SlideShare a Scribd company logo
1 of 36
Nom: Lin, Diana, Sergiu
*Índex
*L’estancament demogràfic
agrícola
*La renovació del comerç
*La renovació de les manufactures
*La població d’Europa va tenir un creixement
molt baix.
*La producció agrària es va estancar a causa de
les guerres i de la falta de de mà d’obra
agrícola.
*A Holanda i a Anglaterra es va iniciar una
renovació important de l’agricultura, que va
aconseguir augmentar la producció. Van
assentar les bases d’un creixement econòmic
L’Economia d'Europa
al segle XVII.
L'Evolució de la
població.
*Durant el segle XVII es van
consolidar les rutes marítimes.
(España, Portugal, Italia, i la
Hansa.
*LA RENOVACIÓ DE LES
MANUFACTURES
*Els gremis exercien sobre la
producció, alguns comerciants
van crear formes d’augmentar
la producció i d'abaratir-ne el
preu.
* Preguntes
*Que va provocar el creixement agrari escàs?
Opcions
*A) L’alçada de preus
*B) Successió de períodes de fam.
*C) L’alçada de preus i períodes de fam.
*Durant el segle XVII quines rutes es van consolidar?
Opcions
*A) Les rutes marítimes.
*B) Les rutes terrestres.
*C) Les rutes agrícoles.
L’EUROPA DEL
ABSOLUTISME
FET PER:
IVAN CONTRERAS
BOUCHRA EL HANNATI
NOUHAILA ESSIBBAH
EL CANVI D’HEGEMONIA A
EUROPA
S. XVII:
A questa guerra va enfrontar els
prínceps alemanys protestants amb
l’emperador austríac de religió
catòlica. Va acabar amb dos paus:
 La pau de westfalià.
 Pau dels pirineus.
LA MONARQÍA ABSOLUTA
• En alguns països europeus, encapçalats per França, la
monarquia autoritària va evolucionar pap a la monarquia
absoluta, igual que en la edat mitjana, es considerava
d’origen diví, perquè es creia que l’autoritat del monarca
provenia directament de déu, li ajudaven els
ministres, els consellers, secretaris o/i funcionaris.
LA FRANÇA DEL LLUïS XIV
Lluïs XIV
http://www.youtube.com/w
atch?v=3yMOTT7Ugd8
• Lluís XIV de
França, anomenat "El Rei
Sol" o "Luis el Gran", va
ser rei de França i de
Navarra des del 14 maig
1643 fins a la seva
mort, amb gairebé 77
anys d'edat i més de 72
de regnat.
ELS INICIS DEL
PARLANTEMENTARISME
L’absolutisme a Anglaterra i els països baixos, es va
desenvolupar un sistema polític en que la monarquia
cedia part del seu poder al parlament, i s’iniciava així
una nova forma de governar: el parlamentarisme.
A Anglaterra no hi va haver absolutisme perquè hi
havia algú que controlava el Rei però no ho van
aconseguir, i va manar el rei l'holandès Guillem
d’Orange.
Després de la independència de l’imperi Espanyol, els
països baixos es van organitzar en una República que
comprenia set províncies.
PREGUNTES
• Qui va ser el Lluïs XIV?
• A) Va ser rei de França i de Navarra.
• B) Va ser Rei d’Inglaterra i de França.
• C) Va ser Rei de França i d'Austràlia.
• Per que es deia el Rei Sol?
• A)Perquè ell deia que el sol era seu.
• B)Perquè tenia un poder absolut.
• C)Perquè tenia moltes dones.
PREGUNTES
• Que va ser la monarquia absoluta?
• A) Una nova llei.
• B) Els ciutadans manaven al Rei
• C) El Rei tenia poder absolut.
• Que va ser el canvi d'homogènia a Europa?
• A) Va ser el una guerra que va enfrontar els
prínceps alemanys protestants amb l’emperador
austríac de religió catòlica.
• B) Va ser una guerra que va enfrontar els alemanys
amb els protestants.
• C) Va ser una guerra que va enfrontar els Anglesos
amb els catòlics.
Popplet
FÍ DE LA PRESENTACIÓ
ESPEREM QUE ELS HAGI AGRADAT
La pintura i l´escultura
barroques
Fet per jose, mohamed i yaiza
Carecteristiques generals
• -hi ha predomini del color sobre el dibuix i la pintura a
l´oli sobre taula
• -ús del contrast entre llum i sombra
• -moviment per mitjà de composcicions asimètriques
