Recursos naturals i sostenibilitat 2012

Enric Harris 2n Batx
PAISATGE I MEDI AMBIENT

Paisatges vegetals
Biodiversitat al territori espanyol
Espanya país d’una gran biodiversitat
Biodiversitat: Varietat d’essers vius en una zona determinada de resultes
d’un procés natural de milers d’anys. Sinònim de benestar i equilibri a la
biosfera.
Causes:
Situació geogràfica. Paisatge oceànic i mediterrani + paisatge canari
Efecte refugi. Períodes glacials
Descens de latitud
Descens del nivell del mar
Presència de sistemes muntanyosos. Gradació d’alçada = reproducció
vegetació europea de sud a nord.
Biosfera: Sistema format pels esser vius del planeta com pel mitja físic en
el qual viuen.

Paisatges vegetals
Acció antròpica
Impacte activitats humanes sobre el paisatge natural
Substitució de boscos per terres de conreu (43% total)
Extensió de les zones urbanes (vivendes i indústria) (10% total)
Augment de les infraestructures
Espanya. Diversitat climàtica + diferents alçades varietat de paisatges
Paisatge natural Paisatge vegetal. Acció antròpica (paisatges humanitzats).≠
Factors que condicionen els paisatges vegetals
Clima. Precipitacions, insolació, temperatures, aridesa...
Relleu. Alçada, vessant (sobrevent-sotavent, obac-solell).
Sòl.
Acció antròpica.

Paisatge vegetals a Espanya:
1. Paisatge vegetal oceànic
2. Paisatge vegetal mediterrani
3. Paisatge vegetal canari
4. Paisatge vegetal de muntanya.
Paisatges vegetals

Paisatges vegetals
El paisatge vegetal oceànic
Galícia, costa i serralades cantàbrica,
També zones muntanyoses (800 -
1600m): Pirineus, Sistema Central,
Sistema Ibèric o S. Catalanes.
Bosc temperat oceànic o caducifoli
Faig i Roures
Fullam ample. Fotosíntesi.
Fulles caduques. Reducció necessitats
energètiques al hivern. Sòls glaçats.
Bosc frondós i ombrívol (excepte hivern).
Sotabosc pobre.
Rouredes
Suporta malament el fred. Per sota de les
fagedes.
Necessita humitat. Precipitacions o boires.
Fulla caduca.
Creixement lent 150-300 anys.
Fusta dura molt utilitzada per l’home:
estructures, vaixells, carbó, travesses...

Roureda

Fagedes
Es poden combinar amb les rouredes. Normalment per sobre en alçada.
Molta humitat, boires i rosades.
Fulla caduca.
Poc resistent a temperatures elevades i molt fredes.
Creixement més ràpid 80-100 anys
Fusta tova molt utilitzada per fer mobles

Fageda

La landa.
Vegetació arbustiva i de matolls: brucs,
ginebres, falgueres o ginestes.
Es troba a 1600-2000m on el fred frena el bosc.
Matoll atapeït
Acció antròpica.
Cremes i artigaments (preparació pel conreu)
Aprofitament pel bestiar
ginebra
ginestes
ginestesginestes
bruc

El paisatge vegetal mediterrani
Bosc típic de bona part de la Península i les
Balears. Alzines formen els boscos extensos
del paisatge mediterrani d’interior. Alçades
inferiors a 20m.
Vegetació xeròfila (adaptades als dèficits
d’aigua estivals) i esclerofil·le (fulles dures).
Creixement molt lent i vida llarga (fins a 8 segles).
Arriben als 20 metres i tenen capçades espesses creant
unes zones ombrívoles.
Sotabosc ric.
Troncs llenyosos, no rectilinis i arrels profundes.
alzines
Arbres de fulla perenne. Fulles dures i
dentades. Estalvi d’energia i d’aigua.
No són l’única espècie d’arbre: oliveres silvestres, garrofers i sobretot com a bosc
secundari.

