SlideShare a Scribd company logo
1 of 33
L’ORIGEN DE LES
              MUTACIONS
Una petita gran feina feta per l’ADN
                                Cristina Mateo Mérida
                                      1r BATXILLERAT
                    Ciències per al món contemporani
                     IES Llagostera Curs 2009/2012
Què són les mutacions?
 Les mutacions són canvis
  permanents en l'ADN que es
  transmeten a la descendència,
  que poden ésser causats per
  agents exògens o endògens.

 Errades en la replicació i en la
  reparació de l'ADN. Les principals
  causes de variabilitat genètica, i
  conseqüentment de l'evolució de
  les espècies són les mutacions i
  les recombinacions meiòtiques;
  encara que també poden produir o
  induir patologies.

 Les mutacions són el motor de
  l’evolució.
TIPUS MUTACIONS



    ESPONTÀNIES                                INDUÏDES



       GÈNIQUES                          CROMOSÒMIQUES



     SOMÀTIQUES                               GERMINALS

 Segons les conseqüències poden ser letals, beneficioses o neutres.
ESPONTÀNIES
Són errors que es
 produeixen en els
 processos de
 duplicació del DNA.
INDUÏDES
    Són aquelles
     mutacions que es
     produeixen a causa
     de la presència d’un
     mutagen. Els
     mutàgens poden ser:
     els raigs X, el tabac,
     alguns pesticides o la
     llum ultraviolada.
INDUÏDES
            Agents
             físics
 Agents
mutàgens   Radiacions ionitzants: raigs X. Tenen un elevat grau de penetració i
           provoquen pèrdues d’electrons als àtoms, alterant les bases i fins i tot,
           trencant l’ADN.

           Radiacions no-ionitzants: radiacions ultraviolades. Són menys penetrants,
           però fan que a les zones més exposades, els electrons tinguin més energia i
           alterin l’estructura de l’ADN (formació de dímers de timina)

           Xocs tèrmics i augments de temperatura, ultrasons, edat de l’individu...




                            Agents semblants a bases nitrogenades (cafeïna, nicotina)

            Agents          Agents desaminants (àcid nitrós)
            químics
                            Agents alquilants (gas mostassa)
GÈNIQUES
                                Són alteracions en
                                 l'estructura dels gens, on
                                 almenys un triplet es veu
                                 modificat, ja sigui per
                                 l’addició, canvi o deleció
   Anèmia falciforme            d’una base. Això pot
   Alcaptonuria                 provocar l’aparició d’un
   Fenilcetonuria
   Albinisme                    aminoàcid diferent i per
   Hipodoncia                   tant, la variació d’una
   Càncer de colon              proteïna.
   Càncer de tiroides
   Càncer de pàncrees
   Polidactília
   Hipertensió arterial
   Diabetis
SUBSTITUCIÓ DE BASES

                 Transicions
                                  Canvi entre bases púriques (A,G) o entre
                                  bases pirimidíniques (U,C,T).


                  Transversions
                                     Canvi de base púrica (A,G) per una
                                     pirimidínica (U,C,T) o a l’inrevés.

CONSTRUCCIÓ
RECORREGUDA

                   Delecions
                                  Pèrdua de parells de bases.


                       Adicions
                                    Apareixen nous parells de
                                    bases.
CROMOSÒMIQUES
Són alteracions en la seqüència original dels gens en el cromosoma.

NUMÉRIQUES
                                                        Autosòmiques
                                     Aneuploïdies
                                                         Cromosomes sexuals
                                                         Monoploïda
                                     Euploïdies
                                                         Poliploïdia
ESTRUCTURALS




                               Delecions
                               Duplicacions
                               Translocacions
                               Inversions
ANEUPLOÏDIES autosòmiques
Síndrome de Down o Trisomia 21




Síndrome d’Edwards o Trisomia 18




Síndrome de Patau o Trisomia 13
SÍNDROME DE DOWN (47, XY-21 o 47, XX-21)