• -temes mitologics, històrics i relats, que coexisteixen
amb temes religiosos
• -representació d´objectes inanimats de la vida
quotidiana
Escoles a europa
• Escola italiana
• Dos grans corrents: la tendencia classica representada
per Annibale Caracci, mostra més regidesa i ordre.
L´escola naturalista la màxima figura de la qual va ser
Caravaggio, pren la realitad com a model.
• Escola françesa
• La pintura françesa, en la qual destaca Nicolas
Poussin, és més academistica, perque les seves obres
segueixen unes regles estrictes en la composició. Hi
predominen els temes cortesans.
Escoles a europa
• Escola flamenca
• A flandes, la pintura barroca va tenir com a màxim
exponent Peter Paoulus. La seva obra reuneix les
carecterístiques principals de l´estètica barroca, com ara
el predomina del color sobre el dibuix, i el dinamisme i la
sensualitad de les composicions.
• Escola holandesa
• A holanda es va desenvolupar la téndencia realista. Va
ser important el paper de la burgesia holandesa, que va
impulsar la pintura d´escenes de la vida quotidiana, de
retrats i de paisatges, per sobre dels temes religiosos
Pintures:
•
• nom:enterrament de crist
careccteristiques: hi ha naturalisme, i es fa
servir la técnica clar obscur.
Any i pintor: carabaggio, any 1604
pintures
Nom: la ronda de nit
any i autor: rembrandt any 1642
L´escultura
• La representació del moviment també va ser
l´objectiu principal de escultors barrocs. Van
utilitzar línies corbes i obliqües per donar la
impressió d´esquilibri inestable, es
representencom si fossin agitats pel vent.
• També es busca l´expressió de sentiments i
gestos dramàtics. El marbre i el bronze van
serels materials principals utilitzats.
• Els temes que van esculpir van ser religiosos i
mitológics
exercicis
• A____, la pintura ______ va tenir com a màxim
exponent Peter Paoulus. La seva obra reuneix les
carecterístiques principals de _____ barroca, com ara el
predomina del _____sobre el dibuix, i el dinamisme i la
sensualitad de les composicions
• Dada: barroca, flanders,color, l´estética.
exercicis
• Relaciona
• carabaggio
• rembrandt
Exercici
• Respon:
• Quines eren les carecterístiques de
l´escola françesa? I les de l´holandesa?
• Quines són les carecterístiques de la
pintura, enterrament de crist?
ART BARROC A LA PENÍSULA
IBÈRICA
Laia Hernández Bargada
Huseeb Zafar
Yasin Belkacem
Arquitectura Religiosa
L’ arquitectura religiosa es distingeix per la seva
exuberància decorativa. Es van construir nous
convents i esglésies i es van acabar edificis de
estils anteriors amb façanes barroques
espectaculars, va destacar la Catedral de
Santiago de Compostela construïda per
Fernando Casas i Novoa
La Catedral de Santiago de
Compostel·la
Arquitectura civil
• En l’ arquitectura civil, les obres son molt mes
serenes i equilibrades, destaquen les places
majors com ara la de Madrid i la de
Salamanca. L’ urbanisme d ‘ aquestes places
presenta una forma rectangular i solia
organitzar al voltant d’ una estàtua eqüestre
Plaça Major de Madrid
L’ Escultura
• L’ escultura barroca espanyola presenta un predomini clar de
les imatges religioses, que s’utilitzen; als retaules, al cadirat de
cor, als passos processionals de Setmana Santa.
• A les figures es dotava un gran realisme i potenciava el
dramatisme.
• El material mes utilitzat va ser, sobre tot, la fusta policromada.
• Els principals tallers d’ imatgeria eren a Valladolid i
Andalusia, els escultors mes destacats eren: Gregorio
Fernández, Alonso Cano y Pedro de Mena.
• Les obres d’escultura civil menys abundants, es van
centrar, sobre tot, en estàtues eqüestres.
Magdalena penitent “Pedro de Mena”
Immaculada”Alonso Cano”
Crist Jacent”Gregorio Fernández”

