2 gentica mendeliana

1,592 views

Published on

Genètica Mendeliana.Herència dels caràcters biològics 2a part.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,592
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
347
Actions
Shares
0
Downloads
32
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

2 gentica mendeliana

  1. 1. CONCEPTES PREVIS: LA MEIOSIEl nombre de cromosomes dunaespècie roman constant degeneració en generació.La reprodució sexual consisteix enla fusió dels gàmetes procedents dedos individus diferents dunamateixa espècie. El resultatdaquesta fecundació és un zigotque presenta el doble decromosomes que els gàmetes.És necessari que en el cicle vitalde les espècies amb reproducciósexual hi hagi un moment en quèel nombre de cromosomes quedereduït a la meitat. Aquestareducció cromosòmica té lloc enun procés de divisió nuclearanomenat meiosi.
  2. 2. Les espermatogònies (cèl·lules del testicle) es divideixen per MEIOSIper donar lloc a espermatozoides. De cada cèl·lula diploïde (2n)s’obtindran 4 haploïdes (n).
  3. 3. En el ovari, les ovogònies es divideixen per MEIOSI per donar lloc aòvuls. De cada cèl·lula diploïde (2n) s’obtindran 4 haploïdes (n). Tresd’elles degeneran i formaran els cossos polars, i una es convertirà enòvul.
  4. 4. CÈL·LULES EN DIVISÓ MEIÒTICA
  5. 5. L’ADN: PORTADOR DE LA INFORMACIÓ GENÈTICALa informació genètica està guardada en unes molècules anomenadesàcid desoxiribonucleic (ADN) que es troba en el nucli de totes lescèl·lules de l’organisme (també hi ha ADN mitocondrial).
  6. 6. L’ESTRUCTURA DE L’ADNLADN és un polímer format per una doble cadena de polinucleòtids.Cada nucleòtid conté:- una desoxiribosa (sucre de cinc carbonis)- un grup fosfat i- una de les quatre bases nitrogenades possibles en lADN: Adenina (A) Timina (T) Citosina (C) Guanina (G)
  7. 7. Les dues cadenes es disposen enrotllades ESTRUCTURA DE L’ADNhelicoïdalment sobre un mateix eix formantuna doble hèlix .Els esquelets pentosa-fosfat de les duescadenes es troben a la part exteriormentre que les bases nitrogenades esdisposen cap a l’interior enllaçades perponts d’hidrogen, de tal manera que sempres’aparellen A amb T i C amb G.Així les dues cadenes són complemèntaries. Esquelet pentosa (sucre)-fosfat Bases nitogenades aparellades: A-T C-G
  8. 8. L’ADN ES COMPACTAQuan l’ADN s’associa a les proteïnes escompacta enormement.L’ADN senrotlla amb les proteïnes histonesper a poder empaquetar-se, formant el quees diu un nucleosoma. Cada nucleosoma téunos 200 nucleótidos.Quan s’observa amb un microscopi òptic, laseqüència repetida de nucleosomes pareixun collaret de perles. LA CROMATINA Si la cèl·lula no està dividint-se (interfase), lADN es troba desespiralitzat, formant una estructura dispersa associada a proteïnes, que ocupa la major part del nucli i que rep el nom de cromatina.
  9. 9. Cada espècie té un número constant i característic daquestesmolècules dADN en linterior del nucli de les cèl·lules.En el transcurs del cicle cel·lular canvia laspecte i lestructuradaquestes molècules dADN.Quan la cèl·lula està en divisió la cromatina se condensa i formaunes estructures en forma de bastonets anomenades cromosomes.
  10. 10. ELS CROMOSOMES Els cromosomes es tenyeixen amb colorants bàsics (orceïna o lhematoxilina), raó per la qual són observables al microscopi òptic i reben aquesta denominació (cromo- soma= cos de color). Bàsicament estan constituïts per ADN i histones fortament empaquetat.
  11. 11. FORMA DELS CROMOSOMESQuan s’inicia la divisió cel·lular es produeix una duplicació de l’ADN, iapareixen dues fibres d’ADN idèntiques anomenades cromàtides, que quedenunides per un punt anomenat centròmer. El centròmer divideix el cromosomaen dos parts, els braços, que poden ser iguals o no, segons la posició que hiocupe. A: cromosoma d’una cromàtida B: cromosoma amb dos cromàtides germanes
  12. 12. Cada cromàtida presenta a nivell del centròmer una estructuradiscoïdal anomenada cinetòcor, a partir dels qual es formenfilaments tubulars que dirigiran els moviments cromosòmicsdurant la mitosi i la meiosi.