   Errors de creixement.
   Retràs mental.
   Orelles anormals.
   Mans curtes,amples i amb molts
    doblecs.
   Cara ample i eixatada.
   Nas curt.
   Ulls ametllats.
   Bloqueig intestinal.
   Dits grossos del peu molt separats de
    la resta.
   Cardiopatia congènita.
   Llengua arrugada i gran.
   MARE: als 20 anys, la freqüència és
    de 1/1930; als 30 anys és de 1/890;
    als 40 és de 1/110 i als 50 és de 1/12
   1/800 nadons vius.
SÍNDROME D’EDWARDS (47 - 18)
 Creixement fetal retardat.
 Orelles i boca petites.
 Malformacions a mans i estèrnum curt.
 Defectes de cor congènits, omfalocele, hèrnia de
  diafragma i de vegades,m espina bífida.
 1/6000 nadons vius.
SÍNDROME DE PATAU (47 - 13)
   Llavi leporí i paladar xapat.
   Ulls petits i mal formats.
   Polidactília post axial.
   Malformacions al sistema nerviós central.
   Aplàsia de cutis.
   1/10000 nadons vius.
ANEUPLOÏDIES de cromosomes sexuals

Síndrome de Turner

Síndrome de Klinefelter

Trisomia X

Síndrome XYY
SÍNDROME DE TURNER (45,X)
   Estatura baixa.
   Mal formacions cranials.
   Paladar ogival.
   Coll curt i alat.
   Orelles de baixa implantació i rotades.
   Obstruccions limfàtiques.
   Edema a mans i peus.
   Ungles hiperconvexes i fràgils.
   Alteracions renals.
   Construcció de l’aorta.
   Escurçament del quart metacarpià.
   Baixa implantació del cabell.
   Mal funcionament dels ovaris.
   Absència de menstruació.
   Mugrons molt separats.
   1/5000 nadons vius.
SÍNDROME DE KLINEFELTER (47, XXY)
   Absència de calvície frontal.
   Gran estatura.
   Físic lleugerament femení.
   Coeficient Intel·lectual
    lleugerament reduït.
   Tendència a perdre el vellut
    del pit.
   Barba poc desenvolupada.
   Desenvolupament mamari.
   Osteoporosis.
   Atrofia testicular.
   Disposició femenina del vellut
    del pubis.
   1/1000.
SÍNDROME XXX o de la superdona



               Bastant benigne.
               Algunes estèrils, amb
                menstruacions i/o
                retràs mental
                moderat.
               1/1000
SÍNDROME XYY o del superhome
 Alts.
 Coeficient Intel·lectual
   10-15 punts inferiors a
   la mitjana.
 Problemes menors de
   comportament:
1. Hiperactivitat
2. Dèficit d’atenció
3. Problemes
   d’aprenentatge
ANOMALIES ESTRUCURALS


Translocacions   Delecions   Duplicacions   Inversions
GERMINALS

En les cèl·lules sexuals (gàmetes o
 precursores de gàmetes). No afecta
 l’individu que la pateix, però sí a la
 descendència. Si la cèl·lula mutant és un
 gàmeta, només afectarà el zigot que
 formarà, però si és una cèl·lula
 precursora, molts dels gàmetes quedaran
 afectats.
SOMÀTIQUES

En les cèl·lules somàtiques. L’extensió
 afectada depèn de la fase embrionària en
 què es troba l’individu: a mesura que
 l’embrió està més evolucionat, la mutació
 afecta una zona més concreta. No es
 transmeten a la descendència.
SEGONS LES CONSEQÜÈNCIES
 LETALS  Són les que afecten la supervivència dels individus,
  ocasionant-los la mort abans d'aconseguir la maduresa sexual. Quan la
  mutació no produeix la mort, sinó una disminució de la capacitat de
  l'individu per sobreviure i/o reproduir-se, es diu que la mutació és
  deletérea.

 BENEFICIOSES  Són les que afecten als organismes, ocasionant-los
  beneficis davant altres que no pateixen aquesta mutació.
   EX: En bacteris existeix una espècie anomenada "Staphylococcus
  aureus MR" (Meticilina Resistent). Aquest bacteri procedeix del
  “Staphylococcus aureus”. Mientras que l’ancestre mor en presència de
  meticilina (antibiótic), la “Staphylococcus aureus MR” presenta una
  mutació que la fa resistent a aquest antibiótic.

