I indicant els pics més alts de cadascuna. 2. Busca les definicions de: altiplà, serralada, vall, depressió, sòcol, paleozoic,estrat, sòcol, golf, cap, aiguamoll, orogènesi i albufera. 3. Busca informació sobre les orogènies que han modificat el relleu de la península ibèrica, i indica quines serralada van sorgir de cadascuna.
  21. 21. 21 Relleu, clima i vegetació Els rius d'Espanya
  22. 22. 22 Relleu, clima i vegetació Els rius d'Espanya  Els rius peninsulars: ✔ Vessant cantàbric: són rius curts i cabalosos. • Ex.: Bidasoa, Nervió, Naló, Narcea i Navia. ✔ Vessant atlàntic: són rius llargs que pateixen estiatge d'estiu. • Ex.: Minyo, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Odiel i Tinto. ✔ Vessant mediterrània: excepte l'Ebre són rius de poc cabal i molt irregulars. • Ex.: Ebre, Xúquer, Ter, Llobregat, Túria, Millars, Segura, Almanzora i Guadalhorce. Estiatge: disminució del cabal d'un riu en una època de l'any determinada. Cabal: magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del conducte pel qual circula.
  23. 23. 23 Relleu, clima i vegetació Els rius d'Espanya  Els rius insulars: ✔ A les Balears no hi ha cap curs superficial permanent d’aigua a causa de les escasses pluges i la permeabilitat del terreny. Tan sols trobem torrents que drenen les aigües de la pluja i a les seves desembocadures es poden formar albuferes o zones pantanoses com ara l’albufera d'Alcúdia ✔ A les Canàries tampoc hi ha xarxa fluvial per escassetat de pluges. Trobem però, barrancs (talls en el terreny, producte de l’erosió que arriben de les muntanyes al mar) que són el llit de torrents. Existeixen pocs aqüífers però s’ha pogut construir un embassament a Gran Canaria (Soria).
  24. 24. 24 ACTIVITATS  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1. Dibuixa un mapa hidrològic d'Espanya. 2. Fes un esquema dels rius espanyols, tot indicant les principals característiques. 3. Què vol dir que els rius pateixen estiatge? 4. Què vol dir que un riu és cabalós? 5. Quina diferència hi ha entre un riu i un barranc? 6. Quina diferència hi ha entre un aqüífer i un embassament?
  25. 25. 25 Relleu, clima i vegetació El clima d'Espanya
  26. 26. 26 Relleu, clima i vegetació El clima d'Espanya  Factors climàtics: ✔ Les condicions de l’atmosfera (temperatura, pressió, vent, núvol, precipitacions) en un lloc i moment determinats constitueixen el TEMPS. I les condicions atmosfèriques mitjanes d’un lloc constitueixen el CLIMA. És a dir, la repetició anual dels tipus de temps és el que s’anomena CLIMA. ✔ Factors: 1. La temperatura (T) 2. La Humitat (H) 3. Les precipitacions (R) 4. La Pressió Atmosfèrica
  27. 27. 27 Relleu, clima i vegetació El clima d'Espanya – Factors climàtics generals  Factors climàtics: − La temperatura (T):és la mesura de l’energia cinètica de les mol·lècules de l’atmosfera procedent de la radiació solar. • Gradient vertical de temperatura (GVT): Representa la variació vertical de temperatura de l'aire (en repòs) que sol ser (no és constant a tot arreu) de 0,65º/100 m, és a dir, per cada 100 m d'ascens a la troposfera, la temperatura disminueix 0,65ºC. • Repartiment de terres i mars: Els oceans i mars es refreden i s’escalfen més a poc a poc que els continents. • Altres: corrents marines (Humbolt / Canàries, del Golf, del Labrador), dia i nit, els vents, Orientació de les terres: sud - sol, nord – ombra, etc. − La Humitat (H): l’aire té la capacitat de contenir grans quantitats de vapor d’aigua (H2O), fet que està directament relacionat amb la temperatura. • Humitat absoluta (en grams x m3): quantitat de vapor d’aigua en un lloc en un moment determinat. • Humitat relativa (en %): és la relació entre la quantitat de vapor d’aigua continguda en un volum d’aire, i la quantitat màxima que podria contenir. Si la humitat relativa és del 100%, diem que està SATURADA.
  28. 28. 28 Relleu, clima i vegetació El clima d'Espanya – Factors climàtics generals  Factors climàtics: − Les precipitacions (R): són les caigudes d’aigua en estat líquid (pluja) o sòlid (neu i calamarsa) acumulada en nuclis de condensació. És a dir, quan el vapor d’aigua de l’atmosfera es refreda es condensa, i cau. La pluja es mesura amb un pluviòmetre i les línies que uneixen punts d’igual precipitació són les ISOHIETES. Hi ha 3 règims pluviomètrics: • 1. L’equatorial (pluges diàries) • 2. Tropical (estació seca i humida) • 3.Temperat (pluges irregulars tot l’any) Els factors que influeixen: la latitud, la distribució de terres i mar, el relleu, etc. – La pressió atmosfèrica: és el pes de l’aire per unitat de superfície (1 cm2 d’una columna d’aire =1 tona). La temperatura de l’aire és la que causa les diferències de pressió. Les línies que uneixen punts d’igual pressió són ISOBARES. • L’aire calent: pesa menys, per tant té menys pressió, tendeix a pujar i dóna més estabilitat. • L’aire fred: pesa més, per tant té més pressió, tendeix a baixar i dóna més inestabilitat. – Els vents: és el moviment de gasos a grane escala. Els vents que bufen del tròpic cap a l'Equador són els Elisis. Els Monsons originen estius plujosos (de l'Índic cap el continent del sud-est asiàtic) i hiverns eixuts (del continent cap l'Índic).
  29. 29. 29 Relleu, clima i vegetació El clima d'Espanya- Introducció  Situació geogràfica: ✔ Espanya es troba a la zona temperada, on arriben tant les masses d'aire tropical (marítimes com l'Anticicló de les Açores o les masses càlides i seques, procedents del nord d'Àfrica) com masses d'aire polar (com les polars continentals -siberianes- o les del pol àrtic). ✔ La presència de masses d’aigua o de terra condiciona la humitat i la temperatura de l’aire que se desplaça sobre elles. En general, les terres amb una major influència marítima tenen majors precipitacions i unes temperatures més suaus que les zones més continentals (amb major oscil·lació tèrmica). Per això, la posició d’Espanya entre l’oceà Atlàntic, la mar Mediterrània i dos masses continentals, com són Àfrica i Europa, és un altre important factor del clima.
  30. 30. 30 Relleu, clima i vegetació Les masses d'aire en superfície al clima d'Espanya La gota freda és una pertorbació atmosfèrica extratropical no frontal que pot provocar precipitacions violentes i intenses durant unes hores o dies, acompanyat de llamps i de calamarsa.
  31. 31. 31 Relleu, clima i vegetació Les masses d'aire en alçada, el Jet Stream Els corrents en jet (en anglès jet stream) són un conjunt de corrents d'aire fixes de gran diàmetre que envolten la Terra en els hemisferis nord i sud i que la recorren a gran velocitat (entre 60 i 550 km/h), situats a prop de la tropopausa. Separa les altes pressions tropicals de les baixes pressiones polars. Els avions les utilitzen per estalviar combustible i volar més ràpidament.
  32. 32. 32 ACTIVITATS  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1. Quina diferència hi ha entre temps i clima? 2. La temperatura és un factor clau pel clima, de quines maneres el modifica? 3. Quina diferència hi ha entre humitat relativa i absoluta. Què passa quan la humitat és del 100%? 4. Defineix isobara i isohieta. Què vol dir el prefix ISO en grec? 5. Quants règims pluviomètrics hi ha? A quin pertany la Península Ibèrica? 6. Què és l'oscil·lació tèrmica? Quin altre nom rep? 7. Quines són i d'on provenen les masses d'aire en superfície que afecten el clima d'Espanya?
  33. 33. 33 Relleu, clima i vegetació El clima d'Espanya - Classificació  Clima oceànic: ✔ Clima oceànic: zona costanera de Galícia i cornisa cantàbrica. Influència de les masses d’aire de l’Atlàntic. Temperatures suaus a l’hivern i moderades a l’estiu. Mitjana 14º C, escassa amplitud tèrmica, força humitat i precipitacions abundants (100-2500 mm).
  34. 34. 34 Relleu, clima i vegetació El clima d'Espanya - Vegetació  Clima oceànic o atlàntic: ✔ Vegetació: Sota el clima oceànic hi prospera el bosc temperat caducifoli, sobretot rouredes i fagedes, però també trobem castanys, bedolls, aurons i til·lers. La degradació del bosc porta a la formació de landes, vegetació arbustiva constituïda per brucs i falgueres. ✔ L’acció humana ha substituït aquest tipus de bosc en molts llocs per plantacions de pins i d’eucaliptus. També als fons del vall s’han establert prats humits amb aprofitaments ramaders.
  35. 35. 35 Relleu, clima i vegetació El clima d'Espanya - Classificació  Clima mediterrani: és un clima temperat, amb temperatures mitjanes anuals que oscil·len entre 14 i 18ºC. Els seus hiverns són suaus amb mitjanes entre els 10 i els 12º C i els estius càlids entre els 22 i els 26ºC. Les precipitacions són equinoccials i oscil·len entre 400 i 700 mm anuals, amb valors més elevats al nord i a les zones de muntanya.
