HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
Allaus
1. ALLAUS
Xon Vilahur i Godoy
Cassà de la Selva, 2013
2. QUÈ ÉS UNA ALLAU?
Una allau és una part del
mantell de neu que es
desprèn i es desplaça vessant
avall per efecte de la
gravetat. Es trenca l’equilibri
entre les forces resistents (R) i
les forces motrius (M)
(Vilaplana, 1989)
3. ZONES D’UNA ALLAU
Zona de sortida.
La neu es posa en moviment
Accelera al llarg del pendent
Guanya massa constantment.
Pendent mitjà d'uns 30º-40º.
Zona de trajecte.
L'allau manté una velocitat
constant.
Pendent mitjà d'uns 20º-30º.
Zona d'arribada. La massa de neu
en moviment s'atura.
Pendent inferior als 20º.
4. TIPUS D’ALLAUS
• Classificació detallada i complexa, UNESCO 1981.
• La classificació més usada, es basa en el tipus de sortida i
en el contingut en aigua.
– Allaus de sortida lineal, dividides en allaus de placa tova i allaus
de placa dura.
– Allaus de sortida puntual, dividides en allaus de neu seca i allaus
de neu humida.
9. ESTABILITAT DEL MANTELL
FACTORS INTRÍNSECS
• L'altitud: Determina que la precipitació sigui en
forma de pluja o de neu. 1700-1800 metres.
• El pendent de la zona de sortida: Les allaus es
produeixen en pendents que oscil·len dels 20-25º als
45-55º.
• Morfologia del vessant: En els vessants convexos
les forces de tracció que actuen sobre el mantell són
més fortes i per tant són zones de debilitat.
• Orientació del vessant respecte al Sol: Determina
la quantitat de calor que rep el mantell. En vessants
sud hi ha més humidificació del mantell, i en
vessants nord es troben gradients de temperatura
més elevats
10. FACTORS INTRÍNSECS
• Orientació del vessant respecte als
vents dominants: El vent erosiona
la neu a sobrevent i la diposita a
sotavent.
• Rugositat del sòl: La presència
d'irregularitats sobre el sòl (p. ex.
grans roques) afavoreix l'ancoratge
del mantell nival.
• La vegetació: Un bosc espès
afavoreix l'ancoratge del mantell
nival. Un bosc esclarissat i la
vegetació baixa (arbustos, nerets
etc.) s'oposa a l'assentament del
mantell nival
11. FACTORS EXTRÍNSECS
• La temperatura de l'aire:
– 0ºC , fusió del mantell, allaus de neu
humida.
– Molt freda , metamorfisme i grans molt poc
cohesius.
– Temperatures fredes constants, mantenen
el risc d'allaus de neu recent.
• Precipitació de neu: sobrecàrrega sobre
el mantell anterior.
– 30-40 cm de neu recent , perill d'allaus en els
pendents més inclinats.
– 50-60 cm de neu recent , perill d'allaus
generalitzat , no sortir a la muntanya.
• Precipitació d'aigua: Humidifica el
mantell nival, allaus de neu humida.
• El vent: Genera acumulacions de neu en
certes zones, responsable de la formació
de les plaques.
12. ESCALA EUROPEA
DE PERILL D’ALLAUS
1. Mantell estable a la majoria dels
pendents.
2. Només inestabilitat en alguns
pendents molt drets.
3. Mantell inestable en nombrosos
pendents.
4. Mantell inestabilitzat a la major
part dels pendents.
5. Inestabilitat del mantell
generalitzada.
14. DANYS PRODUÏTS PER ALLAUS
• Pèrdues humanes , accidents.
• Pèrdues materials:
– Vegetació: Als corredors d'allaus.
– Afectacions a vies de
comunicació, edificacions, torres
elèctriques i instal·lacions
d’estacions d’esquí.
15. ACCIDENTS PER ALLAUS
"Projecte d'Estudi del Risc d'Allaus al Pirineu Català“
Recull dels accidents que s'han produït al Pirineu de Catalunya des
de la temporada 1986-1987 fins a la temporada 2002-2003.
La major part dels accidentats estaven practicant activitats de
lleure, sobretot esquí de muntanya.
16. CAUSA DE MORT
• Als països Alpins la principal causa de mort és l'asfíxia, al Pirineu de
Catalunya, la principal causa de mort és per traumatismes.
• Les allaus que han causat aquests accidents han estat majoritàriament
de neu més aviat densa i, per tant, amb més poder d'arrossegar i
contusionar a les persones arrossegades.
• També alguns accidents han tingut lloc en èpoques de poca neu i, per
tant, les víctimes arrossegades han impactat en roques que afloraven.
17. TIPUS D’ALLAU QUE HA
PROVOCAT ELS ACCIDENTS
• Les allaus que provoquen més accidents són les de placa.
• En els accidents per allau de placa, el trencament
d'aquesta és causat pel propi accidentat.
