Roma

1,175 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,175
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
75
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Roma

  1. 1. POLIS 1 Ciències socials, geografia i història Primer curs ROMA www.vicensvives.com
  2. 2. • Roma va ser fundada al segle VIII a.C. Primer va ser una Monarquia, al segle VI els seus habitants van expulsar els monarques i es van convertir en República. • Roma , mitjatçant guerres, es va apoderar de les terres que s’estenien des de la Península Ibérica fins a l’Orient, a banda i banda de la Mediterrània.
  3. 3. • A partir del siglo I d.C, els romans dominaren el món. • A partir del segle III, l’Imperi va entrar en crisi i va patir el setge dels pobles bàrbars. • L’any 476 Roma va ser conquerida i l’Imperi Romà desapareguè.
  4. 4. • Al II mil·lenni a.C. la Península Itàlica era ocupada pels llatins (al centre), els etruscos (al nord) i els grecs (al sud).
  5. 5. • Segle VIII a.C., algunes tribus de llatins es van agrupar a les ribes del riu Tíber i van aixecar poblats sobre set turons, que van ser l’origen de la ciutat de Roma. • Al principi, els romans es dedicaven a l’agricultura i a la ramaderia; però ben aviat es va convertir en un enclavament comercial important.
  6. 6. L’època de la Monarquia • Durant els primers temps, Roma va ser una Monarquia. • El rei, que tenia els poders màxims, governava amb l’ajut d’un Senat. • Roma va tenir set reis; els quatre primers d’origen llatí, i els tres últims, etruscos. • Sota la influència etrusca la ciutat de Roma es va engrandir i va millorar: edificació de ponts nous, aqüeductes, clavegueram, muralles...
  7. 7. L’època de la Monarquia
  8. 8. L’antiga religió dels romans • La població de la Roma primitiva era molt religiosa. Van divinitzar els fenòmens i les forces de la natura (numina). • Els llocs de culte més antics eren els boscos sagrats (luci).
  9. 9. L’antiga religió dels romans • També era important el culte privat a les divinitats domèstiques (lares), que es feia en petits altars dintre de les cases (lararis).
  10. 10. Patricis i plebeus • A la Roma republicana, els ciutadans gaudien de diversos drets segons el grup social al qual pertanyien. • Els patricis eren famílies aristocràtiques, grans propietaris de terres descendents dels fundadors de Roma, i que governaven la ciutat. • Els plebeus, el grup més nombrós, incloïa els pagesos, els artesans i els comerciants que no tenien propietats ni tampoc drets polítics.
  11. 11. Patricis i plebeus
  12. 12. • Durant els primers anys de la República, els patricis van formar un govern aristocràtic: només ells elaboraven i coneixien les lleis, exercien la justícia i tenien els càrrecs públics.
  13. 13. • Durant dos-cents anys els plebeus van lluitar per obtenir els mateixos drets que els patricis. • A partir del segle V a.C., van tenir una resposta a algunes de les seves demandes: dret a elegir un representant (tribú de la plebs), les lleis de Roma (Llei de les Dotze Taules)...
  14. 14. • Durant dos-cents anys els plebeus van lluitar per obtenir els mateixos drets que els patricis. • A partir del segle V a.C., van tenir una resposta a algunes de les seves demandes: dret a elegir un representant (tribú de la plebs), les lleis de Roma (Llei de les Dotze Taules)...
  15. 15. Assemblees i magistrats de la República • El govern de la República romana es fonamenta en tres institucions: Els comicis, reunió de ciutadans romans per votar lleis i elegir magistrats. Els magistrats que governaven la ciutat; els més importants eren els cònsols.
  16. 16. Assemblees i magistrats de la República
  17. 17. Assemblees i magistrats de la República El Senat, era el centre de la vida política, ratificava les lleis aprovades als comicis i resolia els afers de política exterior i de finances.
  18. 18. L’expansió de Roma • El creixement de la riquesa i un exèrcit nombrós i eficaç van permetre a Roma la conquesta de molts territoris. • Entre el 500 i el 250 a.C, Roma va conquerir la Península Itàlica.
  19. 19. L’expansió de Roma Entre el 264 i el 146 a.C., Roma es va enfrontar als cartaginesos, en les anomenades guerres púniques, i va conquerir el Mediterrani occidental.
  20. 20. L’expansió de Roma Entre els segles II a.C. i I d.C., les legions romanes van conquerir el Mediterrani oriental, i Hispània, la Gàl·lia i Britània. .
  21. 21. Les conquestes de Roma 1. Roma el 264 a.C.
  22. 22. Les conquestes de Roma 2. Roma del 264 al 201 a.C.
  23. 23. Les conquestes de Roma 3. Roma del 201 al 60 a.C.
  24. 24. Les conquestes de Roma 4. Roma del 60 a.C. al 14 d.C.
  25. 25. Les conquestes de Roma 5. Roma del 14 d.C. al 117 d.C.
  26. 26. Campament romà
  27. 27. La crisi del segle I a.C. • Les conquestes van donar a Roma grans riqueses, però també van generar grans desigualtats socials. • Una gran part dels pagesos es van arruïnar quan van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit. • Van provocar revoltes socials (revolta dels germans Grac) per demanar un millor repartiment de la riquesa.