  36. 36. 36 Relleu, clima i vegetació ESPANYA- Clima i vegetació  Vegetació mediterrània: En general, les masses vegetals mediterrànies són baixes, en forma de matolls amb fulles petites i perennes. Les espècies més esteses són l'alzina, el roure garriguer (o galer), el pi negre i el pi blanc. A Catalunya i sud d'Andalusia també podem trobar l'alzines sureres.  La destrucció dels paisatges per l'acció de l'home ha deixat grans àrees de garrigues on predomina el garric, junt amb les estepes i el bruc.  El sud-est mediterrani es caracteritza per l'escassetat d'aigua i per tant trobem regions àrides, quasi desèrtiques on trobem espiga, margalló, farigola, etc.  La intervenció humana ha creat els extensos olivars de la vall del Guadalquivir, o les figueres, els camps d'ametllers i cítrics al Llevant o les palmeres. Margalló
  37. 37. 37 Relleu, clima i vegetació El clima d'Espanya - Classificació  Clima Continental: es dóna a l'interior de la península ibèrica, afectant a àmplies zones de transició amb el clima atlàntic i mediterrani. Els hiverns són molt freds, amb freqüents bancs de boira. L'estiu és molt calorós i sec. Les pluges són escasses durant tot l'any, entre 325 i 550 mm. L'amplitud tèrmica és molt elevada.
  38. 38. 38 Relleu, clima i vegetació El clima d'Espanya – Clima Interior o continental
  39. 39. 39 Relleu, clima i vegetació El clima d'Espanya - Vegetació  Vegetació interior o continental: L'explotació de la fusta, l'agricultura i el pasturatge han reduït vegetació natural del interior de la Península. Per això hi ha grans extensions de terreny en guaret, de camps cultivats i camps abandonats on creixen matolls esteparis. El clima sec tampoc ha permès la formació de sòls rics en nutrients, per trobar-ne de rics en nutrients hem d'anar a les valls del rius.  La vegetació és de tipus xeròfil·la, és a dir, espècies amb arrels profundes per suportar la sequera estival, i el fred de l'hivern. Els arbres més freqüents són les alzines que formen grans deveses. Els pocs boscos es troben a les àrees de muntanya on trobem roures i pinars (Sistema Ibèric i Central).També podem trobar boscos de ribera formats per oms, salzes, i freixes.  Finalment, allà on s'ha perdut el bosc apareixen dos tipus de matollars: – Màquia: (sobre sòls silicis) format per arboç, bruc i boix; – Garriga (sobre sòls calcaris) format per garric (coscolla), llentiscle i ullastre, i ales zones àrides trobem les plantes aromàtiques com, el romani, la farigola, espígol i la lavanda.
  40. 40. 40 Relleu, clima i vegetació El clima d'Espanya – Classificació i vegetació  Clima subtropical: les Illes Canàries reben la influència de l’oceà Atlàntic i de l’Àfrica, i del corrent marí fred de les Canàries que suavitza les temperatures de l’arxipèlag. Les pluges són escasses (150mm-300mm) i es concentren a l’hivern . Lanzarote i Fuerteventura tenen característiques del clima desèrtic (més proximitat al Sahara) .  La vegetació es de tipus estepària. Hi destaquen la vegetació autòctona com ara l'arbre conegut com a drago (Dracaena draco) i els boscos de laurisilva. Els vents alisis, quan passen per sobre de l'oceà Atlàntic, es carreguen d'humitat i, quan baixen pels vessants de sobrevent, es condensen i generen un mar de núvols. aquests mars ocasionen les precipitacions horitzontals que tripliquen el volum de pluges al llarg de l'any. Per damunt dels núvols l'aire és sec i la insolació és intensa; per això es produeix una inversió tèrmica.
  41. 41. 41 Relleu, clima i vegetació El clima d'Espanya - Classificació  Clima de muntanya: el clima a la muntanya varia per l'alçada i degut a l'efecte Föhn. Per tant, a cada clima haurem de sumar les especificitats climàtiques pròpies de muntanya. Continental: Es dóna al Sistema Ibèric, el Sistema Central i els Monts de Toledo. Els hiverns són llargs i molt freds. Els estius són curts, frescos i secs. Les precipitacions oscil·len entre els 400 i els 1000 mm. Oceànic: Serralada Cantàbrica i els Pirineus. Influència de les masses oceàniques, abundants precipitacions (1700 mm al Cantàbric i 1200 mm als Pirineus). Temperatura prop dels 5 ºC. Conservació de la neu fins a 9 mesos. Mediterrani: Comprèn tots els relleus muntanyosos costaners. Reben les precipitacions de la Mediterrània però la seva quantia (de 600 a 800 mm) depèn de l'altitud i l'orientació. En general els estius són frescos i els hiverns suaus.
  42. 42. 42 Relleu, clima i vegetació El clima d'Espanya - conceptes  Efecte Foehn: Les muntanyes orientades transversalment al flux d’aire actuen com una barrera física, que obliga l’aire a ascendir. En ascendir l’aire, es refreda, condensa la seva humitat, la qual precipita sobre el vessant de barlovent. Al vessant oposat (sotavent) l’aire descendeix i origina un vent sec i càlid l’anomenat efecte föehn. Quan l'aire sec comença a pujar per la muntanya va perdent temperatura, 1º cada 100 m, en arribar a una determinada alçada (1000m ) l'aire, ara humit, perd temp. a 0,6º cada 100 m. Quan l'aire l'aire baixa per l'altre vessant ha perdut la humitat, i s'ha tornat sec i càlid. I La temperatura ha pujat. 2000 m 1000 m 25º 27º 7º
  43. 43. 43 ACTIVITATS  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1. Quina relació hi ha entre el clima i la vegetació que s'hi troba? 2. Busca les definicions dels següents conceptes climàtics: inversió tèrmica, isotermes i oscil·lació tèrmica 3. Fes un esquema dels climes, les característiques i la vegetació d'Espanya. 4. Explica l'efecte Föehn, perquè la temperatura inicial de 25º quan arriba a terra de l'altre vessant de la muntanya està a 27º? 5. Compara els següents climogrames:
  44. 44. 44 Relleu, clima i vegetació CATALUNYA Tema 2.
  45. 45. 45 Relleu, clima i vegetació El relleu a Catalunya  De manera molt simplificada, podem destacar quatre grans unitats: (1) els Pirineus (Axial i Prepirineu), (2) les Serralades litorals catalanes, (3) la Depressió Central i (4) la costa amb les Planes Litorals.  Catalunya té una configuració muntanyosa amb un relleu trencat i dues grans planes: la de l'Empordà (que desguassa cap al mar) i la d'Urgell (que desguassa a la fossa de l'Ebre).  Catalunya ocupa 31896 km2, només 6435 dels quals no passen de 200 m d'altitud.
  46. 46. 46 Relleu, clima i vegetació El relleu a Catalunya  Els Pirineus: ✔ Pirineu axial que s'aixeca per sobre dels 3000m. Hi destaca el pic més alt de Catalunya la Pica d'Estats (3143 m). ✔ Prepirineu, format per les serralades interiors (Cadí, Pedraforca, Bassagoda) i les serralades exteriors (Montsec i Montroig) separades per algunes depressions mitjanes, com la Conca de Tremp. ✔ Serralada Transversal situada al peu dels Pirineus, que uneixen el Prepirineu amb les carenes litorals. Hi destaca Puigsacalm.  Serralades litorals catalanes: ✔ Serralada interior o prelitoral: va dels Pirineus a l'Ebre. Destaca Montserrat i Montseny (1747 m). ✔ Serralada de litoral o de Marina: es troba davant de la costa - zona de Barcelona, Maresme - (el Montnegre, 759 m) -.
  47. 47. 47 Relleu, clima i vegetació El relleu a Catalunya  Les depressions: ✔ Depressió central o de l'Ebre, que s'estén entre el Prepirineu i la serralada litoral. Destaquen unitats com la Plana de Vic, Manresa, la Conca d'Òdena o la de Barberà, alternant-se amb alguns altiplans (altiplà de la Segarra). ✔ Depressió prelitoral, es troba entre la serralada litoral i la prelitoral. ✔ Depressió litoral que es troba entre Serralada de Marina i la costa.  Les planes i costes: ✔ Costes altes: són costes on les serralades arriben fins al mar (Costa Brava). ✔ Costes baixes: són costes de platges llargues i sorra fina (Tarragonès).
  48. 48. 48 Relleu, clima i vegetació CATALUNYA-Regions Fisiogràfiques Fisiografia: Ciència que tracta del relleu en un país o una regió determinats.
  49. 49. 49 Relleu, clima i vegetació Regions fisiogràfiques catalanes  Les grans regions fisiogràfiques: ✔ La Catalunya seca: es caracteritza per l'escassetat de pluges anuals (700mm). Els estius són secs i calorosos i els hiverns secs i temperats. La vegetació és típicament mediterrània, perennifòlia i adaptada a la sequedat (ex. Alzinars). Hi distingim: ✔ La regió de tramuntana: que comprèn la Catalunya nord, dues grans planes litorals, el Rosselló i l'Empordà (de les Alberes fins a les Gavarres). La vegetació és típicament mediterrània, amb domini dels boscos de pi blanc i boscos mixtos de pi i alzina surera. ✔ El litoral mediterrani: que comprèn les serralades i depressions del Sistema Mediterrani (de les Gavarres fins a la Sènia). El clima és calorós i sec cap el sud. La vegetació amb domini de pi blanc i boscos mixtos d'alzina i pi. És la regió més poblada de Catalunya. ✔ Altiplà central: comprèn el sector de la Depressió central entre la Serralada Prelitoral i el Prepirineu. El clima presenta mes oscil·lació tèrmica que a la regió litoral i plou menys. A la vegetació destaquen les pinedes de pi blanc i els matollars. Els nuclis de població és localitzen a les vores dels rius.
