2. ÍNDEX
1.INTRODUCCIÓ I MARC LEGAL
2. DEFINICIÓ: QUÈ ÉS UN PROJECTE DE CONVIVÈNCIA
3. EIXOS D’ACTUACIÓ
3.1. Educació en valors i actituds per a la convivència
3.2. Organització del centre
3.3. Prevenció de conflictes i promoció de la convivència
3.4. Resolució de conflictes
3.4.1. Protocol
3.4.2. Mediació
3.4.2.1 QUÈ CAL SABER SOBRE LA MEDIACIÓ ESCOLAR?
3.4.3.2.2 QUÈ APORTA LA MEDIACIÓ ALS ALUMNES?
4. NORMES DE CONVIVÈNCIA DE L’ESCOLA
4.1. En relació amb les persones
4.2. En relació amb els materials
4.3. En relació amb l’ambient
4.4. En relació amb el pati.
4.5 En relació amb els serveis escolars i resta d’activitats.
5. COMISSIONS DE CONVIVÈNCIA
5.1. Del centre
5.2. Del Consell Escolar
6.- RELACIÓ DEL P LA DE CONVIVÈNCIA AMB ALTRES DOCUMENTS DEL CENTRE
7.-. REVISIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA
8.- ELABORACIÓ, SEGUIMENT I AVALKUACIÓ.
9.- ASSESSORAMENT PER L’ELABORACIÓ I IMPLEMENTACIÓ
10.- PROTOCOLS PER A LA MILLORA DE LA CONVIVENCIA
11.- ACTUACIONS PER ÀMBITS: AULA, CENTRE I ENTORN
3. 1. INTRODUCCIÓ I MARC LEGAL
El Pla de Convivència forma part del Projecte Educatiu del centre.
Un dels objectius bàsics de l’escola ha de ser ensenyar i aprendre a viure i a conviure.
Per educar en la convivència hem de posar l’accent en les relacions, creant lligams
afectius que ens ajudin a créixer de forma equilibrada i satisfactòria.
També hem de parlar i escoltar molt. El diàleg suposa tenir una actitud positiva i tenir
la disposició a canviar d’opinió davant dels arguments de les altres persones. Per això
hem de mantenir una actitud d’escolta activa i voluntat d’arribar a acords, tot buscant
solucions creatives i consensuades.
L’educació en la convivència s’ha de basar en la confiança i en el reconeixement mutu,
en la construcció d’una identitat autònoma per a cada individu, i el compromís i
l’esforç per relacionar-se positivament.
L’enfocament de la convivència ha de tenir una visió constructiva i positiva, les
actuacions sempre aniran encaminades al desenvolupament de comportaments
adequats per conviure millor i resoldre conflictes a través de la participació, de la
comunicació i de la prevenció de problemes de conducta.
No volem limitar la convivència a elements organitzatius, sinó també a desenvolupar
continguts que ajudin a la formació de l’alumnat i del professorat. Entenem la
convivència i la participació com part de l’aprenentatge, no com una mera aplicació de
mesures disciplinaries, sinó com un dels objectius de l’educació.
Per aconseguir una bona convivència en el Centre i aconseguir un clima participatiu i
democràtic es necessari potenciar aquestes conductes mitjançant les assemblees de
classe, elecció de delegats en representació del grup, el Consell d’alumnes, la
participació en el Consell Escolar, el Pla d’Acció Tutorial, etc. Tanmateix considerem
important desenvolupar en els alumnes una sèrie de valors i habilitats de comunicació
i relació social.
Som conscients que malgrat una bona gestió global de la convivència, els problemes
apareixeran perquè són propis de qualsevol sistema de relacions humanes, però cal
tenir en compte que la prevenció contribueix a reduir-los i una bona mediació a
resoldre’ls.
4. Partint d’aquests principis, hem aprofitat el marc legal de La Llei Orgànica d’Educació
de 2/2006 de 3 de maig, que estableix l’obligatorietat que tots els centres elaborin un
Pla de Convivència i l’incloguin dins el Projecte educatiu de centre, i la Llei d’Educació
de Catalunya de 12/2009 de 10 de juliol, que ho corrobora.
D’acord amb la Resolució ENS/585/2017, de 17 de març, per la qual s’estableix
l’elaboració i la implementació del Projecte de convivència en els centres educatius
dins el marc del Projecte educatiu de centre, els centres educatius del Servei
d’Educació de Catalunya han de tenir implementat el Projecte de convivència en el
marc del seu Projecte educatiu, com a molt tard, el març de 2020.
El Projecte de convivència ha de reflectir les accions que el centre educatiu
desenvolupi per capacitar tots els alumnes i la resta de la comunitat escolar per a la
convivència i la gestió positiva dels conflictes. En aquest sentit, el Departament
d'Ensenyament posa a l'abast de tots els centres educatius una aplicació informàtica
amb elements de diagnosi, orientacions i recursos per elaborar-lo.
Les accions que s’hi proposen poden ser abordades des de tres nivells diferents: valors
i actituds, resolució de conflictes i el marc organitzatiu. Així mateix, aquestes accions
han d’anar adreçades a la millora de la convivència en tres àmbits diferents, aula,
centre i entorn, en el benentès que la permeabilitat entre aquests tres àmbits
d'intervenció afavoreix la transferència d'aprenentatges, valors, actituds i hàbits
relacionals.
5. OBJECTIUS
a. Potenciar la tolerància, el respecte, la no violència, l’acceptació de la diversitat, la
solidaritat, la igualtat i el rebuig de qualsevol forma de discriminació.
b. Aconseguir la integració efectiva de tot l’alumnat.
c. Promoure la implicació de les famílies
d. Impulsar les relacions entre tots els membres de la comunitat educativa.
e. Prevenir els conflictes. Adquirir habilitats per la prevenció.
f. En cas de conflictes, gestionar-los de forma positiva. Resoldre pacíficament els
conflictes.
g. Abans del càstigs, promoure l’ús dels reforços positius i el diàleg.
h. Conèixer i valorar positivament els valors i les normes de convivència, així com
aprendre a actuar d’acord amb elles.
i. Respectar els drets humans i els drets dels infants com a paradigma des del qual
parteix el centre a l’hora d’articular el model de convivència.
2. DEFINICIÓ: QUÈ ÉS EL PROJECTE DE CONVIVÈNCIA
El Projecte de convivència és el document que engloba el conjunt d’accions
encaminades a la millora de la convivència en el centre educatiu i recull les
intervencions que el centre desenvolupa per tal de capacitar tot l’alumnat i la resta de
la comunitat educativa per a la convivència i la gestió positiva de conflictes.
Aquestes accions van adreçades a la millora de la convivència a l’aula, al centre i a
l’entorn, amb l’objectiu que hi hagi transferència d’aprenentatges, valors, creences,
actituds i hàbits relacionals, entre els tres àmbits d’intervenció.