  13. 13. Les cèl·lules diploides (2n) presenten dos jocsde cromosomes: un joc cromosòmic és dorigenpatern i laltre dorigen matern.Aquests cromosomes, idèntics des del punt devista morfològic, i genèticament anàlegs(contenen informació per als mateixoscaràcters tot i que no sempre aquesta ésidèntica), sanomenen cromosomes homòlegs. Cromàtides Cromàtides homòlogues germanes Els humans tenim 46 cromosomes (2n=46), és a dir, 23 parelles: - 22 parelles són homòlegs i sanomenen autosomes. - els altres dos són els cromosomes sexuals o heterocromosomes, XX per a les dones i XY per als homes.
  14. 14. EL CARIOTIP El cariotip és una composició fotogràfica on apareixen tots els cromosomes ordenats segons la seva mida i la seva morfologia. El cariotip és característic de cada espècie. L’estudi del cariotip permet detectar anomalies genètiques.Quan es tenyeixen elscromosomes amb Giemsaapareixen una sèrie debandes fosques i clares,identificatives de cadacromosoma.
  15. 15. ELS CROMOSOMESEN IMATGES
  16. 16. ELS GENSEn cada cromosoma hi ha un nombre determinat de gens. Un gen és l’unitathereditària elemental, és un fragment d’ADN, que porta la informació codificadad’un determinat caràcter.El lloc que ocupa un gen dins el cromosoma s’anomena locus (el plural és loci ).Els cromosomes homòlegs presenten els mateixos loci i en el mateix ordre. De vegades l’expressió d’un gen té més d’un efecte sobre el fenotip; en conseqüència un gen pot controlar més d’un caràcter. També es pot donar el cas que un caràcter vingue determinat per l’acció conjunta de dos o més gens (com la sordesa congènita en humans, que ve determinada per dos gens). Són els caràcters poligènics.
  17. 17. AL·LELS: HOMOZIGOSI I HETEROZIGOSILes diferents “alternatives” (originades permutació) que pot codificar un gen per a unmateix caràcter s’anomenen al·lels.Quan els dos cromosomes homòlegs Al·lels enporten el mateix al·lel (per exemple el heterozigosipatern porta “ulls blaus” i el materntambé) diem que aquell individu éshomozigòtic per aquell caràcter. Al·lels en homozigosi Quan els dos cromosomes homòlegs porten al·lels diferents (el patern porta “ulls blaus” i el matern “ulls marrons”) diem que aquell individu és heterozigòtic per aquell caràcter.
  18. 18. GENOTIP I FENOTIPAnomenem genòtip al conjunt de gens que ha heretat un individu. És elconjunt de gens que té un ésser viu a cada cèl·lula.Fenotip. És el conjunt de característiques que s’expressen o que esmanifesten en un ésser viu. El fenotip de cada individu és el resultatde lacció combinada dels seus gens (el seu genotip) i lambient, quepot influir més en alguns caràcters que en daltres. FENOTIP= GENOTIP + AMBIENT GENOTIP: NN o Nn GENOTIP: nn FENOTIP: ulls marrons FENOTIP: ulls blaus
  19. 19. MENDEL i LA GENÈTICA LES LLEIS DE MENDEL MÉS ENLLÀ DE MENDEL
  20. 20. GREGOR JOHANN MENDEL (1822-1884)Durant uns vuit anys, Gregor Johann Mendel va estudiarl’herència en la planta del pèsol en el jardí del seu convent agustía Brünn. Fent experiments amb trenta-quatre classes de pèsols,va realitzar 355 fecundacions artificials i va obtenir 12.980descendents.Així, mitjançant un acurat estudi estadístic, va poder demostrarque laparició de determinats caràcters en lherència segueixunes pautes concretes. Va postular aquestes lleis i en 1866 va publicar els seus resultats, que van passar desapercebuts en el món científic durant més de 30 anys. Lany 1900 les seues publicacions van ser redescobertes per tres investigadors que treballaven en el tema de lherència: Vries, Correns i Tschermack i en reconeixement al seu treball les van anomenar Lleis de Mendel. Quan les lleis de Mendel van ser integrades en la teoria cromosòmica de lherència de Morgan en lany 1915 es pot dir que van passar a ser la base de la genètica clàssica.
