Comentari Hidrograma

5,043 views

Published on

Com fer un comentari d'un Hidrograma en català. Traducció del treball del professor Isaac Buzo Sanchez

Published in: Economy & Finance
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
5,043
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,240
Actions
Shares
0
Downloads
121
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Comentari Hidrograma

  1. 1. COMENTARI D’UN HIDROGRAMA ISAAC BUZO SÁNCHEZ IES EXTREMADURA Montijo (Badajoz) Fuente: wikimedia
  2. 2. 1r LECTURA DE LA GRÀFICA IDENTIFICACIÓ DE LA GRÀFICA I DELS SEUS ELEMENTS VISIBLES PROCÉS PER FER UN COMENTARI 2n INTERPRETACIÓ I ANÀLISI DE LES DADES DE L’HIDROGRAMA 3r CONCLUSIONS Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  3. 3. 1r LECTURA DE LA GRÀFICA IDENTIFICACIÓ DE LA GRÀFICA I DELS SEUS ELEMENTS VISIBLES Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  4. 4. Un hidrograma és una gràfica que representa la variació del cabal de la corrent d’un riu en un punto concret (estació d’aforament) en funció del temps. El cabal a l’eix vertical i l’escala temporal a l’horitzontal. El seu ús és útil per a analitzar el règim d’un riu (escala temporal àmplia) o les crescudes del riu (escala temporal breu). A. DEFINICIÓ DEL TIPUS DE GRÀFICA Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ Cabal Escala temporal
  5. 5. El cabal es pot representar en nombres absoluts (m3/s) . Aquest tipus de representació és apta sobretot per a estudis d'escales temporals breus (crescudes momentànies d'un riu). O mitjançant un nombre relatiu denominat “Coeficient de cabal” que és la relació existent entre el cabal mensual i el cabal anual (també anomenat mòdul). Aquest tipus de gràfic és útil per a determinar les característiques mitges del riu (règim, alimentació…) i poder comparar uns rius amb uns altres. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ A. DEFINICIÓ DEL TIPUS DE GRÀFICA <ul><li>CC= Coeficient de cabal </li></ul><ul><li>(també representat amb K) </li></ul><ul><li>M= Mòdul absolut (Cabal </li></ul><ul><ul><li>mitjà annual) </li></ul></ul><ul><li>Mr = Mòdul relatiu </li></ul><ul><li>Cm = Cabal mitjà mensual </li></ul><ul><ul><li>(per cada mes) </li></ul></ul>CC = Cm / M
  6. 6. B. IDENTIFICACIÓ DELS ELEMENTS VISIBLES DE L’HIDROGRAMA Identificació de l'estació d'aforament (si sabem a quina conca es troba ens ajudarà a identificar les característiques del riu). Si no apareix hauríem de deduir la seva localització. Identificació de la forma de representar el cabal (en nombres absoluts o nombres relatius). Identificació de les dades numèriques oferides: normalment apareixerà el Mòdul (M=cabal mig anual) i poden aparèixer altre dades. Escala temporal: normalment si estem estudiant el règim d'un riu apareixerà una escala mensual; si estudiem crescudes puntuals l'escala pot ser diària, horària i fins i tot inferior. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  7. 7. 2n INTERPRETACIÓ I ANÀLISI DE LES DADES DE L’HIDROGRAMA Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  8. 8. <ul><li>Si CC = 1: El cabal d'aquest mes és igual a la mitjana anual. </li></ul><ul><li>Si CC < 1: El cabal d'aquest mes és inferior a la mitjana anual. </li></ul><ul><li>Si CC > 1: El cabal d'aquest mes és major a la mitjana anual. </li></ul><ul><li>INTERPRETACIÓ DE LES DADES </li></ul><ul><li>(Per la gràfica de coeficients) </li></ul>El gràfic representa el coeficient de cabal (CC o K), això és, la divisió entre el cabal mig de cada mes (Cm) i el cabal mig anual (M). CC= Cm/M Això significa que: Normalment el CC no sol ser major de 3 (tres vegades la mitjana anual), per la qual cosa les gràfiques solen estar escalades de 0 a 3 (excepte les que presenten grans crescudes: règim nival pur) Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  9. 9. B. ANÀLISI DE LES DADES (Per la gràfica de coeficients) Assenyalarem una línia en el CC = 1 i veurem quins mesos estan per sobre de la mitjana de cabal anual i quins per sota. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ Cabal per damunt de la mitja anual Cabal per baix de la mitja anual
  10. 10. B. ANÀLISI DE LES DADES (Els dos tipus de gràfiques) Assenyalarem tant els pics màxims i mínims principals com els secundaris del cabal, identificant els mesos (i estacions) en els quals es produïxen. Pic màxim principal Pic mínim principal Pics màxims secundaris Pic mínim secundari Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  11. 11. B. ANÀLISI DE LES DADES (Els dos tipus de gràfiques) Assenyalarem aquells casos en els quals els pics màxims i mínims siguin excessivament extrems (major de 2 o pròxim al zero) el que ens indicarà l'existència de crescudes estacionals (màxims) o estiajes. Aquestes dades ens ajudaran a identificar el tipus de règim fluvial Estiatge Crescuda Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  12. 