SlideShare a Scribd company logo
1 of 53
Origens de la Roma Antiga
Eloy
Alba
Carmen
Irina
Roger
ORIGENS DE LA ROMA ANTIGA
L'ORIGEN
HISTÒRIC
L'ORIGEN
LLEGENDARÍ
L'època de la
monarquia
L'ORIGEN HISTÒRIC
• Origen a la Península Itàlica.
• Tres grups:
-Llatins
-Grecs
-Estruços
• s.VIII a.C els llatins s'agrupen a la
riba del Tiber.
• Set turons dels llatins.
• Els llatins van formar Roma.
• Roma es va convertir en un
enclavament social.
L'Època de la Monarquia
• Roma va ser goverada per una monarquia.
• Rei -Adminstrava justícia
-Comandava l'exercit
-era el Pontifex Maximus
• Va tenir 7 reis : 4 primers llatins
3 últims estruços
• Influència etrusca : -Es va engrandir
- Noves construccions
- muralla al voltant dels 7
Origen llegendari
• La llegenda explica que Romul i Rem els
van abandonar quan eren ben petits i una
lloba els va lletar.
• Un cop es van fer grans van crear una ciutat
anomenada Roma.
• Al cap d'un temps Romul va matar a Rem
perqué tenia enveja.
Videos
Romul i Rem:
http://www.youtube.com/watch?v=WyzED2sbvx4
Origen Romà (castella):
http://www.youtube.com/watch?v=zez4peMfnMY
Exercicis
1) Qui ocupava els diversoso pobles ?
2) Quin poble va fundar Roma ?
3) I en quin segle vas fundar Roma?
4) Quin rei va construir murallas al voltant
dels set turons?
gràcies per escoltar
Els patricis:
_ Eren famílies aristocràtiques
_Descendents dels fundadors de roma
_S'agrupaven en grans famílies amb avantpassats
comuns.
_ Eren els propietaris de las terres i del bestiar i
governaven la ciutat.
Els plebeus:
_Constituïen el grup dels qui havien arribat a la ciutat
després d’ haver estat fundada .
_ Molt mes nombrosos que els patricis
_ No tenien propietats territorials
_ Els patricis van crear un govern aristocràtic eren
els elaboraven i qui coneixien les lleis .
_Els càrrecs públics sol eren dels patricis els
plebeus havien de pagar impostos .
_ Durant dos-cents anys els plebeus lluitaven per
tenir els mateixos drets polítics que els patricis
_ Els esclaus eren molt nombrosos a roma però no
tenien cap dret.
:
•Noms: Alex, Judith, Maroua, Gisela
•Professor/a: Mercè López
•Curs: 1r b
•Centre: I.E.S Narcís Oller
L’EXPANSIÓ DE ROMA
 República Romana – conqueriren territoris gracies a la seva riquesa
i el seu exèrcit
 L’expansió de Roma es va fer en diverses etapes
-
 Entre el 500 i el 250 a.C van conquerir la península itàlica
- Entre el 264 i el 250 a.C es van enfrontar en les Guerres
Púniques. La potència marítima dominava el Mediterrani
CRISI DE LA REPÚBLICA ROMANA
 Entre els segles II a.C i II d.C van conquerir Grècia i el Mediterrani
Oriental
 Llavors, la república va deixar pas a un govern regit per un emperador
, que va provocar conflictes socials i guerres civils
 Les conquestes van donar grans riqueses i desigualtats socials
 Les queixes de les plebs també van provocar conflictes socials
 Per resoldre la crisi van donar el poder a caps militars i van provocar
violentes guerres civils
 L’any 48 a.C Juli Cèsar va ser dictador perpetu, i el van assesinar al
senat de Roma al 44 a.C
Video
 https://www.youtube.com/watch?v=PSy_MTXzGe8
EXERCICI
EXERCICI
Treball fet per:
Natàlia, Andrei
, Esther, Ferran
Professora: Mercè Lopez
 OCTAVI AUGUST, EMPERADOR
 Octavi fill de Juli Cèsar aconsegueix el poder de
Romà
 27 aC Li van concedir el títol “d’August”
 Octavi August crea l’Imperi i donen el títol
d’emperador
 Es va convertir en la primera autoritat religiosa
 EN MORIR LI DONEN EL TÍTOL DE DIVINITAT
 ÉS UN SISTEMA DE GOVERN
Octavi sobre les lleis L’Imperi, era qui convocava el
Senat, reunia els comicis , nomenava els
magistrats, i dictava les lleis.
 Títol d’emperador no era hereditari
 Totes les institucions de l’imperi eren simbòliques.
Només manava l’emperador.
 Els territoris que es van organitzar amb províncies
 A cada província hi havia un governador ajudat
per funcionaris
 Es crea un CONSELL IMPERIAL per complir les
ordres de l’emperador
 Comença al segle I i II d.C l’imperi va assolir la
màxima expansió en aquest període
 No hi va haver conflictes socials ni guerres perquè
un exercit poderós garantia la pau i defensava les
fronteres
 És una època de prosperitat econòmica
 Apareix la romanització
 Carcal·la atorga la ciutadania romana amb la
