Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

6 felicitat i justicia

0 views

Published on

Published in: Education, Technology
  • Be the first to comment

6 felicitat i justicia

  1. 1. Felicitat i justícia<br />Unitat 6 (part 1)<br />Les teories ètiques davant els reptes de la societat actual:<br />
  2. 2. Índex. La felicitat<br />Com podem arribar a ser feliços?<br />La fòrmula de la felicitat<br />Vull ser ric guapo i famós. <br />Sòcrates<br />La passió il·limitada, la superioritat i l’extrem<br />Cal·licles<br />La recerca de la felicitat en l’hel·lenisme<br />Epicur<br />Les causes de la infelicitat<br />Una persona feliç<br />NOTA: El contingut d’aquest apartat que no apareix al llibre de text està extret del treball de l’alumna Paola Bertomeu La recerca de la felicitat.<br />
  3. 3. 1. Com podem arribar a ser feliços?<br />La felicitat ha de ser fruit d’una tasca intel·lectual (racional) o ha de ser el resultat de deixar-se endur pels sentiments o els impulsos (irracionalitat)? La felicitat depèn de la raó o de la passió?<br />Depèn de la qualitat o de la quantitat? Més quantitat produeix més felicitat?<br />
  4. 4. Segons la definició enciclopèdica la felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. <br />El terme és un dels més importants en filosofia, ja que la seva recerca acostuma a ser l'objectiu primordial de l'ésser humà. <br />Alguns termes que designen estats de l'esperit similars són joia, alegria o benestar. Els seus antònims són la tristor i la pena.<br />Físicament, està associada a la dopamina, per això certes drogues poden induir artificialment un estat que simula el de la felicitat.<br />Segons Boeci, és “el màxim bé, que comprèn dins de sí tots els béns”, o “la causa de tot el que es desitja”<br />
  5. 5. Boeci segueix el pensament d’Aristòtil que assegura que tot allò que fa l’home ho fa per algun fi, i el fi és el bé que es desitja aconseguir; el bé últim: “tal sembla eminentment la felicitat” . A la Moral a Nicòmacafirma que “la felicitat és el bé suprem de la humanitat’’,i que “ viure bé i obrar bé és sinònim de ser feliços, però allò que divideix les opinions és el tema de la naturalesa i l’essència de la felicitat, i en aquest punt el poble es molt lluny d’estar d’acord amb els savis. Uns la col·loquen en les coses visibles i que salten a la vista, com el plaer, la riquesa o els honors; mentre que els altres la col·loquen en una altra part. Afegiu a això que l’opinió d’un mateix individu varia moltes vegades sobre aquest punt; si està malalt creu que la felicitat és la salut; si es pobre, que és la riquesa; i quan un no té consciència de la seva ignorància, es limita a admirar als que parlen de la felicitat en termes pomposos...’’<br />
  6. 6. Kant la defineix la felicitat com “l’estar content amb tota la pròpia existència”. Degut a que és subjectiva no la considera llei principi universal de l’obrar humà o raó última de l’acció humana (malgrat que tot home desitja la felicitat). Els homes no poden posar-se d’acord en el mode d’aconseguir la felicitat, si de cas, només en el mode de decidir en què consisteix la moralitat. I aquesta no porta de per si a la felicitat, sinó que només fa a l’home digne de ser feliç .<br />
  7. 7. El filòsof Julián Marías al seu llibre La felicitat humana examinant conclou que “la nostra vida consisteix en l’esforç per a aconseguir parcel·les, illes de felicitat, anticipacions de la felicitat plena. I aquest intent de buscar la felicitat es nodreix d’il·lusió, la qual, a la seva manera, és ja una forma de felicitat”.<br />L’escriptor i periodista, Vicente Verdú, ens avisava en una columna al diari El País que la felicitat està enfrontada amb la perfecció, doncs “els anhels de perfecció desencadenen un infern íntim permanent”. Mentre que“la imperfecció acull a l’ésser humà, convalida, descarrega la seva vida i és un senyal de llibertat”. <br />
  8. 8. Punset conclou el seu llibre El viatge a la felicitat amb una fórmula:<br />La Felicitat és igual a E (M+G+P) dividit per R+C, on E és l'Emoció a l’inicii al final del projecte; M, el Manteniment i atenció al detall; G, el Gaudir de la recerca i l'expectativa; i, P, les relacions Personals; R són els factors Reductors i C la Càrrega heretada.<br />E (M+G+P)<br />Felicitat =<br />R+C<br />
  9. 9. Observeu aquest retall de l'edició del 7 de desembre de 1929 de la revista il·lustrada Al voltant del Món. La clau està en fixar-nos en el paper del silenci en la fórmula descrita, anotada per Heliodoro Fuster en la seva secció Fulles del Dissabte, de l’esmentadarevista.<br />
