Modernisme. Víctor Català i Drames rurals

2,527 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,527
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7
Actions
Shares
0
Downloads
16
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Modernisme. Víctor Català i Drames rurals

  1. 1. EL MODERNISMECATERINA ALBERT. DRAMES RURALS
  2. 2. En el tombant de segle (1892-1911) es produeix unmoviment d’abast ampli que té com a objectiu l’afany de modernització.
  3. 3. El mateix fenomen de renovació s’observa arreu dels centres urbans de l’Europa industrialitzada:• França- Art Nouveau• Àustria- Jugend Stil o Sezessionstyl• Anglaterra- Modern Style o Art Déco• Espanya i Sudamèrica- Modernismo ...El seu desplegament abasta a tots els camps de l’estètica: arquitectura, pintura, escultura, arts aplicades... Venus de l’anglès Rossetti, un dels fundadors de la Germanor Prerafaelita, juntament amb Millais i Hunt.
  4. 4. CARACTERÍSTIQUESEs tracta d’un art fonamentalment burgès, tanmateix els intel·lectualsque el propiciaren van ser molt crítics amb la seva pròpia classe a laqual consideraven materialista i prosaica. Es produeix sovint unaruptura i rebuig mutu (artista/societat) que explica, de fet, el final delmoviment.A nivell estètic és ambigu i recull influències de procedència diversaque fins i tot semblen contradictòries, però els diferents corrents queinclou ( decadentisme, simbolisme, esteticisme... ) impliquen un retornde l’idealisme espiritual contra el realisme.
  5. 5. A Catalunya, a finals del segle XIX un grup dejoves intel·lectuals (pintors, poetes, dramaturgs...)es reunien en un bar-restaurant, Els Quatre Gats.Hi feien tertúlies, concerts, espectacles,exposicions.Freqüentaven El Cau Ferrat a Sitges oncelebraven unes festes ben peculiars queimpressionaren els pacífics pescadors que hivivien.Donaven a conèixer les seves propostes culturals iestètiques en la premsa diària (La Vanguardia iDiario de Barcelona) i revistes com L’avençi Catalònia.Eren "moderns”, vivien com a bohemis i els devemun llegat artístic molt valuós.
  6. 6. PERIODES: ANYS DE GESTACIÓ 1881 (revista L’Avenç) ANYS DE LLUITA 1892-1900 ANYS DE CONSOLIDACIÓ 1900-19111982-1900:• Article de Jaume Brossa a l’Avenç: Viure del passat.• Actitud oberta i progressista en relació a la cultura europea. Es donen a conèixer autors com Goethe, Nietzsche, Baudelire i D’Annunzio que són traduïts al català.• Preocupació per la normativització de la llengua (inici campanya per a la reforma lingüística que culminarà el Noucentisme)• Celebració de les Festes Modernistes de Sitges.• Publicació de revistes de caire artístic “Quatre Gats” i "Pel&Ploma".
  7. 7. 1900-1911:•Final del moviment: mort de Joan Maragall i IsidreNonell•Aparició revista "Joventut” (1900-1906)•Producció novel·lística important (aparició delruralisme)•Assimilació descriptors de la Renaixença.Revalorització dels Jocs Florals.•Primeres mostres del Noucentisme (1906)
  8. 8. TENSIONS ARTISTA-SOCIETAT:La societat viu un moment de crisi (guerres colonials) i s’acentuen actituds conservadores. La burgesia vol preservar valors culturals ja establerts i considera els joves intel·lectuals destructors i desiquilibrats.Els artistes modernistes veuen els burgesos com éssers materialistes i pragmàtics que no donen a l’art i a l’artista la importància que haurien de tenir.El moviment neix marcat per l’enfrontament entre l’artista (que vol elevar la societat culturalment i espiritualment) i el burgès (que només es preocupa dels béns materials) Els intel·lectuals adopten formes de vida bohèmies.