unificació cultural i religiosa
 Segle III d.C – Apareixen atacs de pobles germànics a
les fronteres de l’Imperi Rom{
 Noves revoltes
 En aquests segles apareixen al poder 30 emperadors
legítims i 70 d’il·legítims això causa poder els caps
militars i creen una societat autoritaria anomenada
província.
 A manca d’esclaus es crea un decens de producció molt
important
(la població es va empobrir)
 Al 312 d.C Constantí es nomenat emperador.
 Al ser cristià considerà que havia de protegir la seva
religió
 Segle IV l’emperador Teodosi declara el cristianisme
religió oficial
 A pas del temps aquesta religió s’estableix a tot
l’Imperi
 Segle quatre d.C l’emperador Teodosi divideix l’imperi
 Apareixen dos nous imperis: l’Imperi Rom{ d’Occident
i Imperi Romà Orient
 Orient agafa més poder i es torna més forta que Orient
 L’Imperi d’Occident desapareix després de diversos
atacs del pobles germànics
(visigots, sueus, vàndals, alans...)
 Després del segle V:
 Els HUNS acaben amb l’Imperi Rom{ d’Occident
 No coneixen l’escriptura
 No edificaven ciutats
 No tenien moneda
 Eren seminòmades
 Vivien de la ramaderia i l’agricultura molt primitiva
 Estaven organitzats en clans
 Què va significar l’arribada d’August al poder?
 Com s’organitzava l’Imperi?
L'imperi Romà
Alex Alquezar, Moad el haddad, Paula Gavaldà i Anna
Robert
La prosperitat Agrícola i comercial
5.1 Les Explotacions
Agrícoles
•
•L'activitat agrícola es va desenvolupar a
l'imperi romà.
• Va progressar en les terres de l'imperi.
Què van introduir ?
• Van introduir molts invents al camp:
• molí de gra
• premsa d'oli
• arada
Què feien amb les terres?
• Una part de les terres que conquerien eren
confiscades per els afer l'ager publicus.
• Una part la donaven als soldats llicenciats
de l'exercit .Formaven les colònies agrícoles.
• Eren habituals els latifundis, que són
enormes extensions de terra.
5.2 Relacions comercials.
- Què va afavorir en el comerç?
• La pau interna
• La seguretat de comunicacions
• L'augment de la producció agrícola.
Comerç:
•
• Van construir calçades que unien Roma
amb totes les provincies de l'imperi.
• El comerç es feia per vía marítima.
Orígen dels productes:
• Hispania Vi
• Nord Àfrica Oli
• Egipte Blat
• Germània i Bàltic Pells, ambre i esclaus
• Àfrica vori, or, animals pel circ, encens i
esclaus.
• Índia i Xina Productes de luxe (pedres
precioses, seda i perfums.)
Orígen dels productes:
La moneda:
• Va ajudar a desenvolupar el comerç
• A l'època republicana bronze
• Durant l'imperi moneda d'auri d'or i el
denari de plata.
* Els emperadors feien gravar la seva efígie de
la cara a la moneda.
Exercicis:
1.- Relaciona els productes amb el seu orígen:
Vi Àfrica
Oli Xina
Blat Hispània
Pells, ambre, esclaus Nord Àfrica
Vori, or, encens, esclaus... Germània i Bàltic
Productes de luxe Egipte
Exercicis:
2- Veritat o Fals:
1.Els latifundis eren les cases dels pagesos.
2.L'activitat agrícola es va desenvolupar a totes
les terres de l'imperi.
3.Es va inventar l'arada, el molí de gra i les
premses.
4.Els homes, dones, nens no eren tractats com
esclaus.
Una societat urbana
Noms:Andrea Garcia, Mireia Gené, Alvaro
Guirado, Youssef el Kaddouri
Grup: 1r B
Data:
Professora: Mercé López
Els grups socials:
• Els privilegiats: Eren els Nobilitas, equites.
• La plebs: Els plebs eren els que estaven
sota dels privilegiats, pagesos.
• Esclaus i lliberts: Hi havien molt
esclaus, feien les feines més dures, el
costum d'allibrerar els esclaus fa fer
augmentar el noble de lliberts.
Les ciutats Romanes.
 La societat romana era molt urbana.
 Hi havien dos grans carrers
-Cardo
-Decumanus
 També hi havia una gran plaça que es deia
fòrum que allí feien la vida política i religiosa.
 Les ciutats va contribuir a la romanització de
l'Imperi.
 Era el centre de les activitats artesanes i
comercials.
Els orígens del cristianisme
La ciutat Roma era politeísta.
A Palestina els Hereus esperaven l'arribada
d'un salvador Jesús de Nazaret.
El S. I d.c va sorgir el cristianisme, una religio
monoteista, creuen en un sol Déu.
Exercicis
o Quines classes socials hi havien?
o Quins dos grans carrers hi havien?
o Quina religio tenien?
Gràcies per la vostra atenció, espero
que us hagi agradat.