 NEUTRES  No afecten les oportunitats de supervivència i
  reproducció dels organismes, i s'acumulen amb el temps a una velocitat
  més o menys constant.
A FONS: l’origen de les mutacions; els
factors ambientals
    Originades per:
1.   Factors intrínsecs i al seu funcionament  mutacions
     espontànies (durant la replicació ADN). Poden ser patògens o
     polimòrfics.
2.   Factors externs o ambientals, poden ser evitades o
     minimitzades. Produïdes per qualsevol factor aliè al propi
     organisme.
    Qualsevol substància o fenomen que augmenti la reactivitat
     química de les cèl·lules pot induir a mutacions. EX: pesticides,
     conservants d’aliments, els raigs X o les radiacions
     ultraviolades del sol.
    La proteïna p53 de les cèl·lules és capaç de detectar
     mutacions al DNA i inutilitzar-les. De vegades però, aquestes
     proteïnes no donen a l’abast i en persones que fumin molt, per
     exemple, és possible que adquireixin més fàcilment algun
     tipus de càncer ja que aquest tipus de malaltia sol estar
     associada a mutacions en gens concrets.
OPINIÓ PERSONAL DEL TEXT
Hauríem de saber protegir-nos contra
les mutacions que sabem que podem adquirir
d’una forma senzilla. Fumar, exposar-se moltes
hores al sol sense protecció o abusar de les
radiografies són activitats que estan al nostre
abast i podem evitar-les. Utilitzant gorres per
protegir-nos de la llum ultraviolada del sol, ulleres i
cremes protectores adequades ens estem fent un
gran favor a nosaltres mateixos.
La nostra vida, està a les nostres mans.
ELS ORGANISMES
       TRASGÈNICS
Una autèntica revolució mundial
Què són?
Un organisme transgènic és aquell el
 material hereditari del qual ha estat
 modificat, introduint-hi un gent forà o bé
 suprimint-ne un de propi.

Podem trobar plantes, aliments i animals
 transgènics.
PLANTES
 Se’ls sol introduir o
  anul·lar gens que els
  confereixin algun
  avantatge que presenti
  un interès econòmic, per
  exemple que els doni
  resistència a herbicides,
  que els doni resistència
  a determinades plagues,
  a malalties pròpies de
  l’espècie, o en canviï el
  procés de maduració
  perquè durin més temps
  en bon estat un cop
  collides.
ALIMENTS

Els aliments
 transgènics han creat
 una gran polèmica
 arreu del món. La
 seva formació ha
 conreat molts punts
 en contra i a favor.
Un exemple molt clar
 és la soja.
EN CONTRA I A FAVOR DELS
               ALIMENTS TRANSGÈNICS
 En contra:                                       A favor:
 El medi ambient afecta els gens.                 Àrees productores duplicades, és a dir,
 Substitució d’aliments i granges tradicionals     major quantitat productiva.
  per les transgèniques.                           Producció de forma més econòmica.
 Els transgènics no es poden tornar a             Escurça distàncies entre els més
  plantar.                                          necessitats i l’alimentació.
 Increment de l’ús de tòxics.                     Substitució d’aliments transgènics per els
 Contaminació genètica i del sòl.                  tradicionals que podien comportar malalties.
 Pèrdua de biodiversitat.
 Desenvolupament de resistències en
  insectes i males herbes.
 Efectes no desitjats en altres organismes i
  efectes irreversibles i imprevisibles sobre
  els ecosistemes.
 Noves al·lèrgies.
 Agricultura no sostenible.
 Destrucció dels boscos primaris.
 Augment de l’ús d’herbicides.
 Substitució de la producció d’aliments al
  consum local.
ANIMALS
S’utilitza
 majoritàriament la
 microinjecció.
 Consisteix a obtenir
 l’òvul fecundat de
 l’animal, abans que
 es divideixi, i injectar-
 li DNA que contingui
 el gen amb una
 injecció minúscula.
WEBGRAFIA i
            BIBLIOGRAFIA
http://www.sallemanresa.com/recursos/biologia/t
 14duplicacioadn.ppt#300,47,Diapositiva 47

http://www.uib.es/uom/programes/prog0809/material

Biologia 1 batxillerat Grup promotor Santillana,
 la casa del saber.

Ciències per al món contemporani 1 batxillerat
 Mc Graw Hill, Mediterrània CAT.

More Related Content

What's hot (18)

Genetica 4 ESO
Genetica 4 ESOGenetica 4 ESO
Genetica 4 ESO
 
Herència genètica
Herència genèticaHerència genètica
Herència genètica
 
Genetica
GeneticaGenetica
Genetica
 
Malalties genètiques
Malalties genètiquesMalalties genètiques
Malalties genètiques
 
Les malalties genètiques
Les malalties genètiquesLes malalties genètiques
Les malalties genètiques
 
Les malalties genètiques
Les malalties genètiquesLes malalties genètiques
Les malalties genètiques
 
Estudi de les característiques genètiques d’una família.
Estudi de les característiques genètiques d’una família.Estudi de les característiques genètiques d’una família.
Estudi de les característiques genètiques d’una família.
 