També recull els mecanismes que el centre estableix a l’hora de resoldre els conflictes
que es produeixen en els tres àmbits als que s’ha fet esment (aula, centre, entorn) i la
manera de crear una atmosfera de treball i convivència segura, saludable i afectiva.
Es constitueix una comissió de convivència que tindrà entre les seves funcions
col·laborar en la planificació, l’aplicació i el seguiment del Projecte de convivència
6. 3. EIXOS D’ACTUACIÓ
3.1. EDUCACIÓ EN VALORS I ACTITUDS PER A LA CONVIVÈNCIA
Conviure significa viure plegats i en bona relació.
Educar per a conviure en societat requereix l’acord sobre els valors que volem
transmetre i el compromís de totes les parts per promocionar-los i posar-los en
pràctica.
La convivència és un objectiu formatiu en si mateix i fonamental de tot procés
educatiu.
Per aconseguir una bona convivència en el centre i per aconseguir un clima participatiu
i democràtic, és necessari potenciar aquestes conductes. També s’ha de desenvolupar
en els alumnes una sèrie de valors i habilitats de comunicació i de relació social.
El conflicte és inherent a la vida en comú de les persones. És normal en tota societat
lliure i
democràtica. S’ha d’entendre com a cosa positiva per a desenvolupar la feina
educativa i, sobretot, servir com a mitjà d’aprenentatge la recerca d’alguna solució al
conflicte de forma democràtica, dialogada i pacífica, mantenint una certa harmonia en
les relacions entre les persones. Encara que hi hagi una bona gestió global de la
convivència, els problemes apareixeran, perquè són propis de qualsevol sistema de
relacions humanes, però la prevenció contribueix a reduir-los. Quan sigui necessària
una correcció o sanció, tindrà sempre un propòsit formatiu, de manera que se
garanteixi tant el bon funcionament general, com la socialització ordenada i autònoma
de l’alumne.
El Projecte Educatiu del nostre Centre (PEC) explicita els següents valors: el respecte, la
cooperació, la responsabilitat, la igualtat d’oportunitats,la solidaritat, el compromís,
l’esforç, l’esperit crític...
Aquests valors necessiten d’una actitud positiva, propositiva, participativa, dialogant i
empàtica per tal què tota la comunitat se’n beneficiï i gaudeixi del bon ambient
necessari per créixer, aprendre i relacionar-se en una escola.
7. 3.2. ORGANITZACIÓ DEL CENTRE
L’organització del centre ha d’afavorir un bon clima de convivència, definint una
estructura que faciliti la participació en la presa de decisions i el compromís amb les
mateixes.
Alumnat, professorat i famílies han de tenir clares les vies de participació en la vida del
centre i les formes de comunicació entre els diferents sectors.
Alumnat: participa a l’aula mitjançant els càrrecs, a la sessió de tutoria, al Consell de
delegats del centre. L’alumnat de Cicle Superior participa també en el Consell dels
Infants municipal.
Professorat: participa setmanalment en el Cicle i periòdicament en el Claustre.
Setmanalment, l’equip de coordinació pedagògica es reuneix i serveix per posar en
comú les opinions dels diferents cicles.
Famílies: participen en la reunió de nivell d’inici de curs, en les entrevistes que es
convoquen a demanda de les parts, un cop al trimestre en les reunions de delegades i
delegats de classe, i, tot el curs, a través de l’associació de mares i pares de l’alumnat
(AMPA).
Consell Escolar: És l’òrgan de govern del centre on participen el professorat, les
famílies, el personal d’administració i serveis (PAS) i l’Ajuntament.
Per sentir-se part de la comunitat educativa és important tenir clar el paper que cada
sector desenvolupa en la vida del centre.
Les Normes d’Organització i Funcionament (NOFC) defineixen les funcions de cadascun
dels òrgans de govern i de participació del centre, així com els drets i deures de
l’alumnat, del professorat i de les famílies.
8. 3.3. PREVENCIÓ DE CONFLICTES I PROMOCIÓ DE LA CONVIVÈNCIA
Enfoquem la nostra pràctica diària en la prevenció dels conflictes propis d’una
comunitat escolar i en afavorir la salut emocional de la comunitat educativa.
Actuacions que desenvolupem al centre:
D’aula:
Foment del diàleg en les converses de tutoria.
Apropament en les sessions de tutoria emocional
Promoció de les bones relacions entre iguals.
Desenvolupament d’activitats de coneixement i reconeixement del grup.
Activitats de competència social: empatia, educació emocional, assertivitat...
Formació Emocional
Projecte d’educar en les emocions. Com a línia pedagògica del centre.
De centre:
Les tutores i tutors, així com l’equip directiu, vetllem perquè la comunicació
amb les famílies sigui fluïda i basada en la confiança i el respecte mutu.
Participació i col·laboració en cadascuna de les festes i diades escolars entre
l’alumnat.
Creació de lligams afectius a través de les Jornades, diades i festes entre tota la
Comunitat Educativa.
Creació de sentiment de pertinença a través de trobades, i activitats dins del
centre.
Activitats col·laboratives entre els diferents cicles i/o nivells: carta als Reis,
apadrinament lector, gimcanes, sortides, festes...
Projecte d’educar en les emocions. Com a línia pedagògica del centre. Donant
Formació al claustre.
9. D’entorn:
Participació en les activitats organitzades per les diferents entitats de la
localitat: ajuntament, lleure, entitats esportives i culturals, llars d’infants,
escoles, instituts.
Participació en el Consell Escolar Municipal.
Col·laboració activa amb els Serveis Socials i educatius de l’entorn: EAP, CRP,
Serveis Socials dels ajuntaments...
Documents de l’escola que concreten accions preventives que desenvolupem:
El Pla d’acció tutorial defineix i concreta les actuacions a fer per tal que hi hagi una
formació de la personalitat de l’alumnat d’acord amb els valors explicitats en el
projecte educatiu, un bon coneixement i reconeixement entre les persones que
conformen un grup, es creï un clima de confiança i hi hagi una bona comunicació entre
tots els seus membres. A la sessió de tutoria s’aborden els conflictes sorgits i es
cerquen solucions que satisfacin les parts.
El Pla d’acollida de l’alumnat nouvingut i el Pla d’acollida del professorat recullen
propostes per tal d’integrar en la dinàmica de l’escola tant l’alumnat com el
professorat que s’incorpora a l’escola.
La carta de compromís educatiu, posada en marxa en el curs 2011-12, explicita els
compromisos del centre i de les famílies per tal què l’educació de l’alumnat arribi a
bon termini. També estableix els canals de comunicació acordats: en primer lloc la
família s’ha d’adreçar a la tutora o tutor, en segon lloc al professorat especialista si
calgués, i en darrer terme, a l’equip directiu.