More Related Content

What's hot (20)

MODERNISME MALLORQUÍ
MODERNISME MALLORQUÍMODERNISME MALLORQUÍ
MODERNISME MALLORQUÍ
 
MODERNISME 2n
MODERNISME 2n MODERNISME 2n
MODERNISME 2n
 
Edatmoderna
EdatmodernaEdatmoderna
Edatmoderna
 
Art Barroc IES Maremar
Art Barroc IES MaremarArt Barroc IES Maremar
Art Barroc IES Maremar
 
L'art Barroc espanyol
L'art Barroc espanyolL'art Barroc espanyol
L'art Barroc espanyol
 
Tema 11 . reforma
Tema 11 . reformaTema 11 . reforma
Tema 11 . reforma
 
Societat i cultura (s. XVI - XVIII)
Societat i cultura (s. XVI - XVIII)Societat i cultura (s. XVI - XVIII)
Societat i cultura (s. XVI - XVIII)
 
El barroc
El barrocEl barroc
El barroc
 
Els prerafaelites
Els prerafaelitesEls prerafaelites
Els prerafaelites
 
Humanisme
HumanismeHumanisme
Humanisme
 
L’art del renaixement1
L’art del renaixement1L’art del renaixement1
L’art del renaixement1
 
Arquitectura segle XIX
Arquitectura segle XIXArquitectura segle XIX
Arquitectura segle XIX
 
L'art barroc
L'art barrocL'art barroc
L'art barroc
 
La monarquia hispànica a l’edat moderna
La monarquia hispànica a l’edat modernaLa monarquia hispànica a l’edat moderna
La monarquia hispànica a l’edat moderna
 
Art del s.xviii
Art del s.xviiiArt del s.xviii
Art del s.xviii
 
Renaixement art
Renaixement artRenaixement art
Renaixement art
 
Psiae 11 12
Psiae 11 12Psiae 11 12
Psiae 11 12
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 
L’art del segle xix (i)
L’art del segle xix (i)L’art del segle xix (i)
L’art del segle xix (i)
 
Pintura Rococó (segle XVIII)
Pintura Rococó (segle XVIII)Pintura Rococó (segle XVIII)
Pintura Rococó (segle XVIII)
 

Viewers also liked

Michael W. Finnegan Resume AUG 2016
Michael W. Finnegan Resume  AUG 2016Michael W. Finnegan Resume  AUG 2016
Michael W. Finnegan Resume AUG 2016Michael Finnegan
 
Safe Systems Workshop
Safe Systems WorkshopSafe Systems Workshop
Safe Systems WorkshopMarc Love
 
Tipos de aprendizajes df
Tipos de aprendizajes dfTipos de aprendizajes df
Tipos de aprendizajes dffeer123
 
Exposicion prof. allende 16.02.2013
Exposicion prof. allende 16.02.2013Exposicion prof. allende 16.02.2013
Exposicion prof. allende 16.02.2013Noe Jiménez Franco
 
inteligencias multiples y aprendizaje sociocultural
inteligencias multiples y aprendizaje socioculturalinteligencias multiples y aprendizaje sociocultural
inteligencias multiples y aprendizaje socioculturalBella Flores Leiva
 
Odontogenic and Nonodontogenic Tumors of the Jaws
Odontogenic and Nonodontogenic Tumors of the JawsOdontogenic and Nonodontogenic Tumors of the Jaws
Odontogenic and Nonodontogenic Tumors of the JawsAndres Cardona
 
Biocompatibility of dental materials
Biocompatibility of dental materialsBiocompatibility of dental materials
Biocompatibility of dental materialsFebel Huda
 
Guia de investigación nº1
Guia de investigación  nº1Guia de investigación  nº1
Guia de investigación nº1martinacifola
 

Viewers also liked (16)

Document
DocumentDocument
Document
 
Michael W. Finnegan Resume AUG 2016
Michael W. Finnegan Resume  AUG 2016Michael W. Finnegan Resume  AUG 2016
Michael W. Finnegan Resume AUG 2016
 
amenamectiter
amenamectiteramenamectiter
amenamectiter
 
SEED paper
SEED paperSEED paper
SEED paper
 
Safe Systems Workshop
Safe Systems WorkshopSafe Systems Workshop
Safe Systems Workshop
 
