Diari del 14 de juny de 2013

488 views

Published on

Aqui podeu trobar el diari d'avui en format PDF. Que tingueu un Bondia!! :)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
488
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari del 14 de juny de 2013

  1. 1. WWW.BONDIA.AD/TEL.808888/FAX828888DIVENDRES,14DEJUNYDEL2013/NÚM.2.330/ANY10NOU PLA DE JUBILACIÓ100% Capital Garantit3% rendibilitat garantida**3% TAE fins el 31/12/2016Si desitgeu més informació, ens podreu trobar al telèfon 73 77 73 o bé a esfera@esferatecnologies.com.Si desitgeu més informació, ens podreu trobar al telèfon 73 77 73 o bé a esfera@esferatecnologies.com.serveis informàtics per aparticulars i empresesiPad2 Wi-Fi 16 GB blanc/negreNom serigrafiatFunda amb tapa protectoraPunter amb bolígrafiPad2 Wi-Fi 16 GB blanc/negreiPad2 Wi-Fi 16 GB blanc/negreiPad2 Wi-Fi 16 GB blanc/negreiPad2 Wi-Fi 16 GB blanc/negreiPad2 Wi-Fi 16 GB blanc/negreiPad2 Wi-Fi 16 GB blanc/negreiPad2 Wi-Fi 16 GB blanc/negreiPad2 Wi-Fi 16 GB blanc/negreiPad2 Wi-Fi 16 GB blanc/negreiPad2 Wi-Fi 16 GB blanc/negre399€impostos inclososiPad a l’escola!1 hora gratuïta20% descompteen l’horaRESERVA-LA1 hora gratuïtaTARGETA VIPMajoria i oposició aprovenla llei del comerç i qualifiquenel dia d’“històric”ANDORRA Pàgina 7Andorra Telecom oferiràMB en itinerància més baratsa França, Espanya i PortugalANDORRA Pàgina 8El nombre d’assalariats tornaa caure novament al març i laconstrucció lidera la davalladaANDORRA Pàgina 9Vallnord potencia lagastronomia i manté elspreus de les activitats d’estiuANDORRA Pàgina 11S’assenten les bases per optara uns Mundials i una Copa delMón masculina d’esquí alpíESPORTS Pàgina 16Més igualtat que mai al GPd’Andorra amb el polèmiccanvi de reglamentESPORTS Pàgina 17ANDORRA Pàgina 6La llei del joc concepel casino com un nouatractiu per fercréixer els visitantsAVUI ÉS NOTÍCIA Pàgina 3El banc d’alimentsatén 495 personesel 2012, un 29% mésque l’any anteriorCULTURA Pàgina 14Tati MasiàHiperrealismeal Museu del TabacEl Museu del Tabac acull unamostra sobre hiperrealismeformada per una cinquantenad’obres de 31 artistes euro-peus i nord-americans.
  2. 2. DivenDres, 14 De juny Del 2013d’interès2Aprofita l Estiu i Apunta t, ,CURSOS INTENSIUSacadèmia d’anglèsInformat:tel: 813-989C/ Bonaventura Armengol 10 I Edifici Montclar I Bloc 2, 6-1 I Andorra la Vella I singular@singular.adComencen lesREBAIXES(a 50 m de Correus Espanyols,direcció Parc Central)REBAIXESREBAIXESRESTAURANT TIC-TAPACUINA PERMANENToberta de les 12.00 a les 2.30 horesMenú divendresPrimer platAmanida de formatge fresc amb alfàbregaEscamarlans a la planxa amb espàrrecsverdsCanelons de mariscSopa de ceba amb ou escalfatSegon platLlobarro de ració a la planxaLlenguado a la planxa amb salsa d’alli julivertBistec de vedella a la planxa o amb pebreBroqueta de vedella a la brasaPostres a triar, beguda, cafè i ‘xupito’MENÚ DIARIMENÚ CARTAMENÚ DEL XEFMENÚ DE TAPES X 2MENÚ MARISCADA X 2MENÚ GRAELLADA DE CARN X 2 10,90 €+ IGIFem tot tipus de celebracions Escaldes-Engordany Tel.: +376 81 39 69EL TEMPSdissabtediumenge6/157/219/239/2510/269/288/238/225/189/2311/28meteo@bondia.adCap de setmana d’estiuFebles ruixats de tardaDesprés del pas del front d’ahir, la nuvolositats’ha mantingut en alguns cims però la tendèn-cia és a desaparèixer i a tenir un matí en gene-ral molt tranquil. Durant la tarda les nuvoladesestaran prou desenvolupades per deixar anaralguna precipitació dispersa i puntualment enforma de tempesta. Les temperatures seran altrecop elevades i molt similars a les d’ahir. Quant alvent, bufarà fluix del sud al sud-oest, amb alguncop als cims moderat de l’oest. Atenció al cap desetmana, en què les temperatures seran les pro-tagonistes, sobretot diumenge, quan es podransuperar els 30 graus cap al sud d’Andorra i al’Urgellet. Que tingueu un BONDIA.Quart creixent06.13 h21.33 h
  3. 3. 3Divendres, 14 de juny del 2013Venda de petardsVenda de petardsPunts de vendaArmeria AndorranaC/ Bonaventura Riberaygua, n. 33Andorra la VellaLa MassanaAv. St. Antoni, enfront Hotel Marco PoloEl volum de persones que notenen cobertes les necessitatsbàsiques va continuar creixentl’any passat. Una mostra d’aixòés el nombre d’usuaris atesospel banc d’aliments de Càritas,que l’any 2012 es va enfilar finsals 495 (corresponents a 196famílies). Això suposa un aug-ment de gairebé un 29% respec-te al 2011. Un altre fet que mos-tra l’empitjorament del contextsocial és que més del 50% erencasos atesos per primer cop perl’organització. Quant a l’evo-lució d’aquest 2013, es mantéla tendència registrada el 2012i sembla que a finals d’any espot assolir un nivell similarde persones ateses o fins i totsuperar-lo.En relació amb el 2012, elperfil de les persones que esvan adreçar al banc d’alimentsper rebre productes de primeranecessitat (a més de menjar sesubministra articles d’higiene oper a la llar) no va variar respec-te als anys anteriors. La majoriasón persones soles (43% delsbeneficiaris), seguides de lesfamílies monoparentals (29%),les nuclears (19%), les parelles(7%) i les famílies extenses (2%).Si s’observa la nacionalitat, deltotal d’usuaris que l’any pas-sat van ser atesos un 37% erenespanyols, un 27% portugue-sos, un 10% andorrans, un 4%marroquins, un 3,5% francesosi un 3,5% més argentins. El 15%restant correspon a diverses na-cionalitats.Per parròquies de residència,la majoria viu a Andorra la Ve-lla (41%), Escaldes-Engordany(19%) i la Massana (12%). Caldestacar que un 2% eren usua-ris sense residència.D’aquestes 495 persones ate-ses, un 7% van rebre l’ajuda deCàritas al llarg de tot el 2012. Peraltra banda, un 34% van poderresoldre la seva situació de for-ma favorable durant l’any i un31% van ser derivades a altresserveis més adients. El 19% vanrebre ajuda de forma puntual,mentre que un 6% es van donarde baixa per incompliment delpla de treball establert. El pre-sident de Càritas, Agustí Font,va recordar que s’ha de teniren compte que en aquest últimany els ajuts del Govern i delscomuns han experimentat unaugment.L’entitat va fer un total de2.192 lliuraments a aquestesfamílies. D’aquests, 1.678 vanser lots d’alimentació de pe-riodicitat setmanal, 340 vanser lots d’higiene de periodici-tat mensual i 174, lliuramentsd’emergència. Des de Càritas esva assenyalar que es van entre-gar 87.151 unitats de productesdurant el 2012, una xifra inferi-or a la de les recollides, que esva situar en 99.175 (un 126%més que el 2011). La majoriad’aquests articles (un 36%) sóndonatius de benefactors.El programa va obtenir l’anypassat uns ingressos de 46.420euros i el cost global va pujar a61.436 euros. L’import prové dedonatius de particulars (36%),de la Fundació Crèdit Andor-rà (26%), d’iniciatives socials(19%) i del ministeri de Salut iBenestar (19%).nou localEl banc d’aliments es trasllada-rà aquest any a un nou local.L’entitat ha llogat un espai mésgran i accessible al carrer l’Al-zinaret d’Andorra la Vella. Endisposar de més superfície, Cà-ritas també hi obrirà una botigaamb roba usada. Això es faràsense tancar la que hi ha a lesdependències de l’església delFener. Font va recordar que l’or-ganització recull cada any unes25 tones de roba, que es venenal Principat i també es portena França o a Espanya. El pre-sident va exposar que aquestanova botiga pot comportar unbenefici per a Càritas.El banc d’aliments atén 495 personesel 2012, un 29% més que l’any anteriorcàritasm. s. c.Andorra la VellaLa tendència es manté i a finals del 2013 es podria assolir un resultat similar o fins i tot superiorAcord amb Crèdit Andorrà pel qual es compromet aaportar una quantitat anual en funció de les necessitatsCàritas i la Fundació Crèdit Andorrà van signarahir un conveni de col·laboració amb el qual esformalitza la cooperació amb el banc d’alimentsque s’ofereix des de finals del 2011. L’ajuda con-sisteix en vals de compra de productes frescos alssupermercats i de subministrament de productesalimentaris, d’higiene i de la llar de primera neces-sitat. La directora de la Fundació Crèdit Andorrà,Francesca Ros, va destacar que amb l’acord l’en-titat es compromet a aportar una quantitat anu-al oberta en funció de les necessitats reals de lasocietat. Així mateix, va exposar la voluntat quela fundació sigui el “coixí” de Càritas i de donarcontinuïtat a aquest suport de cara al futur. L’any2012, la contribució de Crèdit Andorrà a través devals de compra va representar el 26% dels ingres-sos anuals del banc d’aliments, a més del 9% delsproductes de primera necessitat subministrats.agències
  4. 4. opinió4 DivenDres, 14 De juny Del 2013La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GeReNT Thomas KampfraatboNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M.Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià,Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Joan Nogueira,Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL.Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella .Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.addirectoriEl diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.DipòsitLegalAND.114-2004L’exercici físic és qualsevol moviment corporal repetit idestinat a conservar la salut o recuperar-la.No es pot estar sa si no es fa exercici físic cada dia.Convé doncs fer exercici tant per conservar la salut comper recuperar-la, i l’exercici físic per excel·lència és cami-nar; la marxa a peu amb energia.Si caminéssim una hora al matí i una altra a la tardaallargaríem la nostra vida almenys deu anys, i tindrí-em moltes menys malalties. Caminar encara és el trac-tament més econòmic. Tots ho podem fer si ho volem.L’exercici forma part de la llei natural. L’exercici equi-libra el repòs, així com el dejú equilibra el menjar. Hemde conèixer les necessitats del nostre organisme i sabercom cobrir cada necessitat segons l’edat, l’ocupació,l’època de l’any i el país on vivim.L’exercici activa la circulació de la sang, millora lesdigestions, tonifica el sistema nerviós, activa les defen-ses, evita malalties i manté la persona més jove i durantmés temps. Millor seria combinar l’exercici físic amb elmental, per ser persones equilibrades, felices i útils a lasocietat.Així, hem de fer exercici físic, no tant per desenvo-lupar els músculs o per competir com per estar sa i enforma; hem de llegir, estudiar i fer exercici mental, notant per presumir de la nostra saviesa com per ser méshumans i útils a la societat. Així, doncs, hem d’escollirbé tant l’exercici físic com el mental, perquè és fàcil equi-vocar-se en aquesta societat en què s’han trastornat elsvalors, i en què tots estem manipulats d’alguna forma.El millor de l’exercici, quan es camina enèrgicament,és la respiració, quan s’accelera. Així es purifica la sangi es tonifica el sistema nerviós. I si pot ser, pujant unazona rodejada d’arbres i flors, en plena natura; això ésun bàlsam per al cos i l’esperit.També és bo que en llevar-nos i en anar-nos-en a dor-mir fem uns exercicis suaus amb la finestra oberta perpracticar la respiració. Aixequeu els braços inspiranttant com pugueu, reteniu l’aire i després exhaleu-lo apoc a poc, sempre pel nas, llavors abaixeu els braços apoc a poc fins que toqueu les cames. Tot seguit torneua aixecar els braços inspirant de nou. Feu-ho cinc o deuminuts.Ales persones que tenen males digestions, gasos, res-trenyiment, nervis, depressió, migranyes, etc., se’ls re-comana que després de cada menjada surtin a caminarenèrgicament mitja hora i a la tornada descansin deuminuts al llit o al sofà, amb una tovallola mullada ambaigua freda i escorreguda, doblegada en quatre i posadadamunt de l’estómac i del ventre, abrigant-se molt bé.Això ho podeu fer sempre que pugueu i vulgueu, els re-sultats són meravellosos i immediats. I no hi ha cap con-traindicació. Sempre que vulgueu podeu explicar-meper carta o per correu electrònic els resultats bons quehagueu experimentat seguint els meus consells, de laqual cosa m’alegraré molt.TRIbuNaExerciciJoaN aMIGÓ, naturista jamigo@reforma-pro-salud.comedIToRIaLEm permetràs, mossèn, que citiper començar aquesta frase delteu escrit: “El santuari de Merit-xell obrirà de bat a bat les portes,el proper diumenge 16 de juny, ales cinc de la tarda, per acollir elsvells amants. Els matrimonis d’ori de plata del 2013 s’ho han gua-nyat a pols...”Punt de partida per reflexio-nar sobre l’amor, L’AMOR! I pre-guntar-te si l’amor té anys.Molt a prop de celebrar lesteves noces d’or com a sacerdot,no se m’acut cap felicitació mi-llor que reflexionar en veu alta,junt amb tu, sobre aquest tematan present i tan difícil alhora:estimar!Els éssers humans hem posattants noms diferents a estimar,que si amor filial, patern/matern,apreciar, ser companys, compar-tir, ser amics...Hi ha moltes maneres dife-rents d’estimar, però en el fonssolament n’hi ha una de sola.Aquella que ens permet treureel millor de nosaltres mateixos,esdevenir i sobretot SER millors.Amistat és “afecció d’unapersona envers una altra d’unaestimació i benvolença mútuesmés enllà dels lligams de la sangi de l’amor sexual. Que té afec-ció per algú o alguna cosa. Unitper l’amistat amb algú, que sentamistat envers algú”, ens diu elDiccionari de la llengua catalana.