Sureres. Variant de l’alzina.
Meitat nord oriental de Catalunya,
Extremadura i Meseta més occidental
Formen comunitats denses sobre sòls
silicis.
Necessita més humitat que l’alzina i
temperatures suaus/caloroses.
Arriben als 20m i tenen formes
sinuoses.
Arbre piròfil (crema amb facilitat).
Sotabosc ric.
Aprofitament tradicional de l’escorça.
sureres

Bosc secundari. Els incendis i la tala
del bosc d’alzines ha provocat
l’extensió de la superfície dels pins.
Pi blanc i pi pinyoner.
Plantat per l’home.
Creixement més ràpid
Són piròfits.
Pi pinyoner
pi blanc

Màquies
La màquia
Degradació dels alzinars.
Vegetació arbustiva de més de 2 metres d’alçada
Més comuna al sòls silicis.
Els incendis i la tala del bosc d’alzines ha provocat l’extensió del matollar.
Major superfície que el bosc.
Molt present a la costa mediterrània: des de Catalunya fins a Andalusia.
Més estès en zones àrides de l’interior d’Alacant, Múrcia i Almeria .

Garriga
La garriga
Vegetació arbustiva de menys de 2 metres d’alçada.
Més comuna a sòls calcaris
Especies que el conformen: romaní, farigola, la murta, etc
Estepa
Arbust espinós i baix adaptat a una elevada aridesa, de la família de
les gramínies.
Arbust xeròfil (adaptada a l’aridesa).
Es desenvolupa quan el clima fa que la garriga o la màquia es
degradin. Condicions climàtiques.
Al litoral: margalló (palmera silvestre de zones semiàrides).
Estepa

Llentiscle
RomaníEspart
Margalló
Coscoll
Plantes d’estepa
Lavanda
Franja mediterrània

ginestes
Matollar submeseta nord
bruc
ginestes

Paisatge vegetal canari
Cardón
Tabaiba
A Lanzarote i Fuerteventura vegetació
subdesèrtica. Bàsicament de Cardón i
Tabaiba. Proximitat a Àfrica i poca alçada.
A la resta d’illes, molt més muntanyoses, la
vegetació depèn de l’alçada i vessant.
Zona baixa, costanera. Precipitacions
escasses.
Matollar costaner xeròfil i adaptat a la sal
(halòfil): Cardón i Tabaiba.
Gran varietat d’espècies. Moltes endèmiques:
Europa, Àfrica i Atlàntic més meridional.

Paisatge vegetal canari
A poca alçada de la costa: dragos, savines i
palmeres. Sovint de forma aïllada.
600-1200 Vessant humit (nord) Bosc de
Laurisilva. Bosc humit (mar de núvols).
Bosc perennifoli, molt espès, quasi impenetrable
Matollar: fayal-brezal. Parts altes estatge.
Palmeres
Savina
Drago
Laurisilva
Fayal-brezal

Paisatge vegetal canari 1500-2000m Nord i 800/1000-2000 Sud
Bosc de coníferes: pi canari
2000-2600 Matollar de cim (Tenerife i La Palma)
Gran riquesa de flors. Ginestes i bàlec.
2600-3718 Violetes del Teide
bàlec
ginestes
Pi canari
Violetes Teide

Paisatge vegetal de muntanya
El variació en alçada del paisatge vegetal de muntanya equival a l’evolució del
paisatge quan ens movem del sud cap el nord d’Europa.
Pis nival: 3000-cim Molses i líquens
Muntanyes resta península
Pis subalpí substituït per:
bosc caducifoli (zona atlàntica)
bosc perennifoli (zona mediterrània)
Per sobre zona d’arbustos i prats
Piràmide de vegetació Pirineus
Pis subalpí: 1600-2400m Coníferes: pi negre i avet.
Arbust: Rododendre i nabiu.
Pis alpí: 2300-3000m Clima inhòspit. Prat alpí
cobert de neu bona part de l’any. Verd a l’estiu