  10. 10. 2. Vull ser ric, guapo i famós.<br />I qui no? Llavors he d’aconseguir que hem seleccionen per entrar a Gran Hermano? Seré més famosa, la gent hem reconeixerà pel carrer, em demanaran autògrafs, cobraré per anar als llocs a no fer res, m’entrevistaran a la tele i coneixeré a la Belén Esteban.<br />Si Sòcrates fos viu tindria molta feina a fer. Ell, que va lluitar contra els valors del seu temps podria tornar a fer el mateix avui. Criticava els seus conciutadans per estar obsessionats en aconseguir ‘riqueses, fama i honors’. El problema deia, és considerar les riqueses la fama i els honors com un mitjà per arribar a la felicitat. Aquest no és el camí.<br />
  11. 11. Llavors, no hem presentaré a Gran Hermano. He decidit que m’operaré el nas, i em micropigmentaré els llavis. Després aniré a l’Illa i em compraré unes Manolo Blahnik i un bolso a conjunt.<br /><ul><li>Doncs Sòcrates tampoc hi estaria d’acord, perquè, diria, estic donant més importància al benestar del meu cos i dels meus béns que als de la meva ànima. </li></ul>Llegir l’Apologia de Sòcrates. Pàg. 207<br />
  12. 12. Activitat: Llegir l’Apologia de Sòcrates. Pàg. 207<br />Quins valors defensa?<br />L’intel·lecte (o ànima, o raó) és la nostra millor arma per ser feliços. Ens fa més feliços desenvolupar les nostres capacitats intel·lectuals que preocupar-nos en excés pel nostre aspecte físic. <br />Les eines per assolir la felicitat són: el saber, la veritat i el bé.<br />Però hi ha una veritat? Per a Sòcrates sí. És antirelativista i considera que els valors ètics són de caràcter universal, només així poden servir per regular les relacions entre les persones.<br />Si volem assolir la felicitat vivint en societat hem d’assolir uns valors comuns i és la raó qui ens permet trobar-los i justificar-los.<br />
  13. 13. Quin és el més important d’aquests valors universals?<br />Doncs el bé. Obrar bé és ser millors persones. Però per poder obrar bé s’ha de saber què és el bé, només així podré distingir quins actes estan bé i quins no. Ha de ser la raó qui em guiï, “coneix-te a tu mateix” diu Sòcrates. He d’aprofitar els exemples concrets, els actes que considero bons, per recercar el significat de bé. És un mètode inductiu que parteix del meu interior anomenat inducció maièutica.<br />Així, vaig des d’allò relatiu i subjectiu cap a una idea més universal. Les veritats que jo descobreixo per mi mateixa tenen tanta força que no me’n puc desprendre. Això implica que com més a prop estic de la idea de bé, més bona persona sóc<br />
  14. 14. Per considerar això Sòcrates parteix de la base que ningú obra malament expressament, sabent que ho fa malament, ell creu que qui fa alguna cosa malament és per ignorància i no per maldat. Aquesta postura s’anomena optimisme antropològic. Qui pensa correctament, actua correctament i qui actua correctament és feliç.<br />Activitat 1: tenint en compte aquesta consideració, creus que Sòcrates estaria d’acord amb el càstig?<br />Darrera la fórmula socràtica s’hi amaguen dos premisses: l’autonomia moral i l’universalisme. (pàg. 210)<br />
  15. 15. 3. La passió il·limitada ...<br />Activitat 2: llegeix el text de la pàg. 211. <br />Veus algun dels valors que defensa Cal·liclesen la nostra societat? Qui els representa?<br />Cal·licles (sofista contemporani de Sòcrates) representa la passió enfront de la raó, el predomini de la nauralesa humana davant les convencions (physis-nomos). Les passions i els desitjos són els que en realitat orienten la nostra conducta. Per tant, actuar bé és satisfer els desitjos. És així com la raó se sotmet a la passió.<br />Postula la desigualtat natural dels éssers humans, fet que atorga el dret de domini dels uns sobre els altres.<br />Així, la felicitat no és a l’abast de tothom sinó només dels més forts.<br />
  16. 16. 4. La felicitat en l’hel·lenisme<br />En aquest període històric hi ha diverses teories ètiques que se centren en la recerca de la felicitat. <br /> L’Imperi és molt gran, la polis ha desaparegut i davant la crisi i les inseguretats cal buscar la salvació individual.<br />Laocoont i els seus fills. Representa la mort del sacerdottroià Laocoont, castigatpelsdéus a ser estrangulat per serps marines juntamentambelsseus dos fills. <br />
  17. 17. FaunoBerberiniversusDolce & Gabanna o la idealització del cos masculí<br />Activitat 3: observa i pensa en què s’assemblen? En què es diferencien? <br />