¿Què deuen ser, doncs, unes“mans amigues”? Aquellesque ens tinguin, ens donin es-timació i benvolença, que ensuneixin a algú o a alguna cosa.Poden ser les nostres pròpiesmans o les d’algú altre, cone-gut o no, anònimes o visibles,però sempre seran aquellesque ens donen suport i ajudaquan és necessari. (Cita d’unarticle anterior: Cadena de mansamigues.)Si em permets, voldria dir-teamic, sense voler ser irreverentni semblar massa col·loquialamb tu. Amic meu, ja són forçaels anys que fa que ens conei-xem, des que, estant jo encaraal Liceu, tu, acabat d’arribar aAndorra, ens donaves classes,més que de religió diria que devida.Han passat anys i tots hemtingut diferents experiències devida, però en el teu escrit parlesdel sacerdoci com a entrega al’altre, als altres, acceptant-los talcom són, més propers o llunyansa l’Església, en l’esperit de Jesús.Recordo el primer curs de za-zen que vaig organitzar ja fa mésde trenta anys, i el vàrem fer aAINA, que tu vas cedir malgratque en aquell moment no se’nsabia res, de zen, acceptant aixíuna altra aproximació a la troba-da interior, a la recerca de la prò-pia espiritualitat. Encara avui etdono les gràcies per la teva ober-tura i proximitat.Això em porta a pensar quetambé hi ha molts tipus diferentsde sacerdoci, entenent-lo comentrega a l’altre. I m’agradariaaquí invitar a tothom a exerciraquest sacerdoci d’amor a l’al-tre, de servei i ajuda, malgrat, opotser per i gràcies a, les dificul-tats actuals.I evidentment NO, no hi haedat per estimar, ¿o hi ha algunaedat per viure, per ser feliç, perrespirar, per fruir del cant delsocells o per sentir el plaer decontemplar l’estimat/l’estimada,sigui extern o intern, físic o espi-ritual? No, no hi ha una edat perestimar i una altra en què “ja notoca”, “això és per als joves”, etc.Sempre, sempre és el momentper respirar, contemplar (en es-tat de contemplació, de fruir,d’èxtasi), contemplar-se, viureel moment present en tota cons-ciència, atent a allò que és real-ment important:“Buscar, trobar i mantenirles condicions que permeteni afavoreixen el contacte ambel numen, amb la transcen-dència, amb la pròpia essènciainterior, etc.” (frase del meuMestre de zazen Karlfried GrafDürckheim).Sempre és i serà moment perestimar, viure, sentir i donarAmor...Gràcies per aquests anys depresència, gràcies.SeR I TeNIR Conèixer els altres és intel·ligent. Conèixer-te a tu mateix és savi!50 anys d’Amor: agraïment amossèn Ramon de CanilloMIQueL bRu baLLeSTeR, coach i formador a particulars i empresesSegons les dades que es van fer públiques ahir, elbanc d’aliments va atendre al llarg de l’any passatun total de 495 persones, la qual cosa suposa un29% més respecte de l’any anterior. aquesta xifraevidencia la gran tasca que duu a terme Càritas,que és qui gestiona aquest recurs. al llarg d’aquesttemps el banc d’aliments ha anat atenent les neces-sitats creixents, ja que malauradament cada vegadasón més les persones que tenen dificultats per arri-bar a finals de mes. La tasca d’entitats com Càritas,que ha anat sumant suports privats, demostra la so-lidaritat de la població i fins on pot arribar la inici-ativa privada en l’atenció de les necessitats socials.i és que, i ja ho hem dit en altres ocasions, el queés necessari és que en moments difícils com l’actualiniciativa privada i pública vagin de la mà per poderarribar a atendre les necessitats d’aquells que estanpatint la crisi d’una manera més dura.Som un país petit i, per tant, totes lesnecessitats haurien d’estar cobertes.Necessitats creixents
  5. 5. publicitat 5DivenDres, 14 De juny Del 2013Ctra. Os de Civís · AD600 · Aixovall · Principat d’AndorraTel.: +376 816 256 / 359 817Tast i aperitiu gratis(bodes, aniversaris,sopars dempresa)Obert a la nit dijous divendres i dissabteA 50 m dretadireccióAixovallBUFET LLIURECADA DIAPREU: 11,50€(IGI INCLÒS)OBERT A LA NITDIJOUS, DIVENDRESI DISSABTEBUFET LLIURECADA DIAPREU: 11,50€(IGI INCLÒS)OBERT A LA NITDIJOUS, DIVENDRESI DISSABTECtra. Os de Civís · AD600 · Aixovall · Principat d’AndorraTast i aperitiu gratisESPECIALANIVERSARISI GRUPSPREU: 12,50€(IGI INCLÒS)
  6. 6. 6 Divendres, 14 de juny del 2013El projecte de llei del joc con-templa que el casino ha de serun atractiu més del país que ser-veixi per atreure més visitants.Aquesta és la idea que es des-prèn del text que el Govern ja tépràcticament acabat, “a l’esperade tancar la part fiscal”, tot i queja s’ha avançat que aquesta ac-tivitat econòmica serà gravadaamb un impost “competitiu”. Esvol fugir, així, del “model ame-ricà”, en què els clients ho tenenpràcticament tot dins d’una ma-teixa instal·lació d’aquest tipus ino han de sortir-ne per res.El ministre de Presidència,Antoni Riberaygua, va explicarahir als mitjans de comunicacióles línies estructurals del pro-jecte de llei, minuts després defer-ho a la comissió legislativad’Economia. “Volem que el pú-blic que vingui no sigui captiudel casino, sinó que gaudeixide tota l’oferta turística, comer-cial i hotelera que tenim, que sen’ha de nodrir”, va indicar Ri-beraygua, que va insistir que lafinalitat “és portar gent a Andor-ra”. Per aquesta raó, aquest fac-tor serà un dels que es tindranen compte a l’hora d’atorgarla concessió d’aquesta infraes-tructura, que es veu “no noméscom a sala de joc, sinó com unacosa més, com una nova ofertalúdica”.Així, l’operador que s’elegeixiper concurs públic, de titulari-tat privada, estarà sotmès a unafiscalitat progressiva a la baixacom més gran sigui la xifra devisitants que atregui. La ubica-ció, que també correspondrà de-terminar a l’operador, seria gai-rebé amb tota seguretat Andorrala Vella o Escaldes-Engordany,ja que, com va dir el ministre, “lacentralitat és molt important”perquè és on hi ha la majoria decomerços i hotels que s’han debeneficiar d’aquest nou atractiu.Riberaygua va explicar queamb el projecte de llei, que espreveu entrar a tràmit parla-mentari en el proper període desessions, donarà per acabada latasca que se li va encomanar enrelació amb aquest àmbit i, pos-teriorment, serà el Consell Regu-lador Andorrà del Joc, del qualformaran part tots els ministerisimplicats, el que s’encarregaràde totes les qüestions relacio-nades amb el joc, com és la su-pervisió, la inspecció i control, lalluita contra el frau i l’expedicióde les llicències. L’òrgan tambétindrà la competència d’establirconvenis amb altres països enaquesta matèria.Pel que fa a possibles in-versors en aquest nou negoci,el ministre va dir que, en el pro-cés d’elaboració de la llei, s’ha-vien mantingut contactes ambmembres del sector i que elprojecte “ha despertat una certacuriositat, que no sé com es ma-terialitzarà”.El projecte de llei no regulatan sols el casino, sinó el conjuntde jocs d’atzar pur, jocs mixtosd’atzar i habilitats, i d’altres comconcursos o rifes. Això sí, nomésestaran permesos els que esti-guin inclosos a la llei o als regla-ments, amb la qual cosa, i igualque passa a França, no es parteixd’una idea “liberalitzadora” deljoc. Així, un dels temes que que-daran finalment regulats seràla venda de loteries d’altres pa-ïsos a Andorra. En concret, elministre va assenyalar que s’haprogressat “adequadament” enles converses amb les autoritatsespanyoles. La voluntat de l’exe-cutiu és que aquesta activitat“es mantingui” per no fer peri-llar els llocs de treball que pro-porciona.Les màquines escurabutxa-ques només estaran permeses alcasino, però no en bars o altresestabliments similars, contrària-ment al que passa, per exemple,a Espanya. Una de les possibili-tats que es deixen obertes tam-bé, amb la regulació en marxa,és que hi pugui haver llicènciesper a vaixells dedicats al joc, unafórmula que ja utilitzen algunspaïsos que, com Andorra, notenen mar. La intenció del mi-nisteri també és que finalmentes pugui arribar a un acord ambl’Organització Nacional de Cecsd’Espanya (ONCE) per a la ven-da a Andorra del cupó que co-mercialitza aquesta entitat.Segons va indicar el ministre,el que s’ha tingut molt en comp-te a l’hora d’elaborar l’avantpro-jecte de llei és la protecció deles persones i de l’ordre públic.En aquest sentit, Riberaygua esva referir molt directament ales conseqüències no desitjadesque podria tenir permetre el joc,i va remarcar que s’ha estudiatmolt a fons per aplicar mesurespreventives i també pal·liatives.“Les persones i l’ordre públicsón importants i no tenir-los encompte seria una inconscièn-cia”, va ressaltar el ministre.Relacionades amb aquest as-pecte, el projecte de llei preveu,per una banda, la creació del’anomenada comissió del jocresponsable, que tindrà la fun-ció de vetllar per evitar possi-bles efectes no volguts del joc enles persones; i per una altra, s’hade posar en funcionament unaunitat policial en aquesta matè-ria, que s’encarregarà del con-trol de la llei tant al casino compel que fa a la resta dels jocs. Lacreació d’aquesta nova unitat norequerirà la contractació de méspersonal, sinó que es formaranels actuals efectius del cos depolicia, i la seva formació aniràa càrrec dels països veïns.El ministre va destacar preci-sament la cooperació d’Espanyai França a l’hora d’elaborar eltext legislatiu. “Afrontar la regu-lació sense tenir la col·laboraciódels estats veïns era impensa-ble”, entre altres coses, segonsva dir Riberaygua, perquè tam-bé “hi pot haver efectes trans-fronterers del joc”.La llei del joc concep el casino com unnou atractiu per fer créixer els visitantsturismeJuLIÀ RODRÍGUEZAndorra la VellaLa intenció és que la instal·lació signifiqui un revulsiu econòmic per a l’hoteleria i el comerçsfgaAntoni Riberaygua amb responsables de l’Oficina del Joc.Antoni Riberaygua“Volem que el públic que vinguino sigui captiu del casino, sinóque gaudeixi de tota l’ofertaturística, comercial i hotelera”“Les persones i l’ordre públicsón aspectes importants i notenir-los en compte seriauna inconsciència”Principis de la lleiEstructura formal1.Principi general de prohibició deljoc no regulat.2.Adoptar polítiques preventives ipal·liatives del joc excessiu.3.Atenció a col·lectius de poblacióque han de tenir l’accés al jocrestringit o prohibit.4.Regulació del joc com a matèriacomplexa: necessitat d’entitat re-guladora i de control.5.Especial atenció a la seguretati l’ordre públic: crim organitzat,blanqueig, protecció de consumi-dors, etc.6.Control de la publicitat que els ope-radors del joc desenvolupen.7.Règim especial de fiscalitat.8.Règim sancionador i disciplinari.títol iObjecte i àmbit d’aplicació.tÍTOL IILlicències i classes.tÍTOL IIiProhibicions i protecció als ciuta-dans i usuaris.TÍTOL IVEntitat reguladora i de control.TÍTOL vDisposicions finals.TÍTOL VIInfraccions i sancions. Procedimentsancionador.altres disposicionsDisposicions addicionals, transitò-ries, derogatòries i finals.