More Related Content

What's hot (20)

L'EDAT MITJANA D'Izan,Adri,Hua Chuan,Luis,Vazgen,Shayaan
L'EDAT MITJANA D'Izan,Adri,Hua Chuan,Luis,Vazgen,ShayaanL'EDAT MITJANA D'Izan,Adri,Hua Chuan,Luis,Vazgen,Shayaan
L'EDAT MITJANA D'Izan,Adri,Hua Chuan,Luis,Vazgen,Shayaan
 
Unitat 13. Grècia
Unitat 13. GrèciaUnitat 13. Grècia
Unitat 13. Grècia
 
Inici edat mitjana.
Inici edat mitjana.Inici edat mitjana.
Inici edat mitjana.
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Unitat 11. Mesopotàmia i Egipte
Unitat 11. Mesopotàmia i EgipteUnitat 11. Mesopotàmia i Egipte
Unitat 11. Mesopotàmia i Egipte
 
Unitat 2. L'Imperi Romà i la formació d'Europa
Unitat 2. L'Imperi Romà i la formació d'EuropaUnitat 2. L'Imperi Romà i la formació d'Europa
Unitat 2. L'Imperi Romà i la formació d'Europa
 
Unitat 12. Els primers pobles del mediterrani.
Unitat 12. Els primers pobles del mediterrani.Unitat 12. Els primers pobles del mediterrani.
Unitat 12. Els primers pobles del mediterrani.
 
LA FRAGMANETACIÓ DEL MÓN ANTIC
LA FRAGMANETACIÓ DEL MÓN ANTICLA FRAGMANETACIÓ DEL MÓN ANTIC
LA FRAGMANETACIÓ DEL MÓN ANTIC
 
Regnes germànics
Regnes germànicsRegnes germànics
Regnes germànics
 
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romà
 
La fi del mon antic
La fi del mon anticLa fi del mon antic
La fi del mon antic
 
16 la fragmentacio-del_mon_antic
16 la fragmentacio-del_mon_antic16 la fragmentacio-del_mon_antic
16 la fragmentacio-del_mon_antic
 
L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
L’ edat mitjana
L’ edat mitjanaL’ edat mitjana
L’ edat mitjana
 
L'imperi roma
L'imperi romaL'imperi roma
L'imperi roma
 
Llei xii taules
Llei xii taulesLlei xii taules
Llei xii taules
 
Fragmentació mon antic
Fragmentació mon anticFragmentació mon antic
Fragmentació mon antic
 
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
 

Viewers also liked

болгария туристическая
болгария туристическаяболгария туристическая
болгария туристическаяBiblioteca Hristobotev
 
Cas 2 propi aprenentatge en l’assignatura nticedu
Cas 2 propi aprenentatge en l’assignatura nticeduCas 2 propi aprenentatge en l’assignatura nticedu
Cas 2 propi aprenentatge en l’assignatura nticeduNais_Sanjuan
 