Mutacions[1]
Mutacions[1]Mutacions[1]
Mutacions[1]
 
Genètica ppt
Genètica pptGenètica ppt
Genètica ppt
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
 
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular2 1 Cicle Genetica Cel Lular
2 1 Cicle Genetica Cel Lular
 
GENÈTICA
GENÈTICAGENÈTICA
GENÈTICA
 
Gens i biotecnologia Francisco i Jenifer
Gens i biotecnologia Francisco i JeniferGens i biotecnologia Francisco i Jenifer
Gens i biotecnologia Francisco i Jenifer
 
1 herència caràcters biològics
1 herència caràcters biològics1 herència caràcters biològics
1 herència caràcters biològics
 
3 cromosomes
3 cromosomes3 cromosomes
3 cromosomes
 
2 gentica mendeliana
2 gentica mendeliana2 gentica mendeliana
2 gentica mendeliana
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
MALALTIES GENÈTIQUES
MALALTIES GENÈTIQUESMALALTIES GENÈTIQUES
MALALTIES GENÈTIQUES
 

Viewers also liked

La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.carlesmb
 
67. Les mutacions gèniques
67. Les mutacions gèniques67. Les mutacions gèniques
67. Les mutacions gèniquesDani Ribo
 
Presentació cmc
Presentació cmcPresentació cmc
Presentació cmccarlesmb
 
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsBiologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsOriol Baradad
 
Alimentos Transgénicos
Alimentos TransgénicosAlimentos Transgénicos
Alimentos Transgénicoscecyte
 
Biotecnologia i societat
Biotecnologia i societatBiotecnologia i societat
Biotecnologia i societatrmtordera
 

Viewers also liked (9)

TransgèNics
TransgèNicsTransgèNics
TransgèNics
 
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
 
67. Les mutacions gèniques
67. Les mutacions gèniques67. Les mutacions gèniques
67. Les mutacions gèniques
 
Presentació cmc
Presentació cmcPresentació cmc
Presentació cmc
 
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
 
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsBiologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
 
Alimentos Transgénicos
Alimentos TransgénicosAlimentos Transgénicos
Alimentos Transgénicos
 
Los Alimentos Transgénicos
Los Alimentos TransgénicosLos Alimentos Transgénicos
Los Alimentos Transgénicos
 
Biotecnologia i societat
Biotecnologia i societatBiotecnologia i societat
Biotecnologia i societat
 

Similar to Mutacions i transgènics.ppt

Similar to Mutacions i transgènics.ppt (20)

Genètica molecular
Genètica molecularGenètica molecular
Genètica molecular
 
J tarradas sem_eco_150313
J tarradas sem_eco_150313J tarradas sem_eco_150313
J tarradas sem_eco_150313
 
Malaltíes genètiques
Malaltíes genètiquesMalaltíes genètiques
Malaltíes genètiques
 
Els cromosomes
Els cromosomesEls cromosomes
Els cromosomes
 
Biotecnologia i reproducció
Biotecnologia i reproduccióBiotecnologia i reproducció
Biotecnologia i reproducció
 
Malalties
MalaltiesMalalties
Malalties
 
Tema 14 mutacions
Tema 14 mutacionsTema 14 mutacions
Tema 14 mutacions
 
Malalties genètiques
Malalties genètiquesMalalties genètiques
Malalties genètiques
 
Biotecnologia
BiotecnologiaBiotecnologia
Biotecnologia
 
Power point genètica
Power point genèticaPower point genètica
Power point genètica
 
Eb 4
Eb 4Eb 4
Eb 4
 
Hola, soc Radiòleg. Us podria llegir les mans?
Hola, soc Radiòleg. Us podria llegir les mans?Hola, soc Radiòleg. Us podria llegir les mans?
Hola, soc Radiòleg. Us podria llegir les mans?
 