  50. 50. 50 Relleu, clima i vegetació Regions fisiogràfiques catalanes  Les grans regions fisiogràfiques: ✔ La Catalunya seca (cont.): ✔ El prepirineu: comprèn el conjunt de terres del sud del Pirineu axial estructurades en dues alineacions muntanyoses i una depressió interna. El clima es caracteritza ser fred a l´hivern i calorós a l'estiu. A la vegetació destaquen el pi blanc, els roures i alzines,mentre que els vessants humits trobem boscos de roure,faig i pi negre. Els nuclis de població es localitzen a les valls. ✔ Continental:comprèn les terres mes interiors i planes i està formada per l'acumulació dels sediments aportats pels rius. El clima és extremat, les pluges son escasses (300-450mm). La vegetació es de tipus estepari amb especies adaptades als sòls gruixosos i salins. Els principals nuclis de població es concentren a les vores dels rius i a les terrasses fluvials.
  51. 51. 51 Relleu, clima i vegetació Regions fisiogràfiques catalanes
  52. 52. 52 Relleu, clima i vegetació CATALUNYA-Regions fisiogràfiques  Les grans regions fisiogràfiques: ✔ La Catalunya humida: es caracteritza per la major freqüència de pluges, per sobre dels 700mm. És on es concentren les principals reserves d'aigua del país. La vegetació és caducifòlia (rouredes, fagedes i boscos de coníferes -avets i pi negre) ✔ La regió oriental: que comprèn la Serralada Transversal,estesa entre el Pirineu i la Serralada litoral. També se l'anomena “la dorsal pluviomètrica de Catalunya” (800-1800mm), ja que no té cap més de secada. La vegetació forestal és molt important, rouredes, castanyars, fagedes i alzinars. El poblament és força dispers. ✔ Alt Pirineu: comprèn les muntanyes més altes per sobre dels 2000m. És un paisatge de tipus alpí i subalpí. El clima és fred i humit, amb precipitacions entre 1000 i 2000mm. La vegetació alterna caducifolis (rouredes, fagedes) amb perennifolis (pi negre i avetoses), amb els prats. És la regió menys poblada de Catalunya.
  53. 53. 53 Relleu, clima i vegetació Imatges-Vegetació Alzina Surera Castanyer Pi Blanc Roure FagedaAvet
  54. 54. 54 Relleu, clima i vegetació Imatges-Vegetació Espígol Farigola Romaní MATOLLAR (MÀQUIA I GARRIGA): Màquia: massa forestal d’oliveres silvestres, garric, llentiscle, estepa, bruc i ginesta. Garriga: garric, marfull, farigola, romaní i espígol. Garric LlentiscleBruc Llentiscle Màquia
  55. 55. 55 ACTIVITATS  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1.Quines grans regions fisiogràfiques trobem a Catalunya? Explica quins relleus i vegetacions comprenen. 2.Què és el matollar? A quines condicions climàtiques és troba? Quins tipus de matollar hi ha? 3.Què és la “vegetació de tipus estepari”? 4.Què és una “terrassa fluvial”?
  56. 56. 56 Relleu, clima i vegetació La xarxa hidrogràfica de Catalunya
  57. 57. 57 Relleu, clima i vegetació Xarxa hidrogràfica de Catalunya Els rius de Catalunya es poden agrupar en vessants fluvials:  1. Xarxa Pirineu - Ebre: rius que neixen als Pirineus axials i que desemboquen a l’Ebre. Són rius molt cabalosos a la primavera, ja que porten l’aigua del desgel. ✔ Riu Segre i els seu afluents: la Valira, La Noguera Pallaresa, La Noguera Ribagorçana, El Cinca, el Set, el Corb, el Boix, L’Aravó i el Llobregós.  2. Xarxa Pirineu – Mediterrani: rius que neixen als Pirineus o Prepirineus i desemboquen al Mediterrani. Són rius calabossos, però que pateixen estiatge. ✔ Rius: Muga, Fluvià, Ter (Freser i Onyar), Llobregat (Cardener i l’Anoia) i Foix.  3. Xarxa Mediterrània: rius que neixen a la Serralada Prelitoral i Litoral i desemboquen a la Meditarrània. ✔ Rius: Tordera, Besòs, Gaià, Francolí, Sénia, Riudecanyes.  4. Xarxa Atlàntica: rius que neixen a la Vall d’Aran i desemboquen a l’Atlàntic. ✔ Riu: Garona.
  58. 58. 58 Relleu, clima i vegetació Clima: altres classificacions «Köppen» El sistema de classificació Köppen combina les mitjanes de temperatura i precipitació i l'estacionalitat d'aquesta última. S'hi estableixen 5 grups principals (designats amb lletres majúscules: A,B,C,D,E) i el patró de la precipitació i altres característiques indicades amb lletres minúscules. w: winter, (precipitació predominant d'hivern) s:summer, etc.  A. Clima Tropical (plujós (Af,) monsònic (Am), de sabana (Aw)  B. Climes sec àrid i clima semiàrid (de estepa Bs, desèrtic Bw)  C. Clima temperat (mediterrani (Csa, Csb),subtropical humit (Cfa, Cwa), temperat marítim (Cfb, Cwb), marítim subàrtic (Cfc) o fred.  D. Clima continental (d'estiu càlid (Dfa, Dwa, Dsa), d'estiu no tan càlid (Dfb, Dwb, Dsb), Subàrtic o Clima fred (Dfc, Dwc, Dsc), subàrtic amb hiverns molt freds (Dfd, Dwd)).  E. Clima Polar (Tundra (ET), Clima de casquet polar (EF))
  59. 59. 59 Relleu, clima i vegetació Clima: altres classificacions «Köppen»
  60. 60. 60 ACTIVITATS  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1.Dibuixa el mapa de les xarxes hidrogràfiques de Catalunya.
  61. 61. 61 ELS RECURSOS NATURALS  Un recurs natural és un bé natural que pot tenir algun interès per a l’ésser humà.  Es poden classificar de moltes maneres: Segons el temps que necessiten per regenerar-se: Renovables i No Renovables.  Segons si són energètiques o no.  Segons el seu impacte sobre el medi: netes o brutes.  Segons es seu aprofitament: primària o final.  Segons el temps que fa que l'home l'utilitza: convencionals o alternatives. Tema 3.
  62. 62. 62  Renovables: són aquells recursos que es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior al ritme què són explotats per la societat. Tenen la capacitat de renovar- se a través de cicles naturals, com el vent (energia eòlica), el sol (energia solar) o l’aigua (energia hidràulica). Els Recursos Naturals Classificació segons el temps de regeneració
  63. 63. 63  No Renovables: són els recursos que s’exhaureixen amb el seu ús i la seva velocitat de regeneració és menor a la de la seva demanda. Exemples: carbó, bauxita,mercuri, zinc, potassa, fosfats, diamants, sofre, alumini, coure, petroli, urani, gas natural, etc. Els Recursos Naturals Classificació segons el temps de regeneració
  64. 64. 64  Es poden classificar en energètics i no energètics: ✔ No energètics: • Abiòtics: l’aigua i l’aire net. • Edafològics: el sòls (minerals) • Biològics: agraris, pesquers, ramaders o animals (alimentació i sanitat) • Paisatgístics ✔ Energètics: els combustibles fòssils (carbó, gas natural, petroli), els minerals radioactius, l’energia hidràulica fluvial, la mareomotriu, geotèrmica, solar i eòlica.  Es recursos energètics poden classificar segons el seu aprofitament: ✔ Primàris: l'energia primària és aquella font d'energia que s'utilitza sense procés de conversió, per exemple l'energia solar. ✔ Finals o energia que fa servir l'usuari final. Els combustibles fòssils són aquells combustibles originats per la fossilització de matèria orgànica. Els Recursos Naturals Altres classificacions
  65. 65. 65 Activitat d'aula Quins d'aquest recursos són renovables i quins no són renovables?
  66. 66. 66  Els recursos miners es poden classificar en: ✔ Minerals metàl·lics: • Com el ferro, pirita, plom, zinc, coure, mercuri, tungstè i estany. S’utilitzen en les indústries bàsiques, en la metal·lúrgia, en la química i en les indústries de transformació. ✔ Minerals no metàl·lics: • Com les sals potàssiques, sal comuna, les argiles especials, el quars, el feldspat, la magnesita, fluor i Fosfats. ✔ Roques Industrials: • Com les roques les calcàries, les pissarres, el granit, el marbre i el guix. ✔ Minerals energètics: • Carbó i urani. Els Recursos Naturals Recursos miners (energètics i no energètics)
  67. 67. 67 Els Recursos Naturals Recursos miners (energètics i no energètics)
  68. 68. 68  Catalunya és bastant pobre en tant que a recursos miners. El principal recurs miner no energètic és la sal potàssica (comarca del Bages). En tant que als energètics, el carbó que es localitza als Pirineus (Berguedà, Alta Ribagorça i Pallars Jussà). Finalment, trobem petroli a Tarragona, encara que la producció és molt baixa.  Espanya, sí que disposa de recursos minerals variats, encara que només destaca en roques i minerals industrials. – Minerals metàl·lics: ferro, coure, plom i cassiterita (estany). – Minerals energètics: carbó (Astúries, Serralada Cantàbrica, Lleó i Terol), el petroli de Tarragona i gas natural al jaciments d'Osca, i les plataformes de Biscaia i Cadis – Roques i mineral industrials: pissarra, marbre i granit (Espanya és un dels primers exportadors del món). A més de celestina, potassa, fluorita, guix, feldspat, i sepiolita (de la qual té el 70% de les reserves mundials). Els Recursos Naturals Recursos miners a Catalunya i Espanya Sepiolita: Silicat hidratat de magnesi (morter i ciment) Celestina: Sulfat d'estronci (focs d'artifici, refinatge del Sucre de remolatxa)
  69. 69. 69 Els Recursos Naturals Recursos miners a Catalunya i Espanya
  70. 70. 70 Activitat d'aula Amb quin Mineral fabriquem o fem...?