Blog
BlogBlog
Blog
 
Tipos de aprendizajes df
Tipos de aprendizajes dfTipos de aprendizajes df
Tipos de aprendizajes df
 
Exposicion prof. allende 16.02.2013
Exposicion prof. allende 16.02.2013Exposicion prof. allende 16.02.2013
Exposicion prof. allende 16.02.2013
 
Moederdag
MoederdagMoederdag
Moederdag
 
Practica2
Practica2Practica2
Practica2
 
inteligencias multiples y aprendizaje sociocultural
inteligencias multiples y aprendizaje socioculturalinteligencias multiples y aprendizaje sociocultural
inteligencias multiples y aprendizaje sociocultural
 
Invest USA-2015RI
Invest USA-2015RIInvest USA-2015RI
Invest USA-2015RI
 
Odontogenic and Nonodontogenic Tumors of the Jaws
Odontogenic and Nonodontogenic Tumors of the JawsOdontogenic and Nonodontogenic Tumors of the Jaws
Odontogenic and Nonodontogenic Tumors of the Jaws
 
Biocompatibility of dental materials
Biocompatibility of dental materialsBiocompatibility of dental materials
Biocompatibility of dental materials
 
Abdelfatah.
Abdelfatah.Abdelfatah.
Abdelfatah.
 
Guia de investigación nº1
Guia de investigación  nº1Guia de investigación  nº1
Guia de investigación nº1
 

Similar to Barroc 2n e

Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del BarrocTema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barrocmeteomassanassa
 
Art2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històrics
Art2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històricsArt2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històrics
Art2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històricsramonbo
 
Tema 10 la cultura europea del barroc
Tema 10 la cultura europea del barrocTema 10 la cultura europea del barroc
Tema 10 la cultura europea del barrocJosep Gracia
 
Edat Moderna
Edat ModernaEdat Moderna
Edat Modernaneusgr
 
Literatura. La Il·lustració
Literatura. La Il·lustracióLiteratura. La Il·lustració
Literatura. La Il·lustraciómsimo6
 
la pintura al segle XII a Flandes i Holanda
la pintura al segle XII a Flandes i Holandala pintura al segle XII a Flandes i Holanda
la pintura al segle XII a Flandes i Holandavirtuals
 
PRESENTACIÓ DE LAIA AUDÍ, PHILIP MAZEIN I LUCÍA FERNÁDEZ
PRESENTACIÓ DE LAIA AUDÍ, PHILIP MAZEIN I LUCÍA FERNÁDEZPRESENTACIÓ DE LAIA AUDÍ, PHILIP MAZEIN I LUCÍA FERNÁDEZ
PRESENTACIÓ DE LAIA AUDÍ, PHILIP MAZEIN I LUCÍA FERNÁDEZlaiaaudi
 
Art medieval 5é primària
Art medieval 5é primàriaArt medieval 5é primària
Art medieval 5é primàriapcvcolegioaltet
 
La Renaixença i els seus autors
La Renaixença i els seus autorsLa Renaixença i els seus autors
La Renaixença i els seus autorsainhoatar23
 
Narcís Oller. Context històric
Narcís Oller. Context històricNarcís Oller. Context històric
Narcís Oller. Context històriccristinaelsa
 
Narcís Oller. Context històric
Narcís Oller. Context històricNarcís Oller. Context històric
Narcís Oller. Context històriccristinaelsa
 
Tema 6 l'edat moderna. humanisme i renaixement
Tema 6 l'edat moderna. humanisme i renaixementTema 6 l'edat moderna. humanisme i renaixement
Tema 6 l'edat moderna. humanisme i renaixementJosep Gracia
 
Romànic i Gòtic
Romànic i Gòtic Romànic i Gòtic
Romànic i Gòtic Perpolitior
 

Similar to Barroc 2n e (20)

Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del BarrocTema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
 
Art2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històrics
Art2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històricsArt2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històrics
Art2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històrics
 
Tema 10 la cultura europea del barroc
Tema 10 la cultura europea del barrocTema 10 la cultura europea del barroc
Tema 10 la cultura europea del barroc
 