3.4. RESOLUCIÓ DE CONFLICTES
Un conflicte és una situació de desacord o no concordança entre dues o més idees,
actituds o comportaments, d'una persona (conflicte intern) o de diferents persones o
10. grups. També es pot definir com al conjunt de dues o més situacions hipotètiques que
aparentment són incompatibles entre elles.
El conflicte és sovint el punt de partida d'una negociació o d'una nova idea, actitud,
comportament o relació. És fonamental a les relacions (personals, socials, amb el
medi) i a la creativitat, tant a la tecnologia, enginyeria i disseny com a l'art i la cultura.
El conflicte pot ser entre requeriments o característiques que es volen optimitzar,
entre forma, estil, meta narrativa o llenguatge i fons, narrativa o missatge, entre
diferents cànons, etc. La dramatúrgia o narració d'una història, usada a arts plàstiques,
art d'acció, arts escèniques i literatura, de ficció o no-ficció mostra almenys un
conflicte. En general, no és violent ni agressiu. De fet, moviments com la no-violència i
el pacifisme rebutgen la violència però no neguen els conflictes.
El conflicte és inevitable i forma part de les relacions d’una societat oberta i complexa.
Per tal d’abordar les diferents situacions en què ens podem trobar necessitem un
protocol concret per recuperar la relació entre les parts, reparar-ne els danys i aportar
resolucions positives a aquestes situacions.
3.4.1. PROTOCOL D’ACTUACIÓ DAVANT DELS CONFLICTES EN EL MARC DE
L’ESCOLA
Cal distingir els tipus de conflicte:
1. Conflictes entre l’alumnat
2. Conflictes entre l’alumnat i el professorat
3. Conflictes entre la família i el professorat
4. Conflictes entre les famílies
5. Conflictes entre el professorat
11. 1. CONFLICTES ENTRE L’ALUMNAT
Quan es dóna un conflicte entre l’alumnat, sigui lleu o greu, a l’hora del pati, als
passadissos, a les aules o en d’altres dependències de l’escola; el professorat a càrrec
del grup, del pati o qualsevol mestre o mestra que ho vegi, n’és el responsable
d’actuar per aturar-lo i posteriorment gestionar-lo. Tot el professorat del centre és
responsable per igual de tot l’alumnat, en cas de presenciar un conflicte.
Gestió del conflicte:
a) El primer pas és parlar amb l’alumnat implicat per esbrinar l’origen del mateix i
intentar arribar a un acord que inclogui la reparació del dany. Comunicar-ho a
les tutores o tutors de l’alumnat implicat si aquestes persones no han estat
presents. Si es valora important, comunicar-ho a les famílies amb una nota a la
carpeta o a l’agenda (preferiblement escrita pel propi alumnat, si té edat per
poder fer-ho).
b) Si no es resol en el moment, cal abordar-ho posteriorment, bé sigui a l’hora de
classe, de tutoria, del pati o del migdia. És important que es faci el més aviat
possible. Si el conflicte afecta a vàries classes, cal buscar el moment per a
trobar-se totes les parts implicades.
Cal deixar constància a la llibreta d’incidències de la tutoria, fent esment de les
mesures correctores que s’han pres.
Les decisions preses s’han de comunicar a les famílies.
c) En cas de reincidència de conflictes lleus o en cas de conflicte greu, la Direcció
prendrà les mesures correctores establertes a les NOF, fent-ne partícip o no,a la
comissió de convivència del Consell Escolar, segons el cas.
Si el conflicte es dóna en l’horari de MENJADOR, els monitors o monitores seguiran el
mateix protocol. A les 15h informaran a la tutora o tutor, a la família, i, en funció de la
gravetat o reincidència, també a Direcció.
12. 2. CONFLICTES ENTRE L’ALUMNAT I EL PROFESSORAT
Quan es dóna un conflicte o falta entre un alumne o alumna i un mestre/a, el primer
pas serà parlar les parts implicades en presència del tutor/a , o coordinador/a de cicle,
segons el cas.
Si no es resol i la falta és reincident o greu, la comissió de convivència del centre
determinarà les mesures a prendre i n’informarà la família.
Davant d’aquesta resolució, es podrà recórrer per escrit a la Inspecció Educativa o als
Serveis Territorials del Baix Llobregat.
3. CONFLICTES ENTRE LA FAMÍLIA I EL PROFESSORAT
El procés habitual ha de ser que el professorat citi a la família o que la família parli
directament amb la tutora o tutor, sense haver de passar per Direcció. La entrevista a
direcció s’ha de fer sempre que sigui possible en última instància o en casos greus
d’actuació immediata.
En el cas de que algun implicat s’adreci a Direcció, se l’indicarà que demani entrevista
amb la persona afectada, sigui tutor/a o especialista. La Direcció prendrà nota de la
demanda i farà el seguiment del cas.
Si abordat el tema no s’arriba a acord, la família o el professorat podran demanar la
mediació de la coordinadora o coordinador del cicle, de la cap d’estudis o de la
Comissió de Convivència del Consell Escolar.
En cas de no arribar a cap acord, la Direcció resoldrà sobre el cas.
Contra aquesta resolució, es podrà recórrer per escrit a la Inspecció Educativa o als
Serveis Territorials del Baix Llobregat.
13. 4. CONFLICTES ENTRE LES FAMÍLIES
Quan es dóna un conflicte entre les famílies dins del recinte escolar, les persones que
ho presenciïn o que se n’assabentin, ho comunicaran a Direcció, que n’intentarà
esbrinar l’origen. NO s’han d’implicar.
Un cop situat el conflicte, si té relació amb el funcionament de l’escola o amb algun
aspecte en el qual el centre intervé, la Direcció adreçarà les famílies a les tutores o
tutors corresponents per a què l’abordin dins el marc que toca, si és el cas.
Si el conflicte sobrepassa el marc de la tutoria o de les especialitats, la Comissió de
convivència del Consell Escolar citarà a les famílies i determinarà les actuacions
pertinents.
Si no hi ha acord amb les determinacions preses, la Direcció resoldrà sobre el cas.
Contra aquesta resolució, podran adreçar-se per escrit a la Inspecció Educativa o als
Serveis Territorials del Baix Llobregat.
5.- CONFLICTES ENTRE EL PROFESSORAT
Les Normes d’organització i funcionament del centre (NOFC) especifiquen les funcions,
drets i deures del professorat, així com les vies de participació en la vida del centre.
Si es planteja un conflicte entre el professorat, la primera instància per abordar-lo serà
el Cicle. Si el conflicte no té relació amb el cicle, es recorrerà a qualsevol membre de
l’equip directiu, que farà de mediador per tal d’arribar a una solució satisfactòria.