  18. 18. Es critiquen els valors dominants i es proposen com a alternativa aquells que proporcionen autonomia, serenitat i autodomini. Es retorna a l’intel·lectualisme moral per trobar un model de vida feliç a través de la raó. <br /><ul><li>El savi hel·lenístic manté el control davant l’adversitat, no es posa nerviós i, encara que el món s’enfonsi i la incertesa campi per tot arreu és capaç de mantenir-se tranquil.
  19. 19. El savi sap distingir allò fonamental d’allò que no ho és, i només així ens podem desprendre de l’excés de convencionalismes i de les necessitats creades artificialment</li></li></ul><li>Aquest marc conceptual es mantindrà fins al segle V d.C. Amb la caiguda de l’Imperi romà aquest ideal de savi queda relegat a petites elits cultes; la resta de la població es va posar en mans d’una nova religió que era més fàcil d’entendre i seguir, encara que ajornava la felicitat per a un moment posterior a la mort. <br />
  20. 20. Epicur<br />L’objectiu de la seva ètica és la recerca de la felicitat i el mitjà per aconseguir-la és el plaer (teoria ètica hedonista).<br />Activitat 4: Llegir la Carta a Meneceu (al Moodle). Sabries enumerar quines pors combat amb aquesta carta<br />Fa una profunda reflexió sobre el plaer, que podríem resumir com absència de dolor (aponia i ataràxia) i el qualifica com el principi i el fi d’una vida feliç.<br />El sentiment de plaer o de dolor és el que ens fa concebre una cosa com a desitjable o no, però no tots els plaers són iguals<br />Analitza els diferents tipus de plaers per esbrinar quins són els que ens porten a la felicitat i saber-los triar en cada moment. Els plaers s’han d’avaluar no només pel que se sent en el moment sinó també pels seus efectes en el futur.<br />
  21. 21. EL TETRAFARMAKON:<br />La filosofia ens ha de donar seguretat i confiança, tot allunyant de nosaltres les pors que ens pertorben. En aquest sentit, és cèlebre el quadruple fàrmac que proposa Epicur:<br />
  22. 22. Classificació dels desitjos:<br />Naturals i necessaris<br />Naturals però no necessaris<br />No són naturals ni necessaris<br />Activitat 5: pensa’n un exemple de cadascun<br />Per ser feliços n’hi ha prou amb els primers. L’últim tipus de desitjos provoquen més sofriment que plaer. El savi epicuri sap eliminar els desitjos inútils i controlar els naturals. Per això no és feliç qui té molt sinó aquell que necessita poc.<br />Epicur creu també necessari saber controlar els desitjos naturals. Distingeix dos tipus de plaers, en moviment i en repòs. El primer és només un mitjà, el segon és l’autèntic fi.<br />
  23. 23. En resum, els epicuris no entenen l’ètica com a reflexió sobre els deures de l’individu en el marc d’una societat, sinó com a reflexió sobre la millor forma de vida, la que portarà a l’individu cap a la felicitat.<br />La finalitat fonamental de la vida humana és la recerca del plaer (hedonisme). La felicitat es troba en el plaer. De tota manera, si bé qualsevol plaer és bo, no tots els plaers condueixen a la felicitat. S’identifica la felicitat amb l’ataràxia: consisteix en l’absència de dolor i de pertorbacions, i en l’assoliment del benestar aconseguit a través de la satisfacció mesurada de les necessitats naturals, la serenor d’esperit aconseguida amb la filosofia i la companyia de bons amics.<br />
  24. 24.
  25. 25. 5. Les causes de la infelicitat<br />La competitivitat, la inevitable cursa per aconseguir béns, aquesta “lluita per la vida” per poder aconseguir un benestar que costa tant d’esforç, la cursa per l’èxit més enllà de les necessitats bàsiques, el fet de ser com els altres o fins i tot una mica més. <br />L’avorriment, la indiferència. El desig d’excitació és molt profund en els éssers humans, i la manca d’estímuls pot arribar a ser molt perillosa, ja que moltes persones recorren a mitjans nocius – excitants, drogues, experiències fortes, etc. – per mirar d’apavaigar aquest sentiment de tedi. <br />El cansament o fatiga, tant si és físic com psíquic, sempre que sigui excessiu. Un cert nivell de cansament pot ser positiu, perquè ens fa apreciar el descans, però si passem un límit raonable pot esdevenir insuportable i esgotador.<br />