Paisatge vegetal a
Catalunya:
Paisatge d’alta muntanya
Paisatge de muntanya mitjana
Terra baixa continental
Terra baixa litoral

Paisatge d’alta muntanya (>1600 m)
El conformen boscos de coníferes (pi negre i avets), prats alpins i rocam.
Avets (estatge subalpí)
Zones més baixes d’aquest estatge.
Necessiten molta humitat.
Molt ombrívols (pobre sotabosc)
Sobretot a la Vall d’Aran. També al Cadí, Vall de Ribes
o Montseny.
Pi negre (estatge subalpí)
Gairebé exclusius dels Pirineus.
Arriben fins els 2300m.
Necessiten precipitacions abundants.
Resistents al fred d’alta muntanya.
Prats alpins (estatge alpí)
Per sobre els 2300m. Clima massa fred per la
vegetació arbòria
Format per herbàcies (gramínies)
Prat verd a l’estiu. Bona part de l’any cobert per la neu.

Paisatge muntanya mitjana (1600-800 m)
A les parts superiors pinedes de pi roig i fagedes i
rouredes a la resta.
Les fagedes
Necessiten humitat (precipitacions o boires)
Fulla caduca. Estiu fullam important. Bosc ombrívol.
No toleren ni calor ni fred excessiu.
Importants a la Vall d’Aran i Garrotxa.
Pi roig
Aquí no és un bosc secundari. Zones elevades estatge.
La trobem als Pirineus, Montseny, Prades o Ports
Rouredes
També necessiten humitat. Suporta malament el fred. De fulla caduca.
Rouredes humides: roure pènol i roure de fulla gran
Sobretot: Garrotxa, Ripollès, Vall d’Aran, Alt Urgell i Pallars Sobirà
Rouredes seques: roure martinenc, roure de fulla petita i roure reboll.
Sobretot: Solsonès, la Segarra, P.Jussà, la Noguera, Prades o els Ports.
Necessiten menys precipitacions i suporten una certa continentalitat.
Transició entre la vegetació euro-siberiana i la mediterrània.

Terra baixa mediterrània continental
Carrascar
És un tipus d’alzina adaptada a climes continentals.
Suporta climes extremats (hiverns freds i estius calorosos)
Sotabosc pobre. Clima sec.
La Noguera, l’Urgell, el Bages, Terra Alta o Priorat
Màquies continentals
Matollar on predominen: el garric i l’arçot
Terres baixes de la plana de Lleida i depressió de l’Ebre.
Arbusts de fulles dures, petites i espinoses.
Garric Arçot

Terra baixa mediterrània litoral
Alzinars
Fulla perenne i esclerofil·la.
Comunitats denses i sotabosc ric.
Costa central, serralada prelitoral i l’ Empordà.
Necessiten relativa humitat i temperatures no caloroses.
Suredes
Fulla perenne i esclerofil·la.
Baix Empordà, la Selva, Gironès i extrem nord de l’Alt
Empordà.
Necessitat un sòl silici i humits i temperatures suaus.
Màquies
Des de la costa central fins les Terres de l’Ebre
Matollar on predominen: llentiscle i margalló.
Adaptat al clima sec i no suporten el fred.
Pi blanc i pinyer
Bosc secundari que es barreja amb els alzinars.
Espècie predominant en zones baixes.
Margalló
Llentiscle

Paisatge
vegetal a
Catalunya:
Geografia de Catalunya. Lorman & Planes,
editorial Claret, 1983.