En cas de necessitat, es plantejarà a la comissió de convivència del centre.
Si no s’arriba a cap acord, la Direcció resoldrà sobre el cas.
Contra aquesta resolució, es podrà recórrer per escrit a la Inspecció Educativa o als
Serveis Territorials del Baix Llobregat.
6.LA GESTIÓ POSITIVA DELS CONFLICTES SUPOSA
Utilitzar el diàleg de forma habitual a l’aula, en un clima distès i de comunicació
real, i no només quan hi ha conflictes.
14. Habituar els nens i nenes a parlar dels propis sentiments i emocions i a posar-
se en el lloc de l’altre (a través del role-playing, o d’activitats donades per la
formació d’educació Emocional))
Donar seguretat al nen, evitant sentiments de culpa.
Implicar les famílies en la resolució dels conflictes a l’escola, donant-los a
conèixer les estratègies, mecanismes i documents específics que fem servir al
centre.
Fer veure als nens que hi ha vàries formes de reaccionar davant una situació
injusta o d’enuig: plantejar alternatives, conseqüències i arribar a acords (fer ús
del recursos d’educació emocional).
Ensenyar també a solucionar problemes
Establir fites individuals, grupals i d’escola.
Elaborar contractes conductuals quan sigui necessari
Treballar les habilitats socials i emocionals de forma transversal.
Ensenyar estratègies per a la relaxació.
Donar atenció als nens quan ho reclamen, incloent els moments d’esbarjo,…
Intervenir de forma immediata en els conflictes.
Evitar sempre situacions de manca de respecte i comentaris desagradables cap
als nens, tan en privat com en públic, i exigir-los que ells ho facin igual. Tenir en
compte els sentiments.
Respectar les opinions dels alumnes i estimular la seva confiança.
Valorar cada nen/-a de l’aula.
Escoltar totes les parts abans d’actuar, evitant prejudicis i discriminacions.
No perdre mai el control davant un conflicte. En lloc d’amenaçar, fer que sigui
el nen/-a qui anticipi les conseqüències dels seus actes.
Treballar la interiorització de les normes, més que la imposició. Han de ser els
propis nens/-es els que decideixin quines han de ser les normes que han de
regir la convivència a l’aula i a l’escola.
Coordinar les actuacions dels mestres i del personal d’altres àmbits escolars
(menjador,…) davant un conflicte.
Planificar bé les activitats docents i el temps d’oci.
15. 3.4.2. MEDIACIÓ
La mediació és un procediment per a la prevenció i la resolució dels conflictes, per
mitjà del qual es dóna suport a les parts perquè puguin arribar per si mateixes a un
acord satisfactori.
La cultura de la mediació promou els canvis necessaris per a què cada persona afronti
els conflictes i es converteixi en part de la solució.
En un arbitratge, l’àrbitre busca la solució i les parts l’han de complir. En una mediació,
la persona que fa de mediadora intenta que les parts busquin la solució.
La mediació pot fer-se entre iguals o recorrent a altres persones, però qui l’exerceix
necessita formació per tal de ser capaç d’animar les parts a col·laborar i trobar una
sortida al conflicte.
És un objectiu d’aquest projecte de convivència aconseguir establir la mediació com a
mètode per resoldre els conflictes a l’escola, a mig termini.
La mediació contribueix a regular la convivència en el centre desenvolupant actituds i
habilitats relacionals positives, prevenint la violència, intervenint constructivament
enfront dels conflictes i propiciant la reparació responsable i la reconciliació entre
persones que passen molt de temps juntes. De retruc, la millora en el clima del
centre incideix positivament en la resta d’activitats educatives.
3.4.2.1 QUÈ CAL SABER SOBRE LA MEDIACIÓ ESCOLAR?
La mediació escolar té per objectiu educar la convivència.
Es basa en el diàleg, la cooperació i la responsabilitat de cada persona en el
manteniment d’un clima pacífic.
Accepta les diferències, no intenta canviar a les persones, ni les seves idees.
Tan sols contribueix a evitar enfrontaments inútils i a crear consens.
Parteix del fet que quan es produeix un conflicte no es tracta de “jo” o “tu”,
sinó de “jo” i “tu”, és a dir, “nosaltres”.
Es dirigeix al conjunt de la comunitat educativa: alumnat, professorat, famílies i
personal de serveis i d’administració.
16. Tothom que s’hagi format pot fer de mediador/a.
La mediació no s’aplica quan el conflicte requereix intervenció terapèutica
legal.
Els processos de mediació resulten especialment efectius a l’hora de regular els
conflictes que es produeixen entre persones que mantenen una relació
quotidiana.
Quan en un conflicte, la decisió final comporta que una persona “guanyi” i
l’altra “perdi” no es pot dir mai que s’ha “solucionat” el conflicte.
La mediació suposa una aportació a la cultura del diàleg, el consens i la pau en
contrast a la cultura dominant del litigi, la controvèrsia i la guerra.
3.4.3.2.2 QUÈ APORTA LA MEDIACIÓ ALS ALUMNES?
La mediació contribueix a la formació integral dels alumnes.
Ajuda a crear grup i caliu humà en un context d’aula on tothom és acceptat.
Afavoreix la construcció d’actituds, valors i normes de manera efectiva i
pràctica: no es tracta de dir què és correcte o no, ja que les activitats són
participatives i s’utilitzen com a base per a la reflexió i acció.
S’aprèn a defensar les pròpies idees (assertivitat), a posar-se en el lloc dels
altres (empatia), a tenir en compte els respectius interessos (col·laborar), a
escoltar per comprendre (escolta activa), a pensar (reflexivament, creativament
i críticament) a implicar-se en la millora del propi entorn (participació activa), a
comprendre, expressar i regular els sentiments (educació emocional), a
defensar els drets de les persones (justícia social), ...
Les nenes i els nens desenvolupen habilitats per fer front per si mateixos als
conflictes que, de manera natural, viuran al llarg de la seva vida.
17. 4.- LES NORMES DE CONVIVÈNCIA DE L’ESCOLA
Per poder viure en comunitat, cal arribar a acords sobre les normes que regiran la
convivència. Tots els membres de la comunitat les han de conèixer i comprometre’s a
respectar-les. Si s’elaboren amb la participació de les parts, és més fàcil aconseguir el
compromís en el seu compliment.
Cal que les transmetem als nens i nenes per a què aquestes es converteixin en un
hàbit. És en aquesta tasca on creiem imprescindible la complicitat de la família.
Donada l’edat del nostre alumnat, hi ha normes en les quals participen en la seva
elaboració, i d’altres que elaborem les persones adultes del centre.