  21. 21. ELS CARÀCTERS ESCOLLITS PER MENDELMendel va dedicar molts anys a desenvolupar línies genèticament pures(homozigòtiques) per a diversos trets o caràcters heretats.Mendel va acabar per triar set caràcters de la planta del pèsol que presentavendues varietats ben diferenciades:
  22. 22. LA PRIMERA LLEI DE MENDEL (O DE LA UNIFORMITAT) Mendel va encreuar una planta de llavors grogues pura amb una altra també homozigòtica però amb Pèsol groc Pèsol verd llavors verdes, les plantes resultants, generació anomenada filial primera (F1), només produïen llavors grogues. gamets gamets Mendel es va adonar que, si s’encreuaven dos individus diferents però homozigòtics (purs), tenien una Tota la descendència descendència uniforme (tots iguals). amb pèsols grocs Acabava de descobrir la 1ª Llei de Mendel. Llei de la uniformitat dels híbrids de la primera generació (F1): tots els descendents de l’encreuament entre dues races pures per a un caràcter són iguals entre ells.
  23. 23. SEGONA LLEI DE MENDEL (O DE LA SEGREGACIÓ INDEPENDENT)Posteriorment Mendel va agafar plantes procedents de les llavors de laprimera generació (F1) de lexperiment anterior i les pol.linizà entre sí. Delencreuament va obtenir la generació anomenada filial segona (F2) quepresentava tres individus de llavors grogues per cada individu de llavorsverdes.( en la proporció 3:1 (és a dir ¾ a ¼). Mendel va interpretar que els caràcters que havien desaparegut a la F1 i reapareixien a la segona generació (F2), havien de ser presents a la F1, encara que no es veiessin. La nova hipòtesi de Mendel va ser que els caràcters biològics depenen de parelles de factors hereditaris (un heretat del pare i laltre de la mare), que se separen quan els individus produeixen les cèl·lules 3/4 1/4 sexuals i que es poden redistribuir a cada generació.
  24. 24. SEGONA LLEI DE MENDEL (O DE LA SEGREGACIÓ INDEPENDENT)Llei de la segregació dels caràcters. Els dos factors hereditaris queinformen sobre un mateix caràcter són independents i se separen i seredistribueixen entre els descendents, tot aparellant-se a l’atzar. Gg Gg GG gg G g G g G GG Gg Gg g gG gg
  25. 25. FACTORS DOMINANTS i RECESSIUSMendel va deduir que hi havia dues categories de factors: els dominantsi els recessius, que es manifestaven només quan no anaven acompanyatsdun factor dominant.
  26. 26. RETROENCREUAMENT o ENCREUAMENT PROVALa prova del retroencreuament o encreuament prova serveix per a diferenciarlindividu homozigòtic del heterozigòtic. Consisteix a creuar el fenotip dominantamb la varietat homozigota recessiva (gg).Si és homozigòtic, tota la descendència serà igual (primera Llei de Mendel).Si és heterozigòtic, en la descendència tornarà a aparèixer el caràcter recessiuen una proporció del 50%. Si és homozigot.... Si és heterozigot....
  27. 27. TERCERA LLEI DE MENDEL (O DE LA TRANSMISSIÓ INDEPENDENT DELS CARÀCTERS)Mendel va estudiar lherència de dos caràcters diferents al mateix temps:dihibridisme. Va encreuar línies homozigòtiques de pèsols verds i rugosos ambplantes de pèsols grocs i llisos.Mendel es preguntava com seria la descendència. Podien passar dues coses:
  28. 28. TERCERA LLEI DE MENDEL (O DE LA TRANSMISSIÓ INDEPENDENTDELS CARÀCTERS INDEPENDENT)Llei de lherència independent de caràcters: “Els diversos caràcters s’heretenindependentment els uns dels altres i es combinen a l’atzar en la descendència”.Cadascun dells es transmet seguint les lleis anteriors amb independència de lapresència de laltre caràcter. P F1 F2 A (groc) > a (verd) B (llis) > b (rugós) GENOTIPS FENOTIPS AA i Aa groc aa verd BB i Bb llis Bb rugós
  29. 29. HERÈNCIA INTERMÈDIAEs parla d’herència intermèdia quan elfenotip de l’híbrid o heterozigot ésintermedi entre els fenotips delshomozigots.Cap dels dos caràcters domina sobrel’altre, presenten dominànciaintermèdia.
  30. 30. CODOMINÀNCIAEls híbrids no presenten un caràcter intermedi dels dos parentals,sinó que presenten tots dos caràcters alhora i per separat.Sanomena herència codominant.