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genèticaUd11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
Ud11 les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica
 
El càncer cinquè
El càncer cinquèEl càncer cinquè
El càncer cinquè
 
El càncer cinquè
El càncer cinquèEl càncer cinquè
El càncer cinquè
 
El càncer cinquè
El càncer cinquèEl càncer cinquè
El càncer cinquè
 
Cancer, Transplantaments i Clonatge
Cancer, Transplantaments i ClonatgeCancer, Transplantaments i Clonatge
Cancer, Transplantaments i Clonatge
 
Cmc malalties endocrines
Cmc malalties endocrinesCmc malalties endocrines
Cmc malalties endocrines
 
MALALTIES GENÈTIQUES
MALALTIES GENÈTIQUESMALALTIES GENÈTIQUES
MALALTIES GENÈTIQUES
 
Enginyeria Genetica
Enginyeria GeneticaEnginyeria Genetica
Enginyeria Genetica
 

More from xvilahur

Proyecto cristales en instituto llagostera 1314
Proyecto cristales en instituto llagostera 1314Proyecto cristales en instituto llagostera 1314
Proyecto cristales en instituto llagostera 1314xvilahur
 
Sortida al bosc biogeo4
Sortida al bosc biogeo4Sortida al bosc biogeo4
Sortida al bosc biogeo4xvilahur
 
Minerals i sistemes cristal·lins
Minerals i sistemes cristal·linsMinerals i sistemes cristal·lins
Minerals i sistemes cristal·linsxvilahur
 
Un mon de cristalls 2
Un mon de cristalls 2Un mon de cristalls 2
Un mon de cristalls 2xvilahur
 
Cristal·lització a llagostera 2014
Cristal·lització a llagostera 2014Cristal·lització a llagostera 2014
Cristal·lització a llagostera 2014xvilahur
 
Un mundo de cristales
Un  mundo de cristalesUn  mundo de cristales
Un mundo de cristalesxvilahur
 
Un univers de cristalls
Un univers de cristallsUn univers de cristalls
Un univers de cristallsxvilahur
 
Social services
Social servicesSocial services
Social servicesxvilahur
 
River landforms
River landformsRiver landforms
River landformsxvilahur
 
Discharge and velocity
Discharge and velocityDischarge and velocity
Discharge and velocityxvilahur
 
Teaching tools
Teaching toolsTeaching tools
Teaching toolsxvilahur
 
S'agaró sa conca. itinerari geològic
S'agaró sa conca. itinerari geològicS'agaró sa conca. itinerari geològic
S'agaró sa conca. itinerari geològicxvilahur
 
T. 17 el sistema litoral
T. 17 el sistema litoralT. 17 el sistema litoral
T. 17 el sistema litoralxvilahur
 
Combinar correspondència
Combinar correspondènciaCombinar correspondència
Combinar correspondènciaxvilahur
 
Geologia a Begur- Aiguablava-Pals- Sa Riera pp2007
Geologia a Begur- Aiguablava-Pals- Sa Riera pp2007Geologia a Begur- Aiguablava-Pals- Sa Riera pp2007
Geologia a Begur- Aiguablava-Pals- Sa Riera pp2007xvilahur
 
Minerals i roques
Minerals i roquesMinerals i roques
Minerals i roquesxvilahur
 
Els rèptils de Llagostera
Els rèptils de LlagosteraEls rèptils de Llagostera
Els rèptils de Llagosteraxvilahur
 
Els amfibis de Llagostera
Els amfibis de LlagosteraEls amfibis de Llagostera
Els amfibis de Llagosteraxvilahur
 

More from xvilahur (20)

Proyecto cristales en instituto llagostera 1314
Proyecto cristales en instituto llagostera 1314Proyecto cristales en instituto llagostera 1314
Proyecto cristales en instituto llagostera 1314
 
Sortida al bosc biogeo4
Sortida al bosc biogeo4Sortida al bosc biogeo4
Sortida al bosc biogeo4
 
La veu
La veuLa veu
La veu
 
Minerals i sistemes cristal·lins
Minerals i sistemes cristal·linsMinerals i sistemes cristal·lins
Minerals i sistemes cristal·lins
 
Un mon de cristalls 2
Un mon de cristalls 2Un mon de cristalls 2
Un mon de cristalls 2
 
Cristal·lització a llagostera 2014
Cristal·lització a llagostera 2014Cristal·lització a llagostera 2014
Cristal·lització a llagostera 2014
 
Un mundo de cristales
Un  mundo de cristalesUn  mundo de cristales
Un mundo de cristales
 
Un univers de cristalls
Un univers de cristallsUn univers de cristalls
Un univers de cristalls
 