  71. 71. 71 ACTIVITATS  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1.Tenint en compte totes les possibles classificacions, classifica els següents recursos naturals: petroli cru, estany, blat de moro, carbó, energia eòlica, ferro i urani. 2.Busca la relació entre els sòls (quin tipus de roca és) i els minerals següents: granit, pissarra, sal gemma, carbó mineral i marbre. Ex. Granit: roca ígnia
  72. 72. 72 RECURSOS NO ENERGÈTICS Recursos hídrics Recursos forestals
  73. 73. 73  L’aigua és un element fonamental i un recurs imprescindible per a l’ésser humà.  Les reserves hídriques són la quantitat d’aigua dolça aprofitable.  La quantitat d’aigua del planeta és constant, el que varia és el seu aspecte segons les fases del cicle hidrològic.  Cal distingir 2 classes de medis aquàtics: ✔ Les aigües oceàniques (98% de l’aigua de la Terra) ✔ Les aigües continentals: formada per aigües superficials i aigües subterrànies (només el 2% de l’aigua de la Terra). Els Recursos Naturals Els recursos hídrics
  74. 74. 74  L'aprofitament de les aigües: ✔ 75% per l’agricultura ✔ 12% per habitatges ✔ 10% per la indústria ✔ 3% en serveis  Les tècniques més habituals per a tractar l’aigua són: ✔ Potabilització: Consisteix en tractar l’aigua per a poder ser beguda. ✔ Dessalinització: Consisteix en treure la sal de l’aigua. La primera fou a Lanzarote. Són instal·lacions en alça. A Catalunya la més important està al Prat de Llobregat. ✔ Depuració: A les plantes depuradores es neteja l’aigua residual per afavorir-ne la reutilització, sobretot en agricultura, neteja, regs, ... Els Recursos Naturals Els recursos hídrics
  75. 75. 75  La conca és el territori regat per un riu principal i els seus afluents. Por ser exorreica (si els rius desguassen a oceans o mars oberts) o endorreica (si desguassen en mars interiors, llacs o llacunes).  N'hi ha de diferents tipus de Règim Fluvial: ✔ Règim nival: Zones d’alta muntanya. Màxim cabal a la estiu i mínim al hivern. Ex: Segre, Guadix, Dílar, ... ✔ Règim nivopluvial: Depèn de la neu i la pluja. Ex: Ter, Gállego, Nalón, ... ✔ Règim pluvionival: Depèn en bona part de les pluges i una mica del desglaç de les neus. Ex. Henares, Alagón, Tormes, Pisuerga, ... ✔ Règim pluvial: Depèn de la pluja. La majoria dels nostres rius tenen aquest règim. Mínim cabal a l’estiu. Ex. Francolí, Segura, Besos ...  Les crescudes són els moments de màxim cabal que poden provocar desbordaments.  Els arrossegaments són els materials que s’erosionen per les pluges i que van a parar al riu. Els Recursos Naturals Els recursos hídrics – els rius Recordeu també les definicions de cabal i estiatge
  76. 76. 76  Els llacs i les llacunes són d’aigua dolça i ocupen depressions del terreny, formades per falles, volcans o l'acció de l'aigua. (Ex. Llac de Sanàbria (Zamora), Llacunes de Riudera.  Les albuferes són badies marines (per tant salades) tancades per una barra sorrenca. (Ex. Albufera d'Alcúdia, Mallorca).  Un delta és un espai de terra, generalment de forma triangular, que els al·luvions d'un riu formen a la seva desembocadura. (Ex. Delta de l'Ebre o del Guadalquivir)  Els aiguamolls són terrenys inundats d'aigua. (Ex. Aiguamolls de l'Empordà). Els Recursos Naturals Els recursos hídrics
  77. 77. 77  Els embassaments són extensions d’aigua emmagatzemada artificialment mitjançant la construcció d’una presa.  A Espanya hi ha més de 1000 embassaments.  Permeten produir electricitat, regar, proveir d’aigua una zona i sobretot regular cabals.  Alguns embassaments importants són: – A Espanya: Alcàntara (Tajo), La Serena (Guadiana), El Tranco (Guadalquivir), Tous (Xúquer),etc. – A Catalunya: Mequinença (Ebre), Sau (Ter), etc.  Els aqüífers són bosses d’aigua localitzades a l’interior de les roques. A Espanya els aqüífers tenen molt valor ( és més explotats són els del Xúquer i el Guadiana).  A Espanya hi ha més de 350 aqüífers. Els Recursos Naturals Els recursos hídrics espanyols – Embassaments i aqüífers
  78. 78. 78 ACTIVITATS  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1. Quins tant per cent d'aigua és potable? 2. Quines són les tècniques habituals per potabilitzar l'aigua? 3. Defineix: conca, embassament, albufera, delta i aiguamoll. 4. Quins tipus de règims de règims fluvials hi ha? 5. Busca informació sobre els aqüífers, què són , on es troben i com es formen. 6. Cita un parell d'embassaments espanyols. 7. Entra a la web de l'ACA i informa de a quin nivell estan els embassaments de la Baells i de Susqueda.
  79. 79. 79  Per gestionar els recursos hídrics, l'Estat Espanyol, va dividir el territori en 14 demarcacions hidrogràfiques, les quals es defineixen com a zones marítimes i terrestres compostes per una o més conques hidrogràfiques veïnes i per les aigües subterrànies i costaneres associades a aquestes conques. Els Recursos Naturals Els recursos hídrics espanyols – Legislació Espanyola 1. Galicia-Costa 2. Miño-Limia 3. Cantàbric 4. Conques internes país Basc 5. Duero 6. Tajo 7. Guadiana 8. Guadalquivir 9. Conques Atlàntiques d'Andalusia 10. Conques Meditarrànies d'Andalusia. 11. Segura 12. Xúquer 13. Ebre 14. Conques Internes de Catalunya.
  80. 80. 80 Els Recursos Naturals Mapa dels recursos hídrics espanyols
  81. 81. 81  Per pal·liar la desigual distribució dels recursos hídrics a Espanya s'ha plantejat la política de transvasament. De fet l'abastiment de ciutats com Barcelona, Madrid, Bilbao, València, Múrcia, Alacant, Sevilla o Cadis depèn de petits transvasaments d'aigües i complexos sistemes de distribució.  Aquests transvasaments, però poden produir canvis als aqüífers, als cabals dels rius i a la fauna i flora que els habiten. És per això que la seva aplicació, com per exemple del Pla Hidrològic Nacional (2005 -transvasament de l'Ebre o el del 2016 on planifica més de 465.000h noves de regadiu ) són molt controvertits. Els Recursos Naturals Els recursos hídrics espanyols – Legislació Espanyola
  82. 82. 82 Els Recursos Naturals Mapa dels Recursos hídrics a Catalunya Per gestionar els recursos hídrics, Catalunya divideix el territori en dues vessants: la vessant occidental (intercomunitàries) i la vessant oriental o conques internes.
  83. 83. 83 Els Recursos Natural Recursos hídrics a Catalunya - Legislació  Vessant Occidental o conques intercomunitàries estan integrades per: – Les conques dels rius Ebre, Garona i Xúquer, en els termes establerts per la legislació vigent. Ocupen una superfície d'uns 15.676 km2, és a dir el 49% de la superfície territorial de Catalunya.  Vessant Oriental o conques internes, que es classifiquen: – Conques del Nord: Rius Muga, Fluvià, Ter, Daró i Tordera. – Conques del Centre: Besòs, Llobregat i Foix. – Conques del Sud: Francolí i Gaià. – Baix Ebre i Montsià: Rieres litorals que desguassen al mar i al delta de l’Ebre situades entre el barranc del – Codolar i el riu de la Sènia (Baix Ebre i Montsià); i el aqüífers subterranis situats a les conques esmentades i aquells situats a Catalunya i que desguassin al mar. Les conques hidrogràfiques internes, que constitueixen el Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya d'acord amb la Llei 6/1999, són competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya i la seva gestió està encomanda a l'Agència Catalana de l'Aigua. La gestió de les conques intercomunitàries és compartida amb els organismes de conca als quals pertanyen: la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (en endavant, CHE) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
  84. 84. 84  Per aprofitar l'ús de les aigües, a banda, de la construcció de canals (com el d'Urgell), tenim les preses i els embassaments:  1. Xarxa Pirineu-Ebre: – Conca de l’Ebre: Riba-roja, Flix, Siurana, Mequinensa, etc., Conca del Segre: Oliana, Rialp, etc., Conca Noguera Pallaresa: Boren, Torrassa, St. Antoni, Tarradets, Camarasa, Graus, etc., Conca Noguera Ribagorçana: Escales, Canelles, etc.  2. Xarxa Pirineu– Mediterrani: – Conca del Llobregat: La Baells, Sant Ponç, la Llosa de Cavall, etc., Conca del Foix: el Foix, Conca del Ter: Boadella, Sau, Susqueda, etc.  3. Xarxa Mediterrània: – Conca Tordera: Santa Fe, Conca Besòs: Vallforners, Conca Gaià: El Catllar, Conca de Riudecanyes: Riudecanyes  4. Xarxa Atlàntica: – Llacs de la Vall d’Aran (Restanca, etc.) Els Recursos Naturals Recursos hídrics a Catalunya Web de l'estat de ls embassaments a catalunya: http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/informesdwh/dades_embassaments_ca.pdf
  85. 85. 85 Els Recursos Naturals Mapa dels embassaments de Catalunya
  86. 86. 86 ACTIVITATS  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1.Què fa l'estat espanyol per gestionar els recursos hídrics? I Catalunya? 2.Cita 4 embassaments de 4 comarques catalanes diferents.