Menos burocracia para abrir tu negocio. Jornada informativa sobre sistema de ...
Menos burocracia para abrir tu negocio. Jornada informativa sobre sistema de ...Menos burocracia para abrir tu negocio. Jornada informativa sobre sistema de ...
Menos burocracia para abrir tu negocio. Jornada informativa sobre sistema de ...Madrid Emprende
 
Jovens na WEB: Inovação digital para hiperconectados
Jovens na WEB: Inovação digital para hiperconectadosJovens na WEB: Inovação digital para hiperconectados
Jovens na WEB: Inovação digital para hiperconectadosRafael Terra
 
Presentación Temas Ecosoc
Presentación Temas EcosocPresentación Temas Ecosoc
Presentación Temas Ecosocguest2994cf
 
A biblioteca da nosa casa 2
A biblioteca da nosa casa 2A biblioteca da nosa casa 2
A biblioteca da nosa casa 2aldeatotal
 
Hizkuntzen irakaskuntza hezkuntza eleanitzean II
Hizkuntzen irakaskuntza hezkuntza eleanitzean IIHizkuntzen irakaskuntza hezkuntza eleanitzean II
Hizkuntzen irakaskuntza hezkuntza eleanitzean IIbnhizkuntzak
 
Pablo lobato illustrator new
Pablo lobato illustrator newPablo lobato illustrator new
Pablo lobato illustrator newEdicion de Fotos
 
Evento en Crystal Palace Hotel
Evento en Crystal Palace HotelEvento en Crystal Palace Hotel
Evento en Crystal Palace Hotelanlola
 
DISCO DURO
DISCO DURODISCO DURO
DISCO DUROnonde
 

Viewers also liked (20)

Fajitas de pollo 2
Fajitas de pollo 2Fajitas de pollo 2
Fajitas de pollo 2
 
болгария туристическая
болгария туристическаяболгария туристическая
болгария туристическая
 
BNP Paribas Opéra
BNP Paribas OpéraBNP Paribas Opéra
BNP Paribas Opéra
 
Cas 2 propi aprenentatge en l’assignatura nticedu
Cas 2 propi aprenentatge en l’assignatura nticeduCas 2 propi aprenentatge en l’assignatura nticedu
Cas 2 propi aprenentatge en l’assignatura nticedu
 
Menos burocracia para abrir tu negocio. Jornada informativa sobre sistema de ...
Menos burocracia para abrir tu negocio. Jornada informativa sobre sistema de ...Menos burocracia para abrir tu negocio. Jornada informativa sobre sistema de ...
Menos burocracia para abrir tu negocio. Jornada informativa sobre sistema de ...
 
Inspiration
InspirationInspiration
Inspiration
 
Tortilla
TortillaTortilla
Tortilla
 
power
powerpower
power
 
Curso social media[1]
Curso social media[1]Curso social media[1]
Curso social media[1]
 
Nancy Ajram
Nancy AjramNancy Ajram
Nancy Ajram
 
Jovens na WEB: Inovação digital para hiperconectados
Jovens na WEB: Inovação digital para hiperconectadosJovens na WEB: Inovação digital para hiperconectados
Jovens na WEB: Inovação digital para hiperconectados
 
Presentación Temas Ecosoc
Presentación Temas EcosocPresentación Temas Ecosoc
Presentación Temas Ecosoc
 
A biblioteca da nosa casa 2
A biblioteca da nosa casa 2A biblioteca da nosa casa 2
A biblioteca da nosa casa 2
 
Hizkuntzen irakaskuntza hezkuntza eleanitzean II
Hizkuntzen irakaskuntza hezkuntza eleanitzean IIHizkuntzen irakaskuntza hezkuntza eleanitzean II
Hizkuntzen irakaskuntza hezkuntza eleanitzean II
 
UTPL_S A L U D
UTPL_S A L U DUTPL_S A L U D
UTPL_S A L U D
 
Pablo lobato illustrator new
Pablo lobato illustrator newPablo lobato illustrator new
Pablo lobato illustrator new
 
Evento en Crystal Palace Hotel
Evento en Crystal Palace HotelEvento en Crystal Palace Hotel
Evento en Crystal Palace Hotel
 
WEB 2.0
WEB 2.0 WEB 2.0
WEB 2.0
 
DISCO DURO
DISCO DURODISCO DURO
DISCO DURO
 
FC_Green the Gap_March 15 2016
FC_Green the Gap_March 15 2016FC_Green the Gap_March 15 2016
FC_Green the Gap_March 15 2016
 