  26. 26. L’enveja o gelosia és una peculiaritat molt negativa que provoca un estat de desgràcia a qui la sent. Les persones profundament geloses es caracteritzen per la seva inseguretat, baixa autoestima, incapacitat per a confiar en els altres i, en concret, per la sospita de traïció en la parella i la por a perdre-la. L’enveja està molt relacionada amb la competència i desemboca en l’odi.<br /><ul><li>El sentiment de culpabilitat és una de les causes d’infelicitat més importants de la vida adulta. El remordiment o penediment per no haver fet certes coses, per no haver pres certes decisions o per haver-les pres incorrectament. És el sentiment de pecat, tan important al catolicisme i al protestantisme. Molt sovint la moralitat tradicional ha afavorit aquesta consciència de culpa.</li></li></ul><li>El dolor es, per definició, una sensació molesta que produeix una aflicció incompatible amb el benestar, tot i que de vegades ens ajuda a mantenir-nos vius. La seva funció natural es servir-nos d’alarma biològica que ens anuncia un desajust d’una part del cos i ens empeny a prendre mesures per a corregir-lo. Ens avisa de perills, però també pot arruïnar-nos la vida. Certes malalties poden causar incapacitacions devastadores que ocasionen un suplici mental intolerable. Destrueixen la nostra autonomia, el sentit d’autocontrol sobre les activitats més elementals, etc.<br />
  27. 27. La por és un reflex primari indispensable per a la supervivència, ens permet detectar circumstàncies que poden causar-nos dany i prendre mesures per evitar-les. En la nostra espècie, el paper de la por s’ha expandit més enllà de la seva missió natural i també ens adverteix del sofriment emocional que produeixen la pèrdua d’un ésser estimat, el rebuig, l’abandó o la culpa<br />Algunes persones viuen contínuament amb nivells desmesurats d’aprensió i d’ansietat que no corresponen a la perillositat real de les circumstàncies. Fòbies o terror irracional a animals, objectes o a llocs; ansietat crònica generalitzada, atacs de pànic, transtornsobsessius-compulsius...<br />
  28. 28. L’odi és un altre antídot molt potent de la felicitat humana. Els sentiments d’aversió o repugnància envers els altres, el mal dels quals desitgem o provoquem, formen part inseparable de la nostra naturalesa. L’odi és una força de destrucció que també podem dirigir cap a nosaltres mateixos . És el combustible de moltes tragèdies humanes. Alimenta la força impetuosa que mou a les persones a envejar, sotmetre, ferir, torturar i matar. L’odi és l’emoció antitètica de l’amor. <br />El lladre de la felicitat més perillós dels nostres temps és la depressió, ja que el primer que ens arrabassa és l’esperança. I l’esperança és, precisament, el sentiment que alimenta la il·lusió de viure i de trobar o recuperar la felicitat.<br />
  29. 29. En conclusió, els lladres de la felicitat ens aguaiten des de que naixem fins que morim. El dolor i la por, que són els mecanismes innats de defensa, ens traeixen convertint-se en elements sàdics de tortura i de terror. Mentre que l’odi i la depressió, l’única missió dels quals és la destrucció de la persona, compleixen la seva comesa arrabassant-nos l’alegria de viure, l’esperança i la pau d’esperit. <br />No obstant això, a pesar del sofriment i desesperació que ocasionen aquests mals, quasi tots els homes i les dones celebrem la vida fins el final. I aquesta veritat és reconfortant: si bé hi ha calamitats que ens impulsen a tirar la tovallola i abandonar, molt poques vegades són tan eficaces com les forces vitals que ens animen a continuar lluitant.<br />
  30. 30. M’agradaria finalitzar aquest capítol amb una frase de John Wayne :<br />“Ser valentés: estar cagat de por i tot i així pujar al cavall.” <br />No hi ha dos classes de persones: les que tenen por i les que no; totstenim por. Però, sí que hi ha dos classes de persones: les que pugen al cavall i les que no; malgrattenir por.<br />Capítol extret del treball de recerca de Paola Bertomeu<br />
  31. 31. 6. Una persona feliç<br />El que està considerat –segons els científics– ‘l'home més feliç del món’, el monjo budista Matthieu Ricard, diu que el silenci interior és part del camí a la felicitat, però que per aconseguir-ho cal vèncer la síndrome de l'ocell engabiat, al que quan se li obren les portes de la seva gàbia no pot fer res més que acabar tornant. El silenci interior és una conquesta. <br />Si ho aconseguim, segons Darío Lostado, prestigiós filòsof, teòleg i psicòleg, arribarem al que ell anomena “sentir el jo profund”, és a dir, allò que queda quan transcendim el nostre cos, els nostres pensaments i les nostres emocions.<br />Matthieu Ricard (París,1946)<br />
  32. 32. Tal com ja va dir Voltaire al s.XVIII: <br />“He decidit ser feliç perquè, a més, és bo per a la salut”. <br />

×