  31. 31. QUAN LES LLEIS DE MENDEL NO ES COMPLEIXENA part de la seva rigurosa metodologia cièntifica, l’èxit dels resultatsde Mendel són deguts, a la “sort” que va tenir el botànic alhorad’escollir els caràcters.Amb l’aplicació de les lleis de Mendel no es resolen tots els problemesque es poden plantejar en l’estudi de l’herència dels caràcters.Existeixen molts casos en que no es pot aplicar les lleis de Mendel oaquestes no es compleixen. És el cas de :- HERÈNCIA POLIGÈNICA: molts caràcters venen determinats perl’expressió de dos o més gens.- GENS LLIGATS: gens situats sobre el mateix cromosoma.- AL·LELOMORFISME MÚLTIPLE: molts gens presenten més de dosal·lels (Ex: grups sanguinis).- HERÈNCIA LLIGADA AL SEXE: caràcters regulats per gens que estroben en els cromosomes sexuals X i Y.
  32. 32. HERÈNCIA POLIGÈNICAMolts caràcters són determinats per l’efecte acumulatiu de moltsgens. Són caràcters que presenten un ampli ventall de varietat.En humans s’observa en caràcters com:• el pes• la forma• l’alçada• el color d’ulls• la intel·ligència• color de la pell• alguns trets de la conducta i el comportament. El fenotip d’aquest caràcters està molt influenciat per l’ambient
  33. 33. GENS LLIGATS i RECOMBINACIÓ MEIÒTICAEl 1910, T.H.Morgan va iniciar els treballs amb la mosca de la fruita o delvinagre (Drosophila melanogaster). Aquest insecte tan sols té quatre parells decromosomes, un dels quals és molt petit. En 1911, T.H. Morgan, després de realitzar nombrosos experiments va trobar que hi havia quatre grups de caràcters que tendien a heretar-se junts. Per això va suposar que els gens es trobaven als cromosomes i que, per tant, els gens que hi ha al mateix cromosoma tendeixen a heretar- se junts. Per a aquests va proposar el terme gens lligats.
  34. 34. GENS LLIGATS i RECOMBINACIÓ MEIÒTICAMorgan va demostrar que els gens lligats no sempre sheretavenjunts. Segons Morgan, els gens són als cromosomes, tenen unadisposició lineal, lun rere laltre, i, gràcies a lentrecreuament deles cromàtides dels cromosomes homòlegs que té lloc en la meiosi,es produeix la recombinació genètica.La freqüència de recombinació depèn de la distància a la què es trobin els dosgens en el cromosoma.Quan més distància separa dos gens, més recombinació. Aleshores, si dosgens dun mateix cromosoma estan molt propers gairebé no es recombinen.
  35. 35. AL·LELOMORFISME MÚLTIPLEEl pas del temps propicia que qualsevol dels al·lels existents experimenti mésmutacions puntuals que comporten l’aparició de nous al·lels.Per això és habitual que en una població d’individus existeixin diversosal·lels per a un mateix gen. El fenomen rep el nom d’al·lelomorfismemúltiple i el conjunt d’al·lels que ocupen el mateix locus constitueix unasèrie al·lèlica.Un cas d’al·lelomorfisme múltiple ben conegut és el del gen que determina elsgrups sanguinis en l’espècie humana (sistema ABO). Tres al·lels diferents (IA, IB, I0 o i ) es combinen en homozigosi o en heterozigosi per a determinar un grupsanguini (A, B, AB o O) IA= IB codominància IA > i IB < i dominància
  36. 36. ELS GRUPS SANGUINIS Antigen present Anticossos Reacció als anticossos en la superfície presents en el Fenotip Genotip dels eritròcits plasma sanguini Anticos A Anticos B I0 I0 IA IA IA I0 IB IB IB I0 IA IBAntigen: molècula que lorganisme reconeix com a estranya, capaç de provocar la formació d’anticossosespecífics.Anticós: Els anticossos són proteïnes (gammaglobulines) produïdes per els limfòcits B que tenen com afunció unir-se específicament als antígens. Formen part de la resposta inmunitària.
  37. 37. GRUPS SANGUINIS i TRANSFUSIONS DE SANG RECEPTOR Per tant, tal com es pot DONANT observar a la taula: • una persona del grup AB és un receptor universal perquè pot rebre sang de qualsevol altra persona, mentre que • una persona del grup O és un donant universal perquè pot donar sang a qualsevol altra persona.