Destrucció del paisatge vegetal: els incendis:
Causes:
Sequedat dels estius mediterranis. Mesos àrids.
Abandonament de les explotacions agràries.
Augment de les zones boscoses, disminució de la població rural.
Segones residències en llocs boscosos i increment de la circulació.
Gestió forestal. Substitució de la vegetació natural per eucaliptus i pins.
El 97% dels incendis forestals són provocats per l’acció humana.
Especulació urbanística, represàlies, piròmans,accidents ...
L’home i el bosc http://www.tv3.cat/videos/3029850

Risc de desertització en Espanya
Consequè. Paisatge: Desertització relacionada amb la pèrdua/degradació del sòl.
1. Clima i canvi climàtic. Clima cada cop major aridesa (temperatures mitjanes
anuals més elevades i menors precipitacions).
Les pluges són escasses i sovint torrencial.
2. Incendis. Acció antròpica (97%)
Espanya és el país UE amb índex de desertització més elevats:
50% Espanya presenta alts graus
de desertificació.
Reforestació amb espècies
autòctones. Solució?
3. Ús intensiu històricament
pasturatge. Desaparició i
compactació del sòl.
4. Històricament, tales
indiscriminades i ús intensiu del
sòl per l’agricultura.
Geografia, Vicens Vives, 2010

La contaminació
Què és la contaminació?
Introducció en el medi ambient de substàncies perjudicials per la salut, la
seguretat o el benestar dels ser vius en quantitat tal, que hi pot causar un dany o
un desequilibri irreversible o no.
Relació home-natura: transformació del paisatge i contaminació
Necessitat d’avaluar els impactes ambientals.
Auditoria ambiental. Informe independent que certifica si una empresa és
energèticament eficient o contaminant, i proposa solucions.
Delicte ecològic. Acte que provoqui danys al medi ambient.
Mesura coercitiva. Multes i fins i tot presó
Efectes: deteriorament de la salut de persones, animals i plantes.
Efectes de la contaminació a Espanya.
Demostrat. Major índex de mortalitat en zones altament contaminades
Ciutats, zones industrials on hi ha una forta contaminació atmosfèrica.
Descontaminar:
Externalització de despeses
Genera elevats costos econòmics.
Gairebé sempre amb diners públics. http://www.youtube.com/watch?v=nXlTcrnNLeQ
http://www.youtube.com/watch?v=Rr5KLhSYu0o
Residus presa de Flix

La contaminació
Contaminació de l’aigua
Rius, llacs, mars i aqüífers.
Abocament industrials i aigües residuals ciutats.
Ús intensiu d’adobs i productes fitosanitaris.
Contaminació del sòl
Productes fitosanitaris (pesticides)
Pèrdues xarxes de clavegueram o vessaments de productes industrials.
RSU (Residus sòlids urbans) Abocadors.
Productes químics més corrents: derivats del petroli, pesticides, dissolvents o
metalls pesants (ferro, plom, mercuri, coure...).
Contaminació atmosfèrica
1.- Emissions de CO2: indústria, transport, generació energia o calefacció. Crema
de combustibles. Efecte hivernacle. (projecció augment temp. s.XXI entre 1-6ºC)
2.- Evaporació de dissolvents orgànics o pintures + emissions d’altres gasos com
CFC clorofluorocarbonats (gasos refrigeració i aerosols). Responsables de la
destrucció de la capa d’ozó (estratosfera) augment rajos ultraviolats.
3.- Pluja àcida precipitacions amb phs baixos.
Segons el medi contaminat: atmosfèrica, de l’aigua i del sòl.

L’efecte hivernacle
El canvi climàtic

La destrucció de la capa d’ozó
Capa d’ozó
http://www.youtube.com/watch?v=EMeRrGEK8m0&feature=related
Capa protectora de les radiacions ultraviolades que es troba a l’estratosfera.
Ozó (O3) es crea i es destrueix constantment.
Forat capa ozó forta reducció % ozó sobretot pol sud i durant la nostra tardor.
Causa gasos CFC (refrigerants, dissolvents, aerosols, etc). Porten clor.
El clor reacciona amb O3 en separa les molècules.
Conseqüències: cremades a la pell, augment de càncer, lesions oculars,
reducció del plàncton, altera els processos de fotosíntesis, etc.
S’està reduint.
http://www.youtube.com/watch?v=3wSTr4xIwv8

Pluja àcida Pluja àcida http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/acida.htm
Contaminació a causa de precipitacions amb ph baixos (ph < 5,6)
Precipitacions: aigua + àcid sulfúric o àcid nítric
Origen combustió de combustibles fòssils, en especial tèrmiques amb carbó.
Gran poder de corrosió i contaminació del sòl i de l’aigua.
Destrucció de boscos, llacs morts, conreus, corrosió d’edificis, contamina l’aire.

