ud5 teories ètiques

1. TEORIES ÈTIQUES Heminventatnosaltreselsnostresvalorsmorals? Potcanviar la meua vida si canvienelsmeuscriteris o normes morals? Unitatdidàctica 5

2. Esquema de la unitat: Què és una teoria ètica? Teoriesètiques i religions. La tradicióaristotèlica: el termemitjà. La tradició hedonista: Hedonisme individual i social. La tradició kantiana: Formulacions de l'imperatiucategòric. La tradiciódialògica: Ètica discursiva: Apel i Habermas.

3. Quèés una teoriaètica: Reflexiódelsfilòsofs per proposar un criteri de racionalitat útil per assolirbones decisions moralmentraonables

6. La finalitat última  la felicitat Aristòtil considera que la finalitat última de l’ésserhumàés la felicitat. Per naturalesaestemdotats de logosraó. Podemtriar ambintel·ligènciaelsmitjansque condueixen a la felicitat. La raó-logos ha de canalitzarelsnostresdesitjosper assolir la felicitat. Quiactuad’aquesta manera exercita la virtutde la prudència.

9. Instruir-se i informar-se per triar elsmitjansmésadequats.

10. Ser circumspecte, considerar el major nombre de circumstànciesabans de decidir.

13. Epicur de Samos, s. IV-III aC

14. El plaercom a meta Totselséssersvius busquen el plaer i fugen del dolor. La felicitatconsisteix a assolir el màximplaer i el mínim dolor. S'ha de fer un càlcul de plaers i triar elsmésequilibrats. El màximplaerseràl'espiritual. “Si coneixembéaquestsdesitjos, sabrem relacionar cada elecció o cada rebuig a la salut del cos o a la tranquil·litat de l’ànima, ja que aquestaés la finalitatd’una vida feliç.” EPICUR, Carta a Meneceu

15. “Per això diem que el plaerés el principi i el fi de la vida feliç, perquèl’hemreconegutcom a bé primer i connatural, a partir del qualiniciem tota elecció o rebuig, i enshireferimjutjantelsbénssegons la norma del plaer i del dolor.(…) Totplaerper la sevapròpianaturalesaés un bé, però no totss’hand’escollir. De la mateixa manera, tot dolor és un mal, però no pastotss’hand’evitarsempre. Cal jutjar totes aquestes coses amb una justa mesura en vista delsguanys i delsperjudicis, ja que de vegadesensservim del bécomd’un mal i, a l’inrevés, del mal comd’unbé.” EPICUR, Carta a Meneceu

16. EPICUR: Hedonisme individual Diferentstipus de plaers: Plaersestables: harmoniaproduïda per l’absència de dolor en el cos i la pertorbació a l’ànima. Plaerspositius: superiors, satisfacció mesurada de les necessitats i serenord’esperitambl’ajut de la filosofia. Areté(virtut): ataraxia, per arribar-hiésnecessàrial’autarquial’autosuficiència, no dependredelsaltres. Per aconseguir la tranquil·litat de l’anima, Epicur que dóna gran importància a l’amistat, proposaallunyar-se de la vida pública.

17. Hedonisme socialUTILITARISME: J. Bentham i J.S.Mill L’ésserhumàestàdotat de sentimentssocials: Simpatia: capacitat de posar-se al lloc de l’altre. “L’home arriba com per instint a ser conscient de sí mateixcom un ésser que, per descomptat, para esment en elsaltres. Arriba a resultar-li el bédelsaltres una cosa que naturalment i necessàriaments’had’atendre, en igual mesura que les necessitatsfísiques de l’existència. Ara bé, qualsevol que sigui el grau de desenvolupamentd’aquestsentiment en una persona, aquesta es veuforçada per motiusmésforts, tantd’interès personal com la simpatia, a demostrar-ho i a intentar-hoamb totes les sevesforces de promoure’l en elsaltres.” J.S. MILL, L’Utilitarisme

18. utilitarisme Principi moral utilitarista: “la màximafelicitat(el plaermés gran) per al major nombre de persones”. Bentham: aritmètica de plaers totselsplaerssóniguals en qualitat, no en quantitat. J.S.Mill: elsplaers es diferencien per la qualitat, hi ha plaerssuperiors i plaersinferiors.