  38. 38. DETERMINACIÓ CROMOSÒMICA DEL SEXEEn l’espècie humana, la resta de mamífers i,en general, molts animals, la determinaciódel sexe de l’individu depèn dels anomenatscromosomes sexuals.Amb algunes excepcions notables, lesfemelles tenen una combinació cromosòmicaXX i els mascles, XY.
  39. 39. HERÈNCIA LLIGADA AL SEXEL’herència lligada al sexe és la que segueixen els Albinisme ocularcaràcters no sexuals que depenen de l’expressió de Miopàtia de Duchennegens que tenen el seu locus en cromosomes sexuals.Es parla d’herència ginàndrica si el cromosomasexual en qüestió és l’X. La majoria de gens estan Insensibilitat alocalitzats en el cromosoma X . les hormonesSi el locus del gen està al cromosoma Y, es fa servir masculinesl’expressió herència holàndrica, si bé és molt pocfreqüent, per què el cromosoma Y acostuma a sermolt petit i conté pocs gens. Un tipusHi ha una zona molt petita que és comuna dels dos de gotacromosomes; l’anomenada zona homòloga. Hemofília Daltonisme Distròfia muscular X Sordesa congènita Y X
  40. 40. HERÈNCIA LLIGADA AL SEXE• Les femelles poden ser homozigotes o heterozigotes per a els caràctersdeterminats pels gens lligats al sexe.•Amb excepció dels gens compartits per X i Y(zona homòloga), els mascles nopoden ser ni homo ni heterozigots pels caràcters lligats al sexe, ja que nomésdisposen d’una còpia del gen; el terme que es fa servir és hemizigosi.Dos casos ben coneguts d’herèncialligada al sexe en humans són eldaltonisme i l’hemofília.Daltonisme. És un tipus de ceguesade colors per algunes tonalitats deverds, blaus i vermells que veregulada per al·lel recessiu (d) situatal cromosoma XHemofília. Consisteix en laincapacitat de coagular la sang permanca d’algun dels factors decoagulació (VIII o IX segons el tipusd’hemofília).
  41. 41. HERÈNCIA LLIGADA AL SEXELes dones solen presentar fenotips normals , tot i que poden serportadores de la malaltia. És difícil trobar dones afectades per lamalaltia (necessiten ser homozigotes per a l’al·lel recessiu).Els homes en canvi, si el cromosoma X que porten codifica l’al·lelrecessiu presenten la malaltia.
  42. 42. La influència ambiental• L’ambient és un factor clau perquè es manifestin determinats caràcters genètics. – Ex: alçada: els gens determinen que algú ha de fer 1,80m però si no menja no hi arribarà.• Els gens determinen la potencialitat dels éssers vius i l’ambient en pot modular l’efecte. Fenotip = genotip + ambient
  43. 43. • Per tant no som el resultat únicament de les instruccions que duen els nostres gens, cal tenir en compte l’ambient.• Per això, fins i tot els bessons univitalins tenen diferències.
  44. 44. GENÈTICA HUMANA DONA XX Els arbres genealògics o pedigree. Són esquemes en què es representen les persones de HOME XY diverses generacions que estan emparentades entre si. S’hi fan servir símbols senzills per distingir els diversos components de la família, i APARELLAMENT també s’hi indiquen les relacions que els uneixen. S’utilitzen per estudiar les malalties hereditàries, el seu comportament i la LINIA DE LA VIDA probabilitat que apareguin en futurs individus. AFECTAT
  45. 45. LES MUTACIONSLes mutacions són alteracions a latzar del material genètic, canvispermanents en lADN, que poden aparèixer espontàniament (mutacionsnaturals) o poden ser provocades artificialment (mutacions induïdes)per mitjà de radiacions i determinades substàncies químiques, quesanomenen agents mutàgens.Les mutacions es poden donar en• cèl·lules somàtiques (mutacions somàtiques), tret que les converteixinen cèl·lules cancerígenes, no tenen gaire importància,• en cèl·lules reproductores (mutacions germinals) són transcendentals,ja que totes les cèl·lules del nou organisme tindran la mateixa informacióque la cèl·lula zigot.Algunes mutuacions són favorables, altres neutres i n’hi han deperjudicials o fins i tot letals.Les mutacions són, conjuntament amb les recombinacions meiòtiques, lesprincipals causes de variabilitat genètica, i conseqüentment delevolució de les espècies .