  7. 7. andorra 7Divendres, 14 de juny del 2013Majoria i oposició no van dubtarde qualificar el dia d’“històric”.I és que per fi hi ha una llei delcomerç, una cosa que s’intenta·va des de fa anys. Així, els tresgrups parlamentaris van donarsuport a un text que va ser en·trat a tràmit pels socialdemòcra·tes, però que ha patit importantscanvis en comissió. Només unaspecte va impedir que hi hagu·és unanimitat per al conjunt dela llei: els dos grups de l’oposi·ció van insistir en la necessitatde mantenir l’obligatorietat queel Govern reguli el calendaride rebaixes, mentre que els de·mòcrates tan sols deixen obertaaquesta possibilitat en concer·tació amb el sector si així hodemana.El ministre d’Economia, JordiAlcobé, va insistir ahir que la li·beralització és la tendència ques’imposa avui dia a tot arreu iva voler deixar clar que “ningúmillor que el sector per dir quans’han de fer les rebaixes” .Amés,va assenyalar que “sí que quedaregulada la venda en rebaixes”per tal que quedin protegits elsconsumidors. Així, va recordarque al text es contemplen aspec·tes importants, com el fet que noes puguin oferir productes dete·riorats, adquirits amb la finalitatde ser venuts a un cost inferior,o que no hagin estat inclosos enl’oferta habitual del comerç du·rant un mínim d’un mes. Alcobétambé va ressaltar que les san·cions que estipula la llei estanentre els 1.200 i els 6.000 euros.El vot particular i la reservad’esmena del conseller DavidRios (PS) va mantenir encès eldebat sobre aquest punt fins alfinal. Pels socialdemòcrates ésun “enorme error” que el Go·vern no determini cada any elperíode de rebaixes, ja que aixòafectarà la imatge del país, des­orientarà els clients i perjudi·carà els petits comerciants. “Ésuna llei que només afavoreix lesgrans superfícies, que poden ferrebaixes al llarg de tot l’any.”En aquesta mateixa línia esva pronunciar la consellera delgrup mixt Sílvia Bonet, que vaargumentar que si no s’esta·bleix un calendari de rebaixesdifícilment el país comptaràamb aquest important reclamturístic per donar-lo a conèixera l’exterior. Per la seva banda,la consellera demòcrata SílviaCalvó va recordar que el Governsí que podrà intervenir “quanconsideri que hi ha distorsionsal mercat” i va indicar que “enles grans rebaixes que es fan almón tampoc hi ha una regula·ció administrativa”. El ministreAlcobé va esmentar alguns delsaspectes positius que suposa lanova llei, com són la simplifica·ció dels procediments per poderobrir un comerç, la regulació deles autoritzacions de grans su·perfícies amb criteris objectius,la prevenció de l’intrusisme ol’establiment de períodes mí·nims de garanties (dos anys perals productes nous i un any perals de segona mà).També es va aprovar ahirel projecte de llei de la compe·tència efectiva i protecció delconsumidor, molt lligat al decomerç, raó per la qual s’havolgut tramitar de forma paral·lela. Rios va explicar les objec·cions del PS a l’article 5 sobreels llindars de quota de mercatque estableixen quan una pràc·tica és il·legal al país. De l’altra,a l’article 19 sobre els actes decompetència deslleial, va dema·nat suprimir del punt i) “a unpreu molt baix” perquè segonsRios indueix a limitar per lleiels preus i costa definir “què voldir preu molt baix”. Alcobé vadir que els llindars són els quetambé preveu la Unió Europea(UE) i, sobre l’article 19, Alcobéva dir que la llei defensa el petitcomerç i evita els preus predato·ris dels grans comerços.Majoria i oposició aproven la llei delcomerç i qualifiquen el dia d’“històric”consell generaljulià rodríguezAndorra la VellaEl PS insisteix que cal un calendari de rebaixes i el Govern deixa la decisió en mans del sectortati masiàEl ministre d’Economia, Jordi Alcobé.Moviment Massanenc té subvencióen aprovar-se els seus comptesEls comptes del Moviment Massanenc (MM) van generar ahirmés debat del que s’esperava en un principi al Consell General.I és que els dos grups de l’oposició no van dubtar a carregarfortament contra la majoria per l’aprovació dels comptes electo­rals d’aquesta candidatura a les passades eleccions comunals.Rosa Gili i Jaume Bartumeu van insistir que s’havien presentatels comptes fora de temps al Tribunal de Comptes i que, pertant, la candidatura va perdre el dret a rebre la subvenció. Enaquest sentit, els dos consellers de l’oposició van coincidir ques’ha vulnerat l’article 11.2 de la llei qualificada de finançamentelectoral. El conseller demòcrata Xavier Montané, per la sevabanda, va defensar el posicionament del seu grup i va argu­mentar que la candidatura tenia dret a rebre els 6.090 eurosque li corresponen per haver concorregut als passats comiciscomunals. També va dir que la manera de procedir del síndic,que va enviar al Tribunal de Comptes la documentació, haviaestat correcta. Bartumeu, però, li va replicar que DA que “perla via del fet ja han promogut la inutilització d’una disposiciólegal”. El president del grup mixt va ser també molt crític amb elfet que a la subvenció se sumin “els interessos produïts fins arade la percepció de la subvenció”. La liquidació de comptes delsorganismes es va aprovar amb l’excepció de la corresponent aRTVA i el Fòrum Nacional de la Joventut.Adhesió al conveni per preservarel patrimoni cultural immaterialEl Consell General va aprovar també ahir per assentiment l’adhe­sió al Conveni per a la salvaguarda del patrimoni cultural imma­terial, fet a París el 17 d’octubre del 2003. El ministre de Cultura,Albert Esteve, va destacar la importància d’aquest conveni, fruitde la llarga reflexió que va fer la Unesco sobre aquesta matèria.Segons va indicar Esteve, aquesta nova eina servirà per “posaren reconeixement el patrimoni” que existeix a Andorra en aquestàmbit. En aquest sentit, la consellera general demòcrata Merit­xell Mateu va destacar el procés engegat fa tan sols uns dies perpreparar la candidatura transpirinenca de la Festa del foc. D’altrabanda, amb motiu de la campanya organitzada pel Consell d’Eu­ropa Un de cada cinc, per a la lluita contra la violència sexualsobre nens, nenes i adolescents, a la sessió ordinària d’ahir es vaprocedir a la lectura, per part de la subsíndica general, MònicaBonell, d’una declaració institucional d’adhesió. En relació ambaquest tema, el 20 de juny tindrà lloc una taula rodona –a dosquarts de vuit del vespre al vestíbul del Consell– que porta pertítol Les xarxes socials i la prevenció de l’assetjament i de l’abússexual sobre els menors. Hi prendran part la consellera gene­ral i parlamentària de referència en violència infantil del Conselld’Eu­ropa, Sílvia Bonet; la fiscal adjunta, Alexandra Cornella, il’advocat Josep Antoni Silvestre, i actuarà com a moderador elperiodista Gabriel Fernández.Nous càrrecsde l’agència deproteccióde dadesEl Consell General va no­menar ahir els nous direc­tius de l’Agència Andorra­na de Protecció de Dades.Només es va presentar unacandidatura, encapçaladaper Joan Crespo com a di­rector i Anna Cedena coma inspectora. Tant el grupdemòcrata com el grupsocialdemòcrata li van do­nar suport, però no el grupmixt, que es va abstenir. Elpresident d’aquest últimgrup, Jaume Bartumeu,va argumentar l’abstencióexplicant que entenia quela candidatura havia d’in­cloure també un segoninspector.Un 28% delscasos delRaonador sónsocialsUn dels punts de l’ordredel dia inclosos a la sessiód’ahir del Consell Generalva ser l’informe del Raona­dor del Ciutadà del 2012.Així, es va fer un repàs dela tasca que va portar a ter­me aquesta institució durantl’any passat, en què va des­tacar el creixement impor­tant de casos que es vanexaminar, passant de 249 el2011 a 307 el 2012, així comun augment important delsexpedients relacionats ambqüestions socials, a causade la situació econòmica.De la totalitat dels casos vis­tos, només sis no estavenresolts en el moment en quèes va elaborar la memòria del’any passat. Un 28% delsexpedients estaven relacio­nats amb l’àmbit social, un27% amb l’administració,un 15% amb la justícia i un21% amb accions privades.
