L'EDAT MITJANA

1. L’edat intermedi de la
història d’Europa
mitjana o edat
medieval és el
període enmig de
l‘edat antiga i l'edat
moderna.
L’edat Mitjana

2. L’edat Medieval
O La societat medieval
va ser durant segles
una societat
bàsicament oral en
els primers segles
medievals.

3. L’edat Mitjana
Que és la edat
Mitjana.
L’edat mitjana és l’època
de la història que va des
de la caiguda de l’imperi
Roma en el segle v fins
segle xv.

4. Societat
medieval O Societat medieval:
durant aquests segles
O Comença a definir-se
les futures nacions
europees a l’entorn
de petits regnes.

5. L'accepció més pura pel mot
cavaller és "persona que munta a
cavall", que és de gran riquesa en
semàntica. Va passar de significar el
fet de muntar a un cavall a expressar
una condició social molt diferent i
canvià en les distintes etapes
històriques. En llatí es deia «caballus
-i» dels cavalls que eren
especialment de feina, però
empraven el terme «equus -i» per a la
resta dels cavalls, especialment per
als que s'utilitzaven en la guerra,
d'aquí que s'anomenés ordo quester
la classe social dels cavallers
romans.
O La experiència de lluita

6. La
cavalleri
a pesada
O Des de l'antiguitat la cavalleria pesant era coneguda com a catafracta,
els quals estaven involucrats en les diferents guerres, principalment pel
poble de l'Iran, amb els seus braços i el seu paper en el combat similars
als dels cavallers medievals. No obstant això, un catafracta no tenia una
posició fixa polític o funció social que no sigui la seva funció militar.

7. La ciutat medieval o
feudal va néixer de la
dinàmica mercantil: al
final del segle XI es va
produir un fet inèdit en el
desenvolupament
econòmic del món
medieval: la integració
creixent de la massa de
productors directes del
sector rural en l'esfera
comercial.

8. Els visigots O Els visigots són una
branca dels
pobles germànics. El seu
nom significa "gots de
l'oest". Els visigots van ser
un poble germànic
procedent de la divisió que
van patir els gots arran de
les invasions dels huns,
cap al 370.

9. O Al-Àndalus o l'Àndalus (en àrab ‫األندلس‬, al-
Andalus) és el territori de la península
Ibèrica que restà sota
podermusulmà durant l'edat mitjana, entre
els anys 711 i 1492.[1]

10. O Un castell (del llatí
castellum, diminitiu de
castrum peneatium, camp
miliat) és una fortificació
per a ús militar. El castell
és una fortalesa xicoteta
autocontinguda,
generalment de l'edat
mitjana, encara que el
terme s'utilitza de
vegades pels treballs de
terra prehistòrics (castell
de Hollingbury, castell de
Maiden), i altres vegades
per a les ciutadelles (com
els castells de Badajoz i
Burgos) o els xicotets forts
d'arrêt aïllats, en els
temps moderns.
Les parts del castell

11. O Estat, anomenat
també
modernament unió
o confederació
catalanoaragonesa
, marc institucional
dins el qual s’han
desenvolupat
històricament els
Països
Catalans i Aragóen
tre els segles XII i
XVIII.
O Orígens de la cor

12. La corona
d'Aragó
O Corona d'Aragó (enaragonès: Corona d'Aragón,
en llatí: Corona Aragonum; coneguda també
per altres denominacions) fou el conjunt de territoris
que estigueren sota la jurisdicció del rei
d'Aragó[8]des del 1162 fins al 1715.

13. La riquesa de la època mitjana
L’edat mitjana o edat
medieval és el període
intermedi de la història
d'Europa enmig de l'edat
antiga i l'edat moderna. Els
seus inicis es marquen per
dos grans esdeveniments:
l'inici al segle V amb la
caiguda de l'Imperi Romà,
l'any 476, i el final al segle XV
amb la caiguda de
Constantinoble, el 1453, o bé
amb el descobriment
d'Amèrica l'any 1492. El nom
va ser posat pels humanistes
del Renaixement com a terme
despectiu, perquè la
consideraven una època fosca
compresa enmig de moments
d'esplendor cultural.

14. O L'art Romànic és desenvolupà va a l' Europa
Occidental del segle XI al XIII, després de dir
la descomposició de l' Imperi carolingi

15. La tecnologia de l’edat mitjana
O La tecnologia està present en tots
els àmbits de les societats de
països industrialitzats. Per això, el
seu grau d'influència és decisiu en
cada societat. La tecnologia no
sols és una activitat destinada a
generar, crear i produir nous
artefactes o objectes, sinó que té
una perspectiva fins i tot en els
aspectes socials, científics,
econòmics, mediambientals, etc.,
d'una zona determinada, la qual
s'hi veu involucrada. Aquesta unió
de fenòmens se'n diu CTS, que
significa que són els estudis de
ciència, tecnologia i societat.

16. L’arc gòtic
O L'art gòtic descriu un estil
arquitectònic i decoratiu predominant
a Europa entre el segle XII i el segle
XV que es caracteritza pel fet que, si
bé sol ser molt ornamental i amb
detalls molt treballats i realistes, no
utilitza un esquema de representació
general.[1]
O El gòtic es va diferenciar de l'art
romànic en el fet que buscava crear
les seves pròpies obres, deixant de
mirar a Roma. Les estructures
arquitectòniques seguien sent com
les romàniques però el llenguatge
visual volia transmetre confiança i
riquesa per mitjà de l'elegància, el
luxe i les línies estilitzades.