Cada classe elabora a inici de curs normes de comportament a l’aula i a vegades,
normes específiques de funcionament d’un àrea o espai concret (filosofia, anglès,
laboratori, pati...). Les normes es treballen a partir del treball de l’educació emocional
a l’aula i s’inicien amb l’aliança.
La carta de compromís educatiu també fa referència al compromís de les famílies amb
el compliment de les normes de funcionament i convivència del centre.
A les reunions d’inici de curs es lliuraran a les famílies les normes fixades pel centre i
les tindrem penjades a la pàgina web.
Hem diferenciat entre les que fan referència a les persones, els materials, els espais del
centre , i les que tenen a veure amb l’entorn.
4.1. NORMES REFERENTS A LES PERSONES
• Tenir cura de la higiene i l'aspecte personal: vestir-se adequadament per a l’activitat
a desenvolupar, dutxar-se...
• Afavorir un tracte respectuós entre les persones: Utilitzar un vocabulari i un to
correctes, saludar, trucar a la porta, demanar les coses per favor,...
• Utilitzar el diàleg per solucionar qualsevol conflicte
• Adreçar-se amb respecte per demanar les coses
• Col·laborar i ajudar als companys i companyes
18. • Respectar les pertinences dels altres
• Demanar ajut quan es necessiti
• Incloure totes les persones de la comunitat educativa independentment de les seves
circumstàncies personals o socials.
• Col·laborar en la solució dels problemes que afectin al conjunt de la classe, del cicle o
de l'escola, manifestant el propi punt de vista en les actuacions de debat.
4.2. NORMES REFERENTS ALS MATERIALS
• Utilitzar només el material que calgui sense fer despeses innecessàries
• Emprar els fulls correctament sense fer-ne mal ús: per les dues cares, paper
d’aprofitar
• Tenir cura del material fent-ne un bon ús.
• Tractar els llibres amb cura: a casa, a classe, a la biblioteca,... tant si són propis,
socialitzats, com de préstec.
• Conservar el material fungible fins que s'acabi (llapis, goma, colors, ...).
Complir el protocol d’ús del material informàtic: ordinadors, PDI, canons de projecció
No portar pilotes ni joguines de casa.
4.3. NORMES REFERENTS A L’AMBIENT DE TREBALL, A LA CLASSE, A L’ESCOLA...
• Mantenir un ambient de treball relaxat: treballar en silenci durant el treball
individual i amb veu fluixa en el treball en grup o col·laboratiu.
• Escoltar i respectar les intervencions dels altres en una conversa.
• Respectar l’espai físic de cadascú per treballar i guardar les seves coses.
• Acostar-se a les persones amb qui es vol parlar en lloc de cridar.
• Assistir a l’escola: ser puntual quan s'arriba , quan se surt de l'escola i a l'hora del
pati. Justificar les faltes d’assistència i retard.
19. • Fer la fila bé i entrar i sortir ordenadament.
• Penjar bé la roba als penjadors, i la motxilla.
• Respectar i fer un bon ús de les instal·lacions i materials que s’utilitzen al centre.
• Respectar al professorat, atendre a les seves explicacions i realitzar les tasques que
se li encomanen.
• Portar l’equip adequat i els estris de neteja personal per fer Psicomotricitat i
Educació Física
• Desplaçar-se en els espais tancats caminant i utilitzant un to de veu adequat.
• Preparar els materials necessaris per començar la feina.
• L’alumnat de Primària evitarà anar al lavabo en hores de classe.
• No sortir de la classe, ni del recinte escolar sense el permís corresponent.
• No fer ús de telèfons mòbils a l’escola.
• Per a la realització de les activitats programades fora del centre caldrà que l’alumnat
porti una autorització signada pel pare, la mare o un/a tutor/a.
• Llençar papers i deixalles als contenidors corresponents. Recollir els espais després
del seu ús intentant que quedin el més net possibles.
• Deixar els lavabos i wàters nets. Utilitzar només el paper necessari per eixugar-se.
• Tenir cura de l’entorn i mantenir-lo net.
4.4. NORMES REFERENTS AL PATI
• A l’hora d’esbarjo, els nens i nenes no es podran quedar dins l’aula sense un mestre.
• Respectar els espais assignats a cada curs i el material dels baguls.
• No llençar pedres al pati, ni donar cops de pilota.
• Respectar les plantes, els arbres i el mobiliari del pati.
• Comunicar les incidències del pati al professorat corresponent.
• No jugar amb l’aigua ni mullar-se, excepte quan sigui una activitat programada pel
professorat i/o monitoratge.
• Abans de jugar, cal menjar tot l’esmorzar i llençar l’embolcall a la paperera.
20. • Respectar i utilitzar correctament els jocs del pati.
• Acceptar les normes dels jocs.
• Recollir els jocs i guardar-los quan acabi l’hora d’esbarjo.
• Sortir i entrar del pati ordenadament seguint les indicacions del professorat i quan
toqui el timbre.
4.5 NORMES REFERENTS ALS SERVEIS ESCOLARS I RESTA D’ACTIVITATS DINS I
FORA DE L’ESCOLA
Les normes descrites als apartats anteriors són vigents en l’ús del servei de menjador,
acollida, extraescolars, així com a la resta d’activitats que s’organitzin al centre, amb
independència de les normes específiques que pugui tenir un determinat servei o
activitat.
5.- COMISSIONS DE CONVIVÈNCIA
5.1.- COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA DEL CENTRE
Composició: Una persona de cada cicle, coordinada per un membre de l’equip directiu.
Funcions:
a) Efectuar les adaptacions, les modificacions i el seguiment del Projecte de
Convivència.
b) Assegurar l’aplicació del Projecte de Convivència, tot coordinant les activitats i
actuacions en els diferents àmbits de la comunitat educativa per donar-los
coherència i sentit global.
c) Planificar i gestionar els recursos necessaris a l’hora de dur a terme les
actuacions previstes al Projecte de Convivència.
d) Sensibilitzar el claustre sobre les necessitats i les possibilitats de millora en
l’àmbit de la convivència.
e) Formular i recollir propostes a través dels diferents canals del centre.
f) Convocar reunions periòdiques per proposar mesures de caire eminentment
preventiu.
21. g) Avaluar les diferents actuacions i processos i recollir-los en la Memòria anual de
centre.
h) Elaborar propostes de millora en el Pla anual de centre
5.2. COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA DEL CONSELL ESCOLAR
Composició: Dos representants del sector famílies, dos representants del sector
mestres, el secretari i la directora.
Funcions:
a) Garantir la coherència entre l’aplicació de les normes i les conseqüències
davant un conflicte determinat.
b) Ser informada per l’equip directiu sobre les conductes contràries a les normes
de convivència.
c) Estudiar amb urgència els problemes que puguin sorgir.
d) Aixecar acta dels acords, dels quals se n’informarà el claustre i el Consell
Escolar.