La contaminació Segons tipus d’agent contaminant ambiental
Contaminació visual
Contaminació lumínica
Contaminació acústica
Contaminació
electromagnètica
Contaminació química Contaminació radioactiva
Contaminació tèrmica

El canvi climàtic
Modificació del clima en relació al pas del temps i globalment
El clima es modifica de forma natural. Alteració dels factors naturals que
modifiquen el clima.
Períodes glacials i interglacials.
L’home també és un factor que modifica el clima. Intensificació efecte hivernacle.
Canvi climàtic a gran velocitat. No adaptació de les espècies al nou clima.
Canvi climàtic antropogènic.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_amb=4843&p_id=22999 canvi climàtic que qui com
Efecte hivernacle
Natural i necessari. Essencial pel desenvolupament de la vida. (-22ºC)
Retenció dins la l’atmosfera dels rajos infrarojos que es produeixen a causa del
escalfament del sòl terrestre. Augment global de les temperatures (14ºC).
Gasos d’efecte hivernacle: CO2, CFC (clorofluorocarbonats), ozó de superfície o
metà.
En què consisteix?

El canvi climàtic
Conseqüències del canvi climàtic
Augment global temperatures ambientals i dels oceans (0,1ºC en 50 anys).
Desglaç: glaceres i pols i augment del nivell dels oceans:
desaparició d’illes de poca alçada.
desaparició de les costes baixes.
Reducció de la capacitat d’absorció de CO2. Augment temperatures implica
reducció de la capacitat de l’aigua d’emmagatzemar CO2.
Modificació dels corrents marins.
Augment de la violència dels fenòmens meteorològics.
Efectes del canvi a Espanya:
Augment de la temperatura mitjana (1,63ºC en 37 anys).
Augment de les ones de calor.
Descens de les precipitacions al hivern i reducció de les nevades.

El canvi climàtic

El canvi climàtic
Empremta o petjada ecològica
Any 2008
Indicador de sostenibilitat.
Mesura l’impacte que tenim sobre el planeta i el mesura en hectàrees.
És la quantitat de terreny productiu que necessitaria un ser humà per
produir els recursos que necessita i per assimilar els residus que genera.
Càlcul complicat:
Hectàrees per urbanitzar, generar infraestructures i centres de
treball.
Hectàrees necessàries per produir l’energia que consumim.
Hectàrees per conrear l’aliment vegetal necessari.
Hectàrees per a pastures per alimentar el bestiar.
Hectàrees necessàries per produir peix.
Hectàrees necessàries de (superfície forestal) per absorbir el
CO2 produït.

El canvi climàtic
Empremta o petjada ecològica
Biocapacitat mundial és de 1,7 ha/habitant anual (2011).
Empremta ecològica mitjana mundial és de 2,23 ha/habitant i any.
A Espanya 5,7 i a Catalunya és de 6,4 ha/habitant i any.

Resposta per la sostenibilitat
El club de Roma 1972
Polítics i científics.
Informe: “Els límits del creixement”.
Alerta sobre l’espoli que feia occident dels medi ambient.
Neomalthusianisme: si el creixement de la població, la industrialització, la
contaminació, la producció d’aliments i l’explotació de recursos naturals
seguia el mateix ritme, en menys de 100 anys es col·lapsaria els recursos
que pot oferir la terra.
Moviment ecologista:
Neix a partir dels 50’s.
Tenia sobretot preocupacions mediambientals (contaminació, pèrdua de
la biodiversitat, sobreexplotació dels recursos, etc)
Científics. (70’s) Abús dels recursos de la terra.
Pèrdua de biodiversitat.
Pobresa en molt llocs del món.
Deteriorament del medi ambient.