Social services
Social servicesSocial services
Social services
 
River landforms
River landformsRiver landforms
River landforms
 
Discharge and velocity
Discharge and velocityDischarge and velocity
Discharge and velocity
 
Teaching tools
Teaching toolsTeaching tools
Teaching tools
 
S'agaró sa conca. itinerari geològic
S'agaró sa conca. itinerari geològicS'agaró sa conca. itinerari geològic
S'agaró sa conca. itinerari geològic
 
Allaus
AllausAllaus
Allaus
 
T. 17 el sistema litoral
T. 17 el sistema litoralT. 17 el sistema litoral
T. 17 el sistema litoral
 
Combinar correspondència
Combinar correspondènciaCombinar correspondència
Combinar correspondència
 
Geologia a Begur- Aiguablava-Pals- Sa Riera pp2007
Geologia a Begur- Aiguablava-Pals- Sa Riera pp2007Geologia a Begur- Aiguablava-Pals- Sa Riera pp2007
Geologia a Begur- Aiguablava-Pals- Sa Riera pp2007
 
Minerals i roques
Minerals i roquesMinerals i roques
Minerals i roques
 
Els rèptils de Llagostera
Els rèptils de LlagosteraEls rèptils de Llagostera
Els rèptils de Llagostera
 
Els amfibis de Llagostera
Els amfibis de LlagosteraEls amfibis de Llagostera
Els amfibis de Llagostera
 