Funcionament:
La comissió es reuneix quan es presenta un conflicte greu, i a final de curs, per
conèixer la memòria de la comissió de convivència del centre.
6.- RELACIÓ DEL PROJECTE DE CONVIVÈNCIA AMB ALTRES DOCUMENTS DEL
CENTRE: PROJECTE EDUCATIU, PLA D’ACCIÓ TUTORIAL, CARTA DE COMPROMÍS
EDUCATIU I NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT.
El projecte de convivència forma part del projecte educatiu del centre (PEC).
Les actuacions previstes a l’aula es concretaran al Pla d’acció tutorial (PAT).
La carta de compromís educatiu recull el compromís del centre i de la família per
aconseguir una bona convivència a l’escola, així com l’aposta pel diàleg i la resolució
pacífica dels conflictes.
Les normes d’organització i funcionament (NOF) estableixen les normes de convivència
del centre, les maneres de promocionar-la i les actuacions a dur a terme amb les
persones o grups que les incompleixin.
22. 7.- REVISIÓ DEL PROJECTE DE CONVIVÈNCIA
El projecte de convivència és un document obert i viu.
Cada curs la comissió de convivència del centre valorarà les actuacions proposades i en
farà una Memòria que recollirà també les propostes per al curs següent, que es
reflectiran en el Pla anual posterior, si així ho veuen convenient.
Tots els membres de la comunitat educativa podran fer aportacions i propostes de
millora o canvi, mitjançant els seus representants al Consell Escolar.
Els canvis proposats hauran de ser aprovats per la comissió de convivència del Consell
Escolar, i pel Consell Escolar.
8- ELABORACIÓ, SEGUIMENT I AVALUACIÓ
En els centres privats sostinguts amb fons públics, el titular és qui aprova el Projecte de
convivència, un cop escoltat el consell escolar, que té les funcions d’assessorament i
consulta.
El seguiment i l’avaluació del Projecte de convivència corresponent a la direcció del
centre, amb la col·laboració de la comissió de convivència, el claustre i el suport del
consell escolar. L’avaluació s'ha de fer a partir dels indicadors d’avaluació elaborats per
a cada objectiu específic.
9-ASSESSORAMENT PER A L’ELABORACIÓ I IMPLEMENTACIÓ
Els centres educatius comptaran, per a l’elaboració i desenvolupament del Projecte de
convivència, amb l’assessorament dels Serveis Territorials o el Consorci d’Educació de
Barcelona i de la Inspecció d’Educació, i també amb cursos en el marc del Pla de
formació de zona.
10-PROTOCOLS PER A LA MILLORA DE LA CONVIVÈNCIA
El Projecte de convivència ha de d’incloure la concreció de protocols de prevenció,
detecció i intervenció enfront situacions de conflictes greument perjudicials per a la
convivència. Els centres educatius poden adaptar a la seva realitat i necessitats
23. específiques els protocols per a la millora de la convivència del Departament
d’Ensenyament, d’acord amb allò que determinin els documents per a l’organització i
la gestió dels centres.
Els protocols que el Departament ofereix als centres es poden consultar al Catàleg de
protocols i marcs d'actuació del Portal de centres.
24. ACTUACIONS PER ÀMBITS: AULA, CENTRE I ENTORN
5.1. AULA
ACTUACIONS A L’AULA RESPONSABLES TEMPORITZACIÓ RECURSOS
Realització de les sessions de
tutoria com a marc de treball
per al desenvolupament de
competències pròpies de
l'àmbit de la convivència:
competència social, dinàmica
de grup, educació emocional.
Tutora o tutor Setmanal o diària PAT (Pla
d’acció
tutorial)
Elaboració de les normes de
funcionament de la classe o
classes assegurant el
compromís de tothom.
Tutora o tutor i
especialistes
Setembre Normes
Coneixement i col·laboració en
el compliment de les normes
de convivència del centre.
Coneixement del pla d’actuació
en cas d’incompliment.
Tutora o tutor i
especialistes
Tot el curs NOFC
Acollida de l’alumnat nouvingut
o reincorporat.
Mestre AA i Tutors Inici de curs o
quan calgui
Pla d’acollida
de l’alumnat
Utilització habitual d’un
llenguatge inclusiu que doni el
mateix protagonisme a tot
l’alumnat sense distinció de
sexe, procedència, ètnia ,
religió o qualsevol altre motiu
que pugui portar a sentir-se
discriminat.
Equip directiu i
claustre
Diària PEC
Creació d’un marc de
participació de l’alumnat que
fomenti les comunicacions
emocionals positives.
Tutora o tutor i
especialistes
Diària Formació
educació
emocional
Disseny d’activitats
complementàries de tutoria per
millorar el clima de
convivència: Tutoria Emocional
entre iguals...
Comissió de
convivència
Tutora o tutor i
especialistes
Tot el curs
Increment, a la classe, del
treball cooperatiu i del treball
per projectes.
Tutora o tutor i
especialistes
Curs 16-17 Xarxa de
CCBB
25. 5.2. CENTRE
ACTUACIONS AL CENTRE RESPONSABLES TEMPORITZACIÓ RECURSOS
Aplicació del Pla d’acollida del
professorat nou.
Equip directiu i
Claustre
Inici de curs o de
substitució
Pla d’acollida del
professorat
Revisió del Pla d’acollida de
l’alumnat nouvingut
Equip directiu
CAD (Comissió
d’atenció a la
diversitat).
Si s’escau Pla d’acollida de
l’alumnat
Coneixement de les normes de
convivència del centre i de la
carta de compromís educatiu.
Claustre
Famílies
Inici de curs i
quan calgui
Projecte de
convivència i
carta de
compromís ed..
pàgina web.
Recollida a la Carta de
Compromís Educatiu d’aspectes
relacionats amb la comunicació,
participació i compromís del
centre i les famílies.
Equip directiu Si s’escau Carta de
compromís
educatiu
Registre sistemàtic dels
conflictes: freqüència, tipologia,
franja horària, matèria... i de les
actuacions del professorat i
personal de menjador en
cadascuna de les
circumstàncies.
Tutories
Claustre
Equip de
menjador
Setmanal Llibreta de
tutoria
Anàlisi dels conflictes, les
possibles causes i les propostes
de millora i prevenció.
Equip directiu Inici curs 17-18 Projecte de
convivència
Elaborar una guia per al
professorat sobre estratègies i
recursos efectius a l’hora de fer
front als conflictes quotidians.
Comissió de
convivència
Curs 2018-19 Elaboració de la
guia
Aplicació del pla d’actuació en
cas d’absentisme o retard
continuat.
Equip directiu
Claustre
Quan calgui NOFC
Revisió a les Normes
d’Organització i Funcionament
del Centre de les accions
previstes en matèria de
convivència.