Conferència d’Estolcom (1972)
ONU Primera reunió internacional a la qual van acudir 113 països.
Home interactua globalment amb el medi.
Medi ambient pot limitar el creixement econòmic i l’explotació dels recursos.
De les seves conclusions es va redactar El nostre futur comú o Informe
Brundtland.
El nostre futur comú o Informe Brundtland (1987)
Posa les bases del concepte actual de sostenibilitat.
Aquest informe establia els següents punts:
•Medi ambient és un problema global, no local.
•Desenvolupament insostenible: causat per la indústria dels països
desenvolupats i per pobresa del països no desenvolupats. Relacionats.
•Desenvolupament sostenible:satisfer les necessitats del present sense
comprometre les necessitats de les futures generacions.
•El desenvolupament sostenible s’ha de basar en: progrés econòmic, la justícia
social, i la preservació del medi ambient.

Concepte de sostenibilitat
Satisfer les necessitats actuals sense comprometre les de les futures
generacions.
Sostenibilitat = equilibri entre el
desenvolupament econòmic, la cohesió
social, conservació del medi ambient.
Abans desenvolupament era sinònim de
creixement econòmic. No es tenia en compte
el repartiment de la riquesa o de respecte als
ecosistemes. Era un desenvolupament
insostenible.
Replantejament model de consum, de
producció, de repartiment de beneficis, de
repartiment de la riquesa, de relació amb els ecosistemes, de producció
energètica... però sempre des de la perspectiva del creixement.

Cimera de la terra de Rio de Janeiro. 1992
Accions concretes per solucionar els problemes plantejats per l’informe
Brundtland.
Declaracions: Conveni sobre el Canvi Climàtic, Conveni sobre la diversitat
biològica i l’Agenda 21.
L’agenda 21 va ser ratificada per bona part dels països del món, a més de
moltes administracions regionals i locals (no EEUU)
Actuacions per tenir un desenvolupament sostenible, protegir la biodiversitat i
per frenar el canvi climàtic.
Algunes recomanacions:
•A nivell social: lluita contra la pobresa i afavorir la cooperació per augmentar
la sostenibilitat.
•Quan als gestió i conservació del medi ambient: protecció atmosfera, lluita
contra la desforestació o conservació de la biodiversitat.
•Enfortiment dels grups socials: reconeixement i protecció de les comunitats
indígenes, enfortir el paper de les ONG.
•Mitjans per executar aquests objectius: educació en la sostenibilitat i en la
presa de consciència mediambiental, desenvolupar tecnologies sostenibles.

Protocol de Kyoto 1997
Objectiu: reducció entre el 2008-12 d’un 5,2% de mitjana dels gasos d’efecte
hivernacle en relació a les emissions del 1990.
Com? Augmentar l’eficiència energètica, fomentar el desenvolupament
sostenible, desenvolupar fonts d’energia renovables, etc.
Acords vinculants pels signants del protocol.
Europa (UE) reducció del 8%.
Espanya augment del 15%.
EEUU no ratificat l’acord i economies emergent no estaven obligades.
Conferències o Cimeres de la terra. Reunions internacionals promogudes
per l’ONU en la que hi van participar governants, ONG’s, agents privats, etc per
tal de tractar els problemes mediambientals i de sostenibilitat del planeta.
Altres cimeres o conferències de la terra:
Cimera de Johannesburg (2002)
Cimera de Bali (2007)
Cimera de Copenhaguen (2009)
Cimera de Rio+20 (2012)

Ecologia i moviments ecologistes
Verd o ambientalista.
Primer moviments ecologistes:
Anys 50.
Naixement consciència ecològica: “actuar localment pensant globalment”.
L’home forma part del medi ambient (influeix), que té un equilibri molt precari.
Objectius: contra la contaminació, nuclears, abocaments de cru i defensa de
determinats ecosistemes i espècies en perill d’extinció.
Avui:
Moviment molt més variats amb grups locals i grups globals.
Objectius relacionats no només amb l’ecologia: justícia social i política,
moviments pacifistes o que lluiten contra el racisme, el sexisme, la globalització,
etc). Pilars de la sostenibilitat.
Evolució: anticapitalistes/antisistema. Origen del tots els mals del planeta.