  8. 8. Andorra8 Divendres, 14 de juny del 2013Andorra Telecom va presentarahir tres novetats que afectenla telefonia mòbil, concreta-ment el servei de dades. Unafa referència a les tarifes en iti-nerància. D’aquesta manera, apartir d’ara, i en un principi finsa finals d’any, a la zona 1, és adir França, Espanya i Portugal,costarà 0,95 euros baixar-se unmegabyte (MB), mentre que finsara la tarifa era de tres euros permega. El responsable de màr-queting i relació amb el client,Carles Casadevall, va indicarque aquesta novetat afectarà44.100 clients que tenen forfetsMobiland o Mobiland contracte.Aquesta nova tarifa està vigentdes del passat 1 de juny.La segona novetat fa refe-rència als avisos que rebran elsclients sobre els MB consumitsen itinerància i, d’aquesta ma-nera, se’ls enviarà un SMS quantinguin 20 euros acumulats itambé hi ha programats avisosa mesura que es vagin superantimports superiors com ara els 50euros, els 100, els 200 i els 400, ifins a 5.000 euros. Casadevall vaexposar, però, que aquest serveiés personalitzable i, per tant, lapersona que vulgui rebre avisosa partir d’una altra quantitat di-ferent haurà de trucar al 115 perdemanar altres tipus d’activaciódel missatge.La tercera novetat afectaels usuaris de Mobiland Clic ipermetrà que puguin navegarper internet amb el seu mòbil.D’aquesta manera, hi haurà dis-ponibles dues modalitats, unaa partir d’un euro per 50 MB iuna altra a tres euros per 250MB. Aquests forfets tindran unadurada de 24 hores un cop s’ac-tivin i per sol·licitar-los s’hauràd’enviar un SMS al 101 per als 50MB o al 102 per als 250 MB. Se-gons Casadevall, aquest serveiestà especialment pensat per alsjoves o per a turistes que tenenMobiland Clic. Des d’ahir ma-teix ja es pot fer servir.MB en itinerància més baratsa França, Espanya i Portugaltelecomunicacionstati masiàEl responsable de màrqueting d’Andorra Telecom, Carles Casadevall.També es posen en marxa forfets per a internet per a Mobiland Clicm. f.Andorra la Vella.Fins a 347.889 vehicles van entraral país al llarg del mes passat, laqual cosa suposa una variaciópercentual positiva respecte almateix mes de l’any passat del8,7%. Els turismes provinentsd’Espanya han tingut una va-riació percentual positiva del’11,7%, així com els provinentsde França, que l’han tingut del3,3%. De tota manera, l’acumulatd’aquest any és d’1.544.301, xifraque suposa una disminució del-3,4% respecte a l’acumulat devehicles entrats durant el mateixperíode de l’any passat.Durant el mes de maig tantel total de turismes com el devehicles pesants han tingut unavariació percentual positiva,d’un 8,6% i d’un 11,5% respec-tivament. Pel que fa als vehiclespesants, han registrat una varia-ció percentual positiva a les duesfronteres, del 4,6% per la fronte-ra hispano-andorrana i del 28,4%per la franco-andorrana.Pel que fa a l’acumulat del’any, cal assenyalar que el totalde turismes ha tingut una varia-ció percentual negativa del -3,2%i el total de pesants, del -8,9%.Les dades mostren que l’acu-mulat d’entrada de vehicles delsdarrers dotze mesos ha dava-llat un -2,2% respecte del totalacumulat del mateix període del’any passat.L’entrada de vehicles creixun 8,7% i se situa en 347.889balanç del maigRedaccióAndorra la VellabondiaDurant el mes de maig van entrar més vehicles que l’any passat.La variació mensual delspreus al mes de maig és del0,1% (maig 2012, 0,3%), cosaque fa que la variació anyalde l’IPC se situï al 0,3% (abril2013, 0,5%). Així, segons el de-partament d’Estadística, l’IPCsubjacent anual s’ha situaten el 0,7%.Les dades mostren que elsgrups que mantenen un com-portament a l’alça són salut imobles, vestit i calçat, i alimen-tació. Per la seva banda, elsgrups que mantenen un efec-te moderador sobre l’IPC sóntransport, esbarjo i hoteleria irestauració, habitatge, i béns iserveis diversos. Finalment, elgrup esbarjo manté la mateixavariació que l’any anterior.D’altra banda, al mes demaig la diferència entre l’IPCi la inflació subjacent és de-0,4 punts. En aquest sentit,Estadística assenyala que pu-gen les variacions anuals delspreus dels productes frescos(2,1% en variació anual; 1,2%en variació mensual) i baixenles dels productes petroliers(-2,5% en variació anual; -1,7%en variació mensual).Pel que fa als països veïns,la variació anual de l’IPC a Es-panya se situa a l’1,7% (abril2013, 1,4%) i la variació men-sual, al 0,2%. La variació inte-ranual a França se situa al 0,8%i la variació mensual, al 0,1%.L’IPC anual se situa al0,3% al mes de maigtati masiàL’alimentació va tenir un comportament a l’alça.RedaccióAndorra la VellaeconomiaL’Escola Andorrana d’Andorra la Vella va acollir ahir una cursade 25 cotxes elèctrics, fets per un centenar d’alumnes del centre,en un projecte que ha comptat amb la col·laboració de FEDA.El treball per aconseguir posar en marxa aquests 25 cotxes, quefuncionen amb plaques solars o amb piles, va començar a prin-cipi de curs, tractant a classe les energies i el seu funcionament,i fa un mes els grups de treball, formats per quatre o cinc alum-nes, van començar la construcció dels vehicles. FEDA ha ceditles plaques solars i els motors necessaris per propulsar-los.Cursa de cotxes elèctrics fetsper estudiants de primàriasfgaeducació
  9. 9. andorra 9DivenDres, 14 De juny Del 2013Evoluciódels mercatsfinancersamericansConferènciaa càrrec de Robert Leininger,vicepresident de GAMCO, companyianord-americana experta en la gestiód’inversions en renda variable.Conferència en anglèsamb traducció simultània.18 de juny de 2013 - 19 hEdifici Crèdit Centre · 3a plantaAv. Meritxell, 80 · Andorra la VellaConfirmació d’assistència al 88 88 88.tati masiàassociacionsAndorra acull des d’ahir la reunió del Bureaude l’Associació Europea d’Antics Parlamenta-ris dels països membres del Consell d’Europa(FP-AP). Ahir, després de la tradicional fotode famílies, els participants en la trobada vanvisitar Casa de la Vall i l’hemicicle del ConsellGeneral i posteriorment hi va haver una recep-ció de benvinguda. Avui, a banda de la reunióque mantindran al matí, hi ha programada unataula rodona sobre Andorra i els seus reptes.Reunió d’antics parlamentaris europeusEl nombre d’assalariats es vasituar al mes de març en 37.198persones, xifra que suposa un2% menys respecte al mateixmes del 2012, segons les dadesfetes públiques ahir pel depar-tament d’Estadística.Un mes més el sector de laconstrucció va continuar lide-rant la davallada d’assalariats,amb una caiguda del 15,9%, toti que també van registrar vari-acions negatives els sectors in-dústries manufactureres, ambun 8%; venda i reparació de ve-hicles de motor, amb una caigu-da del 6,2%, i comerç a l’engròsi intermediaris del comerç, ambuna variació negativa del 5,6%.En canvi, van registrar variaci-ons positives sectors com altresactivitats socials i serveis per-sonals, producció i distribuciód’energia elèctrica, gas i aigua, iactivitats immobiliàries i serveisempresarials.D’altra banda, la massa sa-larial total del mes de març vaser de 76 milions d’euros, que estradueix en una variació positi-va de l’1,2% respecte al mateixmes de l’any anterior. En aquestsentit, Estadística va remarcarque aquest mes destaca notable-ment el sector de la construcciócom el que ha rebut més impac-te per la variació anual negati-va de la massa salarial, amb un22,5% menys; seguit de llarsque ocupen personal domèstic,amb una caiguda del 7,5%; in-dústries manufactureres, ambun 5,8% menys, i agricultura,ramaderia, caça i silvicultu-ra, amb una variació negativadel 5,7%.En sentit contrari, els sectorsamb una variació positiva sónsistema financer (25,2%) i altresactivitats socials i serveis per-sonals (6,5%). Pel que fa a lesdades dels últims dotze mesos,la mitjana de la massa salarialés de 72,3 milions d’euros, ambuna variació negativa respecteal mateix període de l’any ante-rior del 2%.Les dades també revelen queel salari mitjà total es va situaren 2.043,60 euros per a aquestmes, amb una variació lleugera-ment positiva del 3,2% respecteal mateix mes de l’any anterior.Aquest augment és conseqüèn-cia, principalment, de la vari-ació positiva de tres sectors:sistema financer (23,9%), trans-ports i comunicacions (5,1%) icomerç a l’engròs i intermedia-cions del comerç (4,7%).Per contra, presenten unavariació anual negativa els sec-tors construcció, amb el 7,8%menys, seguit de les llars queocupen personal domèstic, ambuna caiguda del 3,2%, i de l’ad-ministració pública i seguretatsocial, amb una variació negati-va de l’1,5%.El nombre d’assalariats tornaa caure novament al marçmercat laboralt. m.el sector de la construcció no aixeca el cap.La construcció, amb una caiguda del 15,9%, lidera la davalladaRedaccióanDorra la vella
  10. 10. ANDORRA10 DIVENDRES, 14 DE JUNY DEL 2013GUIADESERVEISTracte especial a clients ambtractaments mèdics diaris*viatges especials a convenirTAXICOL·LECTIUREGULARSERVEI DIARI A BARCELONAI RODALIES* (feiners)SORTIDA A LES 11 DEL MATÍTORNADA A HORA CONVINGUDAA PARTIR DE LES 17 HORES viatges especials a convenirTORNADA A HORA CONVINGUDATel. 398 406jagai@hotmail.comAnna CalafellFOTOGRAFIAEnllaços, comunions, batejos,esdeveniments, books, publicitatTot el que imaginis, personalitzat per a tuwww.annacalafell.cominfo@annacalafell.comTel.: +34 973 98 62 04L’associació Hi Arribarem con-tinua amb la ferma voluntat deportar les persones discapaci-tades a gaudir de la muntanya.Tenen segur que aquesta citaserà al mes de setembre, tot i queencara no han concretat la dataexacta ni tampoc el lloc on ani-ran, però tenen clar que per or-ganitzar aquesta sortida necessi-ten voluntaris i per això fan unacrida a tots els que es vulguinimplicar en aquest projecte. I perrecaptar diners, i de la mà delRotary Club, la setmana que ves’ha organitzat un dinar en quèse subhastaran lots de vins.Tal com posen en relleu elsresponsables d’Hi Arribarem,l’entitat té com a objectiu donarl’oportunitat als discapacitats depoder gaudir d’una experiènciaa la muntanya, ja que en el seudia a dia sovint no poden gaudirde l’entorn. En l’esperit de l’asso-ciació també hi ha conscienciarla població i impulsar el volunta-riat, especialment entre els mésjoves. L’associació mare va néi-xer a França i a Andorra comptaamb el suport del Rotary Club.Per poder recaptar fons per aHi Arribarem, dimarts de la set-mana que ve s’ha organitzat untast de vins i un dinar, del quales fa càrrec el Rotary Club. Enel transcurs del dinar es duràa terme una subhasta de vins iels convidats podran comprartiquets per participar-hi. La citaserà a partir de la una del mig-dia al restaurant 120 de l’avin-guda Meritxell. Segons posenen relleu des del Rotary, el “centper cent de la recaptació” aniràa benefici de l’associació i perfer les reserves s’ha de trucaral 877 500.Hi Arribarem vol fer la sortidaa la muntanya al setembreASSOCIACIÓTATI MASIÀEl Rotary dóna suport a Hi Arribarem.L’entitat pretén fer l’excursió per a discapacitats i busca voluntarisM. F.ANDORRA LA VELLAL’Aqualounge d’AnyósParkva ser l’escenari ahir de la pre-sentació del Mini Fluor, de lamà de Pyrénées Motors. Lafesta va ser amenitzada pelcantant Patxi Leiva, que ambles seves cançons va omplir demúsica l’acte.Aquells que van voler par-ticipar en la festa van poderconèixer de primera mà les ca-racterístiques del Mini Fluor,que es caracteritza pels detallsen aquesta tonalitat, ja siguiverd, rossa o taronja, entrealtres colors. I és que el fluorestà de moda i Mini apostaper aquests tons en franges ala carrosseria o en altres de-talls del vehicle, tant a l’exte-rior com a l’interior. La líniaMini Fluor està disponible pera la majoria de models de lagamma Mini.En definitiva, música, co-lors i bon ambient van ser ahirels grans protagonistes de lafesta a AnyósPark.Mini Fluor es presenta enuna festa a AnyósParkTATI MASIÀUn moment de la presentació, ahir.REDACCIÓANDORRA LA VELLAEMPRESACom és tradicional cada 13 dejuny, dia de Sant Antoni dePàdua, el barri del Puial vaacollir ahir una missa en ho-nor al seu patró. Un cop mésel carrer del Puial es va omplirde gent que no es volia perdreel tradicional repartiment depanets posterior a la missa.Els cònsols de la capital no esvan perdre la festa.Festa al barridel PuialAGÈNCIESANDORRA LA VELLA
