1. CÀNCER, TRANSPLANTAMENTS I CLONATGE

3. PROVES ANALÍTIQUES SANG ORINA ANÀLISIS HEMOGRAMA el nombre de proporció de cèl·lules sanguínies (glòbuls vermells, leucocits i plaquetes) Conté les substancies de rebuig del metabolisme cel·lular Per tant Pot indicar el funcionament anormal d’algun òrgan o malalties que provoquen la secreció de substàncies que són expulsades Forma leucocitària: expressa les proporcions entre els diferents tipus de glòbuls blancs. Indica les concentracions d’altres substàncies: glúcids, lípids, enzims, ions, anticossos, proteines Tant en el cas de la sang com en el l’orina, de vegades es fan cultius per determinar la presència de microorganismes.

4. MÈTODES DE DIAGNOSI D’IMATGE Wilhelm Conrad Röntgen:va descobrir rajos X, una radiació electromagnètica capaç de travessar determinats materials. RADIOLOGIA:especialitat mèdica que utilitza agents físics (rajox X, ultrasons…) per obtenir imatges que orienten el diagnostic d’una determinada malaltia. Radiografia Tac Ressonancia magnetica Tomografia per emissió de possitrons Ecografia Mamografia

5. Radiografia: Els raigs X impressionen una placa fotografica i així s’obté una radiografia. La radiació és interrumpuda pels ossos i els materials sólids, però, en canvi, travessa altres òrgans i impressiona la pèl·licula fotogràfica deixant-la negra. S’usen en traumatologia peró també poden identificar tumors o infeccions. Tomografia computada (TAC): consisteix a obtenir imatges per rajos X dels cos, peró en diferents plans o seccions de manera que un ordinador permiet obtenir-les com si fossin llesques d’un determinat òrgan. S’utilitza per diagnosticar tumors entre altres coses.

6. Resonància magnètica nuclear (RMN): Permet obtenir imatges precises de diferents teixits i òrgans. Es fonamenta en canvia sobtats de radiació electromagnètica, emesa per un imant potent. Es poden obtenir imatges de músculs, de lligaments o òrgans del sistema nerviós. Tomografia per emissió de positrons (PET): Consisteix en administrar una petita dosi de substància al pacient per emissió de positrons (partícula equivalent a un electró, però amb càrrega positiva), que són computats per obtenir imatges. Gammagrafia: S’administra una mínima dosi d’isòtops radioactius que s’acumulen en diferents teixits. Les emissions dels quals són rastrejades i computes per obtenir imatges.

7. Ecografia: Es fonamenta en un aparell que emet ones d’ultrasons, que penetren al cos i es transmeten i es reflecteixen ( produeixen “eco”) en diferents òrgans i teixits. Normalment, s’usen para observar el fetus durant l’embaràs. Mamografia : Es emprada per detectar el càncer de mama. Permet identificar tumors encara que siguin petits.

10. Què causa el càncer? No és coneix la principal causa de la major part dels càncers, però entre algunes causes hi trobem: Les radiacions Els virus La predisposició genètica Substàncies carcinògenes Altres causes

11. La leucèmia És la proliferació de leucocits immadurs ( anomenats blasts). Pot ser aguda ( si cursa ràpidament) o crònica ( si es desenvolupa durant anys). Segons quines són les cèl·lules alterades, pot ser mieloide o limfoide. Mieloide Limfoide

15. Tractaments contra el càncer Quimioteràpia: Alguns fàrmacs, anomenats citostàtics , impedeixen la reproducció de les cèl·lules cancerígenes. Aquestes substàncies provoquen una alteració dels mecanismes implicats en el cicle cel·lular o poden provocar l’ apoptosi . Se subministra una combinació de diversos fàrmacs, motiu pel qual provoquen efectes secundaris visibles ( pèrdua dels cabells, vòmits,...) i també anèmies, trombopènies i leucopènies.

16. Radioteràpia : Les radiacions ionitzants alteren el material genètic de les cèl·lules i les mata o n’atura la reproducció. Si s’aconsegueix dirigir aquesta radiació amb precisió sobre el tumor es pot eliminar o reduir-lo notablement. Els seus tractaments es practiquen amb acceleradors lineals de partícules, que són cada vegada més precisos i efectius. Aquest tractament també pot tenir efectes secundaris. Immunoteràpia : El sistema immunitari actua contra les cèl·lules tumorals. Per combatre el càncer es basa a obtenir anticossos que ataquin selectivament les cèl·lules tumorals.

23. Reprogramació cel·lular Consisteix en introduir gens en cèl·lules d’un teixit corporal per tal que tornin a l’estat de cèl·lules mare embrionàries, capaces de generar qualsevol teixit. Si s’aconsegueix aplicar-ho a persones malaltes, aquesta descoberta farà que no sigui necessari generar ni destruir embrions humans. I si s’arribés a dominar aquesta tècnica, seria de gran utilitat en l'autotrasplantament de medul·la òssia, en malalties ara incurables com la diabetis o el Parkinson...