17. L’arquitectura romanica
O L'arquitectura romànica és l'estil de
construcció desenvolupat a l'Europa
cristiana propi de l'art romànic.
Majoritàriament, s'accepta que es
desenvolupà durant els segles XI i XII,
malgrat que se'n troben exemples del
segle X i que l'ús de l'estil subsisteix
durant el XIII, i que alguns autors han
datat el seu inici en el segle VIII incloent-
hi les construccions preromàniques.
Artísticament, és normal dividir el període
medieval en preromànic fins al segle X,
durant l'alta edat mitjana, romànic durant
la primera meitat de la baixa edat mitjana
i gòtic el posterior.[1] A partir d'inicis del II
mil·lenni, l'estil es difon, ràpidament i
homogènia, pel continent, principalment
com a conseqüència de l'acusat fervor
religiós que va envair la societat europea
occidental, i és considerada el primer estil
unitari europeu després de l'arquitectura
romana antiga

18. Els pagesos
O Un pagès, camperol o
llaurador és una persona que
té com a ofici treballar les
terres. El pagès
tradicionalment és definit en
sociologia com el membre
d'una comunitat en una
societat agrària o rural. Quan
el pagès es troba aïllat a
grans propietats del seu
domini, o maneja la seva
producció amb una
considerable orientació
comercial, es transforma en
un granger.

19. Productor agrícola
O Producto agrícola es la
denominación genérica de
cada uno de
losproductos de
la agricultura, la actividad
humana que
obtiene materias
primas de origen vegetal a
través del cultivo

20. La ciutat medieval
O La ciutat medieval o
feudal va néixer de la
dinàmica mercantil: al final
del segle XI es va produir
un fet inèdit en el
desenvolupament
econòmic del món
medieval: la integració
creixent de la massa de
productors directes del
sector rural en l'esfera
comercial.
O L'explicació d'aquest
fenomen es troba en el
creixement agrari i el
consum familiar insatisfet.
La iniciativa d'una massa
important de pagesos que
van acudir a mercats locals
i urbans per vendre una
part de la seva producció.

21. Al- andalús
O En la primavera del 713 Abd-
al-Aziz ibn Mussa, fill
de Mussa ibn Nussayr,
governador de Kairuan,
firmava un pacte de
capitulació amb el noble
Teodomir, pel qual aquest
reconeixeria la sobirania
islàmica i passava
administrar un ampli territori
que abastava les conques
dels rius Segura i Vinalopó,
la futura kura de Tudmir, amb
el seu centre a Oriola.
Aquest és el punt de partida
de la islamització del Xarq al-
Andalus, per la costa
mediterrània ibèrica.[1]

22. O A les classes
dominants de la
societat feudal, aquesta
justificació dels seus
privilegis els resultava
força avantatjosa i la
van fer seva, amb la
divisió de la societat en
tres ordres o
estaments: clergat
(oratores, els que
oren), noblesa
(bellatores, els que fan
la guerra) i tercer estat
(laboratores, els que
treballen). Es pertanyia
a cada estament per
naixement, exceptuant
el cas dels clergues

23. L’art medieval
O L'art medieval és un
gran període de
la història de l'art que
cobreix un perllongat
període per una
enorme extensió
espacial. L'edat
mitjana, del segle
V al segle XV, suposa
més de mil anys
d'art a Europa,
l'Orient Mitjà i Àfrica
del Nord.
Inclou moviments
artístics principals i
diferents períodes,
arts nacionals,

24. L'expansió de la corona per la
mediterrània
O L'expansió de la Corona
per la Mediterrània: Pere II
el Gran ( fill de Jaume I) va
ocupar Sicília ( punt
estratègic de la Mediterrània
i gran centre productor de
blat) en mig de la revolta de
les Vespres Sicilianes. Més
endavant també es
conquerirà la illa de
Sardenya, però aquesta
última era un territori
inestable amb moltes
revoltes.

25. Esglésies romàniques
O El conjunt d'Esglésies
romàniques de la Vall de
Boí, declarat Patrimoni de
la Humanitat per la
UNESCO el 30 de
novembre del 2000 i inscrit
en anglès com a Catalan
Romanesque Churches of
the Vall de Boí en la World
Heritage List, comprèn un
total de nou esglésies del
romànic català situades en
diferents pobles del
municipi de la Vall de Boí
(Alta Ribagorça).

26. La independència dels comtats
catalans
OEls comtats
catalans són els
comtats que
aparegueren formats
als volts de
l'actual Catalunya arra
n de la
conquesta carolíngia.

27. La terra de feu
O La Terre de Feu (en
espagnol : Tierra del
Fuego) est le nom donné
à l'archipel qui se trouve
à l'extrême-sud du
continent sud-américain.
Divisé entre l'Argentine
et le Chili, il est composé
d'une île principale — la
Grande Île de Terre de
Feu, communément
appelée « Terre de Feu »
— et d'une grande
quantité d'îles plus
petites comme les îles
Dawson, Navarino,
Hoste et l'île des États.

28. Invasió musulma
O La conqu
esta
musulma
na de
Catalunya
va
començar
el segle
VIII

29. La marca hispanica
La Marca Hispànicaés
la locució que entre
el 821 i el 850fou usada
en elsAnnales regni
Francorum

30. L'expansió de l'església
O L’Església va ser la
institució del poder
econòmic, polític i la
influència social de la
qual va durar més temps
i va abraçar més
territoris en la Història
Universal.