El segle XVII
El segle XVIIEl segle XVII
El segle XVII
 
El barroc
El barrocEl barroc
El barroc
 
Edat Moderna
Edat ModernaEdat Moderna
Edat Moderna
 
Literatura. La Il·lustració
Literatura. La Il·lustracióLiteratura. La Il·lustració
Literatura. La Il·lustració
 
1.Barroc
1.Barroc1.Barroc
1.Barroc
 
GHAU2
 GHAU2 GHAU2
GHAU2
 
la pintura al segle XII a Flandes i Holanda
la pintura al segle XII a Flandes i Holandala pintura al segle XII a Flandes i Holanda
la pintura al segle XII a Flandes i Holanda
 
PRESENTACIÓ DE LAIA AUDÍ, PHILIP MAZEIN I LUCÍA FERNÁDEZ
PRESENTACIÓ DE LAIA AUDÍ, PHILIP MAZEIN I LUCÍA FERNÁDEZPRESENTACIÓ DE LAIA AUDÍ, PHILIP MAZEIN I LUCÍA FERNÁDEZ
PRESENTACIÓ DE LAIA AUDÍ, PHILIP MAZEIN I LUCÍA FERNÁDEZ
 
Espanya Edat Modrna
Espanya Edat ModrnaEspanya Edat Modrna
Espanya Edat Modrna
 
Espanya Edat Modrna
Espanya Edat ModrnaEspanya Edat Modrna
Espanya Edat Modrna
 
Art medieval 5é primària
Art medieval 5é primàriaArt medieval 5é primària
Art medieval 5é primària
 
La Renaixença i els seus autors
La Renaixença i els seus autorsLa Renaixença i els seus autors
La Renaixença i els seus autors
 
Edat Moderna
Edat ModernaEdat Moderna
Edat Moderna
 
Narcís Oller. Context històric
Narcís Oller. Context històricNarcís Oller. Context històric
Narcís Oller. Context històric
 
Narcís Oller. Context històric
Narcís Oller. Context històricNarcís Oller. Context històric
Narcís Oller. Context històric
 
Tema 6 l'edat moderna. humanisme i renaixement
Tema 6 l'edat moderna. humanisme i renaixementTema 6 l'edat moderna. humanisme i renaixement
Tema 6 l'edat moderna. humanisme i renaixement
 
Romànic i Gòtic
Romànic i Gòtic Romànic i Gòtic
Romànic i Gòtic
 

More from Merce Lopez Tugues

More from Merce Lopez Tugues (13)

2nd eso unit 2 quiz
2nd eso unit 2 quiz2nd eso unit 2 quiz
2nd eso unit 2 quiz
 
1st eso unit 2_quiz.docx
1st eso unit 2_quiz.docx1st eso unit 2_quiz.docx
1st eso unit 2_quiz.docx
 
1st & 2nd eso unit 1 quiz.docx
1st & 2nd eso unit 1 quiz.docx1st & 2nd eso unit 1 quiz.docx
1st & 2nd eso unit 1 quiz.docx
 
Còpia de romànim i gòtic 2n ESO El Vern
Còpia de romànim i gòtic 2n ESO El VernCòpia de romànim i gòtic 2n ESO El Vern
Còpia de romànim i gòtic 2n ESO El Vern
 
Còpia de projecte romànic gòtic grup 4
Còpia de projecte romànic gòtic grup 4Còpia de projecte romànic gòtic grup 4
Còpia de projecte romànic gòtic grup 4
 
Copia de power point projecte romànic gòtic
Copia de power point projecte romànic gòticCopia de power point projecte romànic gòtic
Copia de power point projecte romànic gòtic
 
Recepta 1r prim unir
Recepta 1r prim unirRecepta 1r prim unir
Recepta 1r prim unir
 
Criterios de evaluación de la webquest
Criterios de evaluación de la webquestCriterios de evaluación de la webquest
Criterios de evaluación de la webquest
 