  9. 9. Entre els intel·lectuals s’aprecien dues tendències ideològiques:ESTETICISTES: partidaris de l’art per l’art. Entenen l’art com una religió, unbàlsam i el seu paper és el de sacerdot o messies que conduirà la societat alcanvi. Per a ells l’art és un refugi, una evasió.Constitueixen la bohèmia daurada (Santigo Rusiñol....)REGENERACIONISTES: Els regeneracionistes creuen que la renovacióvindrà a partir del desvetllament ideològic, donen més importància almissatge que a la forma i fan campanya de crítica social, política iideològica, estan compromesos amb la seva societat.Constitueixen la bohèmia negra o tràgica (Joan Puig i Ferreter....)
  10. 10. Les alternatives al model narratiu realista• No es vol retratar objectivament la realitat sinó fer una selecció subjectiva d’aspectes, suggerir no pas analitzar.• Ús d’un llenguatge connotatiu i de figures pròpies del vers (metàfora i símbol) Prosa poètica.• Estructura fragmentada, capítols autònoms.• Temàtiques comunes: la lluita per l’existència (autorealització individu), relacions home i entorn, conflicte individu- societat, dualitat camp-ciutat, visió de la multitud hostil.• Línies narratives: novel·la rural, decadentista, costumista.
  11. 11. OBRES I AUTORS:Novel·la rural:Ús de l’anomenat llenguatge mascle (aspre i cru) - RAIMON CASELLAS: Els sots feréstecs (1901) - VÍCTOR CATALÀ (Caterina Albert i Paradís) : Solitud (1905) - JOSEP POUS I PAGÈS: La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912)Novel·la decadentista:Busca ferir la sensibilitat del lector burgès,temes morbosos, relacions incestuoses, sacrílegues... - PRUDENCI BERTRANA: Josafat (1906) - ALFONS MASERAS: L’adolescent ( 1909) - MIQUEL DE PALOL: Camí de Llum: narracions d’un crepuscle (1909)Novel·la costumista:Enfrontament artista-societat presentaten termes de conflicte generacional - SANTIAGO RUSIÑOL: L’auca del senyor Esteve (1917)
  12. 12. Caterina Albert i Paradís (Víctor Català) L’Escala, 1869-1966. • A la seva vida i la seva obra hi ha dos leitmotivs: el seu compromís amb la llengua (gran competència lingüística) i la seva terra (l’Empordà, base geogràfica de la majoria de les seves obres) • Tota la seva narrativa comparteix uns trets comuns: temàtiques, ambients , creació de personatges i tècniques narratives i llenguatge.
  13. 13. • Drames rurals (1902) va suposar el reconeixement públic de l’autora. Havia començat a escriure molt abans – La infanticida, 1898 – i des de llavors s’amagà sota la protecció del pseudònim masculí.• A més de la novel·la Solitud (1905) i del recull que estudiem va escriure: També lligades al Modernisme: Ombrívoles (1904) Caires vius (1907) En anys posteriors: La Mare Balena (1920), Contrallums (1930), Vida mòlta (1949) i Jubileu (1951).
  14. 14. El relats comparteixen amb la novel·la Solitud una visió no idíl·lica del món rural que ha deixat de ser el lloc plàcid i pur del s. XIX i es manifesta com un ambient tosc, brut on els éssers humans són alhora víctimes i botxins.Al pròleg del recull, titulat Precs, l’autora justifica i argumenta la seva adscripció literària, els elements essencials de la seva obra: el món rural com a microcosmos, la visió del primitivisme, la fatalitat i crueltat d’aquest ambient del qual li interessa l’estètica i la sensualitat.