  11. 11. andorra 11Divendres, 14 de juny del 2013La Parròquia és una exposicióvirtual que mostra l’origen i eldesenvolupament del procésd’autonomia d’Escaldes-Engor-dany a través dels documentsmés rellevants, creada amb mo-tiu del 35è aniversari de la par-ròquia, que és avui, 14 de juny.Les persones interessades a con-sultar aquests documents, araho poden fer mitjançant la pàgi-na web www.e-e.ad/parroquia.La mostra harmonitza dosfets: el 35è aniversari de la par-ròquia (1978-2013) i els canvisque introdueix la xarxa en lamanera de difondre el patri-moni parroquial. Així, l’exposi-ció vol commemorar la diada i,alhora, fer arribar el patrimonidocumental d’un procés recent.Els documents que formenpart de la mostra figuren pelseu número de registre, que noés sinó el número amb què estancatalogats al fons de l’arxiu.La cronologia sobre la quals’ha elaborat el discurs expo-sitiu s’ha extret de la narracióque fa Alfred Llahí en el llibreLa parròquia d’Escaldes-Engor-dany. Aproximació al procés de re-ivindicació autonòmica, editat pelComú d’Escaldes-Engordanyl’any 1996 en ocasió del 18è ani-versari.Exposició virtual del procésd’autonomia d’EscaldeshistòriaRedaccióAndorra la Vellac. e-eUna imatge de la web.El director del departament d’Institucions Penitenciàries, Mi-quel García, es va reunir ahir amb una delegació de l’UnicefAndorra, integrada per la presidenta, Maria Rosa Babot; la di-rectora, Marta Alberch, i Héctor Encuentra, que van visitar elnou mòdul de menors. La trobada va servir per explicar lescondicions d’internament dels menors i establir les bases decol·laboració per millorar i ampliar els serveis oferts als me-nors internats. En aquest sentit, aquesta voluntat es podriamaterialitzar amb noves xerrades o tallers.Col·laboració entre l’Unicefi Institucions PenitenciàriessfgamenorsVallnord encetarà demà la tem-porada d’estiu amb activitats no-ves i una millora del servei. Undels aspectes que es potenciaranserà la gastronomia, seguint aixíamb l’aposta d’aquest hivern. Se-gons va explicar el conseller deTurisme del Comú de la Massa-na, Sergi Balielles, la voluntat ésimpulsar activitats familiars lli-gades a la gastronomia, com potser l’organització de barbacoescombinades amb animacions al’exterior o aniversaris. “Cadacop la gent ho demana més”, vadir Balielles. Per això s’ha des-tinat una inversió important amillorar i renovar el servei, vadestacar el director general deVallnord, Martí Rafel.Així mateix, una novetatd’aquesta temporada serà elcircuit interpretatiu del circ gla-cial de Tristaina. El conseller deTurisme del Comú d’Ordino,Bartumeu Gabriel, va explicarque aquest nou producte permetconèixer la geologia i la flora ifauna d’aquesta zona. L’ofertad’Arcalís es completa amb el te-lecadira de Creussans, les excur-sions guiades a la vall de Sortenyi el parc de Segudet.A Pal s’han ampliat i reno-vat les activitats d’aventura, ad-quirint material nou per al tiramb arc, el descens amb kartsi els karts elèctrics. Balielles vaafirmar que activitats com elsinflables, la tirolina o el tir ambarc s’han seguit potenciant per-què “tothom s’està espavilant”i la gent les demana. El que síque s’ha eliminat és el kàrting,ja que era incompatible amb laCopa del Món de mountain bikeper qüestions d’espai (la pro-va atraurà 700 corredors i 100equips). També hi haurà rutesguiades a peu i sortides a cavalldes d’Arinsal (que aquest any espotenciaran) i el parc natural delComapedrosa.Balielles va remarcar, però,que aquest estiu a Pal tot gira-rà entorn de la bicicleta. A partdels esdeveniments esportiusque acollirà, el sector compta-rà amb noves infraestructures.S’ha construït un nou circuit dedescens de la Copa del Món demountain bike del planell de laCaubella al poble de la Massana.El traçat implica la construcciód’un pont permanent al tramd’encreuament del circuit Maxi-avalanche i la carretera d’accés aPal. A més, s’han instal·lat altrespassarel·les i ponts.El conseller de Turisme de laMassana va explicar que la in-versió realitzada per a aquestatemporada s’ha de dividir endos aspectes. D’una banda, unapartida d’entre 300.000 i 400.000euros per a la celebració delsdiferents esdeveniments, i del’altra, la necessària per assumirles noves infraestructures, quetenen el suport econòmic delGovern, tot i que encara no s’hatancat i a la qual caldrà fer fronten un període de dos anys.Des de Vallnord també es vandestacar els diferents esdeveni-ments esportius que serveixenper dinamitzar l’estiu.preus adaptats a la crisiQuant a les tarifes, el directorde Vallnord va indicar que “sónpreus adaptats a la crisi” i peraquest motiu no s’han apujat.Rafel va remarcar que “és unrepte” millorar la qualitat sensetocar els preus.La temporada d’estiu dura-rarà tres mesos, fins al 15 de se-tembre. Rafel va assenyalar queaquest és un “estiu millorat”,sempre que el temps ho permeti.Al mateix temps va destacar eltreball en equip realitzat entreEMAP, Secnoa i Andorra Turis-me i l’esforç per desestacionalit-zar l’oferta i poder atraure visi-tants durant l’estiu.Vallnord potencia la gastronomia imanté els preus de les activitats d’estiupresentació de la temporadam. s. c.palAltres novetats són el circuit interpretatiu del circ de Tristaina i la renovació de l’oferta d’aventuravallnordUna ruta amb buguis a Vallnord.La temporada d’estiuarrencarà demài finalitzarà el 15de setembreTambé destaquenels nous circuits iinfraestructures delVallnord Bike Park
  12. 12. Andorra12 Divendres, 14 de juny del 2013Els establiments del centrehistòric de la capital van es-tar oberts ahir fins a la mitja-nit en el marc de la propostaDe copes al centre històric d’An­dorra la Vella. Regals, activitatsi fins i tot un còctel creat per al’ocasió van complementar laproposta.Portesobertes finsa la mitjanittati masiàcentre històricDivuit padrins i joves de laMassana han compartit l’ex-periència de conèixer el parcnatural del Comapedrosa, enel marc de les accions con-juntes entre el departamentde Joventut i l’àrea Social. Elsparticipants van fer fotografi-es i ara hi haurà un concurs.Sortida alComapedrosad’avis i jovesc. la massanala massanaEls membres del Consell d’In-fants de Sant Julià van exposarahir la seva proposta davantdels membres de la corporaciólaurediana. A més d’altres inici-atives que ja han pogut realitzardurant el curs, els alumnes delstres sistemes educatius han ins-tat a instal·lar senyals acústicsals semàfors per als discapacitatsvisuals. La cònsol major, Mont-serrat Gil, va valorar positiva-ment la proposta, ja que “és certque fa anys que està damunt lataula del Govern i no s’ha duta terme”.Per aquest motiu, a través delComú, els infants han adreçatuna carta al ministeri d’Econo-mia i Territori i, com va assenya-lar la cònsol, “si la fan els infantspotser té més ressò mediàtic i anivell del Govern són més reso-lutius que nosaltres”. El que síque va lamentar Gil és que nohi hagi una interacció més granamb els infants, i per això va de-manar que l’any vinent hi hagi“una relació més estreta” entreels cònsols i consellers i els alum-nes i que els primers siguin pre-sents a les reunions de treball.La portaveu del Consell d’In-fants, Lorena Gómez, va ser l’en-carregada d’exposar la proposi-ció sobre els senyals acústics.D’altra banda, la cònsol vaindicar que durant el curs s’hantreballat altres iniciatives ambels infants, com el mercat d’in-tercanvi que van organitzar, ambgran èxit de participació.Altres accions han estat millo-res al parc del Prat Gran, “per-què s’adeqüin a les seves neces-sitats”, segons Gil.Els infants demanen posarsenyals acústics als semàforsconsell dels menorsagènciesUn moment del Consell d’Infants celebrat ahir.Montserrat Gil espera que la proposta sigui ben acollida per l’executiuagènciessAnt julià de lòriaEl Comú d’Encamp ha acordatfinalment que el centre d’esplaiel Xiulet pugui seguir obert du-rant els mesos d’estiu. Els conse-llers de la corporació van pren-dre aquesta decisió després queles famílies afectades els tras-lladessin aquesta demanda. Elcònsol menor, Jordi Torres, vainformar que la concessionàriapodrà seguir ocupant el local(de propietat comunal) fins afinals d’agost per mantenir l’ac-tivitat si així ho desitja.Per aquest motiu, la corpo-ració va enviar ahir a aquestaempresa la notificació i ara estàa l’espera d’una resposta delsprivats. Aquesta decisió tambéha estat traslladada a algunesde les famílies. Torres va indicarque la proposta que s’ha fet ésallargar la concessió en les ma-teixes condicions. El fet que elXiulet es mantingui obert du-rant l’estiu ha d’oferir als paresmés temps per buscar una novaubicació per als infants. El còn-sol menor també va afegir quel’altra petició dels afectats, quevan demanar que el Comú tra-gués una nova concessió per aquatre o sis anys, no es materia-litzarà. Un cop es tanqui el local,s’hi realitzaran unes obres d’im-permeabilització i es mantindràtancat un període de temps perveure si amb dues ludotequesn’hi ha prou.El Comú acorda que elXiulet pugui seguir obertfins a finals d’agosttati masiàJordi Torres.m. s. c.Andorra la Vellaencamp