El món romà 1 rc
El món romà 1 rcEl món romà 1 rc
El món romà 1 rc
 
El món romà 1r b
El món romà 1r bEl món romà 1r b
El món romà 1r b
 
El mon romà 1 a
El mon romà 1 aEl mon romà 1 a
El mon romà 1 a
 
English tenses
English tensesEnglish tenses
English tenses
 
El renaixement 2
El renaixement 2El renaixement 2
El renaixement 2
 

Recently uploaded

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfMarinaRiera1
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Recently uploaded (11)

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

Barroc 2n e

  • 2. *Índex *L’estancament demogràfic agrícola *La renovació del comerç *La renovació de les manufactures
  • 3. *La població d’Europa va tenir un creixement molt baix. *La producció agrària es va estancar a causa de les guerres i de la falta de de mà d’obra agrícola. *A Holanda i a Anglaterra es va iniciar una renovació important de l’agricultura, que va aconseguir augmentar la producció. Van assentar les bases d’un creixement econòmic
  • 4. L’Economia d'Europa al segle XVII. L'Evolució de la població.
  • 5. *Durant el segle XVII es van consolidar les rutes marítimes. (España, Portugal, Italia, i la Hansa.
  • 6.
  • 7. *LA RENOVACIÓ DE LES MANUFACTURES *Els gremis exercien sobre la producció, alguns comerciants van crear formes d’augmentar la producció i d'abaratir-ne el preu.
  • 8. * Preguntes *Que va provocar el creixement agrari escàs? Opcions *A) L’alçada de preus *B) Successió de períodes de fam. *C) L’alçada de preus i períodes de fam. *Durant el segle XVII quines rutes es van consolidar? Opcions *A) Les rutes marítimes. *B) Les rutes terrestres. *C) Les rutes agrícoles.
  • 9. L’EUROPA DEL ABSOLUTISME FET PER: IVAN CONTRERAS BOUCHRA EL HANNATI NOUHAILA ESSIBBAH
  • 10. EL CANVI D’HEGEMONIA A EUROPA S. XVII: A questa guerra va enfrontar els prínceps alemanys protestants amb l’emperador austríac de religió catòlica. Va acabar amb dos paus:  La pau de westfalià.  Pau dels pirineus.
  • 11. LA MONARQÍA ABSOLUTA • En alguns països europeus, encapçalats per França, la monarquia autoritària va evolucionar pap a la monarquia absoluta, igual que en la edat mitjana, es considerava d’origen diví, perquè es creia que l’autoritat del monarca provenia directament de déu, li ajudaven els ministres, els consellers, secretaris o/i funcionaris.
  • 12. LA FRANÇA DEL LLUïS XIV Lluïs XIV http://www.youtube.com/w atch?v=3yMOTT7Ugd8 • Lluís XIV de França, anomenat "El Rei Sol" o "Luis el Gran", va ser rei de França i de Navarra des del 14 maig 1643 fins a la seva mort, amb gairebé 77 anys d'edat i més de 72 de regnat.
  • 13. ELS INICIS DEL PARLANTEMENTARISME L’absolutisme a Anglaterra i els països baixos, es va desenvolupar un sistema polític en que la monarquia cedia part del seu poder al parlament, i s’iniciava així una nova forma de governar: el parlamentarisme. A Anglaterra no hi va haver absolutisme perquè hi havia algú que controlava el Rei però no ho van aconseguir, i va manar el rei l'holandès Guillem d’Orange. Després de la independència de l’imperi Espanyol, els països baixos es van organitzar en una República que comprenia set províncies.
  • 14. PREGUNTES • Qui va ser el Lluïs XIV? • A) Va ser rei de França i de Navarra. • B) Va ser Rei d’Inglaterra i de França. • C) Va ser Rei de França i d'Austràlia. • Per que es deia el Rei Sol? • A)Perquè ell deia que el sol era seu. • B)Perquè tenia un poder absolut. • C)Perquè tenia moltes dones.
  • 15. PREGUNTES • Que va ser la monarquia absoluta? • A) Una nova llei. • B) Els ciutadans manaven al Rei • C) El Rei tenia poder absolut. • Que va ser el canvi d'homogènia a Europa? • A) Va ser el una guerra que va enfrontar els prínceps alemanys protestants amb l’emperador austríac de religió catòlica. • B) Va ser una guerra que va enfrontar els alemanys amb els protestants. • C) Va ser una guerra que va enfrontar els Anglesos amb els catòlics.
  • 17. FÍ DE LA PRESENTACIÓ ESPEREM QUE ELS HAGI AGRADAT