  15. 15. Es tracta d’una narrativa producte d’una percepció limitada i subjectiva de la realitat, en termes generals una visió del món des de la realitat molt crua, per a ella tan plena de bellesa artística com l’òptica més optimista.Un interès molt comú és la situació de la dona en un temps i una societat que li és hostil. És, doncs, gran creadora de tipus femenins.Un altre tret és la voluntat de concisió (per no reduir la intensitat dramàtica no hi ha res no essencial)
  16. 16. El teatre: del naturalisme al simbolismeEl teatre és el gènere que s’adiu més amb la voluntat de l’escriptor modernista de crear art-síntesi, art-total.Desenvolupament del gènere dramàtico-musical (òpera)Teatre d’arrel realista-naturalista:Prenen com a model IBSEN. Entorn i personatges reals, filosofia individualista, vitalista i crítica amb el poder i les injustícies. Teatre de denúncia. - JOAN PUIG I FERRETER: Aigües encantades (1908) - IGNASI IGLÉSIAS: El cor del poble (1902) - JULI VALLMITJANA: Els zin-calós (1911) Ignasi Iglésias
  17. 17. Teatre simbolista:El seu model és MAETERLINCK. Creació d’atmosferespoètiques, ambientació màgica, fascinant, incorporació derecursos escènics: so, llum, escenografia, vestuari...- SANTIAGO RUSIÑOL: L’alegria que passa (1898) El jardí abandonat (1900) Cigales i formigues (1901)- ADRIÀ GUAL: Crea la companyia Teatre Íntim (1898) Misteri de dolor (1904) Els pobres menestrals (1908)
  18. 18. La poesiaEl gènere es diversifica en tot un ventall de línies: naturalisme, parnassianisme, simbolisme, prerafaelitisme…Autors representatius:-APEL·LES MESTRES, polifaceta (dramaturg, músic, il·lustrador...): Lil·liana (1907) elements fantasiosos: follets, fades, dones d’aigua.-JERONI ZANNÉ, difusor de Wagner: Assaigs estètics, Oda a Salomé, Sonets...-ALEXANDRE DE RIQUER, pintor i dibuixant: Enyorances, Aplec de sonets.... Il·lustració per a Lil·liana
  19. 19. Poetes de l’Escola Mallorquina:Miquel Costa i Llobera (1854-1922) Lo pi de FormentorJoan Alcover Cap al tard. Poemes bíblicsLa balanguera (Himne de Mallorca)http://www.labalanguera.cat/inici.html Manuscrit de Lo pi de Formentor La balanguera misteriosa, com una aranya d’art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com una parca bé cavila teixint la tela per demà la balanguera fila, fila, la balanguera filarà. (…)
  20. 20. El poeta més important és JOAN MARAGALL (1860-1911)- Escrigué articles a Diario de Barcelona i textos de teoria literària com Elogi de la paraula on formula la “teoria de la paraula viva” (la intuïció, el cor contra la paraula apresa)- Fou traductor d’autors alemanys, francesos i anglesos.- La seva poesia és una obra moderna. Tot i que se li han retret falles en la seva llengua literària (sobretot els poetes noucentistes) va crear escola.- Pel seu compromís amb la societat del seu temps, va esdevenir la veu de la consciència de la seva classe social.Reculls de poemes:Visions i cants (1900) inclou Els cants de la guerra (Oda a Espanya...)Les disperses (1904)Enllà (1906)Seqüències (1911)
  21. 21. La vaca cega (1893)Topant de cap en una i altra soca, Ses companyes, pels cingles, per lesavançant d’esma pel camí de l’aigua, comes,se’n ve la vaca tota sola. És cega. pel silenci dels prats i en la ribera,D’un cop de roc llançat amb massa traça, fan dringar l’esquellot, mentre pasturenel vailet va buidar-li un ull, i en l’altre l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.se li ha posat un tel: la vaca és cega. Topa de morro en l’esmolada picaVe a abeurar-se a la font com ans solia, i recula afrontada... Però torna,mes no amb el ferm posat d’altres vegades i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant lànguidament la llarga cua.http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=139&titol=821
  22. 22. Escolta, Espanya, – la veu d’un fill Oda a Espanya (1898)que et parla en llengua – no castellana;parlo en la llengua – que m’ha donat (…)la terra aspra: Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;en’questa llengua – pocs t’han parlat; que el plô et torni feconda, alegre i viva;en l’altra, massa. pensa en la vida que tens entorn:T’han parlat massa – dels saguntins aixeca el front,i dels que per la pàtria moren: somriu als set colors que hi ha en els núvols.les teves glòries – i els teus records, On ets, Espanya? – no et veig enlloc.records i glòries – només de morts: No sents la meva veu atronadora?has viscut trista. (…) No entens aquesta llengua – que et parla entre perills? Has desaprès d’entendre an els teus fills? Adéu, Espanya! http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=139&titol=834
  23. 23. Associació d’escriptors en llengua catalana: http://www.escriptors.cat/?q=autors Lletra (UOC): http://www.uoc.edu/lletra/noms.html Obres en català:http://www.xtec.es/~jducros/clobrescat1.html

×