19. “Certament, (…) hagi o no una base d’obligació moral distinta de la felicitat, elshomesdesitgen la felicitat, i, per imperfecta que sigui la sevapròpia conducta, volen i lloen que elsaltresobservinversellsmateixos la mena de conducta per la qualcreuen que es promou la felicitat. (…) La doctrina utilitarista estableix que la felicitatésdesitjable, i que és la única cosa desitjablecom a fi; totes les altres coses sóndesitjablesnoméscom a mitjans per aquest fi.” J.S. MILL, L’Utilitarisme

20. Felicitat i plaer consisteix a autorealitzar-se, dur a terme el propi projecte de vida. consisteix a obtenir una satisfacció sensible.

22. Cal un mínim de benestarfísic i psicològic.

23. Cal evitar:

24. Por de l’avorriment o del tedi.

25. Excés de competitivitat.

26. Estrès.

27. Enveja.

28. Sentiment de culpabilitat.

29. Maniapersecutòria.

32. totselséssershumansvolen ser feliços.Immanuel Kant (Königsberg 1724-1804)

34. Prioritza les accions que enshumanitzen:

35. SER PERSONA ÉS UN BÉ PER SI MATEIX

38. sónètiquesempíriques,

39. adequadesper assolir un objectiu.

40. formulen imperatiushipotètics:

41. ordenen o prohibeixen una acció en funció de l’objectiu.

42. sónètiquesheterònomes,

43. no depenen de la raó sinód’algunainstància externa.

45. Autònoma: sensenecessitat de justificar-se ambpremis o càstigsdonats per una instància superior (multes, cel, infern, regals,…)

46. Racional: s’ha de fonamentar en la raó pràctica (ètica) que orienta de forma incondicionada:peramor al deure.

47. - L’èticaformal està mancada de contingut. determina la manera comhemd’actuarsegons l’imperatiucategòric, que es basa en: 1.- principid’universalitat: Llei moral: aquella que totselséssershumans han de complirperquè respecta la dignitat humana, ser persona és un bé en sí mateix, no sóm un mitjà, sinó un fi, ens porta a actuar de manera desinteressada. 2.- principid’humanitat: elsúnicséssers que sónfinalitats en si sónelséssersracionals, la llei moral ha de protegir-los. 3.- principi de legalitat: ha de valer com a norma per a una legislació universal en un regne de les finalitats.

48. Formulacions de l’imperatiucategòric: I.- Actuasegons una màxima tal que puguisvoler al mateixtemps que es tornillei universal. II.- Actua de tal manera que tractis a la humanitat , a la teua persona i alsaltres, semprecom una finalitat i maicom un mitjà. III.- Actuacomsi fossis un legislador universal en el regne de les finalitats.

49. LA TRADICIÓ DIALÒGICA: ÈTICA DISCURSIVA. Karl-Otto Apel (Düsseldorf, 15 de març de 1922) Jürgen Habermas (Düsseldorf, 18 de juny de 1929)

50. L’ètica discursiva proposasotmetre a un diàleg entre elsafectatsper la norma que rebrà el nom de discurs. Per discursentenem, no una xerrada o debat, sinó un diàlegbasat en el respecte mutui argumentspertinentsobert a tothom que puguiutilitzar el llenguatge i actuar.

51. Elsprincipis del discurs (I) I.- principid’universalització: es corresponambl’imperatiukantià de la universalitat, però en el context de la situació del discurs: “una norma seràvàlidaquantotselsafectats per ella puguinacceptarlliurement les conseqüències i elsefectessecundaris que se seguirien del seucompliment general per a la satisfacciódelsinteressos de cadascun”.

52. Elsprincipis del discurs (I) II.- principi de l’ètica del discurs: es corresponambl’autonomia kantiana, reformulada dialògicament: “només poden pretendrevalidesa les normes que trobenacceptació per part de totselsafectats, com a participants en un discurspràctic”.

53. comunicació, no estratègia La norma es declararà correcta si totselsafectats donen el seuconsentimentperquèsatisfà, noelsinteressos de la majoria o d’unindividu, sinóinteressosuniversalitzables. Racionalitat instrumental: en un pacte estratègicelsinterlocutorss’instrumentalitzenrecíprocament per aconseguircadascun les sevesmetes individuals. Racionalitat comunicativa: un consens o acordcomunicatiués el resultatd’undiàleg, onelsparticipants es reconeixenrecíprocamentcom a interlocutorsigualmentcapacitatsi tractend’arribar a un acord que satisfacielsinteressos de tots.

54. RACIONALITAT COMUNICATIVA INSTRUMENTAL INTERESSOS PARTICULARS INTERESSOS DE TOTS CONSENSOS COMUNICATIUS PACTES ESTRATÈGICS