  87. 87. 87  Els recursos forestals han estat importants per al proveïment de fusta per a la construcció, per la indústria nàutica, la producció de mobles, la fabricació d'eines agrícoles i per al subministrament de llenya com a font d'energia.  A més els boscos són la llar de la biodiversitat vegetal i animal, així com la fixació del CO2 de l'atmosfera (a Espanya els 18,6 mll. d'hectàres d'arbreda fixen el 20% de les emissions de CO2). Els Recursos Naturals Els recursos forestals
  88. 88. 88  L’any 1916 aparegué a l’Estat espanyol la “Ley de Parques Nacionales”, i fou la 1a llei que definia els parcs només amb caràcter estètic, paisatgístic i de lleure. L’any 1957 entra en vigor la “Ley de Montes” que remarcava més l’aprofitament econòmic de parc. Després sortirà l’any 1989 la “Llei de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i de la Fauna Silvestres” que defineix els espais protegits i el seu ús. Finalment al 2007 s'ha fet la llei de “patrimoni natural i de la biodiversitat” que disposa de quatre figures d'espais protegits:  Parcs: on es limita l’aprofitament dels recursos naturals i l’entrada de visitants per garantir-ne la protecció. N’hi ha de Nacionals (amb valor científic, paisatgístic i educatiu, preservat de qualsevol intervenció. Ex: Pics d’Europa, Ordesa i Mont Perdut, Aigüestortes i Sant Maurici) i de Naturals (amb valor natural i amb un ús controlat dels recursos. Ex: Delta de l’Ebre, Cap de creus, Montserrat, Montseny).  Àrees Marines protegides: que defensa els ecosistemes marins.  Reserves Naturals: són destinats a la protecció dels ecosistemes. ( Ex: Delta del Llobregat, Illes Medes)  Monuments Naturals: són espais que destaquen per la seva singularitat, raresa o bellesa.  Paisatges protegits: són espais on es protegeix el seu valor estètic o cultural. Els Recursos Naturals Els recursos forestals-Legislació Espanyola
  89. 89. 89  Dins les àmplies competències que en política mediambiental té la Generalitat, hem d'afegir les següents regulacions especials a les abans esmentades: – PEIN: Pla d’Espais d’Interès Natural, que neix el 1985 amb la intenció de crear una xarxa d’espais protegits a tots el territori català. Actualment n’hi ha 144 Espais d'Interès Natural. – PNIN: els Paratges Naturals d'Interès nacional que són com Parcs Nacionals però de dimensions més reduïdes. (Només a Catalunya. Ex: Pedraforca, Poblet) Els Recursos Naturals Els recursos forestals-Legislació Catalana. Parc Nacional d'Aigüestortes Parc Natural de Montserrat Paratge Natural del Pedraforca Reserva natural dels aiguamolls de l'Empordà
  90. 90. 90 ACTIVITATS  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1.Explica com funciona el cicle de fixació de 02 i CO2 a l'atmosfera en el món vegetal? 2.Com s'anomena la llei que actualment defineix la conservació dels espais naturals? 3.Com divideix aquesta nova llei aquesta espais naturals? 4.Quines altres regulacions afegeix Catalunya per controlar i gestionar els seus espais naturals?
  91. 91. 91 ELS RECURSOS ENERGÈTICS Mapa extret examen selectivitat juliol 09. Pregunta: Escrigui el nom de tres combustibles fòssils utilitzats en la producció d'energia elèctrica. Expliqui per què l'energia obtinguda a partir dels combustibles fòssils es considera ambientalment no sostenible. (1,5 punts)
  92. 92. 92 Els Recursos Naturals Recursos energètics  La distribució dels recursos sobre la superfície de la Terra és molt desigual ja que són el resultat d'un llarg període de processos geològics.  Els països industrialitzats i amb economies desenvolupades poden importar, és a dir, comprar l'energia que necessiten, mentre que els països pobres no ho poden fer. ✔ “No sempre el fet de tenir riqueses naturals explotables dins d'un país és garantia suficient pel que país estigui desenvolupat.” (Nigèria)  Com ja hem vist aquest recursos energètics poden ser renovables i no renovables, poden ser primaris i finals, nets i bruts, i finalment, poden ser convencionals i alternatius.
  93. 93. 93 Els Recursos Naturals Recursos energètics - No renovables  El petroli: després de extreure'l del subsòl s'ha de refinar. Els compostos d'hidrocarburs són separats en forma de ceres, quitrà, asfalt, plàstic, etc. ✔ Espanya i Catalunya són deficitaris en petroli i n'han d'importar.  El gas natural (metà 70%) s'utilitza principalment per generar electricitat, encara que també es processa químicament i serveix per fer plàstic, fibres sintètiques i insecticides.  El carbó (antracita, hulla, lignit i torba): és molt abundant a tot el planeta, però varia molt la seva qualitat. ✔ El carbó que s'extreu del nord d'Espanya és de baixa qualitat i és insuficient (1/3 part) per cobrir les necessitats energètiques de l'Estat.  L'energia nuclear (urani-235, tori-232, el plutoni-239,el estronci-90 o el poloni-210 ) és la que s'allibera de manera espontània o artificialment en las reacciones nuclears. Té l'avantatge que no genera CO2, però els seus residus triguen milers d'anys en descompondre'ns. ✔ Espanya té 8 centrals nuclears en funcionament, 3 d'elles – Ascó I, Ascó II i Vandellòs II- a Catalunya. http://www.endesaeduca.com/Endesa_educa_Catalan/recursos-interactivos/produccion-de-electricidad/x.-las-centrales-nucleares
  94. 94. 94 Els Recursos Naturals Recursos energètics- Renovables  L'energia solar o fotovoltaica: ✔ A favor: és renovable i hi ha molta. ✔ En contra: la intensitat és diferent segons el lloc i el temps.  L'energia eòlica dels molins de vent: ✔ A favor: és renovable i hi ha molta. ✔ En contra: no a tots els llocs bufa el vent amb intensitat i a més afecta al paisatge i causa contaminació sonora.  L'energia geotèrmica, mareomotriu i biomassa: ✔ A favor: són renovables i hi ha molta. ✔ En contra: tant la geotèrmica com la mareomotriu no es troben a tot arreu, i la biomassa està fent que, per exemple, és tali la selva per plantar palma.
  95. 95. 95 Els Recursos Naturals Recursos energètics- Renovables Biomassa: matèria orgànica utilitzada com a combustible. Algunes formes de biomassa són: •Biogàs: s'extreuen gasos dels purins, fems i fangs de depuradores. •Bioetanol: alcohol obtingut se sucre (cereals: blat, blat de moro,...) •Biodièsel: combustible a partir d'oli vegetal o greix animal.
  96. 96. 96 Els Recursos Naturals Recursos energètics  Qui té els recursos energètics convencionals? ✔ Petroli: Orient mitjà (Aràbia Saudita,Emirats Àrabs, Kuwait, Iraq, etc.), EEUU, Rússia, Mèxic, Indonèsia, Veneçuela, Mèxic i Nigèria. A Europa destaquen Noruega i el Regne Unit. ✔ Carbó: Xina , EEUU i Unió Europea. ✔ Gas natural: Rússia, Algèria o Qatar. ✔ Energia nuclear: EEUU (104), França (59+1) o Japó (54 -1).  L'estat energètic de Catalunya: ✔ Ha d'importar el 76,6% de l'energia que consumeix (electricitat i combustibles) i un 23,3% de producció pròpia. ✔ Consumeix: un 48,1% de petroli i derivats, un 23,2% de gas natural i un 22,4 d'energia nuclear i un 2,4 de renovables.  L'estat energètic d'Espanya: ✔ Ha d'importar el 82% de l'energia que consumeix ✔ Consumeix: un 49,4% de petroli i derivats, un 19,9% de gas natural, un 10,2% d'energia nuclear, un 14,6% de carbó i un 5'9% de renovables (Biomassa, hidràulica i eòlica).