Recently uploaded

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

Mutacions i transgènics.ppt

  • 1. L’ORIGEN DE LES MUTACIONS Una petita gran feina feta per l’ADN Cristina Mateo Mérida 1r BATXILLERAT Ciències per al món contemporani IES Llagostera Curs 2009/2012
  • 2. Què són les mutacions?  Les mutacions són canvis permanents en l'ADN que es transmeten a la descendència, que poden ésser causats per agents exògens o endògens.  Errades en la replicació i en la reparació de l'ADN. Les principals causes de variabilitat genètica, i conseqüentment de l'evolució de les espècies són les mutacions i les recombinacions meiòtiques; encara que també poden produir o induir patologies.  Les mutacions són el motor de l’evolució.
  • 3. TIPUS MUTACIONS ESPONTÀNIES INDUÏDES GÈNIQUES CROMOSÒMIQUES SOMÀTIQUES GERMINALS  Segons les conseqüències poden ser letals, beneficioses o neutres.
  • 4. ESPONTÀNIES Són errors que es produeixen en els processos de duplicació del DNA.
  • 5. INDUÏDES Són aquelles mutacions que es produeixen a causa de la presència d’un mutagen. Els mutàgens poden ser: els raigs X, el tabac, alguns pesticides o la llum ultraviolada.
  • 6. INDUÏDES Agents físics Agents mutàgens Radiacions ionitzants: raigs X. Tenen un elevat grau de penetració i provoquen pèrdues d’electrons als àtoms, alterant les bases i fins i tot, trencant l’ADN. Radiacions no-ionitzants: radiacions ultraviolades. Són menys penetrants, però fan que a les zones més exposades, els electrons tinguin més energia i alterin l’estructura de l’ADN (formació de dímers de timina) Xocs tèrmics i augments de temperatura, ultrasons, edat de l’individu... Agents semblants a bases nitrogenades (cafeïna, nicotina) Agents Agents desaminants (àcid nitrós) químics Agents alquilants (gas mostassa)
  • 7. GÈNIQUES  Són alteracions en l'estructura dels gens, on almenys un triplet es veu modificat, ja sigui per l’addició, canvi o deleció  Anèmia falciforme d’una base. Això pot  Alcaptonuria provocar l’aparició d’un  Fenilcetonuria  Albinisme aminoàcid diferent i per  Hipodoncia tant, la variació d’una  Càncer de colon proteïna.  Càncer de tiroides  Càncer de pàncrees  Polidactília  Hipertensió arterial  Diabetis
  • 8. SUBSTITUCIÓ DE BASES Transicions Canvi entre bases púriques (A,G) o entre bases pirimidíniques (U,C,T). Transversions Canvi de base púrica (A,G) per una pirimidínica (U,C,T) o a l’inrevés. CONSTRUCCIÓ RECORREGUDA Delecions Pèrdua de parells de bases. Adicions Apareixen nous parells de bases.
  • 9. CROMOSÒMIQUES Són alteracions en la seqüència original dels gens en el cromosoma. NUMÉRIQUES Autosòmiques Aneuploïdies Cromosomes sexuals Monoploïda Euploïdies Poliploïdia ESTRUCTURALS Delecions Duplicacions Translocacions Inversions
  • 10. ANEUPLOÏDIES autosòmiques Síndrome de Down o Trisomia 21 Síndrome d’Edwards o Trisomia 18 Síndrome de Patau o Trisomia 13
  • 11. SÍNDROME DE DOWN (47, XY-21 o 47, XX-21)  Errors de creixement.  Retràs mental.  Orelles anormals.  Mans curtes,amples i amb molts doblecs.  Cara ample i eixatada.  Nas curt.  Ulls ametllats.  Bloqueig intestinal.  Dits grossos del peu molt separats de la resta.  Cardiopatia congènita.  Llengua arrugada i gran.  MARE: als 20 anys, la freqüència és de 1/1930; als 30 anys és de 1/890; als 40 és de 1/110 i als 50 és de 1/12  1/800 nadons vius.
  • 12. SÍNDROME D’EDWARDS (47 - 18)  Creixement fetal retardat.  Orelles i boca petites.  Malformacions a mans i estèrnum curt.  Defectes de cor congènits, omfalocele, hèrnia de diafragma i de vegades,m espina bífida.  1/6000 nadons vius.
  • 13. SÍNDROME DE PATAU (47 - 13)  Llavi leporí i paladar xapat.  Ulls petits i mal formats.  Polidactília post axial.  Malformacions al sistema nerviós central.  Aplàsia de cutis.  1/10000 nadons vius.
  • 14. ANEUPLOÏDIES de cromosomes sexuals Síndrome de Turner Síndrome de Klinefelter Trisomia X Síndrome XYY
  • 15. SÍNDROME DE TURNER (45,X)  Estatura baixa.  Mal formacions cranials.  Paladar ogival.  Coll curt i alat.  Orelles de baixa implantació i rotades.  Obstruccions limfàtiques.  Edema a mans i peus.  Ungles hiperconvexes i fràgils.  Alteracions renals.  Construcció de l’aorta.  Escurçament del quart metacarpià.  Baixa implantació del cabell.  Mal funcionament dels ovaris.  Absència de menstruació.  Mugrons molt separats.  1/5000 nadons vius.
  • 16. SÍNDROME DE KLINEFELTER (47, XXY)  Absència de calvície frontal.  Gran estatura.  Físic lleugerament femení.  Coeficient Intel·lectual lleugerament reduït.  Tendència a perdre el vellut del pit.  Barba poc desenvolupada.  Desenvolupament mamari.  Osteoporosis.  Atrofia testicular.  Disposició femenina del vellut del pubis.  1/1000.
  • 17. SÍNDROME XXX o de la superdona Bastant benigne. Algunes estèrils, amb menstruacions i/o retràs mental moderat. 1/1000
  • 18. SÍNDROME XYY o del superhome  Alts.  Coeficient Intel·lectual 10-15 punts inferiors a la mitjana.  Problemes menors de comportament: 1. Hiperactivitat 2. Dèficit d’atenció 3. Problemes d’aprenentatge
  • 19. ANOMALIES ESTRUCURALS Translocacions Delecions Duplicacions Inversions