  13. 13. 13Divendres, 14 de juny del 2013Aquest cap de setmana tindràlloc una jornada de portes ober-tes a la promoció Setúria de laSeu d’Urgell per donar a conèi-xer quin és l’estat de les obresd’aquest bloc d’habitatges deprotecció oficial de l’Horta delValira, que promou la coope-rativa Nostrallar en una fincapropietat de l’Incasòl. Durant lavisita es podrà veure el pis mos-tra, que ja està enllestit.La promoció Setúria, quegestiona Salas Serveis Immobi-liaris, consta de vint habitatgesde lloguer i 40 de compra, ambaparcament i traster. L’edificiestà constituït per dues plan-tes soterrànies i cinc pisos. Elspisos de la planta baixa tenenpati. La majoria dels habitatgesdisposen de tres dormitoris, tretde sis, que són de dos dormi-toris. La superfície computabledels pisos varia entre els 62 i els80 metres quadrats. La construc-ció també té en compte l’adap-tabilitat.A més, la promoció Setúriaserà el primer edifici plurifami-liar de l’Alt Urgell a aconseguirel certificat de qualificació ener-gètica A, fet que el convertirà enun referent pel que fa a l’estalvienergètic i el respecte ambiental.El director general de SalasServeis Immobiliaris, Ignasi Bat-lle, va explicar que ja es disposade 25 socis que adquiriran unhabitatge. “Són moments com-plicats, però tenim un bon pro-ducte i una bona manera de ferles coses, i esperem que la gentinteressada a adquirir un nouhabitatge ens faci confiança”,va assenyalar.Els preus dels habitatges es-tan fixats segons el mòdul d’Ha-bitatges amb Protecció Oficial.També compten amb ajudes ales quotes del préstec hipotecari.La visita es podrà fer d’onzedel matí a dues del migdia i decinc de la tarda a vuit del vespredissabte, i des de les onze delmatí fins a les dues del migdiadiumenge.Els socis de la cooperativa javan poder fer el cap de setma-na passat una visita d’obra i vanpoder veure els pisos.L’Ajuntament de la Seu d’Urgellja ha obert el termini per podersol·licitar un espai a la mostraempresarial i comercial que télloc en el marc de la Fira de SantErmengol, que se celebrarà elsdies 19 i 20 d’octubre, segons vainformar ahir el consistori, queva destacar que en aquesta edicióes compta amb la col·laboracióde l’Associació d’Empresaris del’Alt Urgell a l’hora de muntaraquesta secció de la fira.Precisament, dimecres que ve,a les vuit del vespre, tindrà llocuna reunió informativa a la salad’actes de l’Ajuntament, en quès’informarà, s’assessorarà i es po-drà resoldre qualsevol dubte res-pecte a la participació d’empre-ses i comerços de la ciutat en lafira. Fins al dia 4 de setembre espot presentar la sol·licitud, quees pot trobar a la mateixa Oficinad’Atenció Ciutadana de l’Ajun-tament. Aquesta instància tambées pot trobar a la web www.fira-santermengol.cat.El regidor de Promoció Eco-nòmica, Jordi Pallarès, va recor-dar que la fira suposa un “bon igran aparador per a tots els co-merços, establiments i empresesde la Seu i comarca per donar aconèixer els seus serveis i pro-ductes, ja que en dos dies la visi-ten més de 60.000 persones”.L’organització proposa dife-rents modalitats de participacióa l’espai destinat a la promocióempresarial. D’una banda, hihaurà un tipus d’espai delimitatamb connexió elèctrica, vigilàn-cia, neteja i assegurança. L’estandi la decoració seran a càrrec del’expositor. Aquest espai costa 15euros per metre quadrat. D’altrabanda, hi ha un estand modulattancat, amb connexió elèctrica,vigilància, neteja i assegurança, ila decoració a càrrec de l’exposi-tor per un preu de 30 euros permetre quadrat. I la tercera és unacombinació de les altres dues.Obert el termini per participaren la mostra empresarialfira de sant ermengolagènciesUna edició anterior de la Fira de Sant Ermengol.L’Ajuntament de la Seu convoca per dimecres una reunió informativaRedaccióla seu d’urgellfiscalitatLa guàrdia civilintervé 113.120euros a la C-14a Valls de ValiraRedaccióLes valls de valiraLa guàrdia civil va intervenirdimecres 113.120 euros a unveí de Pozuelo de Alarcón de59 anys quan circulava per laC-14 al terme municipal deles Valls de Valira, segons vainformar ahir la comandànciade Lleida. Els fets van tenirlloc poc després de les set dela tarda, quan els agents vanaturar un Volkswagen Poloamb matrícula espanyola alquilòmetre 175 de la C-14.L’escorcoll al vehicle vapermetre trobar 92.800 eu-ros en un sobre dins d’unmaletí, 20.000 euros amagatsdins d’una sabata i una car-tera amb 320 euros, que fanun total de 113.120 euros.L’inculpat, J. L. S. E., va con-tinuar el viatge amb mil eu-ros en concepte de mínim desupervivència i la resta delsdiners va quedar a disposicióde la comissió de Prevencióde Blanqueig de Capitals iInfraccions Monetàries delBanc d’Espanya.Jornada de portes obertes alspisos de la promoció SetúriahabitatgeRedaccióla seu d’urgellSSILa façana de la promoció Setúria a l’Horta del Valira de la Seu d’Urgell.certàmensLa Seu celebrademà una festadedicada almón del cavallRedaccióla seu d’urgellL’Associació Cavallista del’Alt Urgell (ACAU) i l’Ajun-tament de la Seu han organit-zat per demà una festa dedi-cada al món dels cavalls ambun ampli programa d’activi-tats per a tothom, que tindranlloc al camp de terra situat alcostat de l’aparcament muni-cipal del Dr. Peiró de la capi-tal alturgellenca, segons vainformar ahir l’Ajuntament.La jornada, batejada comLa Seu a cavall, començarà ados quarts de deu del matíamb el lliurament de dorsalsals participants. A les deu tin-drà lloc una gimcana populara cavall. Ala una hi haurà unaexhibició de doma natural idoma clàssica a càrrec de l’hí-pica SantAntoni.Ados quartsde tres de la tarda tindrà llocun dinar per a tots els parti-cipants, i a dos quarts de siss’iniciarà una concentració detots els genets per començaruna cercavila popular a cavallpels carrers de la ciutat.
  14. 14. 14 Divendres, 14 de juny del 2013No us confongueu. La cintu-ra abillada amb llenceria fina;el primer pla d’una noia rossad’ulls blaus; els pots de cara-mels; les llaunes de Coca-Colafredes i el Palau de Vidre deLondres que veieu a les imat-ges que acompanyen aquest textno són fotografies: són pintu-res i dibuixos, fets a llapis, oli,aquarel·la... Els artistes hiperrea-listes busquen la precisió, captarla realitat absoluta i, per això, lesseves obres semblen fotografies.Només de ben a prop es captaque el que observem és una pin-tura o un dibuix.El Museu del Tabac-AntigaFàbrica Reig va proposar a l’ex-perta en hiperrealisme MaggieBollaert que comissariés unaexposició dedicada a l’estil artís-tic. Bollaert va recórrer a les col·leccions privades per reunir unacinquantena d’obres de 31 artis-tes nord-americans i europeus.Algunes són tan grosses ques’han hagut de penjar al vestíbuldel museu i d’altres s’han hagutde descartar per a la mostra Hi-perrealisme avui.Precisament, una de les carac-terístiques dels hiperrealistes ésla seva obsessió per la grandio-sitat, per amplificar els elementsque retraten –tot i que també hiha alguns exemples d’obres depetites dimensions–. Bollaert su-bratlla que una llauna de Coca-Cola, reproduïda a escala real,no captaria l’atenció de l’espec-tador. “El gran format és moltmés impactant”, va remarcarahir la comissària.Els hiperrealistes són tan per-feccionistes que volen plasmarfins a l’últim detall: si el bell ros-tre de la noia rossa té pèls al nas,els faran sortir; el borrissol dela pell, també. “En tots els qua-dres prescindeixen de la textura,ni tan sols es veu la marca d’unpinzell”, aclareix l’experta en elmoviment, “perquè creuen quela pintura i les pinzellades co-breixen les imperfeccions”. Noseria hiperrealisme, seria compassar el Photoshop.Els artistes d’aquest correntcapten les llums i les ombrescorrectament en la seva obra.Pintors com Turner (1775-1851)erraven en la col·locació de lesombres perquè pintaven en unpaisatge canviant, de memòria.Però els hiperrealistes utilitzenla fotografia per “congelar unmoment en el temps”, és unaeina més per aconseguir la per-fecció i la precisió total. Ells ma-teixos acostumen a prendre lesfotografies amb què treballaran.De fet, el moviment, tal comel coneixem ara, va començarals anys 60 als Estats Units, ones coneixia com a fotorealisme.A Europa va evolucionar i es vaanomenar hiperrealisme. Però elcorrent pictòric no va sorgir delno-res; Bollaert aclareix que haexistit sempre, és una “continu-ïtat”, “l’evolució del classicisme,del neoclassicisme, de Hopper(1882-1967) i del pop art”. Defet, “Rembrandt o Dalí ho podri-en ser”, suggereix la comissària.Els temes dels hiperrealis-tes són, bàsicament, tres: figurahumana i retrat; natura morta,entesa com el nostre entorn quo-tidià, i paisatges campestres iurbans. Els pintors, però, capten“la contemporaneïtat”, els temessón molt actuals perquè mostrenla realitat d’avui. Per exemple,José Campos (1966) pinta llau-nes de Coca-Cola; Cynthia Poole(1956), xocolatines Twix i Kit-Kat; David Finnigan (1964), unsaler i un pebrer d’un restaurantde la Ruta 66; Antonio Castelló(1972), prunes; Tjalf Sparnaay(1954), un pot de ketchup Heinzo un ou ferrat, i Andrew Holmes(1959), camions. I en un paisatgebucòlic, Christian Marsh (1979)hi plasma els edificis que s’in-sinuen darrere dels arbres o elsfanals de llum, i John Salt (1937)retrata solars bruts amb cotxesatrotinats. És la realitat, tal qual.Els retrats i la figura humana,però, són realment sorprenents.Paul Cadden (1964) dibuixa allapis un rostre envellit pel pasdel temps amb una mirada pro-funda, o un noi refrescant-se. Unaltre pintor espanyol que sonaamb força (a més del ja esmentatPedro Campos i les seves natu-res mortes) és el de Juan Cos-sio (1960), del qual es mostrendues dones nues: una en tensiói l’altra simulant una crucifixió.Philip Harris (1965) també éscapaç de pintar amb oli sobre lliun home gran, ple d’arrugues, idues nenes entre clarobscurs.Simon Hennessey (1973) ensdóna la benvinguda al Museudel Tabac amb un immens retratd’un home barbut i ens sorprènamb el rostre de la seva cosina(la noia d’ulls blaus que ja hemmencionat).Alguns artistes de la mostrasón bastant joves i d’altres es de-diquen a aquest corrent ja des defa unes dècades, però és ara quel’hiperrealisme comença a en-trar amb força a museus i galeri-es, com és el cas del veterà JohnSalt, present al MOMA de NovaYork, al Thyssen de Madrid i ala Tate Modern Gallery de Lon-dres. La National Gallery deLondres va escollir Ben Johnson(1946) per a la primera exposiciód’un artista viu al seu espai.Menció especial es mereixl’únic artista present a l’exposi-ció que no és viu: John Kacere(1921-1999). El nord-americànomés va pintar un quadre hi-perrealista en la seva vida, i vaser l’atrevit i suggerent fragmentde cos de dona (cintura, cul i cui-xes) amb llenceria fina. El qua-dre és un oli sobre tela pintat el1989 i 25 anys després encara ésactual, remarca Bollaert.La comissària de l’exposicióadmet que l’hiperrealisme con-venç de seguida l’espectador“perquè no hi ha interpretaciópossible, no se sent inhibit”.L’hiperrealisme és, sobretot, unademostració d’una tècnica moltacurada, una precisió absoluta iun perfeccionisme extrem.L’hiperrealisme contemporani, precisiói monumentalitat al Museu del Tabacexposicióe. j. m.sant julià de lòriaEl moviment artístic reprodueix retrats, paisatges i natures mortes com si fossin fotografiestati masiàA dalt, la directora de la Fundació Julià Reig, Maria Martí, i la comissària de l’exposició, Maggie Bollaert. A baix, unavisitant observa dues obres de Pedro Campos, pintades l’any 2008, i, a la dreta, una obra de Ben Johnson de 1984.