Similar to El món romà 1r b (20)

Roma
RomaRoma
Roma
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
El mon romà 1 a
El mon romà 1 aEl mon romà 1 a
El mon romà 1 a
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Tema 11. Roma.ppt
Tema 11. Roma.pptTema 11. Roma.ppt
Tema 11. Roma.ppt
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Presentació els romans
Presentació els romansPresentació els romans
Presentació els romans
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
 
Grup6
Grup6Grup6
Grup6
 
Edat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è BEdat Mitjana 6è B
Edat Mitjana 6è B
 
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ
 
Presentació 6è B
Presentació 6è BPresentació 6è B
Presentació 6è B
 
L'Antiga Roma
L'Antiga RomaL'Antiga Roma
L'Antiga Roma
 
Ud 11
Ud 11Ud 11
Ud 11
 
L’ edat mitjana
L’ edat mitjanaL’ edat mitjana
L’ edat mitjana
 
Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
La història dels romans
La història dels romansLa història dels romans
La història dels romans
 

More from Merce Lopez Tugues

More from Merce Lopez Tugues (13)

2nd eso unit 2 quiz
2nd eso unit 2 quiz2nd eso unit 2 quiz
2nd eso unit 2 quiz
 
1st eso unit 2_quiz.docx
1st eso unit 2_quiz.docx1st eso unit 2_quiz.docx
1st eso unit 2_quiz.docx
 
1st & 2nd eso unit 1 quiz.docx
1st & 2nd eso unit 1 quiz.docx1st & 2nd eso unit 1 quiz.docx
1st & 2nd eso unit 1 quiz.docx
 
Còpia de romànim i gòtic 2n ESO El Vern
Còpia de romànim i gòtic 2n ESO El VernCòpia de romànim i gòtic 2n ESO El Vern
Còpia de romànim i gòtic 2n ESO El Vern
 
Còpia de projecte romànic gòtic grup 4
Còpia de projecte romànic gòtic grup 4Còpia de projecte romànic gòtic grup 4
Còpia de projecte romànic gòtic grup 4
 
Copia de power point projecte romànic gòtic
Copia de power point projecte romànic gòticCopia de power point projecte romànic gòtic
Copia de power point projecte romànic gòtic
 
Recepta 1r prim unir
Recepta 1r prim unirRecepta 1r prim unir
Recepta 1r prim unir
 
Criterios de evaluación de la webquest
Criterios de evaluación de la webquestCriterios de evaluación de la webquest
Criterios de evaluación de la webquest
 
Barroc 2n e
Barroc 2n eBarroc 2n e
Barroc 2n e
 
Barroc 2 C
Barroc 2 CBarroc 2 C
Barroc 2 C
 
Barroc 2 a
Barroc 2 aBarroc 2 a
Barroc 2 a
 
English tenses
English tensesEnglish tenses
English tenses
 
El renaixement 2
El renaixement 2El renaixement 2
El renaixement 2
 

Recently uploaded

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 

Recently uploaded (9)