Equip directiu Anual NOFC
Establiment del pla d’actuació
en la correcció de les conductes
contràries a les normes de
convivència.
Equip directiu Si s’escau NOFC
26. Fer conèixer els protocols
d’actuació en cas
d’incompliment de la norma.
Equip directiu
Claustre
Permanent NOFC
Incloure dins del Pla de
Formació de centre la
capacitació en mediació,
resolució de conflictes i
competència social (alumnat,
professorat, famílies i altres
professionals del centre).
Equip directiu Curs 16-19 Curs de
formació
Emocional
Afavorir la participació de la
comunitat educativa en les
activitats organitzades pel
centre: festes, diades, jornades,
...
Equip directiu
AMPA
Anual Reunions de
delegades i
delegats de
l’AMPA, web,
twitter,Consell
Escolar
Programació d’activitats i
esdeveniments que afavoreixin
la creació de lligams afectius
entre els membres de tota la
comunitat educativa .
Equip directiu
Claustre
AMPA
Programació del
curs: Diades,
festes,trobades...
Reunions de
delegades i
delegats de
l’AMPA, web,
twitter,Consell
Escolar
Utilització de les TAC per a
millorar la comunicació en el
centre.
Equip directiu Curs 16-19 Whatssapp
twitter
web
Creació de la comissió de
convivència del centre amb la
participació de tots els cicles.
Equip directiu
Claustre
Curs 18-19 Reunions de la
comissió
27. 5.3. ENTORN
ACTUACIONS A L’ENTORN RESPONSABLES TEMPORITZACIÓ RECURSOS
Afavorir la participació de la
comunitat educativa en les
activitats organitzades per les
entitats de la localitat, del barri
o del centre. (AMPA,
ajuntament, lleure, entitats
esportives i culturals...)
Equip directiu
Claustre
AMPA
Anual Claustre
Tutoria
Reunions
delegades i
delegats
AMPA
Participació en sortides,
activitats, colònies, ... fora del
centre.
Claustre
Consell Escolar
Cada curs Programació
de les
sortides i
colònies
Participació en el Consell dels
Infants de Sant Joan Despí i
debat de les propostes.
Alumnat CS Anual
Coneixement i participació en
activitats amb les altres escoles
i instituts.
Claustre
Equip directiu
Serveis educatius
Almenys una al
curs
Jornades
d’esport i
cultura
Visita 6è als
IES
Coordinació
Primària –
Secundària
Grup
Biblioteques
28. PREVISIÓ DELS CONFLICTES
Objectiu : preveure els conflictes
Detecció
de conflictes
Educació Infantil Educació Primària
• Entrevista inicial amb cada família ( annex)
• Valoració inicial de cada situació familiar. Reunió amb la família
• Revisió dels expedients escolars (fotocòpia d’informes anteriors, registres d’incidències,...) i dels informes de
traspàs.
•Actualització de les dades personals.
• Observació de les relacions a l’aula i durant l’esbarjo. Registre si és necessari.
• Observació del període d’adaptació. Informe d’adaptació pels alumnes de 3 anys.
• Reunions cicle. Revisió i execució dels acords ja presos.
• Observació de l’adaptació dels alumnes nous (tutor+suport al cicle+mestre aa)
• Confecció d’un quadern de tutoria d’incidències i aspectes positius, etc… amb la participació de tots els mestres
que intervenen a l’aula.
Accions dirigides a la
prevenció de
conflictes
Individuals
•Reunions a l’inici del curs tutor/especialistes del centre/especialistes externs (si n’hi ha) pels NEE.
• Traspàs d’informació entre tutors d’un curs a l’altre (annex), per escrit i presencial si és possible.
• Traspàs d’informació de mestres especialistes al tutor davant fets significatius.
• Entrevista prèvia amb les famílies dels alumnes dels quals preveiem actituds conflictives.
• Contractes conductuals en els casos en què sigui necessari (annex 4: model de contracte)
• Tècniques d’autocontrol, relaxament, auto instruccions... a treballar en la tutoria o quan calgui
29. Accions dirigides a la
prevenció de
conflictes
D’aula
•Presentació de l’escola als alumnes nous.
• Observació constant de les relacions a l’aula, pati,... Registre si es considera necessari.
• Establiment d’un clima agradable, participatiu i de confiança a l’aula, atenent tant a l’espai
(distribució, decoració,…) com a les relacions entre alumnes i amb el/la mestre/-a.
• Elaboració de les normes de classe o d’un codi ètic, amb suport visual pels més petits i amb
mecanismes de control subjectes a canvis segons les necessitats.
• Elaboració de quadres d’horaris i rutines, amb suport visual pels més petits.
• Participació de l’alumnat en l’organització de l’aula.
• Treball global de les emocions, de les habilitats socials i de l’autoestima en sessions específiques i de
forma continuada al llarg del curs, en funció de cada grup.
• Jocs d’acolliment i coneixença dels nens. Aprofitament de la diversitat cultural de l’aula en les
activitats habituals, per tal d’afavorir la integració. Realització d’activitats de dinàmica de grup i de
cohesió grupal.
• Torns rotatoris d’encarregats de classe.
• Carpeta de tutoria, on es guarda tota la informació del curs. Aquest quadern passa d’un curs a l’altre
fins a la fi de l’escolarització.
• Ubicació dels alumnes dins l’aula.
• Treballar els conflictes a l’aula.
• Ensenyar jocs i estratègies per jugar, sobretot quan aquells no són dirigits.
• Creació d’espais on resoldre problemes. Normes d’ús del racó de la calma.
• Combinar el compliment de les normes amb autonomia personal i capacitat de presa de decisions.
• Dissenyar activitats que treballin les habilitats socials/emocionals
• Treballar l’autoestima dels alumnes.
• Fomentar el treball cooperatiu.
30. Conversadiària
•Dedicar un temps setmanal, com a mínim, per a la conversa a l’aula (tutoria)
•Dedicar un temps individual per a la conversa. Tutoria Emocional.
• Implicació de tots els mestres que participen a l’aula en la prevenció de conflictes i en el diàleg
d’aula.
• Coneixement dels drets i deures de l’alumne.
• Utilització de l’agenda escolar de forma positiva, oferint vies per resoldre els conflictes i informant
les famílies també dels aspectes de millora.
D’àmbit
escolar
• Activitats d’acolliment pels alumnes nous. Presentació prèvia de l’escola, mestra, aula,…
• Confeccionar els grups tenint en compte les edats, sexes, idioma, conflictes, NEE, germans bessons,…
al primer curs del segon cicle d’Educació infantil. Durant la primària es faran revisions de re
agrupaments a 2n i 4t.
• Definir les habilitats socials i hàbits que es treballaran a cada cicle.
• Celebració de festes en què participi tota l’escola.