  15. 15. cultura 15Divendres, 14 de juny del 2013El lingüista britànic Max Whe-eler ha estat reconegut amb el23è Premi Internacional RamonLlull. El premi, dotat amb 8.000euros, el convoquen anualmentla Fundació Ramon Llull (FRL),que es va vincular al guardól’any passat, i la Fundació Con-grés de Cultura Catalana. Elguardó reconeix el conjunt del’obra d’una persona de fora deldomini lingüístic català peròque té un intens coneixementde la realitat històrica i culturalcatalana.El jurat del premi defineixWheeler (Middlesex, Angla-terra, 1946) com a “filòleg en elsentit més tradicional del termei lingüista teòric en el sentit mésmodern de l’expressió” i afegeixque “té l’estranya habilitat i lavirtut de conjuminar el coneixe-ment detallat de les dades i de lahistòria de la llengua catalana,propi dels nostres millors filò-legs, i el coneixement profunddels models teòrics més innova-dors i més adequats per a la des-cripció lingüística, propi delslingüistes teòrics”.El jurat d’enguany ha estatintegrat per Vicenç Villatoro(director de l’FRL), Isidor Marí,Manuel Pérez-Saldanya, Joa-quim Torres, Francesc Vallver-dú, Miquel Strubell i Marta Ro-vira. En la deliberació, el juratha valorat que “la candidaturade Wheeler resulta especial-ment rellevant a hores d’ara,coincidint amb la seva recentjubilació, que no ha fet sinó in-crementar la seva dedicació a lanostra llengua”.Wheeler és catedràtic emèriten lingüística a la Universitat deSussex. El filòleg es va formarcom a romanista a la Universitatd’Oxford, on va llegir el 1975 laseva tesi doctoral, centrada en lafonologia generativa del català.Posteriorment va ser professorde lingüística a la Universitat deLiverpool fins al 1989 i desprésa Sussex, on va treballar fins a laseva jubilació. Va ser presidentde la Societat Anglocatalanade 1993 a 1996 i és membre dela secció filològica de l’Institutd’Estudis Catalans des del 1997.El lliurament del guardó tin-drà lloc a Andorra el pròximnovembre durant la cerimòniad’entrega dels premis RamonLlull. L’any passat, l’FRL es vadesvincular del premi RamonLlull de les Lletres Catalanes,atorgat a una creació literària.La prioritat de la fundació és laprojecció exterior de la cultu-ra catalana i va crear dos nouspremis de reconeixement: l’una la millor traducció del català aqualsevol llengua, i l’altre per ala promoció de la creació artís-tica catalana. Les candidaturesper al premi de traducció es po-den presentar fins al 12 de juliol.L’FRL la van fundar el 2008el Govern i l’Institut RamonLlull. L’any següent s’hi van in-corporar el Consell General delsPirineus Orientals, l’Alguer il’Associació Xarxa de CiutatsValencianes Ramon Llull.El 23è premi Ramon Llull recauen el lingüista Max Wheelercertamen internacionalEl catedràtic s’ha dedicat intensament a l’estudi de la llengua catalanaRedaccióAndorra la VellabondiaMax Wheeler.En l’última dècada, el consumd’aigua ha passat de ser unasimple necessitat vital a tot unmón per als sibarites. La quan-titat d’aigua embotellada que escomercialitza arreu és incomp-table i cada vegada és més ha-bitual que s’organitzin tastosd’aigua i que els restaurants ofe-reixin cartes d’aigua.Aquesta sofisticació en elconsum d’aigua d’ampolla esconstata al Museu de l’Aigua deLleida, que presenta un miler debotelles i recipients per contenirel preuat líquid. Una petita se-lecció d’aquestes ampolles s’ex-posa al Centre d’Interpretacióde l’Aigua i del Madriu (CIAM),en la mostra Aigües del món, unmón d’aigües.Ampolles de disseny, clàssi-ques o úniques, aigües proce-dents d’icebergs, fonts, deus,brolladors, oxigenades, minera-litzades... L’aigua és molt mésque una combinació de dosàtoms d’hidrogen amb un d’oxi-gen (H2O), i no és tan inodora,incolora i insípida com ens haninculcat. Lluís XIV de França jaes feia portar per als àpats unaaigua concreta.L’exposició presenta les am-polles per l’ordre alfabètic delspaïsos. Per exemple, d’Alema-nya hi ha la marca Apollinai-re, que conté aigua volcànica;l’Oxygizer, austríaca, té mésoxigen; l’argentina Eco de losAndes es capta a més de 5.000metres d’altitud; la Berg, del Ca-nadà, és considerada una de lesmés pures perquè prové d’uniceberg; la Rain Forest prové dela selva tropical de Costa Rica,un país que cuida molt el seumedi ambient; la danesa Iskildebrolla a tres graus centígrads; laPellegrino ve d’Itàlia i Leonardoda Vinci ja coneixia la deu onneixia; l’Iceland Glacial proce-deix d’una glacera islandesa ila japonesa Finé és consideradasagrada.La mostra inclou també aiguad’Andorra, com la d’Arinsal,amb una ampolla del 2003, i lade l’aixeta, continguda en un en-vàs distribuït pel Centre Andor-ra Sostenible. I en la mostra nohi falten aigües catalanes (Vichy,Pineo, Font Vella o de Vilajuï-ga, que bevien Pla i Dalí), espa-nyoles (Solan de Cabras, Vilasdel Turbón) i franceses (Evian,Perrier).A part de l’origen i la compo-sició, el disseny de les ampollesés molt acurat: hi ha sèries limi-tades, fetes per dissenyadors demoda, ampolles ergonòmiques ienvasos elitistes.Aquest món de les aigües em-botellades tan sibarita s’exempli-fica molt bé amb l’aigua Fiji, del’arxipèlag homònim del Pacífic,que beuen estrelles com MickJagger. Però a Fiji un 35% de lapoblació no té accés a l’aigua po-table. A la mostra, d’aigües afri-canes només n’hi ha una, la Ka-roo, de Sud-àfrica, ja que l’accésa l’aigua potable al continent ésmolt escàs. Molta sofisticació, sí,però també una ocasió per plan-tejar-se el malbaratament de l’ai-gua dolça (només és un 0,4% del’aigua del món) i la desigualtata l’hora de distribuir els recur-sos naturals.El CIAM mostra una selecciód’aigües embotellades del mónexposicióe. j. m.escaldes-engordanytati masiàAlgunes de les ampolles d’aigua exposades al CIAM.cinemaRedaccióAndorra la VellaRodatge a lesValls del NordClodette és una dona jubi-lada que es passa les horesavorrida davant del televisor.Un dia té la mala sort de que-dar-se atrapada a l’interiord’un telecabina. Mentre estàtancada li retornen els recordsde joventut, alhora que el re-llotge del temps corre el perilld’aturar-se per sempre.És l’argument de Clodette,el curtmetratge que aquestcap de setmana enregistraranels alumnes del primer Tallerd’iniciació al cinema. Immi-nent Produccions i Àrea Tagrodaran l’audiovisual a lesValls del Nord. Les localitza-cions principals seran el tele-cabina de la Massana, la FargaRossell, l’Escola d’Art d’Or-dino i l’hotel Santa Bàrbara.Josep Pozo és el produc-tor i codirector de Clodette i,a més, ha escrit el guió ambl’andorrana Maria Canabal.Les protagonistes del curt-metratge les interpreten lesactrius catalanes Mercè Sanz(Si te dicen que caí, La plaza deldiamante), Elisabet Terri i lajove andorrana Ingrid Morell.Una trentena de persones, lamajoria veïns d’Andorra, col·laboraran en el rodatge.La iniciativa compta ambel suport de diverses entitatspúbliques i privades.teatreRedacciócanillo‘Stop’, funció deltaller de CanilloEls alumnes del Taller de te-atre per a adults de Canilloestrenaran dimecres que ve,dia 19, l’obra Stop, de CarlesAlberola i Roberto García. Lafunció serà a les 21.30 al Pa-lau de Gel. L’entrada és gra-tuïta. La versió de Stop l’haadaptat i la dirigeix MercèCanals. Els actors de l’espec-tacle són Sílvia Dosta, DâniaFerreira, Ingrid Pacheco, IliusGonzález, Víctor Patón i JoanCarles Vidal.esculturaRedaccióordinoCruz cedeix lavaca a OrdinoL’escultor Toni Cruz i el còn-sol major d’Ordino, Ventu-ra Espot, van signar ahir elconveni mitjançant el qualCruz cedeix gratuïtament iindefinidament l’esculturaVaca bruna, situada a la ro-tonda d’entrada del pobled’Ordino. L’obra, una vacametàl·lica, s’hi va instal·lar eldesembre passat. Per NadalCruz també va cedir una vacafeta de cable elèctric com adecoració temporal.
  16. 16. 16 Divendres, 14 de juny del 2013Si una cosa va quedar clara enla conferència de calendari dela FIS que es va realitzar a laciutat croata de Dubrovnik, ésla plena confiança que hi ha almàxim organisme internacionalen el poder organitzatiu d’An­dorra i la qualitat de les sevesinstal·lacions. Tot el seguit deproves de primer nivell interna­cional que es van confirmar perals pròxims anys fa ser ambicio­sos i pensar més enllà, a portaruns Campionats del Món i unaCopa del Món masculina, totesdues opcions en esquí alpí. Enaquestes vies es treballa, peròabans s’han de seguir una sèriede passos, que es faran en elspròxims anys.Aquest plantejament se sus­tenta en dues bases sòlides i ésun projecte que es planteja desde fa un temps a la FederacióAndorrana d’Esquí (FAE). Laprimera és la confirmació dedues proves de la Copa del Mónfemenina, quatre anys desprésdel debut en aquest campionata Soldeu; i la segona, l’atorga­ment la pròxima temporada deles finals de la Copa d’Europa.“En una setmana es fan totes lesmodalitats tant masculines comfemenines”, indica el presidentde la FAE, Albert Coma. Pertant, “si passem aquesta provade foc, ¿per què no ho podemfer?”, referint-se als Mundials,amb els del 2021 al pensament. Irespecte a la Copa del Món mas­culina, després de dos cops fentla femenina, també es veu ambl’ambició d’organitzar-la.De moment la femenina esdisputarà el 2016 amb un super­gegant el 27 de febrer i una su­percombinada l’endemà. Totesdues curses a la pista Àliga deGrandvalira-el Tarter. Amb lesobres que s’han fet al traçat, pre­senta una longitud de 2,9 quilò­metres, 50 metres d’amplada iun desnivell de 751 m. Seguintles recomanacions de la FIS, esrecupera el tram final de l’antictraçat perquè les dues carrerestinguin l’arribada situada a lamateixa ubicació, per optimit­zar recursos tècnics. En el nourecorregut es realitzarà el super­gegant i en el vell, l’eslàlom. Du­rant l’estiu s’instal·laran 47 ca­nons d’innivació i les xarxes deprotecció per ser homologada aprincipis de la tardor per la FIS.L’estrena de la instal·lacióserà l’any vinent, del 10 al 16 demarç, amb les finals de la Copad’Europa, juntament amb l’Avetde Soldeu, que acolliran totes lesdisciplines en categoria masculi­na i femenina, cosa que farà quees disputin curses a les dues pis­tes simultàniament.surf de neuEl sector Arcalís de Vallnord esprepara per a importants citesen surf de neu. El 2014 organit­zarà una prova de la Copa delMón de boarder cross, que en seruna de les últimes que perme­tran la classificació per als JocsOlímpics de Sochi es presentacom una prova bàsica per alsque encara no s’hagin guanyatel lloc per ser-hi, fet que en mul­tiplica la repercussió. Es treballaen tres dates per acollir-la, totesel mes de gener: 10 i 11, 15 i 16,i 17 i 18. Per a les dues tempo­rades següents s’ha de confir­mar que la competició torni al’estació ordinenca. Les baixestemperatures i la neu acumula­da no han permès encara que espuguin instal·lar els canons dela pista de la coma d’Arcalís.esquí d’estil lliureHi ha l’opció que Grandvaliraaculli la temporada 14-15 unaprova de la Copa del Món d’es­quí d’estil lliure. Seria al parcde neu del Tarter i en el pròximcongrés de