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 

El món romà 1r b

  • 1. Origens de la Roma Antiga Eloy Alba Carmen Irina Roger
  • 2. ORIGENS DE LA ROMA ANTIGA L'ORIGEN HISTÒRIC L'ORIGEN LLEGENDARÍ L'època de la monarquia
  • 3. L'ORIGEN HISTÒRIC • Origen a la Península Itàlica. • Tres grups: -Llatins -Grecs -Estruços • s.VIII a.C els llatins s'agrupen a la riba del Tiber. • Set turons dels llatins. • Els llatins van formar Roma. • Roma es va convertir en un enclavament social.
  • 4. L'Època de la Monarquia • Roma va ser goverada per una monarquia. • Rei -Adminstrava justícia -Comandava l'exercit -era el Pontifex Maximus • Va tenir 7 reis : 4 primers llatins 3 últims estruços • Influència etrusca : -Es va engrandir - Noves construccions - muralla al voltant dels 7
  • 5. Origen llegendari • La llegenda explica que Romul i Rem els van abandonar quan eren ben petits i una lloba els va lletar. • Un cop es van fer grans van crear una ciutat anomenada Roma. • Al cap d'un temps Romul va matar a Rem perqué tenia enveja.
  • 6. Videos Romul i Rem: http://www.youtube.com/watch?v=WyzED2sbvx4 Origen Romà (castella): http://www.youtube.com/watch?v=zez4peMfnMY
  • 7. Exercicis 1) Qui ocupava els diversoso pobles ? 2) Quin poble va fundar Roma ? 3) I en quin segle vas fundar Roma? 4) Quin rei va construir murallas al voltant dels set turons?
  • 9.
  • 10. Els patricis: _ Eren famílies aristocràtiques _Descendents dels fundadors de roma _S'agrupaven en grans famílies amb avantpassats comuns. _ Eren els propietaris de las terres i del bestiar i governaven la ciutat.
  • 11. Els plebeus: _Constituïen el grup dels qui havien arribat a la ciutat després d’ haver estat fundada . _ Molt mes nombrosos que els patricis _ No tenien propietats territorials
  • 12.
  • 13. _ Els patricis van crear un govern aristocràtic eren els elaboraven i qui coneixien les lleis . _Els càrrecs públics sol eren dels patricis els plebeus havien de pagar impostos . _ Durant dos-cents anys els plebeus lluitaven per tenir els mateixos drets polítics que els patricis _ Els esclaus eren molt nombrosos a roma però no tenien cap dret.
  • 14. :
  • 15.
  • 16. •Noms: Alex, Judith, Maroua, Gisela •Professor/a: Mercè López •Curs: 1r b •Centre: I.E.S Narcís Oller
  • 17. L’EXPANSIÓ DE ROMA  República Romana – conqueriren territoris gracies a la seva riquesa i el seu exèrcit  L’expansió de Roma es va fer en diverses etapes -  Entre el 500 i el 250 a.C van conquerir la península itàlica - Entre el 264 i el 250 a.C es van enfrontar en les Guerres Púniques. La potència marítima dominava el Mediterrani
  • 18. CRISI DE LA REPÚBLICA ROMANA  Entre els segles II a.C i II d.C van conquerir Grècia i el Mediterrani Oriental  Llavors, la república va deixar pas a un govern regit per un emperador , que va provocar conflictes socials i guerres civils  Les conquestes van donar grans riqueses i desigualtats socials  Les queixes de les plebs també van provocar conflictes socials  Per resoldre la crisi van donar el poder a caps militars i van provocar violentes guerres civils  L’any 48 a.C Juli Cèsar va ser dictador perpetu, i el van assesinar al senat de Roma al 44 a.C
  • 22. Treball fet per: Natàlia, Andrei , Esther, Ferran Professora: Mercè Lopez
  • 23.  OCTAVI AUGUST, EMPERADOR  Octavi fill de Juli Cèsar aconsegueix el poder de Romà  27 aC Li van concedir el títol “d’August”  Octavi August crea l’Imperi i donen el títol d’emperador  Es va convertir en la primera autoritat religiosa  EN MORIR LI DONEN EL TÍTOL DE DIVINITAT
  • 24.  ÉS UN SISTEMA DE GOVERN Octavi sobre les lleis L’Imperi, era qui convocava el Senat, reunia els comicis , nomenava els magistrats, i dictava les lleis.
  • 25.  Títol d’emperador no era hereditari  Totes les institucions de l’imperi eren simbòliques. Només manava l’emperador.  Els territoris que es van organitzar amb províncies  A cada província hi havia un governador ajudat per funcionaris  Es crea un CONSELL IMPERIAL per complir les ordres de l’emperador
  • 26.
  • 27.  Comença al segle I i II d.C l’imperi va assolir la màxima expansió en aquest període  No hi va haver conflictes socials ni guerres perquè un exercit poderós garantia la pau i defensava les fronteres  És una època de prosperitat econòmica  Apareix la romanització  Carcal·la atorga la ciutadania romana amb la unificació cultural i religiosa