  28. 28. La crisi del segle I a.C. • La crisi del segle I a.C. va provocar que el Senat i els magistrats donessin el poder als caps militars (dictadors) que es van enfrontar entre ells, i van generar guerres civils. • Un d’aquests militars, Juli Cèsar, proclamat dictador perpetu ,va ser assassinat.
  29. 29. Octavi August, emperador • Octavi August, fill adoptiu de Juli Cèsar, va inaugurar un sistema nou de govern: l’Imperi. Va concentrar en la seva persona tots els poderes civils i militars. • Va ser nomenat cònsol vitalici i cap de l’exèrcit (emperador), redactava les lleis (edictes) i es va convertir en la primera autoritat religiosa (gran pontífex).
  30. 30. L’organització de l’Imperi • El Senat, els magistrats i els comicis van continuar existint, però només tenien un paper simbòlic. • Els territoris que es van incorporar a l’Imperi es van organitzar en províncies, que tenien al capdavant un governador.
  31. 31. Pax romana • Durant els segles I i II d.C., l’Imperi va assolir la màxima expansió i prosperitat (pax romana). Roma es va convertir en una gran ciutat, amb més d’un milió d’habitants. • L’any 212, l’emperador Caracal·la va concedir el dret de ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi. Caracal·la
  32. 32. Maqueta de la Roma imperial
  33. 33. Les ciutats, centre de l’Imperi • Roma va ser un Imperi de ciutats; se’n fundaren centenars i totes tenien una estructura semblant. • Les ciutats eren el lloc de residència de les autoritats i de l’administració, i el centre econòmic per les activitats artesanals i comercials • A més, les ciutats van homogeneïtzar els habitants de totes les províncies i van contribuir a la romanització de l’Imperi.
  34. 34. Una ciutat romana
  35. 35. Els grups socials • Els habitants de l’Imperi estaven dividits en grups socials amb drets desiguals. • La majoria d’homes lliures tenien la ciutadania romana: no pagaven impostos, tenien drets polítics i estaven protegits per les lleis. • Els pagesos i la plebs urbana, que quan no tenien feina vivien de les subvencions i de les diversions de l’Estat (pa i circ). • Els esclaus no tenien llibertat ni drets, i el seu amo els podia vendre , també els podia alliberar (lliberts).
  36. 36. Els grups socials
  37. 37. Les explotacions agrícoles • Els romans van introduir l’arada, els molins de gra, les premses d’oli i de vi, nous sistemes de regadiu i el conreu de productes nous: fruiters, hortalisses, cereals...
  38. 38. Les explotacions agrícoles • Hi havia latifundis, que eren treballats majoritàriament per esclaus. • L’explotació agrícola es feia al voltant d’una casa de camp (vil·la) amb una gran quantitat d’edificacions: casa del propietari, quadres, graners...
  39. 39. Una vil·la romana
  40. 40. Les relacions comercials • Durant els primers segles de l’Imperi, el comerç entre les províncies es va veure afavorit per la pau interna, la seguretat en les comunicacions i per l’augment de la producció. • Els romans disposaven de calçades que unien Roma amb totes les províncies.
  41. 41. Les relacions comercials • El comerç internacional es feia essencialment per via marítima. • L’existència d’una moneda sòlida i comuna arreu de l’Imperi va ajudar el desenvolupament comercial.
  42. 42. L’Imperi entra en crisi • A partir de segle III d.C., l’Imperi va haver d’enfrontar-se a un seguit de problemes. • Les fronteres es van tornar insegures a causa dels atacs continuats dels pobles germànics (bàrbars). • L’autoritat imperial es va afeblir i van sovintejar les revoltes contra l’emperador. • A aquests problemes s’hi van afegir els problemes econòmics.
  43. 43. La divisió de l’Imperi • L’any 395, per facilitar-ne la defensa, l’emperador Teodosi va dividir l’Imperi entre els seus fills, Arcadi i Honori. • A partir d’aquest moment van quedar separats l’Imperi Romà d’Occident i l’Imperi Romà d’Orient. Teodosi
  44. 44. La divisió de l’Imperi • A l’Imperi d’Orient (Bizantí) l’emperador va saber mantenir l’autoritat i defensar les fronteres, i l’Imperi va sobreviure. • En canvi, a l’Occident, la decisió de Teodosi va ser insuficient per salvar l’Imperi.
  45. 45. El cristianisme, religió oficial • Constantí va decretar la fi de les persecucions contra els cristians (Edicte de Milà, 313). Constantí
  46. 46. El cristianisme, religió oficial • Al final del segle IV, l’emperador Teodosi va fer del cristianisme la religió oficial de l’Imperi. • Amb el temps, el cristianisme es va expandir arreu de l’Imperi.
  47. 47. La fi de l’Imperi d’Occident • Al començament del segle V, els pobles germànics van travessar les fronteres i entraren a l’Imperi occidental. • Els pobles invasors es van anar instal·lant a les terres d’Occident i crearen regnes independents. • La caiguda de l’últim emperador romà d’Occident (Ròmul Agústul) marca la fi de l’Antiguitat i el començament de l’Edat Mitjana. Abdicació de Abdicació de Ròmul Augústul Ròmul Augústul

×