  97. 97. 97 Els Recursos Naturals Recursos energètics a Catalunya El consum d'energia primària a Catalunya durant l'any 2009 va ser de 24.297,2 ktep i el sector que més consum és el del transport La tona equivalent de petroli (tep) és una unitat de mesura de l'energia que equival a la quantitat d'energia obtinguda per la combustió d'una tona de petroli. El seu múltiple ktep (quilotep) també és molt usat. 41 868 000 000 J (julios) = 11 630 kWh (kilovatios-hora). Font: ICAEN
  98. 98. 98 Els Recursos Naturals Recursos energètics a Espanya Carbó Espanya: la varietat Hulla i Lignit. La zona més important de porducció de carbó és l'asturlleonesa. A Asturies les mines de Langreo, Laviana, Mieres i Figaredo, o La Camocha a Gijon. També hi ha mines a Ciutat Real (Puerto llano), Córdova, Badajoz i Sevilla. I finalment, a la zona de Catalunya (Alt Llobregat) I l'Aragó (Terol). La majoria de mines a Espanya han tancat per la manca de rendibilitat, i el gran pes contaminant. Es mantenen les mines de Figaredo i La Camocha gràcies a les subvencions de la UE (ajuda que Va finalitzar el 2012).
  99. 99. 99 Els Recursos Naturals Reactors Nuclears a Espanya i principals productors d'Urani Principals productors d'urani (2012) Kazakhstan 19.451t Canadà 9.145t Austràlia 5.983t Níger 4.351t Països amb més reactors (2015) EEUU 104 França 59 Japó 53 Fed. Russa 33
  100. 100. 100 Els Recursos Naturals Principals productors de petroli i gas natural
  101. 101. 101 Els Recursos Naturals Principals productors i reserves gas natural
  102. 102. 102 ACTIVITATS  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: ✔ Defineix què és un recurs natural, un recurs renovable, un recurs no renovable, abiòtic, edafològic i combustible fòssil. ✔ Fes una recerca sobre l'energia nuclear. Com s'obté, quins avantatges i inconvenients té, quins són els principals productors al món. ✔ En un full a part (per entregar) proposa dues preguntes tipus test amb els continguts d'aquest apartat. • Exemple: 1. Segons la legislació catalana d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i Paratges Naturals d'Interès Nacional (PNIN), el Delta de l'Ebre és: a) Parc Natural b) Reserva Natural c) Paratge Natural d) Parc Nacional
  103. 103. 103 ELS IMPACTES MEDI AMBIENTALS Per impacte ambiental s'entén l'alteració de les condicions inicials del medi ambient provocades per un projecte, una obra o una activitat. Els impactes poden ser moderats, quan es possible retornar a estat inicial en un cert temps. Severs, quan calen mesures correctores i protectores intenses i més temps de recuperació. I finalment, crítics, qua la pèrdua és irreversible. Tema 4.
  104. 104. 104 Els impactes medi ambientals Conceptes Bàsics  Un ecosistema és la regió de la biosfera formada per la interrelació entre la biocenosi (o totalitat d'éssers vius que viuen a una zona determinada) i els elements abiòtics o biòtop (el medi físic en el qual habiten, que els serveix de suport i de font d'energia)  Al conjunt d'ecosistemes d'una zona de la Terra que estan en equilibri amb les condicions del seu medi i que comparteixen unes característiques comunes, s'anomena bioma.  Es parla de biodiversitat quan ens referim a la diversitat d'organismes vius.
  105. 105. 105 Els impactes medi ambientals Conceptes Bàsics Biosfera: composta per la litosfera, l'atmosfera i la hidrosfera.
  106. 106. 106 Els impactes medi ambientals Conceptes Bàsics Biomes o regions naturals, com els deserts polars, la Taiga, la Selva, la sabana el desert, les praderies, etc. Ecosistema o conjunt d'éssers vius (biocenosi) que interaccionen en un medi físic (biòtop).
  107. 107. 107 Els impactes medi ambientals Causes  La pèrdua de biodiversitat, actualment, té una gran magnitud, arribant-se a parlar de la sisena extinció massiva.  Les causes són de caràcter antròpic, bàsicament. I els efectes els podem dividir en: – De producció i consum energètic: l'ús incontrolat de combustibles fòssils i contaminants (urani, plutoni, etc.) – Sobre els sòls: desforestació massiva que accelera la desertificació. – Sobre l'aire: smog, reducció de la capa d'ozó, l'efecte hivernacle (escalfament global), pluja àcida, etc. – Sobre les aigües: despotabilització de les aigües dolces i contaminació marina.
  108. 108. 108 ACTIVITATS  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1. Què és un impacte ambiental? 2. Defineix bioma, abiòtic, biòtop, ecosistema, biocenosi, biosfera i biodiversitat. 3. Què vol dir que les causes dels impactes ambientals són d'origen antròpic?
  109. 109. 109 Els impactes medi ambientals De producció i consum energètic  L’ús incontrolat dels combustibles fòssils no renovables (petroli, gas natural, carbó, etc.) i l’ús de substàncies contaminants difícilment controlables i molt perilloses per a la vida en la Terra (urani, etc.) provoquen: ✔ L'efecte hivernacle que fa referència al fenomen natural pel qual la Terra es manté calenta gràcies a la presència a l’atmosfera d’uns gasos (vapor d’aigua i CO2, principalment) que absorbeixen i retenen la radiació solar, i també a l’escalfament general del planeta com a conseqüència de la contaminació de l’atmosfera.
  110. 110. 110 Els impactes medi ambientals L'efecte hivernacle  L'efecte hivernacle fa referència al fenomen natural pel qual la Terra es manté calenta gràcies a la presència a l’atmosfera d’uns gasos (vapor d’aigua i CO2, principalment) que absorbeixen i retenen la radiació solar, i també a l’escalfament general del planeta com a conseqüència de la contaminació de l’atmosfera. La temperatura mitjana de la Terra és 15º, però del del 1961 a pujat a 15'6º.
  111. 111. 111 Els impactes medi ambientals Sobre els sòls  L'impacte sobre els sòls provoca la desforestació, la desertització, pèrdua de diversitat biològica i desestabilització dels cicles de l’oxigen i diòxid de carboni. ✔ Desforestació: Els arbres absorbeixen el CO2 de l’atmosfera. Si els talen trenquem el cicle natural de reciclatge de l’aire. ✔ Desertificació: la sobreexplotació de zones àrides o semiàrides i la manca de mesures correctores, condueixen a l’agreujament dels processos d’erosió i degradació del sòl. ✔ Pèrdua de la diversitat biològica.
  112. 112. 112 Els impactes medi ambientals Desforestació i desertificació  Desforestació: els arbres absorbeixen el CO2 de l’atmosfera. Si els talen trenquem el cicle natural de reciclatge de l’aire. Conferència de Copenhaguen: ha creat un fons per evitar la desforestació de les zones tropicals del planeta i mitigar els aspectes del canvi climàtic a països en vies de desenvolupament. (REDD) Projecte: reducció de desforestació i degradació.
  113. 113. 113 Els impactes medi ambientals Sobre l'aire  La contaminació atmosfèrica és la concentració de substàncies tòxiques a l’aire que poden afectar la salut de les persones (cendres de la combustió del carbó, òxids derivats de la combustió del petroli -CO2-). ✔ El boirum fotoquímic o smog fotoquímic, que es produeix a les ciutats amb una gran parc automobilístic (L.A, o Mèxic D.C). ✔ Pluja àcida: es produeix quan els gasos tòxics assoleixen suficient concentració i no són efectivament dispersats, la humitat de l’aire els absorbeix i es precipiten. ✔ Destrucció de la capa d’ozó (O3): la producció de clorofluorocarburs (CFC) redueix la capa d’ozó que és la que ens protegeix de les radiacions ultraviolades. ✔ L’efecte hivernacle: que provoca l’escalfament progressiu del Planeta. ✔ Contaminació acústica o sonora: Normalment passa a les ciutats i que malmet la qualitat de vida dels seus habitants. Per sobre dels 120dB, s’arriba al llindar del dolor.
  114. 114. 114 Els impactes medi ambientals Smog i pluja àcida Smog gris o smog sulfurós fou molt típic a les grans urbs industrials (Londres) degut a la contaminació per òxids de sofre procedents de la combustió del carbó que reacciona amb l’aigua de l'atmosfera -formant- àcid sulfúric- i una gran varietat de partícules sòlides en suspensió que origina el boirim. La pluja àcida és una precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúric i nítric produïts per la combinació dels òxids de sofre (SO2) i òxids de nitrogen (NO, NO2) amb el vapor d’aigua atmosfèric. Una pluja es considera àcida si el seu pH és inferior a 5,6. El seus efectes devastadors afecten a l’agricultura i la biodiversitat de la Terra.
  115. 115. 115 Els impactes medi ambientals La capa d'ozó L’ozó són tres àtoms d’oxigen que es trobem a l’estratosfera. A nivell de la superfície de la Terra, és molt oxidant i tòxic, però en aquella altura els seus efectes sobre la vida en el planeta són molt beneficiosos. L’escut d’ozó filtra les radiacions solars, de tal manera que les radiacions ultraviolades més nocives amb prou feines poden travessar-lo i no arriben a la superfície de la Terra. Alguns aerosols alliberen gasos CFC, algunes neveres n’emeten i també es fan servir en la fabricació de plàstics
  116. 116. 116 Els impactes medi ambientals Contaminació acústica La contaminació acústica pot definir-se com l’increment significatiu dels nivells acústics del medi i és un dels factors importants de deteriorament de la qualitat ambiental del territori.
  117. 117. 117 Els impactes medi ambientals Sobre l'aigua  Es parla de CONTAMINACIÓ quan l’acumulació de residus ultrapassa la capacitat de les aigües per eliminar-los o reduir-los. ✔ Aigües no potables, que provoquen malalties (còlera, hepatitis, febre tifoïdal, diarrees, paràsits, increment d’insectes – que són els que transmeten les malalties -) a causa de l’abocament de substàncies tòxiques. ✔ Contaminació tèrmica, provocada per les aigües residuals de refrigeració. ✔ Consum excessiu, que pot provocar l’augment de la concentració dels contaminants. ✔ Aigües contaminades per l’excés de nutrients (fòsfor o nitrògens), que fa que augmenti el creixement d’algunes algues que impedeixen la regeneració de les aigües. ✔ Contaminació marina.