Solucions per a la sostenibilitat
Educació mediambiental
Principal eina per desenvolupar una consciència ecològica.
Promocionar noves actituds, nous valors i nous costums vitals.
Objectiu: entendre que formem part d’un tot “la natura”. Malmetent-la
desapareixem.
Som responsables i solució de les problemàtiques del medi ambient.
Canvi en els hàbits de consum
Banca ètica
Banca social, banca sostenible, banca alternativa o banca responsable.
Rendibilitat + compromís social, compromís ètic i transparència de gestió.
Finançament de projectes en camps com: drets humans, educació, renovables,
ocupació dels discapacitats, projectes al Tercer Món.
No finançament: tràfic d’armes, explotació laboral, nuclears o destrucció medi.
Funcionament democràtic i participatiu.
Microcrèdits.
http://www.youtube.com/watch?v=vXV_LHFB72U Banca ètica, Salvados
http://www.youtube.com/watch?v=4S4uEkpFvsQ Banca ètica, Buenafuente

Consum responsable
L’actual sistema de producció i consum és el responsable del deteriorament del
medi ambient.
Consum actual insostenibles Petjada ecològica.
Nous hàbits de consum: consum responsable.
Qualitat i preu no han de ser els únics factors a tenir en compte a l’hora de
consumir:
Impacte social i medi ambiental de la seva producció. Responsabilitat
Conducta de les empreses. Social
El nou consumidor haurà de:
• Estar ben informat i exigir tota la informació.
• Triar productes poc transformats i que espoliïn el mínim possible el medi.
• Triar productes que no impliquin explotació laboral, social o econòmica.
Nou consum es traduirà en:
• Reducció i racionalització del consum.
• Afavorir el consum de productes que garanteixin: justícia social, solidaritat,
l’ètica o la protecció del medi ambient. Comerç just

Consum responsable
Comerç just. Tractar de canviar les relacions econòmiques entre països del
nord i del sud.
Xarxa de comerç just: ONG, cooperatives, artesans, empreses.
Es caracteritza: salaris dignes, no explotació infantil, igualtat home-dona,
defensa de la producció autòctona o protecció del medi ambient.
Reciclatge
Necessitat de reduir el nombre de residus.
Mètode: RRR
Reducció del consum.
Reutilitzar. Ús de productes que es tornin a utilitzar (fi del usar i llençar).
Reciclar. Tractar el diferent components dels residus per tornar a utilitzar-los o
per fer-ne una nova matèria primera.
http://www.youtube.com/watch?v=U2JlIrrspnA comerç just

Agricultura ecològica
Orgànica o biològica
No utilitza llavors transgèniques, ni productes químics (adobs químics o
productes fitosanitaris)
Objectiu:
Respectar la dinàmica de desenvolupament dels ecosistemes.
Mantenir un sòl fèrtil.
Obtenir productes sense residus químics.
Utilització de recursos renovables i locals.
Mantenir la diversitat genètica.
Evitar la contaminació.
Protegir la salut del pagès.
S’aconsegueixen uns aliments orgànics (naturals)
Es busca mantenir la fertilitat del sòl de manera natural:
Ús de compost o adobs orgànics, cobertura del sòl amb palla o herbes
(protegir, humitejar i adobar) i la rotació dels conreus (cereals/llegums).