  • 18. La pintura i l´escultura barroques Fet per jose, mohamed i yaiza
  • 19. Carecteristiques generals • -hi ha predomini del color sobre el dibuix i la pintura a l´oli sobre taula • -ús del contrast entre llum i sombra • -moviment per mitjà de composcicions asimètriques • -temes mitologics, històrics i relats, que coexisteixen amb temes religiosos • -representació d´objectes inanimats de la vida quotidiana
  • 20. Escoles a europa • Escola italiana • Dos grans corrents: la tendencia classica representada per Annibale Caracci, mostra més regidesa i ordre. L´escola naturalista la màxima figura de la qual va ser Caravaggio, pren la realitad com a model. • Escola françesa • La pintura françesa, en la qual destaca Nicolas Poussin, és més academistica, perque les seves obres segueixen unes regles estrictes en la composició. Hi predominen els temes cortesans.
  • 21. Escoles a europa • Escola flamenca • A flandes, la pintura barroca va tenir com a màxim exponent Peter Paoulus. La seva obra reuneix les carecterístiques principals de l´estètica barroca, com ara el predomina del color sobre el dibuix, i el dinamisme i la sensualitad de les composicions. • Escola holandesa • A holanda es va desenvolupar la téndencia realista. Va ser important el paper de la burgesia holandesa, que va impulsar la pintura d´escenes de la vida quotidiana, de retrats i de paisatges, per sobre dels temes religiosos
  • 22. Pintures: • • nom:enterrament de crist careccteristiques: hi ha naturalisme, i es fa servir la técnica clar obscur. Any i pintor: carabaggio, any 1604
  • 23. pintures Nom: la ronda de nit any i autor: rembrandt any 1642
  • 24. L´escultura • La representació del moviment també va ser l´objectiu principal de escultors barrocs. Van utilitzar línies corbes i obliqües per donar la impressió d´esquilibri inestable, es representencom si fossin agitats pel vent. • També es busca l´expressió de sentiments i gestos dramàtics. El marbre i el bronze van serels materials principals utilitzats. • Els temes que van esculpir van ser religiosos i mitológics
  • 25. exercicis • A____, la pintura ______ va tenir com a màxim exponent Peter Paoulus. La seva obra reuneix les carecterístiques principals de _____ barroca, com ara el predomina del _____sobre el dibuix, i el dinamisme i la sensualitad de les composicions • Dada: barroca, flanders,color, l´estética.
  • 27. Exercici • Respon: • Quines eren les carecterístiques de l´escola françesa? I les de l´holandesa? • Quines són les carecterístiques de la pintura, enterrament de crist?
  • 28. ART BARROC A LA PENÍSULA IBÈRICA Laia Hernández Bargada Huseeb Zafar Yasin Belkacem
  • 29. Arquitectura Religiosa L’ arquitectura religiosa es distingeix per la seva exuberància decorativa. Es van construir nous convents i esglésies i es van acabar edificis de estils anteriors amb façanes barroques espectaculars, va destacar la Catedral de Santiago de Compostela construïda per Fernando Casas i Novoa
  • 30. La Catedral de Santiago de Compostel·la
  • 31. Arquitectura civil • En l’ arquitectura civil, les obres son molt mes serenes i equilibrades, destaquen les places majors com ara la de Madrid i la de Salamanca. L’ urbanisme d ‘ aquestes places presenta una forma rectangular i solia organitzar al voltant d’ una estàtua eqüestre
  • 32. Plaça Major de Madrid
  • 33. L’ Escultura • L’ escultura barroca espanyola presenta un predomini clar de les imatges religioses, que s’utilitzen; als retaules, al cadirat de cor, als passos processionals de Setmana Santa. • A les figures es dotava un gran realisme i potenciava el dramatisme. • El material mes utilitzat va ser, sobre tot, la fusta policromada. • Els principals tallers d’ imatgeria eren a Valladolid i Andalusia, els escultors mes destacats eren: Gregorio Fernández, Alonso Cano y Pedro de Mena. • Les obres d’escultura civil menys abundants, es van centrar, sobre tot, en estàtues eqüestres.