• Realització d’activitats que possibilitin la integració i la implicació de les famílies en la vida de
l’escola.
• Realització d’activitats d’intercanvi entre alumnes de diferents edats: tallers, tutoritzacions, sortides,
menjador, ...
• Atendre les demandes i necessitats dels nens en tot moment (aula, passadissos, pati,...), resolent els
conflictes de forma immediata i amb la implicació de tot el professorat.
• Fer del menjador escolar un espai educatiu, amb normes comunes a les de l’escola i amb una
organització adequada, amb reunions amb els coordinadors de menjador i amb registre d’incidències
• Consensuar pautes d’actuacions entre els mestres (cicles, intercicles)
• Elecció de delegats. Juntes de delegats. Definir les funcions dels delegats.
31. Ambles
famílies
• Entrevista inicial amb cada família ( annex al PAT)
• Reunió col·lectiva amb les famílies (informació de l’organització, documents, funcionament del
centre, objectius i canvis del curs, equip docent, normes
de convivència, fites grupals,……)
• Full informatiu de presentació del centre i/o cicle, organització i funcionament del centre.
• Pla d’acolliment (alumnat nouvingut)
• Implicació de les famílies en la dinàmica de l’escola: participació en tallers, festes,
32. Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Roser Capdevila
Projecte de Convivència
32
ANNEX 1
ORIENTACIONS A L’HORA DE FER UNA ENTREVISTA AMB LA
FAMÍLIA
Aquestes orientacions pretenen ésser una eina per a la preparació de les
reunions o entrevistes amb la família, i altres aspectes a tenir en compte.
Planificació de l’entrevista o reunió amb les famílies:
Consells sobre cóm actuar:
Hem de procurar que al llarg de l’entrevista les famílies es sentin:
Ens hem de plantejar:
_ Quina informació tenim?
_ Què volem dir?
_ Amb qui parlem?
_ Quin canal emprarem? (informació escrita, oral…)
_ Amb quina freqüència?
_ Qui farà l’entrevista? (només el tutor/a, només la mestra de suport, tots dos,…). A
la persona encarregada se li haurà de donar la informació suficient per dur a terme
l’entrevista.
1- Farem preguntes per aconseguir que els pares ens parlin del seu fill.
2- Hem d’escoltar amb atenció les seves aportacions, sense interrompre. Hem de posar
atenció a allò que ens diuen, en les seves necessitats i inquietuds. Hem de saber què és
el que volen i davant un dubte demanar.
3- Captar el que veiem i escoltem. Observar. Fixar-nos en els seus gestos, en el seu
comportament. És tan important el que diuen, com les formes que empren. Els silencis
també són significatius.
4- Siguem breus. Hem de parlar emprant un llenguatge que les famílies entenguin,
sense tecnicismes, assegurant-nos que ens entenen. Hem d’estar segurs que hem entès
tot allò que els pares ens han dit. Resumir al final de la sessió els punts tractats i els
acords presos.
Segures. Hem de donar confiança per que puguin expressar-se lliurement, amb
franquesa…
Estimades. Hem de crear un clima agradable que ens permeti establir una relació
empàtica, però amb límits clars i autoritat. Això ho aconseguirem interessant-nos per les
seves necessitats i preocupacions.
Importants. Totes les aportacions són igual d’importants.
35. Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Roser Capdevila
Projecte de Convivència
35
ANNEX 4
Llistat de conductes greus amb motiu de sanció que es donin dins l’entorn
educatiu per part de qualsevol membre de la comunitat educativa.
L’agressió física a qualsevol membre de la comunitat educativa.
Amenaces o coaccions a qualsevol membre de la comunitat educativa.
La provocació d’altercats o conductes agressives que impliquin un risc greu de
provocar lesions o la participació en aquests.
L’insult verbal, rebuig social, intimidació psicològica i agressivitat a qualsevol
membre de la comunitat educativa.
L’assetjament sexista com qualsevol conducta contrària a la igualtat de dones i
homes amb el propòsit d’atemptar contra la seva dignitat o de crear un entorn hostil,
intimidador, degradant, humiliant o ofensiu.
Injúries, calúmnies i ofenses a qualsevol membre de la comunitat educativa.
La difusió de rumors que atemptin contra l’honor o el bon nom de qualsevol
membre de la comunitat educativa.
L’ús indegut d’aparells electrònics amb la finalitat de pertorbar la vida
acadèmica i l’enregistrament, la publicitat o la difusió, a través de qualsevol mitjà o
suport, de continguts que afectin l’honor, la intimitat o la pròpia imatge de qualsevol
membre de la comunitat educativa.
Les actuacions perjudicials per a la salut i integritat personal dels membres de la
comunitat educativa.
Els danys greus causats a locals, materials o documents del centre o a béns
d’altres membres de la comunitat educativa, així com la sostracció d’aquests.
La reiteració en un mateix curs escolar de conductes contràries a les normes de
convivència del centre.
Qualsevol acte injustificat que pertorbi greument o impedeixi el normal
Qualsevol conducta que suposi incomplir els propis deures quan vagi directament
en contra del dret a la salut, a la integritat física, a la llibertat d’expressió, de
participació, de reunió i de no-discriminació, i del dret a l’honor, a la intimitat i a la
pròpia imatge dels membres de la comunitat educativa o d’altres persones.
36. Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Roser Capdevila
Projecte de Convivència
36
A més a més s’ha de tenir en compte que:
1- Es considera delicte, la inclusió d’injúries o amenaces, la publicació de dades
personals, notes, expedients, exàmens i la inclusió d’imatges o filmacions sense permís
de les persones que hi surten.
2- El responsable del centre educatiu s’ha de personar en les dependències de la
policia local o mossos d’esquadra per tal de denunciar la pàgina concreta on es
produeixen les situacions esmentades.
3- Aquesta denúncia dóna peu als serveis de les forces i cossos de seguretat de l’estat
a poder sol·licitar la identificació, a l’empresa que sosté la pàgina web, dels autors de
la pàgina i dels comentaris concrets, per iniciar, si s’escauen, les actuacions pertinents.
MESURES CAP ALS PARES
Per tal d’evitar aquests tipus de comportaments es proposa una sèrie de
mesures preventives.
MESURES PREVENTIVES
Comparèixer davant l’equip directiu per ser informat de les decisions acordades.
Mantenir reunions periòdiques amb les famílies per dur un seguiment del cas. Per
part de la tutora i de l’equip directiu si s’escau.
1. Publicar el pla de convivència a la pàgina web del centre.
2. Donar a conèixer aquest pla de convivència a les reunions de
pares i mares.
3. Informar a les famílies i als nens
4. Fer un treball de recordatori i acceptació des de la tutoria
5. Donar i informar de les mesures al professorat i alumnat nou vingut.