  • 20. GERMINALS En les cèl·lules sexuals (gàmetes o precursores de gàmetes). No afecta l’individu que la pateix, però sí a la descendència. Si la cèl·lula mutant és un gàmeta, només afectarà el zigot que formarà, però si és una cèl·lula precursora, molts dels gàmetes quedaran afectats.
  • 21. SOMÀTIQUES En les cèl·lules somàtiques. L’extensió afectada depèn de la fase embrionària en què es troba l’individu: a mesura que l’embrió està més evolucionat, la mutació afecta una zona més concreta. No es transmeten a la descendència.
  • 22. SEGONS LES CONSEQÜÈNCIES  LETALS  Són les que afecten la supervivència dels individus, ocasionant-los la mort abans d'aconseguir la maduresa sexual. Quan la mutació no produeix la mort, sinó una disminució de la capacitat de l'individu per sobreviure i/o reproduir-se, es diu que la mutació és deletérea.  BENEFICIOSES  Són les que afecten als organismes, ocasionant-los beneficis davant altres que no pateixen aquesta mutació. EX: En bacteris existeix una espècie anomenada "Staphylococcus aureus MR" (Meticilina Resistent). Aquest bacteri procedeix del “Staphylococcus aureus”. Mientras que l’ancestre mor en presència de meticilina (antibiótic), la “Staphylococcus aureus MR” presenta una mutació que la fa resistent a aquest antibiótic.  NEUTRES  No afecten les oportunitats de supervivència i reproducció dels organismes, i s'acumulen amb el temps a una velocitat més o menys constant.
  • 23. A FONS: l’origen de les mutacions; els factors ambientals  Originades per: 1. Factors intrínsecs i al seu funcionament  mutacions espontànies (durant la replicació ADN). Poden ser patògens o polimòrfics. 2. Factors externs o ambientals, poden ser evitades o minimitzades. Produïdes per qualsevol factor aliè al propi organisme.  Qualsevol substància o fenomen que augmenti la reactivitat química de les cèl·lules pot induir a mutacions. EX: pesticides, conservants d’aliments, els raigs X o les radiacions ultraviolades del sol.  La proteïna p53 de les cèl·lules és capaç de detectar mutacions al DNA i inutilitzar-les. De vegades però, aquestes proteïnes no donen a l’abast i en persones que fumin molt, per exemple, és possible que adquireixin més fàcilment algun tipus de càncer ja que aquest tipus de malaltia sol estar associada a mutacions en gens concrets.
  • 24. OPINIÓ PERSONAL DEL TEXT Hauríem de saber protegir-nos contra les mutacions que sabem que podem adquirir d’una forma senzilla. Fumar, exposar-se moltes hores al sol sense protecció o abusar de les radiografies són activitats que estan al nostre abast i podem evitar-les. Utilitzant gorres per protegir-nos de la llum ultraviolada del sol, ulleres i cremes protectores adequades ens estem fent un gran favor a nosaltres mateixos. La nostra vida, està a les nostres mans.
  • 25. ELS ORGANISMES TRASGÈNICS Una autèntica revolució mundial
  • 26. Què són? Un organisme transgènic és aquell el material hereditari del qual ha estat modificat, introduint-hi un gent forà o bé suprimint-ne un de propi. Podem trobar plantes, aliments i animals transgènics.
  • 27. PLANTES  Se’ls sol introduir o anul·lar gens que els confereixin algun avantatge que presenti un interès econòmic, per exemple que els doni resistència a herbicides, que els doni resistència a determinades plagues, a malalties pròpies de l’espècie, o en canviï el procés de maduració perquè durin més temps en bon estat un cop collides.
  • 28.
  • 29. ALIMENTS Els aliments transgènics han creat una gran polèmica arreu del món. La seva formació ha conreat molts punts en contra i a favor. Un exemple molt clar és la soja.
  • 30. EN CONTRA I A FAVOR DELS ALIMENTS TRANSGÈNICS  En contra:  A favor:  El medi ambient afecta els gens.  Àrees productores duplicades, és a dir,  Substitució d’aliments i granges tradicionals major quantitat productiva. per les transgèniques.  Producció de forma més econòmica.  Els transgènics no es poden tornar a  Escurça distàncies entre els més plantar. necessitats i l’alimentació.  Increment de l’ús de tòxics.  Substitució d’aliments transgènics per els  Contaminació genètica i del sòl. tradicionals que podien comportar malalties.  Pèrdua de biodiversitat.  Desenvolupament de resistències en insectes i males herbes.  Efectes no desitjats en altres organismes i efectes irreversibles i imprevisibles sobre els ecosistemes.  Noves al·lèrgies.  Agricultura no sostenible.  Destrucció dels boscos primaris.  Augment de l’ús d’herbicides.  Substitució de la producció d’aliments al consum local.
  • 31. ANIMALS S’utilitza majoritàriament la microinjecció. Consisteix a obtenir l’òvul fecundat de l’animal, abans que es divideixi, i injectar- li DNA que contingui el gen amb una injecció minúscula.
  • 32.
  • 33. WEBGRAFIA i BIBLIOGRAFIA http://www.sallemanresa.com/recursos/biologia/t 14duplicacioadn.ppt#300,47,Diapositiva 47 http://www.uib.es/uom/programes/prog0809/material Biologia 1 batxillerat Grup promotor Santillana, la casa del saber. Ciències per al món contemporani 1 batxillerat Mc Graw Hill, Mediterrània CAT.