  • 28.  Segle III d.C – Apareixen atacs de pobles germànics a les fronteres de l’Imperi Rom{  Noves revoltes  En aquests segles apareixen al poder 30 emperadors legítims i 70 d’il·legítims això causa poder els caps militars i creen una societat autoritaria anomenada província.  A manca d’esclaus es crea un decens de producció molt important (la població es va empobrir)
  • 29.  Al 312 d.C Constantí es nomenat emperador.  Al ser cristià considerà que havia de protegir la seva religió  Segle IV l’emperador Teodosi declara el cristianisme religió oficial  A pas del temps aquesta religió s’estableix a tot l’Imperi
  • 30.  Segle quatre d.C l’emperador Teodosi divideix l’imperi  Apareixen dos nous imperis: l’Imperi Rom{ d’Occident i Imperi Romà Orient  Orient agafa més poder i es torna més forta que Orient
  • 31.  L’Imperi d’Occident desapareix després de diversos atacs del pobles germànics (visigots, sueus, vàndals, alans...)  Després del segle V:  Els HUNS acaben amb l’Imperi Rom{ d’Occident
  • 32.  No coneixen l’escriptura  No edificaven ciutats  No tenien moneda  Eren seminòmades  Vivien de la ramaderia i l’agricultura molt primitiva  Estaven organitzats en clans
  • 33.  Què va significar l’arribada d’August al poder?  Com s’organitzava l’Imperi?
  • 34.
  • 35. L'imperi Romà Alex Alquezar, Moad el haddad, Paula Gavaldà i Anna Robert La prosperitat Agrícola i comercial
  • 36. 5.1 Les Explotacions Agrícoles • •L'activitat agrícola es va desenvolupar a l'imperi romà. • Va progressar en les terres de l'imperi.
  • 37. Què van introduir ? • Van introduir molts invents al camp: • molí de gra • premsa d'oli • arada
  • 38. Què feien amb les terres? • Una part de les terres que conquerien eren confiscades per els afer l'ager publicus. • Una part la donaven als soldats llicenciats de l'exercit .Formaven les colònies agrícoles. • Eren habituals els latifundis, que són enormes extensions de terra.
  • 39. 5.2 Relacions comercials. - Què va afavorir en el comerç? • La pau interna • La seguretat de comunicacions • L'augment de la producció agrícola.
  • 40. Comerç: • • Van construir calçades que unien Roma amb totes les provincies de l'imperi. • El comerç es feia per vía marítima.
  • 41. Orígen dels productes: • Hispania Vi • Nord Àfrica Oli • Egipte Blat • Germània i Bàltic Pells, ambre i esclaus • Àfrica vori, or, animals pel circ, encens i esclaus. • Índia i Xina Productes de luxe (pedres precioses, seda i perfums.)
  • 43. La moneda: • Va ajudar a desenvolupar el comerç • A l'època republicana bronze • Durant l'imperi moneda d'auri d'or i el denari de plata. * Els emperadors feien gravar la seva efígie de la cara a la moneda.
  • 44. Exercicis: 1.- Relaciona els productes amb el seu orígen: Vi Àfrica Oli Xina Blat Hispània Pells, ambre, esclaus Nord Àfrica Vori, or, encens, esclaus... Germània i Bàltic Productes de luxe Egipte
  • 45. Exercicis: 2- Veritat o Fals: 1.Els latifundis eren les cases dels pagesos. 2.L'activitat agrícola es va desenvolupar a totes les terres de l'imperi. 3.Es va inventar l'arada, el molí de gra i les premses. 4.Els homes, dones, nens no eren tractats com esclaus.
  • 46. Una societat urbana Noms:Andrea Garcia, Mireia Gené, Alvaro Guirado, Youssef el Kaddouri Grup: 1r B Data: Professora: Mercé López
  • 47. Els grups socials: • Els privilegiats: Eren els Nobilitas, equites. • La plebs: Els plebs eren els que estaven sota dels privilegiats, pagesos. • Esclaus i lliberts: Hi havien molt esclaus, feien les feines més dures, el costum d'allibrerar els esclaus fa fer augmentar el noble de lliberts.
  • 48.
  • 49. Les ciutats Romanes.  La societat romana era molt urbana.  Hi havien dos grans carrers -Cardo -Decumanus  També hi havia una gran plaça que es deia fòrum que allí feien la vida política i religiosa.  Les ciutats va contribuir a la romanització de l'Imperi.  Era el centre de les activitats artesanes i comercials.
  • 50.
  • 51. Els orígens del cristianisme La ciutat Roma era politeísta. A Palestina els Hereus esperaven l'arribada d'un salvador Jesús de Nazaret. El S. I d.c va sorgir el cristianisme, una religio monoteista, creuen en un sol Déu.
  • 52. Exercicis o Quines classes socials hi havien? o Quins dos grans carrers hi havien? o Quina religio tenien?
  • 53. Gràcies per la vostra atenció, espero que us hagi agradat.