Politiques de conservació i protecció del paisatge
Valor del paisatge
Paisatge: l’aspecte extern d’un territori
Combinació de factors de la natura i factors humans al llarg del temps.
Paisatge com a producte social i emocional.
És un indicador de la qualitat del medi i con que evoluciona reflecteix una part
de la història.
El paisatge espanyol és un paisatge vegetal, modificat per l’home. Però això no
sempre té connotacions negatives. Nou equilibri ecològic.

Espais naturals protegits
Protegim legalment espais naturals poc modificats per l’home.
Hi ha diferents menes d’espais protegits en funció del seu grau de protecció:
Parcs nacionals o regionals. Espais molt poc modificats i tenen unes
qualitats que s’han de conservar: bellesa, representativitat o singularitat, ja sigui
de la fauna, la flora o el propi relleu. No intervenció activitat humana.
Grans dimensions i amb una franja perifèrica de protecció.
Contradicció: es converteixen en pols d’atracció.
Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Parcs naturals. Sovint de dimensions més reduïdes. L’activitat humana és
compatible. Presenta valors naturals de particular interès científic, educatiu o
recreatiu.
Montseny o el del Garraf.
Reserves naturals. Espais que es protegeixen perquè hi habiten espècies o
ecosistemes que necessiten ser protegides. Compatible amb activitat humana.
Quan és integral la protecció hauria de ser total (mínim intervenció exterior).

Espais protegits a Espanya
Gran diversitat d’ecosistemes, hàbitats i espècies naturals. 54% espècies que
hi ha a Europa es troben a Espanya.
LIC (Llocs d’Importància Comunitària). Ecosistemes protegits per garantir la
bona conservació dels hàbitats naturals i les seves espècies. Inclouen els Parcs
Nacionals i Naturals i altres espais amb diferents graus de protecció.
Representen més del 13% de la superfície espanyola.
Espanya conté el 20% de tots els LIC d’Europa, integrats a la Xarxa Natura
2000.
Xarxa natura 2000
Xarxa europea que integra tots els ecosistemes que tenen algun nivell de
protecció comunitari.
LIC + ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus).
Molt d’aquests espais protegits rebre fortes pressions antròpiques

Ministerio de Medio Ambiente, año 2009

Els parcs a Catalunya
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de
San Maurici (gestió Estat i Generalitat)
Paisatge i medi ambient a Catalunya
Generalitat o diputació gesntion:
11 Parcs naturals
3 Paratges Naturals d’Interès Nacional
Una Reserva Natural (Delta del Llobregat)
Una Reserva Marina (Illes Medes)
La Diputació de Barcelona es responsable
de la conservació de:
12 parcs de la Xarxa de Parcs (Naturals)
(Garraf, Collserola, etc).
Espais d’uns valors naturals excepcionals,
són espais amb diferents nivells de
protecció per les administracions.

http://www.catpaisatge.net/cat/cataleg.php
paisatges protegits

El PEIN (Pla d’Espais d’Interès Nacional)
L’any 1985 llei de la Generalitat per a protegir
una sèrie d’espais: inclouen parcs i zones
representatives d’hàbitats o medis naturals
catalans
L’any 2007 el PEIN
Incloïa 165 espais.
Un 30% de Catalunya.
Inclou:
Zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA)
Zones d’Especial Conservació (ZEC=LIC ja
inclosos a la Xarxa Natura 2000).
Qualitat dels paisatges de Catalunya
L’observatori del paisatge (3m 4s)
http://www.tv3.cat/videos/3472690/Catalunya-en-135-paisatgesRelació paisatge i benestar social.
Observatori del paisatge: està fent
un catàleg dels paisatges catalans.
Observatori del paisatge
http://www.catpaisatge.net/cat/cataleg.php

Recursos naturals i sostenibilitat 2012

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Recursos naturals i sostenibilitat 2012

Similar to Recursos naturals i sostenibilitat 2012 (20)

Recursos naturals i sostenibilitat 2012