• Les allaus de neu recent i de fusió acostumen a caure per
si mateixes i es produeix l'accident quan algú passa
casualment per sota.
• També les situacions de perill per allaus de neu recent i
fusió són més evidents de preveure que les de placa.
18. INTERVENCIÓ HUMANA
En la majoria d'accidents les mateixes persones
accidentades han desencadenat l'allau al seu pas, per
efecte de la sobrecàrrega exercida. És de vital
importància saber identificar els llocs on poden trobar-
se les plaques i quan.
19. MESOS DELS ACCIDENTS
• Popularment hi ha la creença que les allaus es
produeixen a la primavera.
• La majoria d'accidents es produeixen en els mesos
d'hivern (desembre, gener i febrer).
• A l'hivern és més difícil apreciar les situacions de perill
20. EDAT DE LES VÍCTIMES
• La majoria de les persones accidentades tenen una
edat compresa entre vint i quaranta anys.
• Per sobre dels quaranta hi ha encara prop d'un
trenta per cent de les víctimes, cosa que fa pensar
que malgrat l'experiència de les víctimes, hi
segueixen havent accidents.
21. PREVISIÓ D’ALLAUS
• L’Institut Geològic de Catalunya
elabora un butlletí de risc dallaus
per diverses zones del Pirineu
català.
http://www.youtube.com/watch?v=oCmZ0ATQId0
• Test de la columna estesa,
(extended column test,
compression test) el més ràpid i
fiable dels que existeixen
actualment.
http://www.youtube.com/watch?v=tkI0e48NZ50
http://www.youtube.com/watch?v=bEFEc07Lycs
http://www.youtube.com/watch?v=mZkAtakiEQI
22. PREVENCIÓ D’ALLAUS
• Preparar la sortida amb antel·lació (preparar l’itinerari per zones
segures)
• Conèixer la previsió meteorològica i risc d’allaus (IGC, meteocat)
• Dur l’equipament adequat,
– equip indivisible,
– l’ARVA, Aparell de recerca de vícitimes d’allaus
– La sonda i la pala.
http://www.youtube.com/watch?hl=es&gl=ES&v=EisdLF3v__g
23. PREVENCIÓ D’ALLAUS
A LES ESTACIONS D’ESQUÍ :
• Es provoquen les allaus amb explosions
http://www.youtube.com/watch?v=rSDD0BwUv4g
• Es tanquen algunes pistes i es senyalitzen les zones
perilloses
24. EN CAS D’ALLAU
LA VÍCTIMA
– Provar de sortir lateralment
– Ens desprendrem dels esquís i bastons
– Ens mantindrem a la superfície de l’allau
(fent braçades)
– Posem les mans davant de la cara fent un
espai per a poder respirar.
– Adoptem postura en bola (evita pèrdua de
calor)
– Deixem sortir saliva per saber on es troba la
superfície
– Intentem treure un peu o una mà.
25. EN CAS D’ALLAU
ELS COMPANYS
– Actuar amb rapidesa.
– Mantenir la calma
– Trucar al servei
d'emergències (112)
– Començar la cerca
amb l’Arva
26. RISC: PERILLOSITAT I
VULNERABILITAT
En el marc del pla ALLAUCAT, s’ha realitzat una primera
aproximació a la determinació del risc d’allaus a escala
regional en zones habitades i vies de comunicació al Pirineu de
Catalunya. El risc s’ha obtingut a partir de la perillositat de les
allaus i de la vulnerabilitat dels diferents elements exposats. A
Catalunya el risc d’allaus es concentra als Pirineus occidentals
i, en especial, a la Val d’Aran.
29. HISTÒRIC D’ALLAUS A CATALUNYA
• Als Pirineus catalans : vuit pobles afectats per allaus : Bossòst,
Casarilh, Unha, Bagergue, Senet, Tavascan, Espot i la Casagnau (Vall
de Toran).
• L’episodi allavós més catastròfic:
– abril del 1855 a la Val d’Aran
– generat per dues nevades intenses de neu seca durant diversos dies
acompanyades de forts vents que va formar grans sobreacumulacions de
neu.
– Van afectar les poblacions de la Casagnau (Vall de Toran), Unha i Bagergue2.
– Destrucció d’unes 58 cases i d’unes 60 víctimes mortals a la Vall de Toran.
• Any 1861, una allau va afectar la població de Bossòst (Val d’Aran),
sense víctimes.
• Entre els anys 1937 i 1938 : episodi allavós al vessant sud dels Pirineus.
30. ACCIDENT RECENT
• Accident a Formigal (Huesca)
http://www.nevasport.com/malalts/art/
34936/Laccident-a-Formiguera-
podria-ser-causa-duna-imprudencia/
• Dos esquiadors catalans moren als
Pirineus francesos. Les víctimes
mortals esquiaven fora de les
pistes prop dels Angles-Formiguera
quan han caigut en una zona
gelada Diumenge, 8 de gener del
2012 -