la FIS es podria con­firmar si continua la demandad’organització andorrana.quilòmetre llançatEn poc temps Andorra s’haconvertit en una referència enla disciplina en què s’agafen lesvelocitats més ràpides, el qui­lòmetre llançat. L’any vinenttornarà la Copa del Món, quees disputarà a la pista Riberalde Grandvalira-Grau Roig. Seràl’1 i 2 de març. El 28 de febrers’hi disputarà una cursa FIS ila Copa d’An­dorra i queda perconfirmar la Quicksilver fran­cesa. Serà l’oportunitat perquèels esquiadors mundialistes pu­guin lliscar en competició pelnou traçat.Durant l’estiu s’acabarà decondicionar la Riberal, perquèes pugui homologar a finals desetembre. Aquesta pista agafael relleu de l’Antenes, amb unescondicions d’acceleració més rà­pides, i és més llarga i segura pelpla d’arribada. Té un recorregutde 900 m i 60 m d’amplada, ambuna zona de frenada de 400 m.Aquestes característiques per­metran superar els 170 km/h,augmentant sensiblement lesvelocitats que es poden assoliractualment a l’Antenes.Mentrestant, ja està confirmatque la Riberal albergarà, l’1 i 2de març del 2015, els Campio­nats del Món de l’especialitat.S’aprofitarà l’esdeveniment i lapresència dels millors esquia­dors de velocitat per realitzartambé una prova de la Copa delMón, cita que està per confirmarque es torni a disputar per quartany consecutiu el 2016.S’assenten les bases per optar a unsMundials i una Copa del Món masculinaesquíjoan josep blascoAndorra la VellaLa FAE vol que les proves que s’organitzen els pròxims anys serveixin d’aval per aconseguir-hosfgaFrancesc Camp i Albert Coma van valorar la importància de portar proves de primer nivell al país.Lliurament de premis als esquidorsdel programa de tecnificacióLa Federació Andorrana d’Esquí (FAE) va realitzar ahir el lliura-ment de premis de la temporada als integrants del programa detecnificació. Els esquiadors alpins que hi prenen part són de ca-tegories sub-12, sub-14 i sub-16. La FAE també va confirmarSissi Hinterreitner, Kevin Courrieu, Arià Missé i Jan Sasplugascom a integrants de l’equip de l’ens per la pròxima temporada.tati masià
  17. 17. esports 17Divendres, 14 de juny del 2013La Federació Internacional deMotociclisme ha decidit, deuanys després, tornar a la nor-mativa del non stop, que no per-met als pilots aturar-se durantla competició, buscant més di-namisme en les curses i que espresentin més competides. Ladecisió no ha estat exempta depolèmica. El cap de setmana tor-na a Sant Julià de Lòria el Cam-pionat del Món amb el Gran Pre-mi d’Andorra, que es presentamés igualat que mai.La cita mundialista del Prin-cipat és la primera que es dis-puta a Europa de la temporada,després de passar pel Japó i elsEstats Units. En aquesta ocasióAdam Raga arriba com a líder,amb 70 punts, seguit de l’actualcampió del món, Toni Bou, no-més amb un de menys. Enguanyla classificació es presenta mésajustada que mai pel canvi en lanormativa, amb el non stop, queno permet les aturades i presentazones amb menys dificultat queles que es podien veure fins ara.En aquest sentit hi ha dispa-ritat d’opinions. Bou hi està encontra, ja que “no es pot aplicarcorrectament”. A les zones nosap si ha rebut una penalització.No veu les coses clares i mentre“a un el deixen parar una mica,a un altre no”. Considera que“el reglament s’hauria d’aplicard’una altra manera” i lamentaque s’hagi perdut dificultat enles curses: “Això és un Campio-nat del Món i les zones no podenser fàcils.”D’una manera ben diferent hoveu Takahisa Fujinami, companyseu d’equip a Repsol Montesa.“Ara hi ha més igualtat”, admetel japonès, que espera marxarde Sant Julià “havent fet podiels dos dies”.La prova tindrà divuit zones,amb un total de 18 quilòmetresde recorregut. Per Josep Puntí,president de la Federació Mo-tociclista Andorrana, el nou re-glament fa el trial “més dinàmici potser s’ha perdut espectacle,però el fa més emocionant i vi-brant”. Això fa necessari “teniruna constància en el recorregut igestionar bé el temps”. Quant ales zones preparades a Naturlàn-dia, s’han fet de tal manera que“es puguin sentir còmodes unpilot de nivell intermedi i els quelluiten pel Campionat del Món”.En aquesta ocasió el pàdoc estroba a dins del poble de SantJulià, cosa que apropa els pilotsi els equips als aficionats. A mésde ser puntuable per al Campi-onat del Món masculí, també hoserà per a la categoria femenina.En aquesta ocasió la múltiplecampiona Laia Sanz no hi serà,però hi haurà participació an-dorrana, amb Sandra Bonet, quenomés espera “gaudir del trial iaprendre molt dels grans profes-sionals”. Fa un mes que es pre-para per participar-hi i “l’objec-tiu és gaudir i acabar els dos diesde Mundial”. Recorda que “nosóc professional i no m’hi dedi-co”, i sobre el terreny “les zonesles veig molt dures”.Més igualtat que mai al GP d’Andorraamb el polèmic canvi de reglamenttrialtati masiàLa prova mundialista es va presentar ahir al Comú lauredià.La normativa ‘non stop’ no permet al pilot aturar-se i les zones són menys difícilsj. j. b.sant julià de lòriaUn bon grapat de competicionssón les que reuneix Vallnord enaquesta temporada d’estiu. Cen-tra la seva oferta en la bicicleta itindrà com a punt àlgid la Copadel Món de BTT, que retorna aldomini i que portarà els ridersmés destacats del panoramamundial durant quatre dies a laMassana, que disposa d’un cir-cuit referent a Europa.És el plat fort de la temporada.Es disputarà del 24 al 28 de juli-ol en les modalitats de descens,cross country i cross country elimi-nator. Hi prendran part més de700 pilots d’una cinquantena depaïsos. Serà la quarta prova delcalendari de la Copa del Món.Com a prèvia d’aquesta competi-ció, a mode de test per als recor-reguts mundialistes, es realitzaràel 6 i 7 de juliol la Guak CopaCatalana. La novetat d’enguanyés que no només es disputarà enl’habitual disciplina de descens,sinó també en cross country.La BTT no s’aturarà perquèabans, el 29 i 30 d’aquest mes,serà el torn de la MaxiavalancheEuro Cup, la primera de les qua-tre proves del campionat i queportarà més de 600 riders entreprofessionals i amateurs. Es trac-ta d’un descens entre el pic delCubil i el poble de la Massana.Enguany hi ha la novetat de laMega2RX Enduro, dels matei-xos organitzadors de la Maxia-valanche, i que arriba a Andorrael 14 de setembre després de larenúncia de l’estació sueca d’Are.Dues cites destacades passa-ran pel domini. L’Andorra UltraTrail Vallnord, amb més de dosmil corredors dividits en les di-ferents curses. Es desenvolupa-rà del 20 al 23 d’aquest mes. Lescurses que s’hi disputen (Rondadels cims, Ultra Mític, Celestrail,Trail i Solidaritrail) transcorreranen part per terreny del domini.També ho farà L’Etape Barcelo-na-Andorra, una marxa ciclotu-rística que es disputa per segonany rememorant l’etapa que esva disputar en el Tour de Fran-ça del 2009. Serà el 14 de setem-bre i consta d’un recorregut de232 quilòmetres amb arribada aArcalís.En motociclisme es portarà aterme el 3 i 4 d’agost el Trial 2 Diesd’Arinsal. La BTT a Pal marca enbona part l’interès de la tempora-da de Vallnord. Aquest diumen-ge tindrà la primera cita, amb elTrofeu Desman, raid d’empresesde les dues bandes dels Pirineusi que tancarà tres dies de com-petició per França i Catalunya alVallnord Bike Park.La Copa del Món centrala temporada de VallnordRedaccióAndorra la VellacalendarivallnordUn dels ‘riders’ de l’última edició en què la Copa del Món va passar per Vallnord.judoDani Garcíapodrà serals Jocs delMediterranij. j. b.Andorra la VellaL’equip andorrà de cara alsJocs del Mediterrani de Mer-sin finalment es mantindràamb catorze esportistes des-prés que el judoka Dani Gar-cía ha confirmat que podràser present a la ciutat turca enpoder-s’ho combinar amb lafeina. La baixa per no tenir en-cara el passaport andorrà del’atleta Estefanía Sebastián ha-via provocat que la delegacióperdés un component. Peròel Comitè Olímpic Andorràtenia una reserva, que podiautilitzar García, com ha passatdesprés de poder compatibi-litzar la seva participació i lafeina. El judoka prendrà parten la categoria de -73 quilos iserà la seva primera participa-ció en uns Jocs del Mediterra-ni, ja que fa quatre anys no vapoder ser a Pescara per lesió.A Mersin tindrà l’oportunitatde seguir demostrant el seuexcel·lent estat de forma. L’anypassat, als Jocs Olímpics deLondres, va fer història en serel primer andorrà a guanyarun combat, a la qual cosa sesuma l’or que es va penjar elmes passat als Jocs dels PetitsEstats de Luxemburg.ciclismeEl Trofeu Vilad’Andorra laVella ampliacategoriesj. j. b.Andorra la VellaEl Trofeu Vila d’Andorra laVella-Memorial Jordi Pérez,un any després de la seva cre-ació, augmenta el nombre decategories. A les de veterans40, 50 i 60 s’hi sumen les desènior i màster 30. Les curses,totes dues puntuables per ala Challenge catalana, es dis-puten diumenge. La prova,organitzada per l’Sprint ClubAndorra, serà de 60 quilòme-tres per a sènior i màsters,amb tres voltes a un circuitde 2 km. La dels veterans seràde 50 km, amb un total de 25voltes. El recorregut començaa l’avinguda d’Enclar i trans-corre per la carretera general1 i el pont de Madrid.Bou: “Això és unCampionat del Móni les zones nopoden ser fàcils”
  18. 18. CLASSIFICATS18 DIVENDRES, 14 DE JUNY DEL 2013Vols vendre el teucotxe o la teva moto?Anuncia’t en aquest espai.Més informació al 80 88 88VENDA DE LLENYA- Roure. Comanda mínima: 1/2 m3(elpreu inclou també eltransport i la col·locació).- Confecció de coms.- Sacs d’encenalls.835 800Diversosc/ la Llacuna, 11.Andorra la Vella.Tel.: 827 537Diners al’instantCOMPRO ORi ara també PLATAPAGO + I MILLORCOMPRO TOT TIPES DE COTXESDE MENYS DE 8 ANYS.PAGAMENT AL COMPTATEns desplacem per veure el vehicle.tel : 32 15 89Vehicles a: http://www.buscocotxe.ad/autoexport/DISPOSEM DE MOBILIARI DEBOTIGA I MANIQUINS DEMOLT BONA QUALITAT APREU DOCASIÓ (estat impecable)Interessats: 33 25 26VehiclesEs ven hondaPantheon 150.Color negre.17000 KmPreu 1200 €Tel.: 32 53 85OPORTUNITATPer imminentdesnonamentes venen tots elsefectes de la llar.Tel. 665 700Pis privat i discret!24 h, VisaTambé sortidesTel. +34 630 556 098+34 602 314 221Disk PlaerMOTOR ESPAIpneumàticsnous a preusexcepcionalsAv. d’Enclar, 50 – Santa ColomaPrincipat d’Andorravda.skoda@andorra.adTel. (+376) 89 00 0029,90 ¤AQUEST ESTIUNO ET QUEDISSENSE AIREAQUEST ESTIUNO ET QUEDISSENSE AIREEl preu inclou:Control de la temperatura de l’aire - control de les males olors de l’aireControl de les pressions del circuit de gasRecàrrega del gas del circuit de l’aire (R134a)AL SERVEI OFICIAL SKODAET COMPROVEM I RECARREGUEM EL GAS DEL CIRCUIT DELAIRE CONDICIONAT DEL TEU VEHICLE PER NOMÉS 29,90 €OFERTA VÀLIDA FINS AL 15 DE JUNYÚLTIMS DIESÚLTIMS DIESNoies belles,vicioses,jovenetes icomplaents24 hores - Visa - SortidesLa Seu dUrgell672 594 255 / 973-989-518NovetatFLORESFRESCASdesde 30 €ES BUSCA He perdutmòbil SamsungGalaxy SII. Zonadarrere Escale. Sius plau, torneu-me latargeta. Deixeu-la ala bústia del BONDIA.

×