  118. 118. 118 Els impactes medi ambientals Sobre l'aigua Les aigües no potables són: els fertilitzants, els purins, els detergents, aigües residuals de la indústria, Aigües residuals domèstiques, etc.
  119. 119. 119 ACTIVITATS  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1. Explica què és l'efecte hivernacle i com ens afecta en el nostre dia a dia. 2. Explica com és produeix l'smog fotoquímic de les ciutats? 3. Seria capaç una pluja àcida que cremar un llençol estès? 4. Quins trastorns poden ocasionar a les persones la contaminació acústica? 5. Quan podem parlar de qualssevol tipus de contaminació? 6. Cita 4 maneres de contaminar les aigües.
  120. 120. 120 Els riscos naturals Definició i classificació  Un fenomen natural esdevé un risc natural quan un assentament, una activitat humana o un recurs es veu afectat per un procés natural de la terra.  Classificació: ✔ D’origen geològic: terratrèmols, vulcanisme, despreniments, esllavissades, erosió, sedimentació, etc. ✔ D’origen atmosfèric: tornados, tempestes tropicals, aiguats i inundacions provocades per les pluges, sequeres per la maca de pluges, incendis forestals (llamps), etc. ✔ D’origen biològic: plagues vegetals o animals, Malalties i epidèmies ✔ D'origen antròpic: alliberament de substàncies tòxiques, incendis forestals provocats, etc.
  121. 121. 121 Els riscos naturals Factors que els caracteritzen  Els factors més importants que caracteritzen els riscos són: ✔ La magnitud que es refereix a la magnitud i intensitat del fenomen. ✔ La freqüència que és el nombre de vegades que es repeteix. ✔ La perillositat és la probabilitat que es produiexi un fenomen d'una certa extensió (nombre total de persones sotmeses al risc), intensitat i durada amb conseqüències negatives. ✔ La vulnerabilitat és el percentatge de persones o béns que poden quedar danyats per un fenomen respecte al total de la població exposada.
  122. 122. 122 Els riscos naturals A Catalunya  Els riscos naturals més freqüents a Catalunya estan relacionats majoritàriament amb els fenòmens meteorològics. ✔ Els aiguats que són una manifestació típica del clima mediterrani (gota freda), i que degut a les fortes pluges provoquen desbordaments de torrents, rius i rieres, tall de carreteres, inundacions d'habitatges i aturada del subministrament energètic i de les comunicacions. ✔ Nevades que provoquen tall de carreteres, aïllament de la població, augment dels accidents de trànsit, torb i allaus (amb vents forts). ✔ Pedregades: la mida de la pedregada pot variar de 2 a 5mm (calamarsa o pedra), podem provocar danys i pèrdues als conreus. ✔ Temporals de vent i tornados: que provoquen l'arrencada d'arbres, i torres elèctriques, així com accidents de tràfic (per topades amb objectes) i incendis.
  123. 123. 123 Els riscos naturals A Catalunya  Entre els riscos naturals de caràcter geològic: ✔ Esllavissaments que són desplaçaments de terrenys d'un vessant cap a l'exterior, per acció de la gravetat. Normalment, s'associen a pluges o terratrèmols. Poden destruir obres públiques, tallar carreteres i soterrar cases i persones. Les zones de major risc són els Pirineus i serralades Litorals. ✔ Allaus que són despreniments de masses de neu. Poden destruir la vegetació, tallar les vies de comunicació o sepultar persones o llocs habitats. Les zones de més altitud i innivació són les més sotmeses al risc d'allaus. ✔ Terratrèmols o sismes: són sacsejades o tremolors de la superfície de la Terra causades per ones produïdes pel moviment de les plaques tectòniques. Les zones més propenses són els Pirineus Axials, Els Prepirineus, La Serralada Transversal i la Serralada Prelitoral (Catalunya s'inclou dins d'una activitat sísmica moderada). També podrien provocar erupcions volcàniques.
  124. 124. 124 Els riscos naturals A Catalunya  Entre els riscos naturals de caràcter antròpic, que tenen el seu origen en les activitats desenvolupades per la societat humana. ✔ D'origen tecnològic que estan relacionats amb accidents de les activitats productives: transport de mercaderies perilloses, activitats industrials, contaminació de les aigües i producció d'energia nuclear. ✔ Relacionats amb fenòmens naturals com els incendis forestals (la gran majoria provocats) o les inundacions provocades per per la mala gestió de els aigües. ✔ D'origen divers: accidents de trànsit o ensulsiada d'edificis.
  125. 125. 125 Els riscos naturals Què fem a Catalunya davant els riscos naturals?  Davant dels riscos naturals, l’home té dues sortides: ✔ Prevenció: que contempla totes les mesures realitzades amb anticipació a fi de pal·liar, disminuir o evitar els danys produïts com a conseqüència del risc en qüestió. ✔ Predicció: que és una demostració probabilística que té per objecte descriure una situació futura (Ex. predicció del temps)  El govern de Catalunya, amb la finalitat de prevenir els riscos ambientals ha desenvolupat diversos plans especials: ✔ INUNCAT (Pla d'emergències per inundacions a Catalunya) ✔ NEUCAT (Pla especial d'emergències per nevades a Catalunya) ✔ SISMICAT (Pla especial d'emergències sísmiques a Catalunya) ✔ INFOCAT (Pla especial d'emergències per incendis forestals) ✔ PLASEQTA (Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona) ✔ TRANSCAT (Pla especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril) ✔ PENTA (Pla d'emergència nuclear de Tarragona)
  126. 126. 126 Els riscos naturals A Espanya  La majoria de riscos naturals al territori espanyol estan relacionats amb el clima mediterrani. ✔ Risc de desertització pel qual un territori va adquirint les característiques pròpies d'un clima desèrtic. Ja sigui per la pèrdua de sòl per les riuades o per la manca de pluges. Les zones més afectades són Múrcia, Almeria i Illes Canàries. ✔ Risc de riuades, entre agost i novembre, sobre tot al litoral mediterrani i Pirineus. ✔ Risc d'Incendis forestals, molt vinculat al clima mediterrani on a l'estiu el risc és molt alt, sobretot si hi afegim actes humans imprudents i involuntaris. ✔ Risc de terratrèmols, a l'Estret de Gibraltar es troben la placa eurasiàtica i l'africana, pel que els moviments sísmics són freqüents (al sud i sud-est peninsular). Segons dades de Institut Geogràfic Nacional entre 2001 i 2009 hi ha hagut una 27600 terratrèmols.
  127. 127. 127 Els riscos naturals Terratrèmols a Espanya
  128. 128. 128 Els riscos naturals A Espanya  Les activitats humanes que més riscos generen són la industria i la mineria, el transport de mercaderies perilloses i manipulació de materials radioactius. Dos dels desastres més greus foren ✔ El vessament de fuel a les costes gallegues produït pel naufragi del petrolier “Prestige” ✔ El trencament de la bassa d'emmagatzematge de residus d'una mina de pirita a Aznalcóllar (Sevilla), i que va afectar de ple al Parc Nacional de Doñana.
  129. 129. 129 Els riscos naturals Prevenció de riscos i gestió del Medi a Espanya  La prevenció de riscos naturals a Espanya està regulat per: ✔ La llei del patrimoni natural i de la biodiversitat (2007) que com hem vist divideix el terrotori el categories: parc national, parc natural, reserva natural, monument natural i paisatge protegit. ✔ La gestió de residus, que a través de l'Empresa pública Nacional de residus Radioactius -1984. (ENRESA) s'encarrega de recollir, transportar, tractar, emmagatzemar i controlar els residus, i l'empresa Ecoembalajes España, S.A (Ecoembes) que es dedica a la recollida selectiva i recuperació de residus d'envasos per al seu tractament, reciclatge i valorització. ✔ En tant que a la prevenció de riscos ambientals, a través de la Llei 2/85 de Protecció Civil, delega en les administracions autonòmiques l'establiment de plans d'emergència per a cada cas. ✔ A escala Internacional l'ONU desenvolupa l'Estratègia Internacional per a la Reducció de Desastres (ONU/EIRD o UN/ISDR)
  130. 130. 130 ACTIVITATS  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1. Fes un esquema classificador dels riscos ambientals. 2.Com es regula la gestió de riscos a Espanya? Quins plans d'emergència hi ha establerts a Catalunya? 3.Posa un exemple de risc: 1.Geològic 2.Biològic 3.Antròpic 4.Atmosfèric
  131. 131. 131 El canvi climàtic Definició  S’anomena canvi climàtic a la variació global del clima de la Terra. Aquests canvis es produeixen a moltes diverses escales de temps i sobre tots els paràmetres climàtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat. Els canvis climàtics són deguts a causes naturals i antròpiques. Tema 5.
  132. 132. 132 El canvi climàtic  Durant tota la història de la Terra s’ha anant produint glaciacions, és a dir canvis climàtics greus. Però, el ritme d’escalfament global de la Terra d’ençà la Revolució industrial és el que ens fa pensar en un canvi climàtic, no natural sinó d’origen antròpic.