12. <ul><li>3r CONCLUSIONS: </li></ul><ul><li>Determinació del règim </li></ul><ul><li>Determinació de la zona geogràfica </li></ul><ul><li>Aprofitament i regulació </li></ul>Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  13. 13. A. RÈGIM DEL RIU <ul><li>A partir de les dades analitzades anteriorment hauríem de definir el règim del riu al que pertany l'estació d'aforament i amb això donar resposta a les següents qüestions: </li></ul><ul><li>Les raons de la variabilitat del cabal al llarg de l'any </li></ul><ul><li>Les raons dels pics màxims i mínims, tant principals com secundaris. </li></ul><ul><li>Les raons per la qual es produïxen les crescudes i estiatges. </li></ul>Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  14. 14. A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUS <ul><li>Règim fluvial: Variació del cabal d'un riu al llarg de l'any, depenent de la distribució de les precipitacions i de la quantitat de neu. Altres factors que intervenen són: Temperatura de la conca, l'evaporació, el relleu, la geologia, la vegetació i l'acció humana. </li></ul><ul><li>D'acord amb això pot parlar-se de: </li></ul><ul><ul><ul><li>Règim nival, </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Règim pluvial (oceànic, mediterrani o subtropical) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Règim de transició o mixt (nivo-pluvial o pluvio-nival) </li></ul></ul></ul>Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  15. 15. A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUS Règim nival: El cabal està determinat per la fusió de la neu. Màxims a la primavera (desglaç) i mínim a l'hivern (neu retinguda en les muntanyes). Localització geogràfica: rius de muntanya. Tipus: Nival pur: Ríos d'alta muntanya. Màxims tardans (estiu). Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ Máximo nival en primavera y verano Mínimos en invierno
  16. 16. A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUS <ul><li>Règim mixt: </li></ul><ul><li>El cabal està determinat tant per la fusió de la neu com per aports pluvials. Tenen un màxim estival (neu) i altre tardorenc (pluja). Localització geogràfica: Rius de mitja muntanya amb màxim principal nival (primavera o inici de l'estiu) i secundari pluvial (tardor) tipus: </li></ul><ul><li>Nivo-pluvial (escassesa d'aigua a l'hivern: retingudes en les muntanyes) </li></ul><ul><li>Pluvio-nival (aigües altes a l'hivern, no es reté tanta neu, llarg estiaje) </li></ul>Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ Màxim nival primaveral Escassesa d’agua hivernal Máxim secundari pluvial Aigües hivernals altes Màxim nival primaveral Màxim secundari pluvial
  17. 17. A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUS <ul><li>Règimn pluvial (1): </li></ul><ul><li>El cabal està determinat en exclusiva per les precipitacions . </li></ul><ul><li>Règim pluvial oceànic. Són els rius del vessant cantàbric. Cabal abundant. Pics màxims Hivernals. Període estival amb cabal inferior al mitjà. </li></ul><ul><li>Règim pluvial mediterrani pur. Rius del llevant espanyol. Presenten tres pics màxims (coincidint dos d'ells amb les precipitacions de primavera i l'altre amb les de tardor) i tres mínims menys acusats (un correspon a l'estiu i els altres a períodes intermedis a la primavera i hivern). </li></ul>Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ 3 Màxims 3 Mínims Estiatje Màxim Cabal abundant
  18. 18. A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUS <ul><li>Règim pluvial (2): </li></ul><ul><li>Règim mediterrani continentalitzat. Rius de l'interior de la península. Estiaje llarg i pronunciat a l'estiu i dos pics corresponents a les pluges de tardor i primavera. </li></ul><ul><li>Règim pluvial subtropical. Rius del litoral sud. Cabal escàs i irregular. Estiatge llarg (fins a set mesos per sota de la mitjana). Màxims al final de l'hivern. </li></ul>Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ Estiatge Màxim Estiatge Màxim hivernal
  19. 19. B. DETERMINACIÓ DE LA ZONA GEOGRÀFICA Rius de règim nival o mixt: zones d'alta o mitja muntanya de la península. Rius de règim pluvial oceànic: Rius del vessant cantàbric. Rius de règim pluvial mediterrani pur: Rius del litoral llevantí. Rius de règim pluvial mediterrani continentalitzat: interior de la península Rius de règim pluvial subtropical: rius de la Conca Hidrogràfica Sud. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  20. 20. C. DETERMINACIÓ D’APROFITAMENTS I REGULACIÓ Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ Depenent del cabal del riu, la seva regularitat o la seva estacionalidad, es poden plantejar possibles aprofitaments per a: Ús agrícola: reg Ús Hidroelèctric Usos recreatius Altres usos… Depenent del cabal del riu, la seva regularitat o la seva estacionalidad, es poden plantejar una sèrie d'infraestructures que serveixin per a la regulació: El proveïment d'aigua Evitar catàstrofes Navegabilidad Altres…

×