  46. 46. Les malalties hereditàries• Malalties degudes a mutacions en gens concrets – Hemofília (dificultat coagulació sang) – Daltonisme (impossibilitat distingir certs colors – Miopia (visió borrosa objectes allunyats)• Malalties degudes a alteracions cromosòmiques – Trencament de cromosomes – Número anormal cromosomes • Síndrome de Down • Síndrome de Turner
  47. 47. TIPUS DE MUTACIONSSegons lextensió del materialgenètic afectat, es distingeixentres tipus de mutacions:1. Mutacions gèniques:alteracions de la seqüència denucleòtids d’un gen (puntuals).Afecten a un gen.2.Mutacions cromosòmiques:alteracions de la seqüència degens dun cromosoma, afectant alordre o al nombre dels gensdintre dun cromosoma. Afecten aun cromosoma.3.Mutacions genòmiques:alteracions del nombre de Mutacions gèniquescromosomes. Afecten al genoma ola dotació cromosòmica.
  48. 48. Mutació cromosòmica
  49. 49. Cariotips humans ons’observen mutacionscromosòmiques (deleccions)en els cromosomes 7 i 16.
  50. 50. Mutació genòmica: cariotip d’una cèl·lula humana triplode (3n)
  51. 51. Mutació genòmica: cariotip d’una cèl·lula humana femenina amb trisomia al cromosoma 21: Síndrome de DownMutació genòmica:cariotip d’una cèl·lulahumana masculina ambtrisomia al cromosoma21: Síndrome de Down
  52. 52. Mutació genòmica: Síndrome de Turner: 44 autosomes + XMutació genòmica:Síndrome de Klinefelter44 autosomes+XXY
  53. 53. Diagnòstic prenatal• Moltes malalties hereditàries es poden detectar mitjançant el diagnòstic prenatal.• Consisteix en l’anàlisi genètica de l’individu abans del naixement.• Es fa en: – mares a partir 37 anys – Historial familiar amb anomalies genètiques – Anàlisi bioquímica o morfològica alterada – Medicaments durant l’embaràs
  54. 54. Biotecnologia i l’enginyeria genètica• La biotecnologia conjunt de processos industrials que utilitzen organismes biològics. – Ex: fabricació de pa, vi, cervesa, iogurt, formatge.
  55. 55. -L’enginyeria genètica:• conjunt de tècniques i processos l’objectiu de les quals és: – Contruir combinacions noves de material hereditari – Alterar genèticament cèl.lulas i organismes mitjançant l’eliminació, la introducció o la modificació selectiva de gens individuals o de grups de gens • Ex: bacteris que mengen petroli (solució medioambiental)
  56. 56. Fàrmacs i vacunes• L’enginyeria genètica ha fet molts avenços en la fabricació de substàncies terapèutiques. Ex: antibiòtics.• Les vacunes sintètiques han permès escampar les vacunes a molta població. – Es fan amb virus atenuats – O amb fragments de virus
  57. 57. Les plantes i els animals transgènics• Són animals i plantes als quals se’ls ha afegit un gen que no els és propi o se li ha eliminat la funció d’un gen propi.
  58. 58. TRANSGÈNESI EN PLANTES UTILITAT- Resistència a herbicidas- Resistència a plagues- Resistència a malalties- Canvis en la maduració, floració, etc.- Canvis en la composició alimentària- Obtenció de substàncies farmacològiques- Resistència a condicions ambientals (salinitat, temperatura, humitat/pluviositat)- Canvis ornamentals- Obtenció de biocombustibles
  59. 59. Plantes transgèniques + sembrades• Cotó• Soja• Colza• Blat de moro• A CATALUNYA només es sembra el blat de moro
  60. 60. TRANSGÈNESIS EN ANIMALS UTILITAT- Models animals de malalties humanes- Canvis en el creixement i en les característiques nutritives- Obtenció de substàncies farmacològiques
  61. 61. El Projecte Genoma Humà (PGH)• És un projecte de recerca científica internacional que té com a darrer objectiu la descripció completa del material genètic humà i la determinació de la funció de cada gen. – Ja es coneix tota la seqüència. – Falta la funció de cada gen – Dóna dades sobre malalties humanes i possibles teràpies.
  62. 62. FIFonts:• http://images.google.es/imghp?hl=ca&tab=wi•http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/cat/C1U4/index.htm•http://w3.cnice.mec.es/recursos/bachillerato/bioygeo/genetica/index.htm•http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/concurso1998/accesit6/genemend.html•http://lagenetica.cat/•http://www.kalipedia.com/ciencias-vida/tema/teoria-cromosomica•herencia.html?x=20070417klpcnavid_283.Kes•http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/genetica1/index.htm

×