  133. 133. 133 El canvi climàtic Gràfica que demostra l’augment de les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera durant 200 anys Gràfica que demostra l’augment de les emissions de gasos hivernacle A Catalunya. Pregunta examen selectivitat Esmenteu les fonts d’energia que més contribueixen a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Expliqueu breument què és i on es forma el boirum (boira contaminant o smog). Digueu dos tipus d’energies alternatives amb bones possibi- litats d’expansió a Catalunya. [1,5 punts]
  134. 134. 134 El canvi climàtic Un problema global Wikipèdia:https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_countries_by_carbon_dioxide_emissions
  135. 135. 135 El canvi climàtic La consciència medi ambiental  1a Cimera de la Terra a Estocolm (1972), que marca l’inici de l’interès per problemes medi ambientals. Es va centrar en la contaminació de l’aire i de les aigües.  2A Cimera de la Terra a Rio de Janeiro (1992), que va reunir a 179 països i a on sorgeixen els 27 principis (“Agenda 21”) sobre “canvi climàtic” i la preocupació per la biodiversitat.  3a Cimera de la Terra a Kyoto (1997), que ja va analitzar detingudament el “canvi climàtic” i s’estableixen alguns protocols entre els 39 països signants, com el de reduir les emissions de gasos contaminants abans del 2012.  Altres conferències: ✔ La gran cimera de l’ozó al 1955 a Viena. ✔ Conferència del clima de Buenos Aires (1998) sobre el canvi climàtic. ✔ Conferència de la Haia (2000) sobre el canvi climàtic, Cimera mundial sobre el Desenvolupament sostenible a Johannesburg (2002). ✔ Conferència del clima de Nova Deli (2002), on més països es sumen al protocol del Kyoto. ✔ Conferència de Nairobi (2006) on 189 països amb l’objectiu de limitar les emissions de gasos contaminants i de convèncer a la Xina i als EUA de què compleixin els objectius de Kyoto.
  136. 136. 136 El canvi climàtic La consciència medi ambiental – L'agenda 21  L'Agenda 21 és un programa de les Nacions Unides que fa referència al desenvolupament sostenible. Va ser aprovada a la Cimera de la Terra (1992) celebrada a Rio de Janeiro per més de 178 governs. Alguns dels punts de l’índex de l’agenda 21: – Secció I. Dimensions socials i econòmiques 1. Cooperació internacional per accelerar el desenvolupament sostenible 2. Lluita contra la pobresa – Secció II . Conservació i gestió dels recursos pel desenvolupament 9. Protecció de la atmosfera 11. Lluita contra la d’aforestació 14. Foment de la agricultura i del desenvolupament rural sostenible 15. Conservació de la diversitat biològica 17. Protecció de los oceans i dels mares – Secció III . Enfortiment del paper dels grups principals 24. Mesures mundials en favor de la dona per aconseguir un desenvolupament sostenible i equitatiu
  137. 137. 137 El canvi climàtic La consciència medi ambiental – El protocol de Kioto  El Protocol de Kioto sobre el canvi climàtic es un acord internacional que Té per objecte reduir les emissions de sis dels gasos que produeixen l'escalfament global: diòxid de carbono (CO2), gas metà (CH4) i òxid nitrós(N2O), a més dels gasos industrials fluorats: Hidrofluorocarburs (HFC), Perfluorocarburs (PFC) i Hexafluorur de sofre (SF6), en un percentatge aproximat d’un 5%, dins del període que va des de l’any 2008 al 2012, en comparació a les emissions produïdes l’any 1990.  La 18a Conferència de les Parts (COP 18) sobre canvi climàtic va ratificar el 2n període de vigència del Protocol de Kioto que va des de l'1 de gener de 2013 fins el 31 de desembre de 2020. Tanmateix aquest 2n protocol és molt més laxe en tant que a quantitats de reducció i dates d'assoliment. Emisión 1990 CO2 5% 1990 2008 2012 Meta Emisión 1990 CO2 5% 1990 2008 2012 Meta
  138. 138. 138 El canvi climàtic La consciència medi ambiental – Conferència de les parts  Conferències de les Parts (COP). L'objectiu del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic és l'estabilització de les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera a un nivell que eviti interferències antropogèniques perilloses en el sistema climàtic.
  139. 139. 139 El canvi climàtic La consciència medi ambiental – Conferència de Copenhaguen  La conferència de Copenhaguen (COP15) sobre el canvi climàtic va tenir lloc del 7 al 18 de desembre de 2010 i va estar precedida per una trobada de científics sota el títol «El canvi climàtic: riscos globals, reptes i decisions». Al final de la conferència es van prendre els «Acords de Copenhaguen», entre els quals destaquem: ✔ Combatre el canvi climàtic, tenint en compte que hi ha responsabilitats diferents depenent de les seves capacitats, o grau de desenvolupament del país. ✔ Mantenir l'increment de la temperatura del planeta per sota de 2º centígrads, reduint emissions de GHE. ✔ Reduccions de emissions a causa de la desforestació i la degradació (REDD) per millorar l'eliminació de gasos hivernacles i incentivar econòmicament als països en vies de desenvolupament. ✔ Aquest acord no és vinculant.
  140. 140. 140 El canvi climàtic El moviment polític i social  Entre la 1a i 2a cimera sorgeix el moviment social i polític que reflectirà aquesta preocupació medi ambiental sota els noms d’ecologisme i amb una vessant política, “els partits verds”. – Ecologisme: és un moviment social que busca el desenvolupament de les societats humanes que garanteixi un bon futur confortable per a les noves generacions futures i al planeta. Segueix les tres “R” reciclar, reduir i reutilitzar. – Partits verds: Els partits anomenats verds o ecologistes són aquells inspirats en el moviment ecologista, que intenta, per mitjà del poder polític, l’aplicació de mesures adreçades a reduir la contaminació, preservar la natura, promoure el reciclatge, i l’ús d’energies renovables.
  141. 141. 141 ACTIVITATS  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1. Què s'entén per canvi climàtic? 2. Què vol dir que la societat pren consciència del canvi climàtic? 3. Fes un esquema de les cimeres medi ambientals més importants? 4. Quins països no han signat el protocol de Kioto? Per què? 5. Creus que s'arribaran a assolir els objectius del protocol de Kioto? Per què? 6. Què és l'ecologisme? Busca dos exemples de cadascuna de les les tres “r” que el defineixen. 7. Busca informació sobre el COP del 2016. I digues a quins acord van arribar.
  142. 142. 142 Desenvolupament sostenible  Per tot això, pel control mesurat dels recursos, per un repartiment dels mateixos equitatiu; per evitar que els impactes medi ambientals ens aboquin a un canvi climàtic que malmeti el futur dels nostres fills/es. Per tot això, es parla de què hem de tenir un creixement o desenvolupament sostenible. Tema 6.
  143. 143. 143 Desenvolupament sostenible El concepte  La sostenibilitat és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament.
  144. 144. 144 Desenvolupament sostenible El concepte  Al parlar de desenvolupament sostenible s'ha d'incloure totes les dimensions: ✔ La dimensió medi ambiental que té en compte: • l’aigua, l’aire, contaminació acústica, de l’aigua, atmosfèrica, lumínica; els desastres naturals; biodiversidad, agrobiodiversitat, boscos, sistemes i espècies, especies introduïdes e invasores, medi físic i entorn geogràfic; residus: agrícoles i ramaders, de la construcció i miners, perillosos, industrials, nuclears, sanitaris; els sòls: desertificació, sequera i erosió. ✔ La dimensió social que té en compte: • L’alimentació, l’educació, salut,treball, vivenda, drets humans; desenvolupament: cultura, identitat, diversitat, i IDH; desigualtat: gènere, minories, pobresa; precarietat; població: envelliment, natalitat, superpoblació. ✔ La dimensió econòmica que té en compte: • Agricultura, ramaderia i pesca, ciència econòmica, comerç, empresa i finances, fiscalitat, edificació sostenible, turisme i recursos. ✔ La dimensió Institucional que recull: • Actors/ Institucions: sector privat, l’estat, societat civil, mitjans de comunicació, Organismes internacionals i regionals, Cimeres, Tractats i Convenis, Cooperació i Conflicte, i Participació i democràcia.
  145. 145. 145 Desenvolupament sostenible Història i característiques  El terme sorgeix per primer cop a l'Informe Brundtland de 1987, on la sostenibilitat és "Satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures”.  Les característiques que deu reunir un desenvolupament per a que el podem considerar sostenible són: – Busca la manera de què l’activitat econòmica mantingui o millori el sistema ambiental. – Assegura que l’activitat econòmica millori la qualitat de vida de tots, no només d’uns quants escollits. – Usa els recursos eficientment. – Promou el màxim de reciclatge i reutilització. – Posa la seva confiança en el desenvolupament e implantació de tecnologies netes. – Restaura els ecosistemes danyats. – Promou l’autosuficiència regional. – Reconeix la importància de la naturalesa para el benestar humà.
  146. 146. 146 Desenvolupament sostenible Mapa conceptual I
  147. 147. 147 Desenvolupament sostenible Mapa conceptual II
  148. 148. 148 ACTIVITATS  Copia les preguntes i respon-les a la llibreta: 1. Què entenem per desenvolupament sostenibles? 2.En quin informe surt per primer cop el vocable sostenibilitat? Qui fou l'artífex? 3. Explica per què el desenvolupament sostenible es un concepte ampli que inclou: la dimensió social, la dimensió ambiental i la dimensió econòmica, i segons alguns autors, la dimensió Institucional?

×